Visita de Francesc Xavier de Borbó i Parma a Sueca el 28 de novembre de 1951

Visita de Francesc Xavier de Borbó i Parma a Sueca el 28 de novembre de 1951

Comencem l’any amb un Document del Mes un poc especial, ja que està relacionat amb Fuster de manera indirecta. El passat 29 de novembre es va presentar a l’Espai Joan Fuster el llibre Un bri d’Esperança d’Agustí Colomer, guardonat amb el Premi Soler i Estruch, uns dies abans l’autor va fer donació a l’Espai d’un exemplar de la Crónica del viaje a Valencia de S.A.R. el Príncipe Regente D. Francisco Javier de Borbón y Braganza. 25-28 de noviembre de 1951.

Crónica del viaje a Valencia de S.A.R. el Príncipe Regente D. Francisco Javier de Borbón y Braganza. 25-28 de noviembre de 1951.

En aquesta publicació es narra l’esmentat viatge i entre les diverses localitats que va visitar el pretendent carlí al tron d’Espanya també va estar Sueca, i concretament el núm. 10 del carrer de Sant Josep, perquè el pare de Fuster, Juan Fuster Seguí, era el cap del carlisme a la localitat.

Us hem reproduït els fulls del document en els quals es descriu la visita a Sueca. En la pàgina 25 hi ha una imatge dels pares de l’escriptor, Juan Fuster i Maria Ortells, amb Xavier de Borbó. L’original d’aquesta mateixa fotografia el podeu veure a la primera vitrina del Museu, anomenada “Vida”, que mostra documents familiars i personals de l’escriptor. Però no és l’única, al fons fotogràfic es conserven un total de 8 fotografies d’aquesta visita, entre elles també està la de la pàgina 26, on apareixen diverses dones suecanes amb Francesca de Borbó i Parma, filla de Xavier de Borbó. Us mostrem altres 3 fotografies de la mateixa sèrie que no estan ni en la publicació ni en el Museu.

Agraïm a Agustí Colomer la seua donació. Tot i que Fuster no va estar present en aquesta visita, es tracta d’un document important per saber-ne més de la seua història familiar. Per acabar el Document del Mes hem escollit un article titulat “Confesiones de un hijo de carlista”, publicat a La Vanguardia el 10 d’octubre de 1982 i en el qual Fuster parla de la situació del carlisme en aquell moment i de la seua experiència com a fill de carlista. Gaudiu-ne la lectura.

Confesiones de un hijo de carlista

La Vanguardia el 10 d’octubre de 1982
Vinyetes i dibuixos de Joan Fuster

Vinyetes i dibuixos de Joan Fuster

En el Document del Mes volem parlar-vos d’una faceta poc coneguda de Fuster, la de dibuixant. Probablement aquesta afició la va heretar de son pare Juan Fuster Seguí qui va ser escultor de nombroses imatges religioses, a més de professor de dibuix i d’escultura. L’obra gràfica de Fuster no és massa extensa i es troba recopilada en el llibre Joan Fuster trenta vinyetes i sis dibuixos 1947-1950 Ed. Bromera: 1995. I també al volum primer de l’obra completa Poesia, aforismes, diari, vinyetes i dibuixos. Edicions 62: 2002.

Per què tots aquests dibuixos en només 4 anys? La resposta està en el fet què, cronològicament, coincideixen amb la publicació de la revista Verbo, que Fuster i el seu amic José Albi varen codirigir entre 1946 i 1956. A més de codirigir-la escrivien molts dels articles que s’hi publicaven, de vegades tants en un mateix número que alguns els signaven amb pseudònim, i ocasionalment Fuster feia alguna il·lustració. La pràctica totalitat d’aquestes vinyetes es varen publicar en algun número de Verbo, o bé en algun poemari independent, però relacionat amb Ediciones Verbo. Com per exemple: Ales o mans del mateix Fuster, Poemas del amor de siempre d’Albi, Vencida por el ángel d’Ángela Figuera Aymerich o En manos del silencio de Rogelio S. de Castro, per citar-ne alguns. Al volum recopilatori s’explica on es va incloure cadascuna de les vinyetes, o dibuixos. Aquestes publicacions s’estenen des de 1947 fins a 1956 (any de l’últim número, el 30é, de la revista).

 

Una vegada Verbo es va deixar de publicar, Fuster se centrà en l’escriptura i, malauradament, va deixar de dibuixar. Tot i això, a més d’aquests dibuixos, també va pintar un quadre. Segons explica Josep Palàcios en la introducció a Joan Fuster trenta vinyetes i sis dibuixos 1947-1950. Fuster el va pintar com a regal de noces per a un amic de joventut i l’obra, que Palàcios afirma no haver vist mai, porta el fascinant títol de Viatge del general Franco a la sífilis. Aquest amic de joventut era Santiago Bru i Vidal i en el volum 10 de la Correspondència de Fuster, Ed. 3i4: 2006, que hi inclou les cartes amb Xavier Casp, Miquel Adlert i Santiago Bru i Vidal podeu veure’l reproduït.

Hem escollit una xicoteta mostra de les vinyetes, la numeració correspon a l’assignada en el volum recopilatori. La vinyeta 1 va ser una de les més utilitzades perquè va aparèixer en Poemas del amor de siempre d’Albi, en 3 poemes de Fuster, a més de poemaris d’altres tres autors i en 7 números de Verbo entre els anys 1947 i 1956. Les vinyetes 12 (superior) i 13 (inferior) es publicaren respectivament en els números d’octubre-novembre de 1947 i febrer de 1948 de Verbo. Les vinyetes 24 i 25 són del poemari En manos del silencio de Rogelio S. de Castro i, per últim, la vinyeta 26 és una de les il·lustracions més conegudes de Fuster, ja que, a més d’aparèixer en la coberta i l’interior del poemari Ales o mans, és també la imatge que hi podeu trobar a la làpida de l’escriptor al cementeri de Sueca. Aprofitant que estem en Tots Sants i molts de vosaltres visitareu cementeris, si passeu pel de Sueca i s’apropeu al nínxol de Fuster, al panteó de fills il·lustres de l’Ajuntament, veureu que a la làpida hi posa:

Joan Fuster i Ortells
·Escriptor·
Sueca, 23·xj·1922 – 21·vj·1992

i baix d’aquest text l’esmentada imatge. Res més. I ho remarquem perquè des de fa un temps hi ha una llegenda urbana que afirma que el conegut aforisme fusterià “Ací jau JF va morir com va viure, sense ganes” es va utilitzar com a epitafi, cosa que no és certa.

Esperem que aquest Document us haja agradat i si voleu veure algun dibuix més de Fuster, a més dels volums esmentats, podeu visitar el Museu.