Joan Fuster i Joseph Gulsoy al Mareny Blau l’estiu de 1968

Joan Fuster i Joseph Gulsoy al Mareny Blau l’estiu de 1968

Ja comença l’estiu i com a Document del Mes de juliol vos mostrem tres fotografies del fons Fuster testimoni d’un dinar al Mareny Blau, en elles apareix l’escriptor en companyia de Joseph Gulsoy. Les tres imatges, amb signatures AFJF-0557, AFJF-0558 i AFJF-0559, i d’autor desconegut, tenen 8,8 x 12,7 cm, la tècnica és gelatina de plata, monocrom i a la part posterior Fuster va escriure: “Mareny Blau, estiu del 1968”.

¿Qui és Joseph Gulsoy? Desconegut per al gran públic, és un prestigiós lingüista reconegut arreu del món. Nascut a Turquia en 1925 va establir la seua residència al Canadà en 1949, inicià estudis d’esperanto, alemany, francés i anglés, però en 1954, estudiant a la Universitat de Chicago, va ser deixeble de Joan Coromines, el que el va portar a especialitzar-se en llengües romàniques, castellà, català i portugués i a fer la tesi doctoral sobre el Diccionario Valenciano-Castellano, de Manuel Joaquim Sanelo. Aquesta tesi doctoral la va publicar la Societat Castellonenca de Cultura el 1964 i podem trobar un exemplar en la biblioteca de Fuster, a més d’altres treballs de Gulsoy com els 10 volums del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana escrits per Joan Coromines amb la col·laboració de Gulsoy i de Max Cahner (Curial: 1980-1991) o Catalan Studies. Estudis sobre el català. Volume in Memory of Josephine de Boer (Borràs: 1977). Gulsoy va presidir la North American Catalan Society, és membre, des de 1994, de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i ha rebut nombrosos reconeixements com la Creu de Sant Jordi (1998), el Premi Internacional Ramon Llull (1989) o el Doctor Honoris Causa per la Universitat de València en 1999.

Joan Fuster i Joseph Gulsoy al Mareny Blau l’estiu de 1968
“Jo us conec molt bé de les vostres obres i me serà un gran honor conèixer-vos també personalment.” (Joseph Gulsoy)

Al Centre de Documentació també es conserva l’extensa correspondència que mantingueren Fuster i Gulsoy al llarg dels anys, més de 40 cartes que mostren una llarga relació d’amistat que es va iniciar l’11 d’octubre de 1957, quan Gulsoy, que tenia previst viatjar prompte a Espanya, li escriu a Fuster presentant-se i li diu: “jo us conec molt bé de les vostres obres i me serà un gran honor conèixer-vos també personalment”. Finalment Gulsoy vingué fins a Sueca i tots dos es conegueren al número 10 del carrer de Sant Josep el 20 de novembre d’eixe any. Sens dubte la mare de Fuster, Maria Ortells, també va contribuir a forjar eixa amistat, perquè en una carta des de Chicago, datada el 14 d’abril de 1958, Gulsoy li comenta a Fuster diverses qüestions professionals, parla del professor Coromines, de com porta la tesi sobre el diccionari de Manuel Joaquim Samelo i felicita Fuster pels seus textos sobre Sant Vicent Ferrer i sor Isabel de Villena, que ha gaudit molt; però també tracta qüestions més personals, de com recorda València, els amics, les flors, els tarongers i la paella: “Mai vaig oblidar la paella que tastí en la vostra casa feta per les mans de la vostra mare. Un dia hi tornaré per tastar-ne més.”

“Mai vaig oblidar la paella que tastí en la vostra casa feta per les mans de la vostra mare. Un dia hi tornaré per tastar-ne més.” (Joseph Gulsoy)
LLibres de Joseph Gulsoy a la-Biblioteca de Joan Fuster

Amb aquest Document esperem haver-vos apropat un poc més una figura de la importància de Joseph Gulsoy i la seua relació amb Joan Fuster. Vos desitgem que passeu molt bon estiu i que gaudiu de bones paelles, siga al Mareny Blau o a qualsevol altre indret.

Estudis de Joan Fuster al voltant de Sant Vicent Ferrer

Estudis de Joan Fuster al voltant de Sant Vicent Ferrer

En el 600 aniversari de la seua mort, en 1419, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha triat Sant Vicent Ferrer com a escriptor de l’any 2019 i moltes són les publicacions, exposicions i, fins i tot, un congrés que se celebraran al llarg de l’any.

