L’Espai Joan Fuster

L’Espai Joan Fuster

El Museu Joan Fuster va obrir les portes el 25 de gener del 2017, vint-i-cinc anys després de la mort de Joan Fuster el 21 de juny de 1992, per fi inauguraren un lloc per a fer memòria de l’escriptor. L’Espai Joan Fuster està ubicat en dues cases —els números 8 i 10— al cèntric carrer Sant Josep. La casa núm. 8 coneguda pels suecans com la casa de Pasqual Fos o dels Messeguers i la casa núm. 10, en la qual va viure l’escriptor des dels 7-8 anys fins a la seua mort.

Allí, en la planta baixa, trobem tres parts museitzades de la casa de l’assagista i trobem una representació del seu llegat. Aquest es divideix en tres temàtiques: vida, obra í treball. En la vitrina de vida trobem documentació original exposada com fulls de tasques, el resguard de la universitat quan va estudiar Dret, algunes agendes, papers amb llistes de tasques. el currículum quan es presentar per a treballar en la Universitat de València després d’haver estudiat Filologia Catalana… Quan ve el visitant destaquem una agenda de telèfon que ell l’utilitzava per a catalogar la seua biblioteca personal.

«El Museu Joan Fuster va obrir les portes en 2017, vint-i-cinc anys després del traspàs de l’assagista suecà.»

Llibret Falla El Portal 2022
Col·laboració d’Anabel Calderón

Després, unim aquesta vitrina comentant el mecanoscrit de la seua biblioteca per relacionar-lo en la segona vitrina de cartes, on podem trobar correspondència amb persones influents de la cultura valenciana i catalana. Al costat d’aquesta vitrina trobem una imatge de la finestra després de l’atemptat que va patir 111 de setembre de 1981, mostrant els danys ocasionats. A les parets hi ha algunes fotografies simpàtiques de quan era menut i altres instantànies de diferents edats fins als seus últims anys de vida. Una del seu pare esculpint una imatge religiosa, la Verge de la Magdalena, que es troba a l’església de Sollana; una fotografia explicant Fuster a una classe de col-legi de Cervantes una exposició del pintor Alfredo Claros, altra fotografia d’una classe del col·legi Politècnic on el pare donava classes de dibuix, sent company de treball del pintor Claros. acabem assenyalant, per aquells despistats que no han alçat el cap, el sostre de talla i la decoració que ha quedat original de la casa que li fa el seu pare quan eixe espai era el seu lloc de treball com a despatx d’advocat que va exercir durant pocs anys fins que decideix que la seua professió siga l’escriptura.

Continuant en l’espai museístic, apleguem a l’apartat obra, on ens trobem amb una representació de la llibreria de Joan Fuster: la primera columna hi ha llibres d’obra pròpia amb les seues diferents edicions —en vida va escriure 62 llibres i després de la seua mort s’han publicat altres llibres com la correspondència on ja duen 14 volums—, en la segona columna trobem llibres on Fuster junt amb el seu amic i hereu Josep Palacios traduïen llibres d’altres idiomes al valencià, a continuació els llibres on ell va participar escrivint el pròleg, ja molts escriptors valencians i catalans el tenien en tanta admiració que era un honor que ell poguera participar. Va col-laborar en llibres d’obra col·lectiva, posant per exemple en algun llibret de falla.

En la part de baix de la segona columna hi ha catàlegs d’art on Fuster va participar amb el text; a canvi d’aquesta feina li regalaven una peça d’art, per això ell tenia una col·lecció d’art important d’artistes de meitat del segle XX. Algunes peces que també tenia Fuster era per la gran amistat o admiració que tenien aquests artistes com Andreu Alfaro, Manolo Boix, Joan Miró o Josep Renau, entre altres.

A la tercera columna de la llibreria trobem discos í entrevistes en les que va participar i, a la part del mig, una prova de com Fuster des de la seua mort és investigat, ja que cada any es presenta algun llibre que versa sobre la figura de l’assagista. De l’última columna destaquem les col·laboracions de Fuster quan va participar en la revista Verbo —revista que es pot trobar digitalitzada a la pàgina de l’Espai Joan Fuster—, on recalcem els dibuixos que va fer per aquesta, i la revista L’Espill, la qual encara edita la Universitat de València i d’on ell fou director.

Malgrat que a Joan Fuster el coneguem com escriptor, durant molt de temps la seua economía se sustentava gràcies als articles d’opinió que va publicar en revistes i periòdics a escala autonòmica i nacional. Per aquest motiu en el museu hi ha un panell amb les capçaleres dels mitjans més importants on va publicar.

