Traducció de La Pesta d’Albert Camus per Joan Fuster

Traducció de La Pesta d’Albert Camus per Joan Fuster

Aquestes setmanes de confinament que hem viscut per culpa de la Covid-19 han sigut un bon moment per dedicar-lo a lectures pendents, i molta gent recomanava les seues per les xarxes socials. Un dels llibres més comentats, per la seua temàtica i similitud amb la situació actual, ha sigut La pesta del Premi Nobel francés d’origen algerià Albert Camus, que narra els efectes que té entre la població d’Orà una plaga que pateix aquesta ciutat, la novel·la és considerada un clàssic del segle XX i un magnífic exemple de l’existencialisme a la literatura. Publicada, en francés, en 1947 no apareixeria en català fins a 1962, amb traducció de Joan Fuster.

Als anys 60 Fuster va fer diverses traduccions de novel·les franceses, algunes en solitari i altres en col·laboració amb altre escriptor suecà, el seu amic Josep Palàcios; entre aquestes en trobem cinc d‘Albert Camus, l’esmentada La Pesta (1962), El mite de Sísif (1965), L’home revoltat (1966), L’exili i el regne (1967) i L’estrany (1967). A més de la traducció, Fuster també s’encarregà d’escriure els respectius pròlegs per a cadascuna d’elles.

Un dels llibres més comentats, per la seua temàtica i similitud amb la situació actual, ha sigut La pesta d’Albert Camus, que narra els efectes que té entre la població d’Orà una plaga que pateix aquesta ciutat

Traducció de La Pesta d’Albert Camus per Joan Fuster (1962)

L’obra a la qual hem dedicat aquest document, La pesta amb traducció de Fuster, no ha deixat de reeditar-se des de 1962, en la imatge que us adjuntem dels lloms de les edicions que es mostren a la prestatgeria del Museu Joan Fuster, podeu veure, d’esquerra a dreta, les dues primeres de l‘editorial Vergara de 1962 i 1964, l’edició de 1986 per a la col·lecció “El cangur” d’Edicions 62 i la de 2009 per a la col·lecció “La Butxaca” també d’Edicions 62.

 

La pesta amb traducció de Fuster, no ha deixat de reeditar-se des de 1962
D’esquerra a dreta les dues primeres de l’editorial Vergara de 1962 i 1964, l’edició de 1986 per a la col·lecció “El cangur” d’Edicions 62 i la de 2009 per a la col·lecció “La Butxaca” també d’Edicions 62.

Al Centre de Documentació es conserven tots els mecanoscrits d’aquestes traduccions, alguns amb anotacions manuscrites i correccions de Fuster, en la imatge podeu veure d’esquerra a dreta, la portada de El mite de Sísif, la pàgina 358 de L’home revoltat, amb correccions, i la 47 de L’exili i el regne que inclou un full amb diverses anotacions.

 

D’esquerra a dreta, la portada de El mite de Sísif, la pàgina 358 de L’home revoltat, amb correccions, i la 47 de L’exili i el regne que inclou un full amb diverses anotacions.

Si no heu llegit aquestes obres de Camus, us recomanem que les descobriu a través de les traduccions de Fuster. Que tingueu bones lectures.

Vinyetes i dibuixos de Joan Fuster

Vinyetes i dibuixos de Joan Fuster

En el Document del Mes volem parlar-vos d’una faceta poc coneguda de Fuster, la de dibuixant. Probablement aquesta afició la va heretar de son pare Juan Fuster Seguí qui va ser escultor de nombroses imatges religioses, a més de professor de dibuix i d’escultura. L’obra gràfica de Fuster no és massa extensa i es troba recopilada en el llibre Joan Fuster trenta vinyetes i sis dibuixos 1947-1950 Ed. Bromera: 1995. I també al volum primer de l’obra completa Poesia, aforismes, diari, vinyetes i dibuixos. Edicions 62: 2002.

Per què tots aquests dibuixos en només 4 anys? La resposta està en el fet què, cronològicament, coincideixen amb la publicació de la revista Verbo, que Fuster i el seu amic José Albi varen codirigir entre 1946 i 1956. A més de codirigir-la escrivien molts dels articles que s’hi publicaven, de vegades tants en un mateix número que alguns els signaven amb pseudònim, i ocasionalment Fuster feia alguna il·lustració. La pràctica totalitat d’aquestes vinyetes es varen publicar en algun número de Verbo, o bé en algun poemari independent, però relacionat amb Ediciones Verbo. Com per exemple: Ales o mans del mateix Fuster, Poemas del amor de siempre d’Albi, Vencida por el ángel d’Ángela Figuera Aymerich o En manos del silencio de Rogelio S. de Castro, per citar-ne alguns. Al volum recopilatori s’explica on es va incloure cadascuna de les vinyetes, o dibuixos. Aquestes publicacions s’estenen des de 1947 fins a 1956 (any de l’últim número, el 30é, de la revista).

 

Una vegada Verbo es va deixar de publicar, Fuster se centrà en l’escriptura i, malauradament, va deixar de dibuixar. Tot i això, a més d’aquests dibuixos, també va pintar un quadre. Segons explica Josep Palàcios en la introducció a Joan Fuster trenta vinyetes i sis dibuixos 1947-1950. Fuster el va pintar com a regal de noces per a un amic de joventut i l’obra, que Palàcios afirma no haver vist mai, porta el fascinant títol de Viatge del general Franco a la sífilis. Aquest amic de joventut era Santiago Bru i Vidal i en el volum 10 de la Correspondència de Fuster, Ed. 3i4: 2006, que hi inclou les cartes amb Xavier Casp, Miquel Adlert i Santiago Bru i Vidal podeu veure’l reproduït.

Hem escollit una xicoteta mostra de les vinyetes, la numeració correspon a l’assignada en el volum recopilatori. La vinyeta 1 va ser una de les més utilitzades perquè va aparèixer en Poemas del amor de siempre d’Albi, en 3 poemes de Fuster, a més de poemaris d’altres tres autors i en 7 números de Verbo entre els anys 1947 i 1956. Les vinyetes 12 (superior) i 13 (inferior) es publicaren respectivament en els números d’octubre-novembre de 1947 i febrer de 1948 de Verbo. Les vinyetes 24 i 25 són del poemari En manos del silencio de Rogelio S. de Castro i, per últim, la vinyeta 26 és una de les il·lustracions més conegudes de Fuster, ja que, a més d’aparèixer en la coberta i l’interior del poemari Ales o mans, és també la imatge que hi podeu trobar a la làpida de l’escriptor al cementeri de Sueca. Aprofitant que estem en Tots Sants i molts de vosaltres visitareu cementeris, si passeu pel de Sueca i s’apropeu al nínxol de Fuster, al panteó de fills il·lustres de l’Ajuntament, veureu que a la làpida hi posa:

Joan Fuster i Ortells
·Escriptor·
Sueca, 23·xj·1922 – 21·vj·1992

i baix d’aquest text l’esmentada imatge. Res més. I ho remarquem perquè des de fa un temps hi ha una llegenda urbana que afirma que el conegut aforisme fusterià “Ací jau JF va morir com va viure, sense ganes” es va utilitzar com a epitafi, cosa que no és certa.

Esperem que aquest Document us haja agradat i si voleu veure algun dibuix més de Fuster, a més dels volums esmentats, podeu visitar el Museu.