En el Document del Mes volem parlar-vos d’una faceta poc coneguda de Fuster, la de dibuixant. Probablement aquesta afició la va heretar de son pare Juan Fuster Seguí qui va ser escultor de nombroses imatges religioses, a més de professor de dibuix i d’escultura. L’obra gràfica de Fuster no és massa extensa i es troba recopilada en el llibre Joan Fuster trenta vinyetes i sis dibuixos 1947-1950 Ed. Bromera: 1995. I també al volum primer de l’obra completa Poesia, aforismes, diari, vinyetes i dibuixos. Edicions 62: 2002.

Per què tots aquests dibuixos en només 4 anys? La resposta està en el fet què, cronològicament, coincideixen amb la publicació de la revista Verbo, que Fuster i el seu amic José Albi varen codirigir entre 1946 i 1956. A més de codirigir-la escrivien molts dels articles que s’hi publicaven, de vegades tants en un mateix número que alguns els signaven amb pseudònim, i ocasionalment Fuster feia alguna il·lustració. La pràctica totalitat d’aquestes vinyetes es varen publicar en algun número de Verbo, o bé en algun poemari independent, però relacionat amb Ediciones Verbo. Com per exemple: Ales o mans del mateix Fuster, Poemas del amor de siempre d’Albi, Vencida por el ángel d’Ángela Figuera Aymerich o En manos del silencio de Rogelio S. de Castro, per citar-ne alguns. Al volum recopilatori s’explica on es va incloure cadascuna de les vinyetes, o dibuixos. Aquestes publicacions s’estenen des de 1947 fins a 1956 (any de l’últim número, el 30é, de la revista).

Una vegada Verbo es va deixar de publicar, Fuster se centrà en l’escriptura i, malauradament, va deixar de dibuixar. Tot i això, a més d’aquests dibuixos, també va pintar un quadre. Segons explica Josep Palàcios en la introducció a Joan Fuster trenta vinyetes i sis dibuixos 1947-1950. Fuster el va pintar com a regal de noces per a un amic de joventut i l’obra, que Palàcios afirma no haver vist mai, porta el fascinant títol de Viatge del general Franco a la sífilis. Aquest amic de joventut era Santiago Bru i Vidal i en el volum 10 de la Correspondència de Fuster, Ed. 3i4: 2006, que hi inclou les cartes amb Xavier Casp, Miquel Adlert i Santiago Bru i Vidal podeu veure’l reproduït.

Hem escollit una xicoteta mostra de les vinyetes, la numeració correspon a l’assignada en el volum recopilatori. La vinyeta 1 va ser una de les més utilitzades perquè va aparèixer en Poemas del amor de siempre d’Albi, en 3 poemes de Fuster, a més de poemaris d’altres tres autors i en 7 números de Verbo entre els anys 1947 i 1956. Les vinyetes 12 (superior) i 13 (inferior) es publicaren respectivament en els números d’octubre-novembre de 1947 i febrer de 1948 de Verbo. Les vinyetes 24 i 25 són del poemari En manos del silencio de Rogelio S. de Castro i, per últim, la vinyeta 26 és una de les il·lustracions més conegudes de Fuster, ja que, a més d’aparèixer en la coberta i l’interior del poemari Ales o mans, és també la imatge que hi podeu trobar a la làpida de l’escriptor al cementeri de Sueca. Aprofitant que estem en Tots Sants i molts de vosaltres visitareu cementeris, si passeu pel de Sueca i s’apropeu al nínxol de Fuster, al panteó de fills il·lustres de l’Ajuntament, veureu que a la làpida hi posa:

Joan Fuster i Ortells
·Escriptor·
Sueca, 23·xj·1922 – 21·vj·1992

i baix d’aquest text l’esmentada imatge. Res més. I ho remarquem perquè des de fa un temps hi ha una llegenda urbana que afirma que el conegut aforisme fusterià “Ací jau JF va morir com va viure, sense ganes” es va utilitzar com a epitafi, cosa que no és certa.

Esperem que aquest Document us haja agradat i si voleu veure algun dibuix més de Fuster, a més dels volums esmentats, podeu visitar el Museu.