Fitxes de control dels seus escrits fetes per Joan Fuster entre 1945 i 1964

Fitxes de control dels seus escrits fetes per Joan Fuster entre 1945 i 1964

 

El document del mes de febrer continua en la mateixa línia del que us mostràrem el mes passat, si en gener poguéreu veure com controlava Fuster els llibres que anava adquirint per a la biblioteca, en febrer volem parlar-vos d’un conjunt de fitxes, datades entre 1945 i 1964, on anotava els articles que escrivia, en quina capçalera els publicava i, el que és més important, com els havia signat a l’hora de publicar-los: Joan Fuster, J. Fuster, J.F., F.O., o també si s’havien publicat anònimament o amb algun pseudònim.

Les fitxes estan classificades en:

A. Literatura
1. Temes generals. Actualitat. 107 fitxes
2. Literatura antiga. 60 fitxes
3. Recensions de llibres. 69 (a) + 39 (b)
4. Comentaris circumstàncies. 12 fitxes
5. Recensions (a l’obra de Joan Fuster). 91 fitxes
B. Art
1. Pintura, escultura. 21 fitxes
2. Cinema. 6 fitxes
A-B. “Jornada de las artes y las letras”, 51 fitxes.
D. Miscel·lània. 15 fitxes

Aquesta és la classificació temàtica dels blocs de fitxes, la informació que cadascuna aporta individualment és el títol de l’article, com va aparéixer signat, la data de publicació i la capçalera; a més, algunes poques tenen també un camp d’observacions.
Pel que fa a les capçaleres trobem, entre d’altres, Verbo, Claustro, Levante, Las Províncias, Hoja del Lunes, Pont Blau, Serra d’Or, La Nostra Revista, Quart Creixent, textos per a pròlegs i llibrets de falla, etc.

“per què no utilitzava sempre Fuster el seu nom a l’hora de signar textos? ”

La informació més interessant d’aquestes fitxes és que ens diuen com anava signat l’article, i açò ha permés demostrar que molts articles publicats amb un pseudònim o sense signar són de Fuster. Però, per què no utilitzava sempre Fuster el seu nom a l’hora de signar textos? El principal motiu, tot i que no l’únic, és que en algunes capçaleres feia tantes col·laboracions en un mateix número que haguera resultat excessiu signar tots els articles. Un dels casos més evidents és el de la revista Verbo –de la qual ja us hem parlat en altres ocasions en el Document del Mes– en què, de vegades, la pràctica totalitat del número la feien entre ell i José Albi, per tant utilitzà diversos pseudònims, com per exemple T. Blanch o Jorge F. March i en publicà moltíssims anònimament. Si voleu aprofundir en aquest tema us recomanem la lectura de l’article «Pseudònims i anònims de Joan Fuster en la revista Verbo (1946-1956)» de la investigadora Mireia Ferrando Simon, publicat en el núm. 2 de la Revista Valenciana de Filologia, i disponible a text complet en línia. El qual és fruit de la investigació que va dur a terme l’autora dintre d’un projecte de col·laboració entre l’Espai i la Càtedra Joan Fuster.

 

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 14-2-2019

Joan Fuster i la Quasi-oda al Mediterrani

Joan Fuster i la Quasi-oda al Mediterrani

Ja estem en agost, mes de vacances per antonomàsia, i des de l’Espai Fuster volem desitjar-vos un bon estiu amb un Document del Mes molt estiuenc, un poema de Joan Fuster aparegut al volum Terra en la boca i titulat “Quasi-oda al Mediterrani”. Es tracta d’un poema escrit en 1946 i dedicat al seu amic Josep Albi, amb qui per aquella època editava la revista Verbo. Tot i que vos el reproduïm complet, hem escollit el següent fragment com a mostra del que podeu trobar:

oh mar,
i tu els cenyeixes
els teus braços madurs, i els omplis
l’esquena de petxines i epitafis.
I ells sens dubte es desperten
quan pels racons badallen
tos nàufrags increïbles
(aquells que van voler-te
gravar sobre la panxa
un nom amat), o quan les teues
sirenes jubilades s’enrogallen
desmentint a esgarips, a flastomies,
llur –ai!– irrevocable menopausa.Joan Fuster
oh mar,
i tu els cenyeixes
els teus braços madurs, i els omplis
l’esquena de petxines i epitafis.
I ells sens dubte es desperten
quan pels racons badallen
tos nàufrags increïbles
(aquells que van voler-te
gravar sobre la panxa
un nom amat), o quan les teues
sirenes jubilades s’enrogallen
desmentint a esgarips, a flastomies,
llur –ai!– irrevocable menopausa.Joan Fuster

I acaba amb els versos:

Ta salabror em redimeix, em dobla: ta salabror de vers inacabat, perenne!Joan Fuster
Ta salabror em redimeix, em dobla:
ta salabror de vers inacabat, perenne!Joan Fuster

Com a complement a aquest poema que homenatja la Mediterrània hem escollit una imatge del fons
fotogràfic de Fuster, concretament la que té la signatura AFJF-01915, on es pot veure l’escriptor davant el
Partenó en un viatge que va fer a Grècia en desembre de 1974.

“Quasi-oda al Mediterrani”
Poema complet.