Correspondència entre Carmelina Sánchez-Cutillas i Joan Fuster

Correspondència entre Carmelina Sánchez-Cutillas i Joan Fuster

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va dedicar l’any 2020 a l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas —autora, entre d’altres, de l’aclamada novel·la Matèria de Bretanya— tot i que, a causa de la pandèmia, s’han hagut d’ajornar molts actes que continuaran celebrant-se al llarg de 2021. Per exemple, una exposició itinerant que aquest mes aplega a l’Espai Joan Fuster, així que, com a Document del Mes de febrer, hem decidit parlar-vos de la relació d’amistat entre Joan Fuster i Carmelina Sánchez-Cutillas, per la qual cosa hem escollit una de les set cartes que formen part de la correspondència entre els dos escriptors. No és estrany que hi haja tan poca correspondència, perquè tots dos vivien prop i es veien amb regularitat, entre Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés només hi ha quinze cartes o divuit entre Fuster i Maria Beneyto, mentre que amb corresponsals que vivien a Barcelona, per exemple, n’hi pot haver centenars.

Francisco Martínez y Martínez. Un humanista alteano.
(1866-1946) de Carmelina Sánchez-Cutillas

La carta triada li l’envia Carmelina a Fuster el 3 de març de 1970 per agrair-li que li deixara un exemplar del Cançoner satírich valencià per poder fer-se una còpia, no conserva l’exemplar que recorda que hi havia en la biblioteca del seu avi, perquè es va disgregar entre les filles i els nets després de la mort d’aquest. El seu avi va ser l’historiador i folklorista Francesc Martínez i Martínez, una figura que Carmelina sempre va reconéixer com a cabdal en la seua educació i trajectòria personal i professional, de fet Carmelina és l’autora de Francisco Martínez y Martínez. Un humanista alteano. (1866-1946). En la biblioteca de Fuster s’hi conserva un exemplar amb la dedicatòria: “Per a Joan Fuster, mestre d’escriptors. Amb la sincera amistat de Carmelina Sánchez-Cutillas. Gener-75”.

Dedicatòria de Carmelina Sánchez-Cutillas a Joan Fuster (1975)
Carta de Carmelina Sánchez-Cutillas a Joan Fuster (1970)

En tota la correspondència conservada s’aprecia l’afecte de Carmelina cap a Fuster; sol encapçalar les cartes amb un “Benvolgut amic”, però en aquesta hi ha un paràgraf especialment afectiu, quan li diu:

“No trobe les paraules per a expressar-te el meu agraïment. Jo sempre procure ser amiga dels amics, però a vegades em fallen. Per això, quan em trobe amb un amic de debò no sé què dir-li ni com el podria correspondre. I no cal que afija que tota la meua biblioteca està a la teua disposició”.

I signa la carta “Amb tot l’agraïment i l’afecte de la teua amiga”.

La correspondència original de Fuster va ser llegada per l’autor a la Biblioteca Nacional de Catalunya i es conserva a l’Espai Joan Fuster, amb la resta de l’arxiu personal de l’escriptor, tot i que per consultar-la cal el permís de la institució legatària. Tant a la pàgina web de l’Espai Joan Fuster com de la Biblioteca de Catalunya hi trobareu un PDF, elaborat per aquesta última, amb l’inventari complet de tota la correspondència de Fuster ordenada alfabèticament per corresponsals i amb un breu resum del tema tractat en cada document.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió (11-2-2021)

Dictionary for the Idle

Dictionary for the Idle

Acabem de presentar la traducció de la pàgina web de l’Espai Joan Fuster a l’anglés i, per això, hem triat com a Document del Mes l’única obra que Fuster té traduïda a aquesta llengua, el Diccionari per a ociosos, amb el títol de Dictionary for the Idle.

En 1992 Sheffield Academic Press va publicar, en cooperació amb el C.E.I.C Alfons el Vell, Dictionary for the Idle, traduït per Dominic Keown, Sally Anne Kitts, Joan-Pau Rubiés, Max Wheeler, Judith Willis i Alan Yates. Exhaurida aquesta edició es va reeditar en 2006, en una col·laboració entre The Anglo-Catalan Society i la Càtedra Joan Fuster, per l’editorial Five Leaves Publications.

The Anglo-Catalan Society es va fundar en 1954 a la Universitat d’Oxford amb la intenció de promoure el coneixement i l’apreciació de la cultura catalana a Gran Bretanya i Irlanda i encoratjar les relacions entre les diferents comunitats. La societat organitza diverses activitats, com la celebració d’una conferència anual, o la publicació, des de 1998, de la revista electrònica Journal Of Catalan Studies (JOCS); però, sobretot, destaca la publicació en anglés de monografies sobre la cultura catalana, tant escrites originàriament en aquesta llengua, com traduccions d’Ausiàs March, Salvador Espriu, o la ja esmentada de Fuster.

