L’Albufera de València

L’Albufera de València

Seguim amb la sèrie que vàrem iniciar el mes passat on us parlem de diversos llibres de bibliòfil en els quals va participar Joan Fuster i que, com us déiem, destaquen per la qualitat artística i les acurades edicions. Aquest mes el dediquem a L’Albufera de València, publicat a Barcelona en 1970.

Com ja va passar amb el del mes anterior, Els gravadors de la Rosa Vera: Dotze temes de circ, d’aquesta edició també es va encarregar Les Edicions de la Rosa Vera, una editorial especialitzada en llibres amb gravats.

Va ser el seu director, Jaume Pla, qui li encomanà a Joan Fuster el text sobre l’Albufera, que aniria acompanyat per 17 gravats al burí realitzats pel mateix Pla. Tot i això, a pesar d’estar treballant en un llibre conjunt, el sistema de treball que seguiren va ser bastant independent, com explica Pla en la introducció, anomenada, “Unes paraules del gravador”:

“Em cal confessar que aquest llibre –en tant que llibre il·lustrat– ha seguit un procés d’elaboració una mica estrany: autor i il·lustrador han anat cadascú pel seu costat. En el moment de gravar les planxes, no solament no s’ha seguit el text tractant d’il·lustrar-lo, sinó que el text encara no havia estat escrit. Un dia en Fuster em deia: M’agradaria fer un d’aquests llibres tan estranys que fas tu… La invitació va ser recollida tot seguit. […] Ara bé, aquest tema és tan extraordinari, té tanta personalitat, que a partir d’ell la coincidència no era difícil.”.

El llibre, amb un tiratge de 120 exemplars i 126 pàgines, i amb una cuidada edició que inclou una coberta amb tela d’arpillera, es distribueix de la següent manera:

• Frontispici (amb 1 gravat)
• Unes paraules del gravador
• L’Albufera i el Cicerone (amb 1 gravat)
• Primeres referències (amb 2 gravats)
• Passeig en barca (amb 2 gravats)
• Els detalls exactes (amb 2 gravats)
• La lluita per la vida (amb 2 gravats)
• Ocells i més coses (amb 3 gravats)
• Una cuina singular (amb 4 gravats)

El text de Fuster parla del llac, però també de les relacions socials, culturals, històriques, gastronòmiques, etc. entre aquest i els seus habitants. No serà fins a 1993 quan es publique una segona edició, a càrrec d’Edicions Bromera, on únicament apareixerà el text de Fuster, sense cap gravat. En 2007 serà també Bromera, en col·laboració amb la Universitat de València, qui publique un volum especial sense els gravats de Jaume Pla, però amb fotografies de Francesc Jarque. Totes aquestes edicions de Bromera tenen introducció i notes de Josep Franco.

Els gravadors de la Rosa Vera: Dotze temes de circ

Els gravadors de la Rosa Vera: Dotze temes de circ

Aquest mes de setembre iniciem una sèrie de Documents del Mes on us parlarem de diversos llibres de bibliòfil en els quals va participar Joan Fuster i que destaquen per la qualitat artística i les cuidades edicions. Començarem amb Els gravadors de la Rosa Vera: Dotze temes de circ, editat a Barcelona en 1984 per Edicions de la Rosa Vera, una editorial especialitzada en llibres amb gravats.

Aquest llibre, amb pròleg de Manuel de Pedrolo, tracta dotze temes relacionats amb el món del circ, cadascun amb text d’un autor diferent i acompanyat pel gravat d’un artista (s’hi utilitzen diverses tècniques). Els temes, i els autors, són els següents:

– Pròleg: “Una terra de pas”, de Manuel de Pedrolo. (Vinyetes al boix dibuixades per Josep Granyer i gravades per Jaume Pla)

 

– Tema 1: “Gimnasta i Clown”, gravat de Maria J. Colom i text de Josep Maria Espinàs.

– Tema 2: “Troupe” (tècnica d’aiguafort), gravat de Josep Granyer i text de Pere Quart.

– Tema 3: “Equilibrista” (tècnica de punta seca), gravat de Josep Mompou i text de Tomàs Garcés.

– Tema 4: “Trapezistes i clown” (tècnica d’aiguafort), gravat d’Albert Plaza i text de Joan Cortès.

– Tema 5: “Corda tibant” (tècnica d’aiguafort), gravat de Francesc Todó i text de Francesc Vallverdú.

– Tema 6: “Saltimbanquis” (tècnica d’aiguafort), gravat de Josep Pla Narbona i text de Salvador Espriu.

– Tema 7: “Pallassos” (tècnica d’aiguafort), gravat de Josep Guinovart i text de Miquel Bauzà.

– Tema 8: “Acròbates” (tècnica de burí), gravat de Roser Bru i text de Joan Fuster.

– Tema 9: “Circ” (tècnica d’aiguafort i sofre), gravat de Josep Amat i text de Francesc Fontbona.

– Tema 10: “Charlie Rivel” (tècnica de punta seca), gravat de Joan Soler Jové i text de M. A. Capmany.

– Tema 11: “Espectadors” (tècnica de burí), gravat de Jaume Pla i text de Jaume Fuster.

– Tema 12: “Cabriola” (tècnica d’aiguafort), gravat d’Ignasi Mundó i text de Pere Calders.

Text de Joan Fuster per al gravat de Roser Bru “Acròbates”

Com haureu vist Fuster s’encarregà del tema 8 i va escriure un text sobre els acròbates que anava acompanyat d’un gravat de Roser Bru, qui fou una important artista, pintora i gravadora catalana. Exiliada a Xile des del 1939, on va morir fa només uns pocs mesos, amb 98 anys, després d’una llarga i exitosa carrera que la portà a exposar per tot el món i a tindre obra en museus com el Museu d’Art Modern de Nova York, el Museu de Brooklyn, el Museo de Arte Contemporaneo (MAC), de Santiago, el Museu Històric Nacional, el Metropolitan Museum of art de Nova York, el Museu d’art Modern de Rio de Janeiro, el Staatliche Museen de Berlín o el Macba de Barcelona, entre d’altres.

Malauradament a l’Espai Joan Fuster no es conserva cap còpia completa d’aquest llibre, tot i que Fuster sí que tenia la seua col·laboració amb Bru emmarcada, de la qual us mostrem una imatge i el text complet perquè el pugueu llegir.