Llibres adquirits per Joan Fuster entre 1936 i 1950

Llibres adquirits per Joan Fuster entre 1936 i 1950

El passat 14 de desembre a l’Espai Joan Fuster va tindre lloc una conferència sobre l’estat dels treballs de catalogació de la biblioteca i l’hemeroteca de Fuster. Entre els diversos documents que es mostraren hi hagué un que va cridar especialment l’atenció del públic assistent i per això hem decidit escollir-lo com a primer Document del Mes de 2019.

Fuster portava un estricte control de la seua biblioteca, assignava un número de registre a molts dels seus llibres, tenia diverses llibretes amb índexs per autors, etc. Entre tots aquests documents d’organització, hi trobem un llistat mecanografiat amb la quantitat de llibres que va adquirir entre 1936, quan només tenia 14 anys, i 1950.

“Un llistat mecanografiat amb la quantitat de llibres que va adquirir entre 1936, quan només tenia 14 anys, i 1950”

El document es divideix en diferents columnes, en la primera trobem l’any de compra, en la segona el total de llibres adquirits i a continuació altres columnes per a quants d’aquests són en català «CAT», quants en espanyol, «ESP», en altres llengües «ALT. LL.» i, per últim, quants en són traduccions d’altres llengües al català, a l’espanyol o a una altra llengua distinta. Açò és el que anota des de 1936 fins a 1945 i en 1950, perquè entre 1946 i 1949 amplia el nivell de detall i les dades passen d’anuals a mensuals. A més, al costat fa, de forma manuscrita, la suma del total de l’any.

A la part superior esquerra del document principal, hi ha enganxat un altre full quadriculat més xicotet on Fuster va dibuixar un gràfic a partir de totes les dades recopilades. Com veureu era molt metòdic i organitzat.

Un altre detall a destacar del document és que, fins de ben jove i en escrits per a ús propi, Fuster sempre utilitzà el català. Així, tot i rebre una educació totalment en espanyol a l’escola, aquesta mai va ser la seua llengua en l’àmbit privat, com es veu en el document que us mostrem.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 9-1-2019

Parlament de la Societat Catalana de Comunicació en l’homenatge a Joan Fuster

Parlament de la Societat Catalana de Comunicació en l’homenatge a Joan Fuster

Excel·lentíssima alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit Iranzo; regidor de Cultura, Vicent Baldoví Martines; director de l’Espai Joan Fuster, Salvador Ortells Miralles, membres de la Junta de la Societat Catalana de Comunicació i la resta dels presents.

L’any 1990, la junta directiva de la Societat Catalana de Comunicació, que és una filial de lInstitut d’Estudis Catalans, presidida per Josep Maria Casasús, va acordar nomenar Joan Fuster i Ortells Soci d’Honor d’aquesta Societat. També ho són Albert Manent, Joaquim Molas i un altre valencià, l’historiador de la premsa i la cultura que fou Ricard Blasco.

És correcte de remarcar, que Joan Fuster va ser nomenat soci d’honor per decisió unànime de la junta de la Societat Catalana de Comunicació en reconeixement dels seus treballs quals al capdavall han resultat rellevants en l’estudi, no només dels temes de periodisme, sinó que també dels d’assaigs en la llengua pròpia. Sobretot, per les “Notes per a una introducció a l’estudi de Josep Pla”, que obren l’edició d’El quadern gris, on, per primera vegada, un estudiós afirma que l’autor empordanès era, per damunt de tot, un periodista. Però també per la seva extraordinària síntesi d’història crítica a Literatura catalana contemporània (1971), la qual conté moltes observacions afinades sobre l’exercici del periodisme en la nostra llengua i sobre l’obra dels autors que conrearen aquesta modalitat d’escriptura.

Considerem necessari reforçar els ponts que ens uneixen com a territoris d’una llengua i una cultura comuna, que fou sempre una aspiració bàsica en els objectius intel·lectuals que sempre defensà en Joan Fuster.

D’altra banda, és clar, hi ha el fruit de l’expressió periodística de Fuster, que constitueix un corpus discursiu format per més de 3.700 articles que va publicar, durant més de trenta anys, en diferents diaris i revistes de, València Barcelona i Madrid.
Com tants d’altres autors, Fuster vivia dels recursos que rebia d’escriure a la premsa. Fou això el que li va permetre consagrar-se com a escriptor. Des dels anys 50 fins a mitjan dels vuitanta del segle passat, va publicar articles ininterrompudament. En les dècades de 1960 i 1970, que van ser el seu període més fecund, de vegades publicà una vintena de textos periodístics al mes.

El seu articulisme està lligat a la seva obra de pensament. “L’articulística fusteriana és, sobretot, un periodisme d’idees, un periodisme concebut com una de les dimensiones fonamentals del seu assagisme general”, diu Josep Maria Casasús.

D’altra banda, per la seva obra sobre els diversos camps de la cultura, cal tenir present que Fuster està considerat l’assagista en català més important de la segona meitat del segle XX. I en aquest context, cal inserir la remarca d’Enric Sòria, que les obres de Joan Fuster, en el seu conjunt es podien considerar com a “idees sobre idees”.

