Quan 60 llibres són una sola peça

Quan 60 llibres són una sola peça

Antidogmatisme i racionalisme marquen l’obra de Fuster, amb títols cabdals

Una frase de Les originalitats, el primer assaig que va escriure Joan Fuster, a inicis dels anys cinquanta, diu: “Un home, en tota la seva vida literària, no escriu sinó una sola obra, la seva obra”. L’afirmació, tan sentenciosa com un aforisme, semblava destinada a predir, anys a venir, una de les pedres de toc de l’exegesi fusteriana: la dicotomia que, sovint, s’ha establert entre el Fuster que assolí una gran projecció cívica amb els escrits polítics i el que es dedicà a l’assaig especulatiu o a la crítica cultural.

La contradicció, però, s’esvaeix a la llum dels principals eixos transversals que recorren la seua obra. D’una banda, l’examen de consciència que s’autoimposa abans d’escriure sobre qualsevol tema i que li impedeix d’adoptar posicions dogmàtiques. De l’altra, l’orientació racionalista del seu pensament i una consciència ben aguda de les originalitats: la seua i la dels altres.

De la confluència d’aquelles premisses i de l’afany de transformar la realitat a través de l’escriptura, Fuster extrau —en paraules de Josep Iborra— l’“imperatiu ètic” que inspira la seua concepció de la cultura. Així, una visió global dels seus textos evidencia que no hi ha solució de continuïtat, posem per cas, entre Nosaltres, els valencians (1962) i Diccionari per a ociosos (1964), per mencionar dos exemples aparentment situats als extrems oposats de l’espectre. Només aparentment.

Nosaltres, els valencians. No obstant això, l’èxit aclaparador de Nosaltres, els valencians ha propiciat la identificació quasi exclusiva i excloent de l’autor amb aquesta obra, com un arbre imponent que obstrueix la visió completa del bosc. La redacció d’aquest assaig interpretatiu sobre els avatars del País Valencià, des de la creació del regne per Jaume I fins a la Segona República, ha esdevingut peça ben útil perquè generacions de valencians reflexionaren (i reflexionen) sobre la seua identitat nacional a partir d’una nova manera d’entendre els fets històrics. És inqüestionable el ressò merescut pel seu treball, des de la perspectiva de la raó cívica i les polítiques de reivindicació, tant des d’una dimensió valenciana com des d’una de major abast, vinculada a l’espai nacional que anomenà “Països Catalans”.

Nosaltres, els valencians

Diccionari per a ociosos / Consells, proverbis i insolències. En canvi, la bibliografia fusteriana dedicada a la “qüestió nacional” és bastant inferior al que recull la imatge més tòpica de l’assagista. Si bé és cert que Nosaltres, els valencians és el text que Fuster més s’estimà respecte a la seua tasca d’anàlisi sobre el país, Diccionari per a ociosos i Consells, proverbis i insolències (1968) foren, per a ell, els més representatius de la literatura d’idees que hauria volgut practicar amb més assiduïtat.

Diccionari per a ociosos

Prenent com a referència el nombre de reedicions, aquests són tres dels títols amb més projecció. Però si afinàvem la valoració des del punt de vista literari, destacaria per sobre de la resta Diccionari per a ociosos, assaig de títol i estructura manllevats del Diccionari filosòfic del seu admirat Voltaire, i que adreçava, irònicament, al mateix públic lector que sol·licitava Bertrand Russell per al seu Elogi de l’ociositat.

Compost per escrits d’extensió desigual, el Diccionari… fusterià reflexiona sobre valors morals, culturals i polítics, sobre l’estrany ofici d’escriptor i, també, sobre objectes d’ús quotidià i fets anecdòtics que són elevats a categoria. Tot plegat, el llibre constitueix una clara mostra dels punts nuclears de l’ideari fusterià: l’escepticisme com a modus vivendi i operandi; l’exemple d’Erasme de Rotterdam com a pretext per a reivindicar la necessitat de preservar la llibertat de l’intel·lectual; el nacionalisme com a mecanisme identitari; el plagi com a frontissa entre la tradició i l’originalitat; la importància de la (re)lectura; i tot un seguit de qüestions que bateguen al ritme del jo que les escriu, que és, al capdavall, l’element en què tot conflueix.

Consells, proverbis i insolències. No menys essencials, en Fuster, són els aforismes de Consells…, clau de volta del seu pensament, que projecten multitud de ressonàncies en la seua obra. Aquest llibre conté dos reculls, Judicis finals i Proposicions deshonestes, ambdós similars en els temes i la intenció, i, a més, hàbilment harmonitzats pel títol del nou volum. L’assagista cisella els aforismes amb una rotunditat sentenciosa —apodíctica, si cal dir-ho en termes tècnics— que no admet escales de grisos, però que, paradoxalment, incita a la refutació o a l’aprovació, mai a la indiferència.