Sant Vicent Ferrer també va ser objecte d’estudi per part de Joan Fuster. Enric Sòria ens recorda, en Joan Fuster, llibre a llibre (PUV, 2015), l’interés de Fuster pels sermons vicentins que s’havia manifestat en la redacció d’un extens i modèlic estudi, «L’oratòria de Sant Vicent Ferrer», publicat en la Revista Valenciana de Filologia (tom iv, núm. 2-4, abril-desembre de 1954), on passa revista al context històric dels sermons, les circumstàncies de la transcripció, els seus trets estilístics més vistents i la visió del món que traspuen. L’any següent publicava en l’editorial Barcino Pàgines escollides de Sant Vicent Ferrer, una antologia divulgativa dels sermons vicentins, triats a partir de l’edició de Josep Sanchis Sivera, que vol posar a l’abast d’un públic ampli uns textos medievals poc coneguts i, alhora, ressaltar-ne la importància històrica i literària.

Com ens continua explicant Enric Sòria: Fuster va optar per reproduir dos sermons sencers, perquè el lector poguera fer-se una idea de l’estructura i el desplegament de l’homilètica vicentina, mentre que la resta del volum és una tria de passatges significatius, agrupats en quatre seccions: «La predicació», «La reformació moral», «La mort i el judici» i «Exemplari». Els textos s’acompanyen de notes abundants, destinades sobretot a aclariments lèxics.

Una de les principals tasques que estem portant a terme actualment al Centre de Documentació de l’Espai Joan Fuster és la classificació i ordenació dels milers de fitxes de treball de l’escriptor. Entre aquestes hi ha un miler, concretament 1.018, amb referències bibliogràfiques sobre Sant Vicent Ferrer.

“Pàgines escollides de Sant Vicent Ferrer”

Selecció i anotació de Joan Fuster

Una de les principals tasques que estem portant a terme actualment al Centre de Documentació de l’Espai Joan Fuster és la classificació i ordenació dels milers de fitxes de treball de l’escriptor. Entre aquestes hi ha un miler, concretament 1.018, amb referències bibliogràfiques sobre Sant Vicent Ferrer. És més que probable que Fuster les utilitzara a l’hora de documentar-se per als treballs abans esmentats i encara es conserven agrupades tal com ell les tenia:

– 386 fitxes amb referències de, i sobre, Sant Vicent Ferrer ordenades per alfabètic d’autor dins d’un full contenidor amb l’epígraf «St. Vicent»

– 39 fitxes amb referències de diversos autors sobre Sant Vicent Ferrer. Possiblement formen part de les fitxes del grup anterior, però Fuster les tenia a part i es decideix no unir-les amb aquelles

– 97 fitxes amb referències sobre Sant Vicent Ferrer ordenades per l’epígraf «Nota» i el número d’aquesta, a més de per capítols.

– 42 fitxes amb referències sobre Sant Vicent Ferrer ordenades per l’epígraf «Ferrer, V. – Quaresma».

– 259 fitxes amb referències sobre Sant Vicent Ferrer tretes de l’edició en dos volums dels Sermons a cura de Josep Sanchis Sivera de l’editorial Barcino, vol. I, 1932; vol. II, 1934 i repartides així:

– 174 fitxes ordenades per l’epígraf «Ferrer, V. – Sermons I»

– 85 fitxes ordenades per l’epígraf «Ferrer, V. – Sermons II»

– 58 fitxes amb referències sobre Sant Vicent Ferrer, possiblement tretes del Estudio sobre los sermones valencianos de san Vicente Ferrer de 1903 de Roc Chabàs, perquè totes estan sota l’epígraf «Ferrer, V. – Apud Chabàs»

– 133 fitxes amb notes sobre aspectes diversos dels sermons de Sant Vicent Ferrer. Les 4 primeres estan marcades amb números romans i semblen una mena d’esquema, d’altres estan agrupades per blocs seguint una numeració de l’1 al 5 feta per Fuster.

– 4 fitxes sobre Sant Vicent Ferrer sense relació amb cap dels anteriors conjunts.

Al Centre de Documentació, les fitxes encara es conserven agrupades tal com Joan Fuster les tenia

A més dels epígrafs esmentats moltes fitxes porten altres subepígrafs com: «Llàgrimes», «Llenguatge i escena», «Predicador», «Condicions personals», «Avortaments», «Semblances», «Fi del món. Anticrist», «Jerarquia de pecats», «Supèrbia i vanitat», «Càstig i pecat», «Manera de combregar», «Jueus», etc.

Aquestes fitxes mostren una part dels treballs de documentació que Fuster sempre duia a terme per als seus projectes i de les quals us seguirem parlant en un futur.