L’Espai Joan Fuster

L’Espai Joan Fuster

El Museu Joan Fuster va obrir les portes el 25 de gener del 2017, vint-i-cinc anys després de la mort de Joan Fuster el 21 de juny de 1992, per fi inauguraren un lloc per a fer memòria de l’escriptor. L’Espai Joan Fuster està ubicat en dues cases —els números 8 i 10— al cèntric carrer Sant Josep. La casa núm. 8 coneguda pels suecans com la casa de Pasqual Fos o dels Messeguers i la casa núm. 10, en la qual va viure l’escriptor des dels 7-8 anys fins a la seua mort.

Allí, en la planta baixa, trobem tres parts museitzades de la casa de l’assagista i trobem una representació del seu llegat. Aquest es divideix en tres temàtiques: vida, obra í treball. En la vitrina de vida trobem documentació original exposada com fulls de tasques, el resguard de la universitat quan va estudiar Dret, algunes agendes, papers amb llistes de tasques. el currículum quan es presentar per a treballar en la Universitat de València després d’haver estudiat Filologia Catalana… Quan ve el visitant destaquem una agenda de telèfon que ell l’utilitzava per a catalogar la seua biblioteca personal.

«El Museu Joan Fuster va obrir les portes en 2017, vint-i-cinc anys després del traspàs de l’assagista suecà.»

Llibret Falla El Portal 2022
Col·laboració d’Anabel Calderón

Després, unim aquesta vitrina comentant el mecanoscrit de la seua biblioteca per relacionar-lo en la segona vitrina de cartes, on podem trobar correspondència amb persones influents de la cultura valenciana i catalana. Al costat d’aquesta vitrina trobem una imatge de la finestra després de l’atemptat que va patir 111 de setembre de 1981, mostrant els danys ocasionats. A les parets hi ha algunes fotografies simpàtiques de quan era menut i altres instantànies de diferents edats fins als seus últims anys de vida. Una del seu pare esculpint una imatge religiosa, la Verge de la Magdalena, que es troba a l’església de Sollana; una fotografia explicant Fuster a una classe de col-legi de Cervantes una exposició del pintor Alfredo Claros, altra fotografia d’una classe del col·legi Politècnic on el pare donava classes de dibuix, sent company de treball del pintor Claros. acabem assenyalant, per aquells despistats que no han alçat el cap, el sostre de talla i la decoració que ha quedat original de la casa que li fa el seu pare quan eixe espai era el seu lloc de treball com a despatx d’advocat que va exercir durant pocs anys fins que decideix que la seua professió siga l’escriptura.

Continuant en l’espai museístic, apleguem a l’apartat obra, on ens trobem amb una representació de la llibreria de Joan Fuster: la primera columna hi ha llibres d’obra pròpia amb les seues diferents edicions —en vida va escriure 62 llibres i després de la seua mort s’han publicat altres llibres com la correspondència on ja duen 14 volums—, en la segona columna trobem llibres on Fuster junt amb el seu amic i hereu Josep Palacios traduïen llibres d’altres idiomes al valencià, a continuació els llibres on ell va participar escrivint el pròleg, ja molts escriptors valencians i catalans el tenien en tanta admiració que era un honor que ell poguera participar. Va col-laborar en llibres d’obra col·lectiva, posant per exemple en algun llibret de falla.

En la part de baix de la segona columna hi ha catàlegs d’art on Fuster va participar amb el text; a canvi d’aquesta feina li regalaven una peça d’art, per això ell tenia una col·lecció d’art important d’artistes de meitat del segle XX. Algunes peces que també tenia Fuster era per la gran amistat o admiració que tenien aquests artistes com Andreu Alfaro, Manolo Boix, Joan Miró o Josep Renau, entre altres.

A la tercera columna de la llibreria trobem discos í entrevistes en les que va participar i, a la part del mig, una prova de com Fuster des de la seua mort és investigat, ja que cada any es presenta algun llibre que versa sobre la figura de l’assagista. De l’última columna destaquem les col·laboracions de Fuster quan va participar en la revista Verbo —revista que es pot trobar digitalitzada a la pàgina de l’Espai Joan Fuster—, on recalcem els dibuixos que va fer per aquesta, i la revista L’Espill, la qual encara edita la Universitat de València i d’on ell fou director.

Malgrat que a Joan Fuster el coneguem com escriptor, durant molt de temps la seua economía se sustentava gràcies als articles d’opinió que va publicar en revistes i periòdics a escala autonòmica i nacional. Per aquest motiu en el museu hi ha un panell amb les capçaleres dels mitjans més importants on va publicar.

EI tercer espai, treball, està ubicat en el lloc més emblemàtic de l’edifici, on es realitzaven les seues tertúlies, on ell va escriure tot els seus manuscrits i mecanoscrits. En la vitrina trobem en mecanoscrit original de la primera edició de Nosaltres, els valencians, un tros de criatura dolcíssima, centenars de fixes de lectura, quan va participar de jurat, guions de quan va participar en la conferència de Josep Pla a Bellreguard i el guió d’una classe que va impartir quan era professor de la Universitat de València.

En la zona del rebost trobem discos dels Pavesos, Rosita Amores o Raimon, la placa de quan ell va exercir cradvocat i dalt de la llar el Premi 9 d’Octubre i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Al lloc on ell passava la major part temps hi ha una pantalla amb un audiovisual on es recrea amb imatges com era la casa quan ell vivia amb la seua veu.

L’altra part visitable per al públic quan ens visita el museu és el claustre on es realitzen exposicions temporals i actes culturals, tertúlies, concerts, conferències, actuacions teatrals… i on el visitant sempre comença la visita amb un audiovisual recordant-nos la trajectòria de l’escriptor suecà.