En l’època actual de les xarxes socials, s’ha equiparat l’aforisme al tuit per la brevetat formal, però l’analogia fa aigua si s’obvia el procés previ de decantació estilística i la minuciosa elecció del mot just, no com a sibaritisme estilístic o pirotècnia verbal, sinó com a condició inexcusable per a fondre fons i forma en una entitat indestriable, a l’estil dels moralistes francesos en què s’inspirà Fuster per a disseccionar la condició humana.

El descrèdit de la realitat. I encara hi ha El descrèdit de la realitat (1955), un assaig ameníssim que reflexiona sobre qüestions artístiques i culturals: una carta de presentació immillorable per a qui en desconeix la faceta de crític artístic. Per bé que construït sobre “fragments de meditació” —parafrasejant el catedràtic d’Estètica Romà de la Calle—, l’assaig té un fil conductor històric que reforça la seua unitat a l’entorn d’un objectiu: analitzar la continuïtat i les reaccions de les tendències artístiques de la pintura occidental, sota la clau de les relacions de l’artista amb la realitat des del Renaixement fins a les avantguardes, passant pel barroc, la Il·lustració i el romanticisme, i els realismes del XIX. Estretament relacionat amb aquest assaig —pel context històric i per la temàtica— cal citar Les originalitats, un assaig en què teoritza sobre la recerca individual de la singularitat personal i expressiva dels creadors artístics i literaris.

El descrèdit de la realitat

Diari 1952-1960. Fora totalment injust d’acabar obviant el vessant dietarístic de Fuster, a l’abast als magnífics Diari 1952-1960, Causar-se d’esperar (1965) i Dos quaderns inèdits (2004), mereixedors de més espai del que ací els dedique. Però també tinc la mateixa sensació d’injustícia en no ocupar-me amb més deteniment del personalíssim Sagitari (1985), de les Notes d’un desficiós (1980) o de l’incendiari Ara o mai (1981), que mostren un Fuster madur, però no envellit, que ha exaltat la seua natural inclinació al sarcasme per a continuar agitant consciències.

Diari 1952-1960

I així mateix m’ocorre amb El País Valenciano (1962), amb Literatura catalana contemporània (1972) i amb alguns poemes. Per sort, la Càtedra Joan Fuster, de la Universitat de València, té al seu catàleg un diccionari bibliogràfic sobre l’autor que, amb el títol de Joan Fuster, llibre a llibre (2015), recull, a mode de guia de lectura, les ressenyes que un equip d’especialistes dedicaren als més de seixanta llibres que va escriure al llarg d’una intensa trajectòria literària, que abasta la segona meitat del segle passat. Es tracta d’elegir, simplement, per on començar a llegir. O a rellegir.

 

Joan Fuster i Sueca

Joan Fuster i Sueca

Comencem el primer Document del Mes de 2022, any dedicat a Joan Fuster en commemoració pel centenari del seu naixement. Enguany hi haurà moltes conferències, exposicions, publicacions i altres activitats culturals dedicades a l’escriptor, així que aprofitarem aquest espai del Document del Mes per mostrar-vos-en algunes.

Un dels primers llibres que han aparegut ha sigut Joan Fuster i Sueca de Francesc Pérez Moragón i Salvador Ortells Miralles, publicat per Edicions 96 amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sueca i l’Espai Joan Fuster.

Està dividit en quatre blocs:

1.- Joan Fuster: una nota biogràfica
2.- L’escriptor i la seua ciutat
3.- L’Espai Joan Fuster: el llegat de l’escriptor
4.- Sueca: una ruta literària de la mà de Joan Fuster

I un annex amb el discurs complet que va fer Fuster quan a l’Institut d’Educació Secundària de Sueca li varen posar el seu nom.

El divendres 14, si us ve de gust, podeu assistir a la presentació de Joan Fuster i Sueca que serà a l’Espai Joan Fuster a les 19:00 h. i encetarà els actes del centenari
Joan Fuster i Sueca
Joan Fuster i Sueca

Com podeu veure el llibre aprofundeix en la relació de Fuster amb la seua localitat natal, i lloc habitual de residència, tant al llarg de la seua vida com després de morir, a través del llegat que hi va deixar. A més inclou nombroses fotografies, es tracta d’una acurada edició on s’ha donat molta importància tant al text com a la part visual.

No és la primera vegada que dediquem un Document del Mes a la relació de Fuster amb Sueca, en el de setembre de 2018 ja us parlàrem del recopilatori Elogi del meu poble, en el qual Antoni Furió va fer una selecció de molts dels textos que Fuster va escriure sobre Sueca.

Com a exemple vos en deixem un dels inclosos, on Fuster parla de la seua vida a Sueca, es tracta de “Vivir en un pueblo”, publicat originàriament en La Vanguardia del 19 de setembre de 1971.

Vivir en un pueblo
Joan Fuster

El divendres 14, si us ve de gust, podeu assistir a la presentació de Joan Fuster i Sueca que serà a l’Espai Joan Fuster a les 19:00 h. i encetarà els actes del centenari.