No glosarem ara i ací les característiques ni l’empremta que ha deixat aquesta obra. No és ni el lloc ni el moment. D’això ja en tindrem temps més tard, en la taula rodona que hem organitzat per a aquesta vesprada. Però no puc deixar de subratllar que va ser mitjançant aquells articles que Joan Fuster va donar a conèixer una sèrie de temes de debat com ara el “fet valencià” i una nova consciència de Països Catalans, continguda especialment en Nosaltres els valencians, publicat el 1962, una obra que tindria un gran efecte sobre les idees de molts de nosaltres.

A diferència d’altres autors que practiquen un periodisme d’observació i de descripció de fets reals, Fuster feu una elaboració teòrica més personal, de recerca especulativa, hereva, segons Josep Maria Casasús, de la tradició recent de la Notícia de Catalunya de Vicens Vives i d’altres fonts, però també de la gran articulística anglesa del segle XVIII, que és on arrela l’article de costums, model del modern de crítica eticosocial i literària.

Per tot això, la junta directiva de la SCC, en nom del conjunt dels socis, en el seu moment, va acordar d’organitzar aquesta jornada aquí, a Sueca. Vam considerar que era millor manera, al nostre abast, de tornar a retre homenatge i reconeixement al que fou el nostre Soci d’Honor, quan ja han transcorregut més de 25 anys del seu traspàs, però sobretot, quan s’acaba d’acomplir el primer aniversari de la inauguració, el gener de 2017, de ‘’Espai Joan Fuster, un centre de difusió i de recerca al voltant de la figura i de l’obra del que està considerat, a més d’assagista i referent cultural i un dels articulistes més reeixits de la segona meitat del segle XX dins de l’espai comú de la llengua catalana.

Avui, compareix a Sueca, la junta directiva de la Societat Catalana de Comunicació per tal de renovar el nomenament de Joan Fuster com a Membre d’Honor de la nostra Societat. I ho fem ara perquè creiem que és més necessari que mai de continuar reivindicant la seva figura i la seva obra. Justament ara, quan gràcies a l’Espai Joan Fuster, centre de divulgació i de recerca, i així com gràcies a la càtedra de la Universitat de València que duu el seu nom i a l’Ajuntament de Sueca, s’ha produït una forta empenta en la promoció i la difusió de la figura i l’obra del nostre homenatjat.

També ara més que mai, tal com volia el nostre homenatjat, considerem necessari reforçar els ponts que ens uneixen com a territoris d’una llengua i una cultura comuna, que fou sempre una aspiració bàsica en els objectius intel·lectuals que sempre defensà en Joan Fuster.
I volem fer-ho a Sueca, el poble del nostre gran assagista, on va desplegar una activitat intel·lectual de primer ordre com queda acreditada en els llibres i en els articles als periòdics els quals, en el seu conjunt, reclamen encara admiració i lectura. Aquest és, sens dubte, el millor homenatge que es pot retre a un gran escriptor.

Societat Catalana de Comunicació
Sueca, 20 d’abril de 2018

 

Orla de llicenciatura de Joan Fuster

Orla de llicenciatura de Joan Fuster

En el “Document del Mes” d’abril vos parlem del Joan Fuster advocat. Fuster va començar els estudis de dret a la Universitat de València en 1943 i quatre anys després, en 1947, es va llicenciar. Tot i que va arribar a obrir despatx a sa casa del carrer Sant Josep, 10, i a la porta va penjar la corresponent placa amb el text “Juan de la Cruz Fuster. Abogado”. A més, també va treballar en un despatx de València, però no va exercir massa temps i definitivament deixà de banda l’advocacia en favor de l’escriptura. Aquesta decisió fou molt celebrada per amics com el sociòleg i ornitòleg Joaquim Maluquer, qui en una carta del 19 de juny de 1959 li diu: “Afortunat mortal que penges la toga per agafar la lira! O almenys la ploma literària”. (Correspondència. Volum VII. València: 3i4, 2004. Pàg. 161.)

“Afortunat mortal que penges la toga per agafar la lira! O almenys la ploma literària”. (Joaquim Maluquer)

D’aquest breu període com a advocat a l’Espai Fuster es conserven diversos records. L’esmentada placa podeu veure-la al Museu i al Centre de Documentació guardem l’orla de llicenciatura on un jove Fuster, en 1947 tenia 25 anys, apareix retratat amb la resta de companys de promoció, un total de 80 llicenciats i 17 professors. D’entre tots criden l’atenció les úniques dues dones llicenciades eixe any, que apareixen a la part interior de la primera filera de fotografies. Fuster apareix a la filera inferior dreta al costat d’altres dos suecans, Fermí Cortés Muñoz, qui posteriorment va ser regidor i cronista de la localitat, i Rafael Matoses Palacios, alcalde de Sueca entre 1974 i 1979. Les fotografies, que no estan impreses sobre l’orla com es fa actualment sinó apegades, les va fer J. Derrey i l’orla el litògraf S. Durà de València. Ambdós feren un excel·lent treball, ja que més de 70 anys després aquesta es conserva perfectament, sense cap pèrdua de color ni qualitat.

