Ja comença l’estiu i com a Document del Mes de juliol vos mostrem tres fotografies del fons Fuster testimoni d’un dinar al Mareny Blau, en elles apareix l’escriptor en companyia de Joseph Gulsoy. Les tres imatges, amb signatures AFJF-0557, AFJF-0558 i AFJF-0559, i d’autor desconegut, tenen 8,8 x 12,7 cm, la tècnica és gelatina de plata, monocrom i a la part posterior Fuster va escriure: “Mareny Blau, estiu del 1968”.

¿Qui és Joseph Gulsoy? Desconegut per al gran públic, és un prestigiós lingüista reconegut arreu del món. Nascut a Turquia en 1925 va establir la seua residència al Canadà en 1949, inicià estudis d’esperanto, alemany, francés i anglés, però en 1954, estudiant a la Universitat de Chicago, va ser deixeble de Joan Coromines, el que el va portar a especialitzar-se en llengües romàniques, castellà, català i portugués i a fer la tesi doctoral sobre el Diccionario Valenciano-Castellano, de Manuel Joaquim Sanelo. Aquesta tesi doctoral la va publicar la Societat Castellonenca de Cultura el 1964 i podem trobar un exemplar en la biblioteca de Fuster, a més d’altres treballs de Gulsoy com els 10 volums del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana escrits per Joan Coromines amb la col·laboració de Gulsoy i de Max Cahner (Curial: 1980-1991) o Catalan Studies. Estudis sobre el català. Volume in Memory of Josephine de Boer (Borràs: 1977). Gulsoy va presidir la North American Catalan Society, és membre, des de 1994, de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i ha rebut nombrosos reconeixements com la Creu de Sant Jordi (1998), el Premi Internacional Ramon Llull (1989) o el Doctor Honoris Causa per la Universitat de València en 1999.

Al Centre de Documentació també es conserva l’extensa correspondència que mantingueren Fuster i Gulsoy al llarg dels anys, més de 40 cartes que mostren una llarga relació d’amistat que es va iniciar l’11 d’octubre de 1957, quan Gulsoy, que tenia previst viatjar prompte a Espanya, li escriu a Fuster presentant-se i li diu: “jo us conec molt bé de les vostres obres i me serà un gran honor conèixer-vos també personalment”. Finalment Gulsoy vingué fins a Sueca i tots dos es conegueren al número 10 del carrer de Sant Josep el 20 de novembre d’eixe any. Sens dubte la mare de Fuster, Maria Ortells, també va contribuir a forjar eixa amistat, perquè en una carta des de Chicago, datada el 14 d’abril de 1958, Gulsoy li comenta a Fuster diverses qüestions professionals, parla del professor Coromines, de com porta la tesi sobre el diccionari de Manuel Joaquim Samelo i felicita Fuster pels seus textos sobre Sant Vicent Ferrer i sor Isabel de Villena, que ha gaudit molt; però també tracta qüestions més personals, de com recorda València, els amics, les flors, els tarongers i la paella: “Mai vaig oblidar la paella que tastí en la vostra casa feta per les mans de la vostra mare. Un dia hi tornaré per tastar-ne més.”

Amb aquest Document esperem haver-vos apropat un poc més una figura de la importància de Joseph Gulsoy i la seua relació amb Joan Fuster. Vos desitgem que passeu molt bon estiu i que gaudiu de bones paelles, siga al Mareny Blau o a qualsevol altre indret.