Exploració de l’ombra

Exploració de l’ombra

Aquest mes acabem amb la sèrie que vàrem iniciar el passat setembre on us parlem dels llibres de bibliòfil en els quals va participar Fuster, i que destaquen per tindre unes magnífiques edicions amb gran qualitat artística. L’últim és el dedicat a Exploració de l’ombra, publicat per Edicions Polígrafa a Barcelona en 1974.

En aquest cas la col·laboració va ser entre Fuster i l’artista plàstic Joan Ponç, qui va ser un dels fundadors del grup artístic avantguardista Dau al Set, junt amb el poeta Joan Brossa, el filòsof Arnau Puig i els pintors, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats, i que es considera la primera i més important manifestació de l’avantguardisme espanyol de postguerra.

El llibre, de 50×50 cm amb cobertes de tela, va tindre un tiratge de 2.100 exemplars numerats. Els textos de Fuster, i els dibuixos i litografies de Joan Ponç, combinen el roig i el negre. El mes passat, quan us parlàrem de L’Albufera de València, vàrem veure que escriptor i gravador havien treballat per separat, però no és el cas d’Exploració de l’ombra, on text i imatges estan molt relacionats, si Fuster esmenta un paraigua, una clau, una serp, o una papallona, Ponç els dibuixa.

El contingut són reflexions sobre temes diversos, la llum, l’ombra, l’odi, la pau…, amb un llenguatge molt poètic d’extensió variable, des d’un paràgraf fins al màxim d’una pàgina, tot i que, en algunes ocasions, freguen la brevetat de l’aforisme.

El contingut són reflexions sobre temes diversos, la llum, l’ombra, l’odi, la pau…, amb un llenguatge molt poètic d’extensió variable, des d’un paràgraf fins al màxim d’una pàgina, tot i que, en algunes ocasions, freguen la brevetat de l’aforisme.

Si en L’Albufera de València us comentàrem que no va ser fins després de la mort de Fuster quan es va publicar una edició amb només el text, sense cap gravat ni il·lustració, en el cas d’Exploració de l’ombra, va ser Fuster qui decidí, en 1985, incloure’l en el recull Sagitari, editat per la Diputació de València, on, a més d’aforismes, va recopilar altres textos que originàriament havien acompanyat dibuixos, serigrafies i un gravat. En 1993 Edicions Bromera va fer una nova edició de Sagitari amb introducció i notes d’Enric Sòria.

Joan Fuster: Discordances

Joan Fuster: Discordances

Com a Document del Mes de juliol us portem una recomanació de lectura per a l’estiu: Discordances, publicat per l’editorial Bromera en 2010, amb selecció i introducció d’Enric Sòria, que recull els articles que Fuster va publicar entre el 25 de novembre de 1977 i el 25 de desembre de 1980 en la revista Jano. Medicina y humanidades, dins de la secció “Discordancias”. L’any següent, en 2011, es va publicar Més Discordances, també amb selecció d’Enric Sòria i pròleg de Josep Antoni Fluixà, que recull els articles publicats entre el 9 de gener de 1981 i el 4 de maig de 1984. Tot i que es publicaren originalment en castellà, en els dos volums recopilatoris s’han traduït al català.

Al Centre de Documentació conservem tant la carpeta amb aquests articles retallats com els mecanoscrits originals.

Com explica Enric Sòria en la introducció del primer volum: “Jano. Medicina y humanidades era, i és, una revista impulsada per l’empresa Doyma, especialitzada en publicacions mèdiques, amb molt bona implantació dins d’aquest gremi a tot l’Estat. Dins les diverses edicions de Doyma, Jano cobreix el vessant cultural, i com el seu títol indica, aplega articles i reportatges del ram mèdic amb d’altres de temàtica humanística, amb molta atenció a l’opinió i la literatura, dins la bona i vella tradició liberal de la professió mèdica. Els articles de Fuster eren ben rebuts –i pagats– i han deixat molt bon record entre els treballadors veterans de la publicació, que encara els rememoren –en puc donar fe– amb una punta d’orgull corporatiu. En aquells anys, Jano era una revista de molta qualitat en la qual col·laboraven grans firmes del columnisme barceloní, com Nèstor Luján. Fuster era un dels seus actius més apreciats.”

En el cas de Jano Fuster no va conservar les revistes completes, sinó que retallava els seus articles. Al Centre de Documentació conservem tant la carpeta amb aquests articles retallats com els mecanoscrits originals.

Tot i que els temes que tractava Fuster eren molt diversos com a exemple us en deixem un publicat en el número 458 del 13 al 19 de febrer de 1981 i titulat “La condición de enfermo” on Fuster reflexiona sobre el vessant cultural, històric i literari de la malaltia.

Bon estiu i bones lectures!

“La condición de enfermo” de Joan Fuster