Exploració de l’ombra

Exploració de l’ombra

Aquest mes acabem amb la sèrie que vàrem iniciar el passat setembre on us parlem dels llibres de bibliòfil en els quals va participar Fuster, i que destaquen per tindre unes magnífiques edicions amb gran qualitat artística. L’últim és el dedicat a Exploració de l’ombra, publicat per Edicions Polígrafa a Barcelona en 1974.

En aquest cas la col·laboració va ser entre Fuster i l’artista plàstic Joan Ponç, qui va ser un dels fundadors del grup artístic avantguardista Dau al Set, junt amb el poeta Joan Brossa, el filòsof Arnau Puig i els pintors, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats, i que es considera la primera i més important manifestació de l’avantguardisme espanyol de postguerra.

El llibre, de 50×50 cm amb cobertes de tela, va tindre un tiratge de 2.100 exemplars numerats. Els textos de Fuster, i els dibuixos i litografies de Joan Ponç, combinen el roig i el negre. El mes passat, quan us parlàrem de L’Albufera de València, vàrem veure que escriptor i gravador havien treballat per separat, però no és el cas d’Exploració de l’ombra, on text i imatges estan molt relacionats, si Fuster esmenta un paraigua, una clau, una serp, o una papallona, Ponç els dibuixa.

El contingut són reflexions sobre temes diversos, la llum, l’ombra, l’odi, la pau…, amb un llenguatge molt poètic d’extensió variable, des d’un paràgraf fins al màxim d’una pàgina, tot i que, en algunes ocasions, freguen la brevetat de l’aforisme.

El contingut són reflexions sobre temes diversos, la llum, l’ombra, l’odi, la pau…, amb un llenguatge molt poètic d’extensió variable, des d’un paràgraf fins al màxim d’una pàgina, tot i que, en algunes ocasions, freguen la brevetat de l’aforisme.

Si en L’Albufera de València us comentàrem que no va ser fins després de la mort de Fuster quan es va publicar una edició amb només el text, sense cap gravat ni il·lustració, en el cas d’Exploració de l’ombra, va ser Fuster qui decidí, en 1985, incloure’l en el recull Sagitari, editat per la Diputació de València, on, a més d’aforismes, va recopilar altres textos que originàriament havien acompanyat dibuixos, serigrafies i un gravat. En 1993 Edicions Bromera va fer una nova edició de Sagitari amb introducció i notes d’Enric Sòria.

L’Albufera de València

L’Albufera de València

Seguim amb la sèrie que vàrem iniciar el mes passat on us parlem de diversos llibres de bibliòfil en els quals va participar Joan Fuster i que, com us déiem, destaquen per la qualitat artística i les acurades edicions. Aquest mes el dediquem a L’Albufera de València, publicat a Barcelona en 1970.

Com ja va passar amb el del mes anterior, Els gravadors de la Rosa Vera: Dotze temes de circ, d’aquesta edició també es va encarregar Les Edicions de la Rosa Vera, una editorial especialitzada en llibres amb gravats.

Va ser el seu director, Jaume Pla, qui li encomanà a Joan Fuster el text sobre l’Albufera, que aniria acompanyat per 17 gravats al burí realitzats pel mateix Pla. Tot i això, a pesar d’estar treballant en un llibre conjunt, el sistema de treball que seguiren va ser bastant independent, com explica Pla en la introducció, anomenada, “Unes paraules del gravador”:

«Em cal confessar que aquest llibre –en tant que llibre il·lustrat– ha seguit un procés d’elaboració una mica estrany: autor i il·lustrador han anat cadascú pel seu costat. En el moment de gravar les planxes, no solament no s’ha seguit el text tractant d’il·lustrar-lo, sinó que el text encara no havia estat escrit. Un dia en Fuster em deia: M’agradaria fer un d’aquests llibres tan estranys que fas tu… La invitació va ser recollida tot seguit. […] Ara bé, aquest tema és tan extraordinari, té tanta personalitat, que a partir d’ell la coincidència no era difícil.».

El llibre, amb un tiratge de 120 exemplars i 126 pàgines, i amb una cuidada edició que inclou una coberta amb tela d’arpillera, es distribueix de la següent manera:

• Frontispici (amb 1 gravat)
• Unes paraules del gravador
• L’Albufera i el Cicerone (amb 1 gravat)
• Primeres referències (amb 2 gravats)
• Passeig en barca (amb 2 gravats)
• Els detalls exactes (amb 2 gravats)
• La lluita per la vida (amb 2 gravats)
• Ocells i més coses (amb 3 gravats)
• Una cuina singular (amb 4 gravats)

El text de Fuster parla del llac, però també de les relacions socials, culturals, històriques, gastronòmiques, etc. entre aquest i els seus habitants. No serà fins a 1993 quan es publique una segona edició, a càrrec d’Edicions Bromera, on únicament apareixerà el text de Fuster, sense cap gravat. En 2007 serà també Bromera, en col·laboració amb la Universitat de València, qui publique un volum especial sense els gravats de Jaume Pla, però amb fotografies de Francesc Jarque. Totes aquestes edicions de Bromera tenen introducció i notes de Josep Franco.