EI tercer espai, treball, està ubicat en el lloc més emblemàtic de l’edifici, on es realitzaven les seues tertúlies, on ell va escriure tot els seus manuscrits i mecanoscrits. En la vitrina trobem en mecanoscrit original de la primera edició de Nosaltres, els valencians, un tros de criatura dolcíssima, centenars de fixes de lectura, quan va participar de jurat, guions de quan va participar en la conferència de Josep Pla a Bellreguard i el guió d’una classe que va impartir quan era professor de la Universitat de València.

En la zona del rebost trobem discos dels Pavesos, Rosita Amores o Raimon, la placa de quan ell va exercir cradvocat i dalt de la llar el Premi 9 d’Octubre i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Al lloc on ell passava la major part temps hi ha una pantalla amb un audiovisual on es recrea amb imatges com era la casa quan ell vivia amb la seua veu.

L’altra part visitable per al públic quan ens visita el museu és el claustre on es realitzen exposicions temporals i actes culturals, tertúlies, concerts, conferències, actuacions teatrals… i on el visitant sempre comença la visita amb un audiovisual recordant-nos la trajectòria de l’escriptor suecà.

Al primer pis de l’immoble trobem el Centre de Documentació, on està guardat tot el llegat de Joan Fuster i que per qüestions de conservació, no és un espai visitable.

Al segon pis s’ubiquen les dues aules on rebem als alumnes en l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània on l’alumnat pot fer un dels huit tallers que hi han preparats per als diferents cursos, des de primer de primària fins a segon de batxillerat.

Per a poder completar la visita al Museu Joan Fuster es pot realitzar la Ruta Literària Joan Fuster i Sueca on, a través dels mateixos textos de Joan Fuster, es pot conéixer el context històric de Sueca.

Anabel Calderón Martorell
Llibret de la Falla El Portal 2022

Joan Fuster i la Falla King-Kong de València

Joan Fuster i la Falla King-Kong de València

2022 sembla que és l’any en el qual la festa fallera tornarà a la normalitat després de dos anys d’aturada i són moltes les comissions que faran algun acte relacionat amb el centenari de l’escriptor. A molts dels que treballem en l’Espai Joan Fuster ens han demanat col·laboracions en llibrets de falles de Sueca. Salvador Ortells ha escrit “Joan Fuster i el conreu de l’arròs contat per a infants” per al de la Falla Bernat Alinyo, “L’Any Joan Fuster, un any ple d’expectatives” per al de la Junta Local Fallera de Sueca i “La vigència de ‘Nosaltres els valencians’” per al de la Falla El Portal; també en El Portal podeu llegir els següents texts: “L’Espai Joan Fuster” d’Anabel Calderón; “Mort i resurrecció del ninot: foc i flama” de Rubén Gregori i “Joan Fuster i la Falla King-Kong de València” d’Enric Alforja, qui a més ha fet altra col·laboració en el de la Falla de Cervantes: “Incombustible l’obra de Joan Fuster”. Així com un altre d’Anabel Calderon “Aquells meravellosos anys…” en el llibret de la Falla Xúquer.

Mentre redacte aquest Document del Mes encara no s’han presentat tots els llibrets, així que haureu d’esperar un poc per llegir totes les col·laboracions, mentrestant, us en deixe una de les meues, la de “Joan Fuster i la Falla King-Kong de València” per a la Falla El Portal, on us conte la relació de Fuster amb aquesta, desapareguda, comissió. Espere que us agrade:

“A Joan Fuster no li agradaven les falles”. Aquest és un dels molts tòpics, com veurem a continuació sense fonament, que sobre Fuster continuen escoltant-se en l’actualitat.
¿És possible que no li agraden les falles a algú que va escriure sobre elles al llarg de més de trenta anys? Des de la dècada dels cinquanta fins a principis de la dels vuitanta del segle XX els articles fallers de Fuster es publicaren en diaris i revistes com Festividades, Levante o Jornada, així com en llibrets de comissions de Sueca, Gandia o València.

En 1967 apareix Combustible per a falles, un recopilatori d’alguns d’aquests escrits on qualsevol pot veure com Fuster tracta aspectes diversos de la festa, la gastronomia, la música, la pòlvora, el foc o els ninots, per posar alguns exemples. Sempre amb sàtira i ironia, com el tema requereix, però sense cap rastre d’hostilitat.
¿D’on ve, aleshores, el tòpic? A finals dels anys setanta, i principis dels vuitanta, trobem alguns dels escrits més crítics de Fuster –possiblement són aquests articles els que alimenten el tòpic– però no són contra la festa fallera, sinó contra el control i la politització que aquesta havia patit pel règim franquista. La majoria d’ells es publicaren a la revista Qué y dónde. En el titulat “Falles folles…” al número 160, del 6 al 12 d’abril de 1981, escriu: “La suposada ‘sàtira’ fallera, ben al contrari, té una certa propensió a ser reaccionària” i en “La cendra” número 107, del 31 de març al 6 d’abril de 1980, es lamenta: “¿No podran ser les falles una altra cosa? Ser ‘progressistes’, per exemple. Com, menys o més discutiblement, ho van ser al principi”.