El germà mort de Joan Fuster

El germà mort de Joan Fuster

És ben sabut que Joan de la Creu Fuster Ortells va nàixer un dijous 23 de novembre de 1922. Pocs dies després, l’1 de desembre d’aquest mateix any, va ser batejat a l’església parroquial de Sueca, temple col·locat sota l’advocació de Sant Pere Apòstol. Els pares –Joan Baptista Fuster Seguí i Maria Ortells Morell– van estar presents en la celebració del sagrament.

L’escriptor fou l’únic fill supervivent del matrimoni, que ja n’havia tingut un altre, de nom Joan Baptista, com el pare. Aquest fill, nascut el 14 de juliol de 1921, fou batejat també a Sant Pere el 17 de juliol del mateix any, i va morir d’una broncopneumònia el 29 de gener de 1922, amb poc més de mig any de vida, com consta a l’arxiu parroquial.

En una extensa informació autobiogràfica que l’assagista enviaria anys després a Josep Pla, quan aquest estava redactant el retrat literari que li dedicaria en la vuitena sèrie dels Homenots (Barcelona, Selecta, 1962), Fuster escrivia: «No he tingut germans –només un, que va morir abans de nàixer jo.»

Salvador Ortells Miralles i Francesc Pérez Moragón

Partida baptismal del germà de Joan Fuster
Partida de defunció del germà de Joan Fuster
Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Sueca (Ribera Baixa)

Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Sueca (Ribera Baixa)

25 i 26 d’octubre de 2019
Coordinació: Vicent Pitarch (IEC) Salvador Ortells i Francesc Pérez Moragón (Espai Joan Fuster)

Des de 1990, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), en exercici de la funció que té encomanada d’acadèmia de la llengua, visita periòdicament indrets diversos de la nostra geografia lingüística. De l’Alguer o Eivissa al Matarranya, d’Andorra o Perpinyà al Carxe, tot passant per diverses ciutats i seus universitàries, la Secció Filològica persegueix un doble objectiu: donar a conèixer el seu treball regular als diversos actors del territori i, al mateix temps, informar-se de l’estat de la llengua del país i dels anhels, percepcions i reivindicacions de la gent que l’habita. Morella, Castelló de la Plana, València, Alcoi, Alacant, Elx, Novelda i Guardamar constitueixen l’itinerari valencià que han fet les Jornades de la Secció Filològica.

 

Capital de la Ribera Baixa, Sueca forma part de les ciutats representatives de les comarques centrals del País Valencià; amb el terme situat dins el Parc Natural de l’Albufera, l’arròs ha estat el conreu hegemònic de la seva producció agrària d’ençà del segle XVII. Fou no solament el bressol sinó també la ciutat de per vida escollida lliurement pel seu fill més il·lustre, Joan Fuster i Ortells, un prosista cabdal de la literatura catalana del segle XX i autor d’assaigs rellevants dins la cultura europea contemporània.

La visita a l’Espai Joan Fuster, un centre cultural de referència al País Valencià d’avui, constitueix una invitació a noves reflexions sobre l’univers literari fusterià, així com sobre temes diversos, tals com l’activitat literària al país o els índexs de lectura, els malnoms suecans o la presentació de la Càtedra Joan Fuster. El coneixement de l’Albufera i del patrimoni urbà de Sueca hi aporten al·licients complementaris.

Claustre de l’IEC, Barcelona
(fotografia de l’IEC)

Museu Joan Fuster, Sueca
(fotografia d’Eloi Càrcel, propietat de l’Espai Joan Fuster)

Organitzen aquestes jornades la Secció Filològica de l’IEC i l’Espai Joan Fuster, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sueca, de la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València i de la Fundació Bancària ”la Caixa”.

Divendres 25 d’octubre
Espai Joan Fuster (carrer de Sant Josep, 8-10)

18.30 h Obertura de les Jornades a càrrec de Joan Carles Vázquez, regidor de Cultura; Salvador Ortells, director de l’Espai Joan Fuster, i M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC

18.50 h Juli Capilla, escriptor i editor Les societats literàries al País Valencià

19.10 h Gemma Lluch, professora de la Universitat de València L’índex de lectura en català al País Valencià

19.30 h Ferran Carbó, professor de la Universitat de València i coordinador de la Càtedra Joan Fuster La Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València

19.50 h Salvador Ortells, director de l’Espai Joan Fuster Joan Fuster, poeta oblidat

20.10 h Francesc Pérez Moragón, director d’honor i assessor extraordinari de l’Espai Joan Fuster El món de Joan Fuster

20.40 h Col·loqui

21.10 h Cloenda de la sessió

Dissabte 26 d’octubre
Antic Molí de l’Arròs Espai Joan Fuster

(Es durà a terme a l’Espai Joan Fuster en previsió de possibles inclemències meteorològiques).

9.00 h Antoni Carrasquer, bibliotecari municipal de Sueca i cronista de la ciutat Els malnoms suecans

Salvador Ortells i l’Aula Didàctica Joan Fuster

Salvador Ortells i l’Aula Didàctica Joan Fuster

Parlem amb Salvador Ortells director de l’Espai Joan Fuster de Sueca sobre la seua Aula Didàctica que organitza activitats per al foment de la literatura entre els estudiants.

Via www.apuntmedia.es