Joan Fuster i Joseph Gulsoy al Mareny Blau l’estiu de 1968

Joan Fuster i Joseph Gulsoy al Mareny Blau l’estiu de 1968

Ja comença l’estiu i com a Document del Mes de juliol vos mostrem tres fotografies del fons Fuster testimoni d’un dinar al Mareny Blau, en elles apareix l’escriptor en companyia de Joseph Gulsoy. Les tres imatges, amb signatures AFJF-0557, AFJF-0558 i AFJF-0559, i d’autor desconegut, tenen 8,8 x 12,7 cm, la tècnica és gelatina de plata, monocrom i a la part posterior Fuster va escriure: “Mareny Blau, estiu del 1968”.

¿Qui és Joseph Gulsoy? Desconegut per al gran públic, és un prestigiós lingüista reconegut arreu del món. Nascut a Turquia en 1925 va establir la seua residència al Canadà en 1949, inicià estudis d’esperanto, alemany, francés i anglés, però en 1954, estudiant a la Universitat de Chicago, va ser deixeble de Joan Coromines, el que el va portar a especialitzar-se en llengües romàniques, castellà, català i portugués i a fer la tesi doctoral sobre el Diccionario Valenciano-Castellano, de Manuel Joaquim Sanelo. Aquesta tesi doctoral la va publicar la Societat Castellonenca de Cultura el 1964 i podem trobar un exemplar en la biblioteca de Fuster, a més d’altres treballs de Gulsoy com els 10 volums del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana escrits per Joan Coromines amb la col·laboració de Gulsoy i de Max Cahner (Curial: 1980-1991) o Catalan Studies. Estudis sobre el català. Volume in Memory of Josephine de Boer (Borràs: 1977). Gulsoy va presidir la North American Catalan Society, és membre, des de 1994, de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i ha rebut nombrosos reconeixements com la Creu de Sant Jordi (1998), el Premi Internacional Ramon Llull (1989) o el Doctor Honoris Causa per la Universitat de València en 1999.

Joan Fuster i Joseph Gulsoy al Mareny Blau l’estiu de 1968
“Jo us conec molt bé de les vostres obres i me serà un gran honor conèixer-vos també personalment.” (Joseph Gulsoy)

Al Centre de Documentació també es conserva l’extensa correspondència que mantingueren Fuster i Gulsoy al llarg dels anys, més de 40 cartes que mostren una llarga relació d’amistat que es va iniciar l’11 d’octubre de 1957, quan Gulsoy, que tenia previst viatjar prompte a Espanya, li escriu a Fuster presentant-se i li diu: “jo us conec molt bé de les vostres obres i me serà un gran honor conèixer-vos també personalment”. Finalment Gulsoy vingué fins a Sueca i tots dos es conegueren al número 10 del carrer de Sant Josep el 20 de novembre d’eixe any. Sens dubte la mare de Fuster, Maria Ortells, també va contribuir a forjar eixa amistat, perquè en una carta des de Chicago, datada el 14 d’abril de 1958, Gulsoy li comenta a Fuster diverses qüestions professionals, parla del professor Coromines, de com porta la tesi sobre el diccionari de Manuel Joaquim Samelo i felicita Fuster pels seus textos sobre Sant Vicent Ferrer i sor Isabel de Villena, que ha gaudit molt; però també tracta qüestions més personals, de com recorda València, els amics, les flors, els tarongers i la paella: “Mai vaig oblidar la paella que tastí en la vostra casa feta per les mans de la vostra mare. Un dia hi tornaré per tastar-ne més.”

“Mai vaig oblidar la paella que tastí en la vostra casa feta per les mans de la vostra mare. Un dia hi tornaré per tastar-ne més.” (Joseph Gulsoy)
LLibres de Joseph Gulsoy a la-Biblioteca de Joan Fuster

Amb aquest Document esperem haver-vos apropat un poc més una figura de la importància de Joseph Gulsoy i la seua relació amb Joan Fuster. Vos desitgem que passeu molt bon estiu i que gaudiu de bones paelles, siga al Mareny Blau o a qualsevol altre indret.

Visita de Francesc Xavier de Borbó i Parma a Sueca el 28 de novembre de 1951

Visita de Francesc Xavier de Borbó i Parma a Sueca el 28 de novembre de 1951

Comencem l’any amb un Document del Mes un poc especial, ja que està relacionat amb Fuster de manera indirecta. El passat 29 de novembre es va presentar a l’Espai Joan Fuster el llibre Un bri d’Esperança d’Agustí Colomer, guardonat amb el Premi Soler i Estruch, uns dies abans l’autor va fer donació a l’Espai d’un exemplar de la Crónica del viaje a Valencia de S.A.R. el Príncipe Regente D. Francisco Javier de Borbón y Braganza. 25-28 de noviembre de 1951.

Crónica del viaje a Valencia de S.A.R. el Príncipe Regente D. Francisco Javier de Borbón y Braganza. 25-28 de noviembre de 1951.

En aquesta publicació es narra l’esmentat viatge i entre les diverses localitats que va visitar el pretendent carlí al tron d’Espanya també va estar Sueca, i concretament el núm. 10 del carrer de Sant Josep, perquè el pare de Fuster, Juan Fuster Seguí, era el cap del carlisme a la localitat.

Us hem reproduït els fulls del document en els quals es descriu la visita a Sueca. En la pàgina 25 hi ha una imatge dels pares de l’escriptor, Juan Fuster i Maria Ortells, amb Xavier de Borbó. L’original d’aquesta mateixa fotografia el podeu veure a la primera vitrina del Museu, anomenada “Vida”, que mostra documents familiars i personals de l’escriptor. Però no és l’única, al fons fotogràfic es conserven un total de 8 fotografies d’aquesta visita, entre elles també està la de la pàgina 26, on apareixen diverses dones suecanes amb Francesca de Borbó i Parma, filla de Xavier de Borbó. Us mostrem altres 3 fotografies de la mateixa sèrie que no estan ni en la publicació ni en el Museu.

Agraïm a Agustí Colomer la seua donació. Tot i que Fuster no va estar present en aquesta visita, es tracta d’un document important per saber-ne més de la seua història familiar. Per acabar el Document del Mes hem escollit un article titulat “Confesiones de un hijo de carlista”, publicat a La Vanguardia el 10 d’octubre de 1982 i en el qual Fuster parla de la situació del carlisme en aquell moment i de la seua experiència com a fill de carlista. Gaudiu-ne la lectura.

Confesiones de un hijo de carlista

La Vanguardia el 10 d’octubre de 1982