Joan Fuster i Joseph Gulsoy al Mareny Blau l’estiu de 1968

Joan Fuster i Joseph Gulsoy al Mareny Blau l’estiu de 1968

Ja comença l’estiu i com a Document del Mes de juliol vos mostrem tres fotografies del fons Fuster testimoni d’un dinar al Mareny Blau, en elles apareix l’escriptor en companyia de Joseph Gulsoy. Les tres imatges, amb signatures AFJF-0557, AFJF-0558 i AFJF-0559, i d’autor desconegut, tenen 8,8 x 12,7 cm, la tècnica és gelatina de plata, monocrom i a la part posterior Fuster va escriure: “Mareny Blau, estiu del 1968”.

¿Qui és Joseph Gulsoy? Desconegut per al gran públic, és un prestigiós lingüista reconegut arreu del món. Nascut a Turquia en 1925 va establir la seua residència al Canadà en 1949, inicià estudis d’esperanto, alemany, francés i anglés, però en 1954, estudiant a la Universitat de Chicago, va ser deixeble de Joan Coromines, el que el va portar a especialitzar-se en llengües romàniques, castellà, català i portugués i a fer la tesi doctoral sobre el Diccionario Valenciano-Castellano, de Manuel Joaquim Sanelo. Aquesta tesi doctoral la va publicar la Societat Castellonenca de Cultura el 1964 i podem trobar un exemplar en la biblioteca de Fuster, a més d’altres treballs de Gulsoy com els 10 volums del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana escrits per Joan Coromines amb la col·laboració de Gulsoy i de Max Cahner (Curial: 1980-1991) o Catalan Studies. Estudis sobre el català. Volume in Memory of Josephine de Boer (Borràs: 1977). Gulsoy va presidir la North American Catalan Society, és membre, des de 1994, de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i ha rebut nombrosos reconeixements com la Creu de Sant Jordi (1998), el Premi Internacional Ramon Llull (1989) o el Doctor Honoris Causa per la Universitat de València en 1999.

Joan Fuster i Joseph Gulsoy al Mareny Blau l’estiu de 1968
“Jo us conec molt bé de les vostres obres i me serà un gran honor conèixer-vos també personalment.” (Joseph Gulsoy)

Al Centre de Documentació també es conserva l’extensa correspondència que mantingueren Fuster i Gulsoy al llarg dels anys, més de 40 cartes que mostren una llarga relació d’amistat que es va iniciar l’11 d’octubre de 1957, quan Gulsoy, que tenia previst viatjar prompte a Espanya, li escriu a Fuster presentant-se i li diu: “jo us conec molt bé de les vostres obres i me serà un gran honor conèixer-vos també personalment”. Finalment Gulsoy vingué fins a Sueca i tots dos es conegueren al número 10 del carrer de Sant Josep el 20 de novembre d’eixe any. Sens dubte la mare de Fuster, Maria Ortells, també va contribuir a forjar eixa amistat, perquè en una carta des de Chicago, datada el 14 d’abril de 1958, Gulsoy li comenta a Fuster diverses qüestions professionals, parla del professor Coromines, de com porta la tesi sobre el diccionari de Manuel Joaquim Samelo i felicita Fuster pels seus textos sobre Sant Vicent Ferrer i sor Isabel de Villena, que ha gaudit molt; però també tracta qüestions més personals, de com recorda València, els amics, les flors, els tarongers i la paella: “Mai vaig oblidar la paella que tastí en la vostra casa feta per les mans de la vostra mare. Un dia hi tornaré per tastar-ne més.”

“Mai vaig oblidar la paella que tastí en la vostra casa feta per les mans de la vostra mare. Un dia hi tornaré per tastar-ne més.” (Joseph Gulsoy)
LLibres de Joseph Gulsoy a la-Biblioteca de Joan Fuster

Amb aquest Document esperem haver-vos apropat un poc més una figura de la importància de Joseph Gulsoy i la seua relació amb Joan Fuster. Vos desitgem que passeu molt bon estiu i que gaudiu de bones paelles, siga al Mareny Blau o a qualsevol altre indret.

Estudis de Joan Fuster sobre l’obra de Sor Isabel de Villena

Estudis de Joan Fuster sobre l’obra de Sor Isabel de Villena

Seguint amb la línia iniciada el mes passat aquest us parlarem d’alguns dels estudis que Joan Fuster va dedicar a Sor Isabel de Villena.

Com comenta el professor Albert Hauf en el pròleg al recopilatori d’estudis fusterians sobre el Segle d’Or valencià, Misògins i enamorats, el primer article que Fuster li va dedicar a l’abadessa del convent de Santa Clara és “Nota sobre Sor Isabel de Villena” publicat al diari Levante el 3 de juny de 1955. En aquest article Fuster destaca la “consciencia de sexo’ que poseía sor Isabel” i posa un parell d’exemples que podeu llegir, si us interessa, perquè reproduïm l’article complet.

També podeu llegir el que va publicar uns mesos després, el 14 d’octubre, a la mateixa capçalera, “Isabel de Villena, escritora aristocrática” on explica com l’origen noble de sor Isabel es veu reflectit en el tractament que dóna als personatges de la seua obra Vita Christi, aquest mateix article el publicaria en la revista de l’exili Pont Blau l’1 de setembre de 1957.

Però, sens dubte, l’estudi més extens que li va dedicar Fuster és el que va donar a conéixer en una conferència per a “Lo Rat Penat” titulada “El món literari de Sor Isabel de Villena” i que aquesta institució va publicar l’any 1957.

Nota sobre Sor Isabel de Villena
«Isabel de Villena, escritora aristocràtica»
«Isabel de Villena, escritora aristocràtica» (2)
Cobertes Vita Christi 1916
Portada Volum 1 Vita Christi 1916
Aula Didàctica Isabel de Villena
Fuster encara publicaria altres articles i assajos sobre Sor Isabel, al Levante i a altres capçaleres, com la Revista Valenciana de Filologia on va aparéixer Jaume Roig i Sor Isabel de Villena estudi comparatiu de les obres dels dos autors, Espill i Vita Christi.

Aquesta autora també s’estudia en el taller “El Segle d’Or valencià vist per Joan Fuster” dins de l’oferta de l’Aula Didàctica de l’Espai Joan Fuster. Com us comentàrem el mes passat el taller ofereix una aproximació als principals autors d’aquest període a través de l’obra de Fuster, com a resultat final els alumnes fan una composició de texts i imatges d’un dels autors, similars a la pàgina d’un facsímil, en la fotografia en podeu veure un dels dedicats a Sor Isabel de Villena.

Us mostrem també un dels exemplars del Vita Christi que Fuster tenia en la seua biblioteca, l’edició en tres volums feta per Miquel Rius a Barcelona en 1916 per a la col·lecció Biblioteca Catalana.