Al primer pis de l’immoble trobem el Centre de Documentació, on està guardat tot el llegat de Joan Fuster i que per qüestions de conservació, no és un espai visitable.

Al segon pis s’ubiquen les dues aules on rebem als alumnes en l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània on l’alumnat pot fer un dels huit tallers que hi han preparats per als diferents cursos, des de primer de primària fins a segon de batxillerat.

Per a poder completar la visita al Museu Joan Fuster es pot realitzar la Ruta Literària Joan Fuster i Sueca on, a través dels mateixos textos de Joan Fuster, es pot conéixer el context històric de Sueca.

Anabel Calderón Martorell
Llibret de la Falla El Portal 2022

Falles de poble

Falles de poble

Tornem a estar en març, mes que a València és sinònim de Falles, tot i que enguany, amb la pandèmia, sembla que tampoc podrem gaudir-les amb normalitat.

Com a Document del Mes hem triat altre dels molts textos que Fuster va dedicar a la festa fallera, en aquest cas es tracta de “Falles de poble” que es va publicar en 1956, ara fa 65 anys, en el Llibret de la Falla del Mercat i Falla del Foc. Tot i ser un text de 1956 no apareix al recopilatori de 1967 Combustible per a Falles, que inclou molts textos de Fuster sobre la festa publicats en diverses capçaleres entre 1954 i 1967 i del que ja vos hem parlat en altres ocasions, el que prova que són moltíssims els escrits de l’autor sobre aquest tema.

 

“Falles de poble” 1956.

 

En el text que hem triat Fuster fa un recorregut pels possibles orígens de la festa, tant a la capital com als pobles dels voltants, i la compara amb altres que també tenen el foc com a protagonista, les dedicades a sant Antoni i a sant Joan.

Al Centre de Documentació conservem l’original del llibret, a l’hemeroteca, i els dos fulls del mecanoscrit, a l’arxiu. Us deixem imatges de tots dos perquè el pugueu llegir complet.

Gaudiu-ne la lectura!

Mecanoscrit de “Falles de poble”
Diversos regals de Faller d’Honor de la Falla Bernat Aliño dels anys 1962, 1977 i 1978

Diversos regals de Faller d’Honor de la Falla Bernat Aliño dels anys 1962, 1977 i 1978

Tots aquells que heu visitat ja el Museu Joan Fuster haureu vist que en les vitrines es mostren gran quantitat d’objectes personals, premis, reconeixements, etc. Però, malauradament, al Museu no caben tots els que Fuster conservava, la resta estan al dipòsit del Centre de Documentació. D’entre aquests, i aprofitant que s’apropen les Falles, en el Document del Mes de març us volem mostrar tres regals de Faller d’Honor de la Falla Bernat Aliño.

El més antic és de 1962, una rèplica de 36 cm d’alçada, feta en escaiola, de l’escultura que hi ha al parc de l’Estació dedicada a Josep Bernat i Baldoví i que, a més, porta un llibret amb el títol «Sueca a en Josep Bernat i Baldoví per la comissió fallera de l’avinguda de Bernat Aliño i adjacents. Any 1962» que inclou una biografia de Bernat i Baldoví i fragments d’alguns dels seus escrits.

“Combustible per a falles és un recull de textos de Fuster amb escrits per a llibrets de falla i articles sobre la festa per a diversos mitjans de comunicació”

De 1977 hi trobem un rellotge d’arena de plàstic groc, de 13 x 7 cm, amb una placa on es llig «La Falla Bernardo Aliño al seu faller de honor a Sueca Falles 1977» i de 1978 un quadret per penjar claus, 31 x 19 cm, amb l’escut de la comissió i, baix d’aquest, el text «Falla Avda. Bernardo Aliño a són faller d’honor Sueca març 1978».

Si encara no ho heu fet, aquest mes és un bon moment per (re)llegir Combustible per a falles, publicat en 1967, és un recull de textos de Fuster amb escrits per a llibrets de falla i articles sobre la festa per a diversos mitjans de comunicació, com Levante o Festividades.

[Tweet ““Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.” (J.Fuster)”]
Combustible per a falles

Combustible per a falles

“Contra el que estableix un cert tòpic, Fuster no tenia una actitud hostil envers les Falles: ben al contrari, tal com ho demostren els 20 articles –publicats entre 1954 i 1967– que integren el volum Combustible per a falles. De fet, alguns d’aquests textos van ser escrits per a llibrets de falla. Tots aquests articles tenen en comú, a més de la temàtica, el fet de presentar un Fuster especialment amable, moderat en l’ús de la ironia i empàtic amb els aspectes més positius de la festa. En el llibre, els textos es reparteixen en sis parts: un elogi, quatre seccions i un final.”

“Fuster no tenia una actitud hostil envers les Falles: ben al contrari, tal com ho demostren els 20 articles que integren el volum Combustible per a falles”

Aquestes paraules de Guillem Calaforra extretes de Joan Fuster, llibre a llibre (València: Universitat de València, 2015. pàg. 45) mostren molt del desconeixement que hi ha encara sobre Fuster i la seua obra, així que ¿hi ha altre mes més adient que març per (re)descobrir aquesta xicoteta joia? Bon mes i bona lectura.

 

«Falles de poble», per al llibre de la Falla del Mercat i Falla del Foc, Sueca 1956

«Falles de poble», per al llibre de la Falla del Mercat i Falla del Foc, Sueca 1956

Encetem una nova secció en què donarem a conèixer, cada mes, un document del fons Joan Fuster i Ortells. Aprofitant la proximitat de les Falles, comencem el document del mes de març amb un article que Joan Fuster va escriure per a un llibret de falles de Sueca en què explica l’origen pagà de la festivitat. Al peu de l’article apareix, en lletra manuscrita de Joan Fuster, la data i el lloc de publicació.