Però en aquests convulsos anys de la Transició no tots els aspectes que veu Fuster en les falles són negatius, també comencen a obrir-se algunes escletxes cap a un futur diferent per a la festa fallera, com per exemple la creació, en 1977, de la comissió dels carrers Jacint Benavent – Reina Na Germana, coneguda popularment com a Falla King-Kong.

Aquesta comissió va tindre una vida molt curta, només els tres exercicis de 1977 a 1979, però des del primer moment va lluitar contra aquests elements reaccionaris que tant criticava Fuster, advocant per unes falles populars allunyades de l’asfixiant control de la Junta Central Fallera.
Varen vindicar grups com Al Tall o Els Pavesos, encapçalats pel polifacètic Joan Monleón, a més, foren dels primers en renegar del vestit negre per als homes, conegut com a “de panderola” i imposat per la Junta Central Fallera, en favor de la indumentària tradicional, que aleshores no es reconeixia com a vàlida.

Per als seus llibrets comptaren amb il·lustradors com Manel Gimeno, Micharmut o Sento, i en els texts, a més de Fuster, també hi varen col·laborar, per exemple, Josep Vicent Marqués o Vicent Franch.
Els monuments eren obra dels mateixos fallers; el primer va ser un enorme King-Kong, el qual acabaria donant-li el nom popular a la comissió, mentre que altre any es feren tres piràmides de diferents mides, la més gran, amb espai per a actuacions, la xicoteta tenia rodes per dur-la a les cercaviles, i la mitjana estava buida i oberta per la part superior, de manera que els veïns podien llançar-hi qualsevol “estoreta velleta” que volgueren cremar.

«Fuster es va sentir molt identificat amb els principis d’aquesta comissió: reivindicació de la música en valencià, de la indumentària tradicional, de l’estoreta velleta, d’elements com la sàtira i la crítica social, o apropar la festa als veïns i al barri.»

Com no podia ser d’altra manera Fuster es va sentir molt identificat amb els principis d’aquesta comissió: reivindicació de la música en valencià, de la indumentària tradicional, de l’estoreta velleta, d’elements com la sàtira i la crítica social, o apropar la festa als veïns i al barri.

En el llibret de 1978 va aparéixer un escrit de Fuster “Pros i contres de les falles”, article originàriament publicat en castellà al Levante, en l’especial de falles de 1957, i també inclòs en l’esmentat recopilatori Combustible per a falles. Serà en 1979 quan Fuster escriga un article expressament per a la Falla King-Kong, en “Un futur confiat per a les falles” elogiarà la manera que tenen d’entendre-les:
“Recuperar el sentit de “festa” indòcil, d’explosió vital, de peculiar carnestoltes multitudinari, serà el futur de les falles. Una festa on el carrer i la gent siguen els protagonistes descarats, càustics, somrients. Una festa que arribe a convertir-se, a través de les seues peripècies divertides, en canal d’un autoalliberament i un estímul d’autoconscienciació. Dit en termes més planers: l’oportunitat del poble valencià –i d’allà on també planten falles– de trobar-se identificat amb ell mateix, sense pautes administratives, sense la fascinació, eterna fascinació de la classe dominant, sense xenofòbies ni neofòbies. Que el foc siga una excusa de joc, i no una mala llet inquisitorial dirigida.

Jo crec que així serà. La falla King-Kong –que duu un nom insolentment faller– ja ha trencat el gel.”
Però, entre els expedients oberts per la Junta Central Fallera i els furibunds atacs de l’extrema dreta –alguns fallers patiren agressions al casal i una fallera major va rebre amenaces telefòniques– finalment, després de només tres anys de vida, desaparegueren. En 1981 es va crear una nova comissió, en el mateix emplaçament, però amb un esperit molt diferent.
¿A Joan Fuster no li agradaven les falles? Després de llegir molts dels seus articles sobre la festa jo pense que sí, però no qualsevol, sinó unes falles populars, de barri, crítiques, reivindicatives; on la tradició no ens impedisca mirar endavant.
Trenquem ja el tòpic.