The Anglo-Catalan Society es va fundar en 1954 a la Universitat d’Oxford amb la intenció de promoure el coneixement i l’apreciació de la cultura catalana a Gran Bretanya i Irlanda

Tots els títols publicats per The Anglo-Catalan Society estan disponibles en la seua pàgina web i es poden descarregar lliurement en pdf, així que, si teniu curiositat per llegir a Fuster en la llengua de Shakespeare, hi teniu accés.

Per acabar us deixem algunes entrades del Dictionary for the Idle:

DYING
Dying too young is a mistake. Dying too old as well. In general, dying is always a mistake. The trouble is that we could say the same thing about living.

EPITAPH
For example:

here lies
j f
he died
as he lived
unwillingly

TO BE
We all imagine ourselves to be different from what we are. Were this not the case, we would not have the patience to put up with ourselves.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 16-12-2020

Ruta literària “Joan Fuster i Sueca”

Ruta literària “Joan Fuster i Sueca”

Ja podeu gaudir d’una passejada virtual per la ruta literària “Joan Fuster i Sueca”, un projecte impulsat per la DG d’Innovació Educativa i Ordenació, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport.

Més info
663 002 932
info@museujoanfuster.org

Vídeo dels actes en honor a Joan Fuster pel seu nomenament com a Fill Predilecte de Sueca

Com molts de vosaltres ja sabreu Joan Fuster va ser nomenat Fill Predilecte de Sueca. Al fons Fuster es conserven algunes imatges d’aquest acte, tot i que hi hagué diverses celebracions que es van allargar des del divendres 14 fins al divendres 21 de desembre de 1984.

Dins de l’extens programa, el públic va poder gaudir, per exemple, de concerts com el de guitarra a càrrec de Francesc Carbonell, altres de l’Ateneu Musical i la Unió Musical de Sueca o de l’Orfeó Universitari de València, així com de Matilde Salvador al piano; d’una conferència de Josep Iborra; d’una taula rodona amb Andreu Alfaro, Raimon i Vicent Ventura; de la presentació de dos discos, Prometença de Paco Muñoz i Música Barroca a Sueca, aquest últim amb concert d’orgue a càrrec de Vicent Ros, etc.

Fins que el dia 21 a les 20.30 hores al Saló de Sessions de l’Ajuntament hi hagué una sessió extraordinària del Ple en la qual es va procedir al nomenament de Joan Fuster com a Fill Predilecte de la Ciutat i se li va lliurar la Medalla d’Or d’aquesta, després hi hagué un sopar a la Sala Eclipse a les 22 hores.

En aquella època no hi havia televisions –ni local ni autonòmica– però com a Document del Mes us mostrem un vídeo amb fragments de tots aquests actes gràcies a dos suecans, Josep Marco i Manuel Lledó que en varen fer una gravació, de la qual l’Espai Fuster no tenia cap còpia, però que ara ens ha arribat per una donació.

Amb aquest Document volem agrair a Josep Marco i Manuel Lledó la tasca que feren el 1984, però també a totes aquelles persones que han fet alguna donació a l’Espai Fuster. Fa només uns dies ens aplegà una litografia d’Antoni Miró, però també hem rebut llibres, fotografies, etc. Moltes gràcies a tots!

 

Joan Fuster i Pompeu Fabra

Joan Fuster i Pompeu Fabra

Amb el Document del Mes de juliol des de l’Espai Fuster ens volem sumar a les celebracions de l’any Pompeu Fabra, a qui s’ha dedicat aquest 2018. Joan Fuster va proclamar diverses vegades la seua admiració pel cèlebre filòleg català, per exemple en un article de 12 de juny de 1970 de la revista Tele Estel on diu:

“Jo sempre he estat ben respectuós amb el Fabra: aquest diccionari continua sent una de les poques coses que encara em mereixen respecte”.

Curiosament aquest article – en el qual Fuster reflexiona sobre si la paraula “clero” és un castellanisme o hauria d’estar ja acceptada en la nostra llengua – es titula Converses (relativament) filològiques el que és una clara al·lusió a les Converses filològiques de Fabra, una de les obres més importants d’aquest autor i molt present a la biblioteca de Fuster, ja que, a més d’altres obres seues, té aquesta en tres edicions diferents: una edició en 10 volums publicada per Barcino entre 1954 i 1956, una altra en 2 volums publicada per Edhasa entre 1983 i 1984 i una edició d’homenatge publicada a París per E. Ragasol en 1946 amb selecció de textos del mateix Fabra.

Si teniu curiositat per llegir l’article de Fuster que hem esmentat abans el trobareu a l’apartat “Articles de premsa digitalitzats” de la nostra pàgina web.

Per acabar, si voleu apropar-vos a la vida i obra d’aquest filòleg podeu consultar la pàgina web de la Universitat Pompeu Fabra dedicada a tots els actes que se celebraran enguany i us recomanem especialment el còmic Pompeu Fabra: l’aventura de la llengua d’Oriol Garcia i Gemma Pauné. Bon estiu i bones lectures!

 

Document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió