Allí, en la planta baixa, trobem tres parts museitzades de la casa de l’assagista i trobem una representació del seu llegat. Aquest es divideix en tres temàtiques: vida, obra í treball. En la vitrina de vida trobem documentació original exposada com fulls de tasques, el resguard de la universitat quan va estudiar Dret, algunes agendes, papers amb llistes de tasques. el currículum quan es presentar per a treballar en la Universitat de València després d’haver estudiat Filologia Catalana… Quan ve el visitant destaquem una agenda de telèfon que ell l’utilitzava per a catalogar la seua biblioteca personal.

«El Museu Joan Fuster va obrir les portes en 2017, vint-i-cinc anys després del traspàs de l’assagista suecà.»

Després, unim aquesta vitrina comentant el mecanoscrit de la seua biblioteca per relacionar-lo en la segona vitrina de cartes, on podem trobar correspondència amb persones influents de la cultura valenciana i catalana. Al costat d’aquesta vitrina trobem una imatge de la finestra després de l’atemptat que va patir 111 de setembre de 1981, mostrant els danys ocasionats. A les parets hi ha algunes fotografies simpàtiques de quan era menut i altres instantànies de diferents edats fins als seus últims anys de vida. Una del seu pare esculpint una imatge religiosa, la Verge de la Magdalena, que es troba a l’església de Sollana; una fotografia explicant Fuster a una classe de col-legi de Cervantes una exposició del pintor Alfredo Claros, altra fotografia d’una classe del col·legi Politècnic on el pare donava classes de dibuix, sent company de treball del pintor Claros. acabem assenyalant, per aquells despistats que no han alçat el cap, el sostre de talla i la decoració que ha quedat original de la casa que li fa el seu pare quan eixe espai era el seu lloc de treball com a despatx d’advocat que va exercir durant pocs anys fins que decideix que la seua professió siga l’escriptura.

Continuant en l’espai museístic, apleguem a l’apartat obra, on ens trobem amb una representació de la llibreria de Joan Fuster: la primera columna hi ha llibres d’obra pròpia amb les seues diferents edicions —en vida va escriure 62 llibres i després de la seua mort s’han publicat altres llibres com la correspondència on ja duen 14 volums—, en la segona columna trobem llibres on Fuster junt amb el seu amic i hereu Josep Palacios traduïen llibres d’altres idiomes al valencià, a continuació els llibres on ell va participar escrivint el pròleg, ja molts escriptors valencians i catalans el tenien en tanta admiració que era un honor que ell poguera participar. Va col-laborar en llibres d’obra col·lectiva, posant per exemple en algun llibret de falla.

En la part de baix de la segona columna hi ha catàlegs d’art on Fuster va participar amb el text; a canvi d’aquesta feina li regalaven una peça d’art, per això ell tenia una col·lecció d’art important d’artistes de meitat del segle XX. Algunes peces que també tenia Fuster era per la gran amistat o admiració que tenien aquests artistes com Andreu Alfaro, Manolo Boix, Joan Miró o Josep Renau, entre altres.

A la tercera columna de la llibreria trobem discos í entrevistes en les que va participar i, a la part del mig, una prova de com Fuster des de la seua mort és investigat, ja que cada any es presenta algun llibre que versa sobre la figura de l’assagista. De l’última columna destaquem les col·laboracions de Fuster quan va participar en la revista Verbo —revista que es pot trobar digitalitzada a la pàgina de l’Espai Joan Fuster—, on recalcem els dibuixos que va fer per aquesta, i la revista L’Espill, la qual encara edita la Universitat de València i d’on ell fou director.

Malgrat que a Joan Fuster el coneguem com escriptor, durant molt de temps la seua economía se sustentava gràcies als articles d’opinió que va publicar en revistes i periòdics a escala autonòmica i nacional. Per aquest motiu en el museu hi ha un panell amb les capçaleres dels mitjans més importants on va publicar.

EI tercer espai, treball, està ubicat en el lloc més emblemàtic de l’edifici, on es realitzaven les seues tertúlies, on ell va escriure tot els seus manuscrits i mecanoscrits. En la vitrina trobem en mecanoscrit original de la primera edició de Nosaltres, els valencians, un tros de criatura dolcíssima, centenars de fixes de lectura, quan va participar de jurat, guions de quan va participar en la conferència de Josep Pla a Bellreguard i el guió d’una classe que va impartir quan era professor de la Universitat de València.

En la zona del rebost trobem discos dels Pavesos, Rosita Amores o Raimon, la placa de quan ell va exercir cradvocat i dalt de la llar el Premi 9 d’Octubre i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Al lloc on ell passava la major part temps hi ha una pantalla amb un audiovisual on es recrea amb imatges com era la casa quan ell vivia amb la seua veu.

L’altra part visitable per al públic quan ens visita el museu és el claustre on es realitzen exposicions temporals i actes culturals, tertúlies, concerts, conferències, actuacions teatrals… i on el visitant sempre comença la visita amb un audiovisual recordant-nos la trajectòria de l’escriptor suecà.

Al primer pis de l’immoble trobem el Centre de Documentació, on està guardat tot el llegat de Joan Fuster i que per qüestions de conservació, no és un espai visitable.

Al segon pis s’ubiquen les dues aules on rebem als alumnes en l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània on l’alumnat pot fer un dels huit tallers que hi han preparats per als diferents cursos, des de primer de primària fins a segon de batxillerat.

Per a poder completar la visita al Museu Joan Fuster es pot realitzar la Ruta Literària Joan Fuster i Sueca on, a través dels mateixos textos de Joan Fuster, es pot conéixer el context històric de Sueca.