Escrits contra el silenci

Escrits contra el silenci

Dijous 20 d’abril de 2017, a les 19h.
Espai Joan Fuster c/ Sant Josep, 8-10 Sueca

Hi intervindran:
Manuel Gil, editor i Toni Mollà, autor
i Salvador Ortells Miralles, coordinador
de l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània.

 

Sueca presenta el programa “Joan Fuster, 25 anys després (1992-2017)”

Sueca presenta el programa “Joan Fuster, 25 anys després (1992-2017)”

Els 25 anys de la mort de Fuster era una data que Sueca no podia deixar passar. La commemoració de l’efemèride va encoratjar al consistori a redoblar esforços per tal que l’anhelat Museu Joan Fuster esdevinguera una realitat enguany, fent-lo coincidir amb la commemoració, i ara Sueca, que representada en la seua alcaldessa va reivindicar el mateix dia de la inauguració del Museu reconeixements i distincions per a qui ha estat un dels intel·lectuals valencians més importants del segle XX, abanderarà la celebració d’un Fuster que perviu en la memòria del seu poble, cinc lustres després de la seua desaparició.

L’Espai cultural ha acollit este matí l’acte de presentació del programa “Joan Fuster, 25 anys després (1992-2017)” que ha comptat amb la participació de l’alcaldessa de la localitat, Raquel Tamarit; el coordinador de l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània, Salvador Ortells Miralles i el director de l’IES Joan Fuster, Miquel Furió. El programa ha estat organitzat per una comissió constituïda per quatre entitats, l’Espai Joan Fuster, l’Ajuntament de Sueca, la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València i l’IES Joan Fuster de Sueca i també hi col·laboren, en representació de la societat civil suecana, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats i la Cooperativa Valenciana del Camp Unió Cristiana.

“Pensar-lo i rellegir-lo és el millor homenatge que se li pot fer, no deixeu mai de fer-ho”

“L’esperit d’este esdeveniment que hem programat al llarg dels pròxims mesos és, sens dubte, celebrar que Fuster està més viu que mai” ha iniciat la màxima representant del consistori suecà, assegurant l’actualitat del seu discurs i convençuda que la casa de “l’homenot de Sueca” reconvertida ara en Museu, Centre de Documentació i Aula Didàctica de Cultura Contemporània serà un autèntic revulsiu per al redescobriment de la seua figura i obra.

L’alcaldessa s’ha referit a la transcendència de l’obra de l’escriptor més enllà del terme de Sueca. “Fuster va ser un autor polièdric, un agitador de pensaments, un referent cultural i cívic que ha calat fons en la consciència de tot un poble” ha apuntat, tot assenyalant que la seua obra continua despertant reflexions, estudis i aproximacions que tracten d’aprofundir en la importància de la seua aportació.

 

“Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir” ha finalitzat Tamarit citant-lo i convidant a tots a participar en les activitats programades. “Pensar-lo i rellegir-lo és el millor homenatge que se li pot fer, no deixeu mai de fer-ho” ha reblat.

Salvador Ortells ha estat l’encarregat de presentar el programa que compta amb nou jornades i que té com a eix vertebrador l’obra i el pensament fusterià. En este seguit d’actes variat s’han previst des de presentacions de llibres, taules rodones i tallers, fins a certàmens literaris o actuacions musicals. “Hem buscat que la programació fóra d’una diversitat enriquidora i suggerent sobretot per al públic jove” ha apuntat Ortells.

El coordinador de l’Aula Didàctica ha destacat la col·laboració d’entitats representants de la societat civil, més enllà de les oficials i acadèmiques. En este sentit, en referència a les entitats col·laboradores, dues institucions històriques i arrelades a Sueca, com són l’Il·lustre Col·legi d’Advocats i la Cooperativa Valenciana del Camp Unió Cristiana, ha recordat que Joan Fuster exercí durant uns anys de la seua vida la professió d’advocat, i que el primer taller posat en funcionament des de l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània Joan Fuster està elaborat a partir del conte infantil de Joan Fuster Abans que el sol no creme que tracta sobre el procés del conreu de l’arròs.

Este mateix matí ha arrancat la programació amb una taula rodona organitzada per l’IES Joan Fuster, que ha presentat el mateix director del centre, Miquel Furió, i que ha estat a càrrec de Víctor Labrado, Xavier Serra i Salvador Vendrell, tots tres autors fusterians confessos, que formen o han format part del professorat del centre. El públic d’excepció, han estat els alumnes de 2on de Batxillerat de l’institut. Més endavant s’ha programat una segona sessió d’esta mateixa activitat dirigida a l’alumnat d’ESO.

La programació finalitzarà el dia 18 de juny, dies abans de l’aniversari de la seua mort, amb una jornada de portes obertes a l’IES Joan Fuster, on s’inaugurarà una exposició commemorativa de la denominació oficial del mateix institut.

Gabinet de comunicació i premsa

Ajuntament de Sueca