Joan Fuster, pensament polític i nació literària

Joan Fuster, pensament polític i nació literària

Aquest mes d’abril són dos els actes culturals que tindran lloc a l’Espai Joan Fuster. El dia 1, la conferència “El pensament polític de Joan Fuster” a càrrec d’Antoni Rico (historiador) i Jordi Muñoz (professor universitari i politòleg) i el pròxim 29 la presentació del llibre La nació literària de Joan Fuster, de Vicent Simbor (catedràtic de la Universitat de València), que és el volum 26 de la “Col·lecció Càtedra Joan Fuster”.

Seguint la línia d’enguany, on procurem que el Document del Mes tinga relació amb els actes que es desenvolupen a l’Espai Joan Fuster dins de les commemoracions pel centenari del naixement de l’escriptor us volem recomanar dues lectures: Pamflets polítics i Literatura catalana contemporània.

Pamflets polítics es va editar per Empúries en 1985 i recull els principals textos que Fuster va escriure a finals dels anys 70 i principis dels 80 del segle XX en l’època coneguda com a la Transició i els convulsos anys de la Batalla de València. Com explica Guillem Calaforra en el recopilatori Joan Fuster llibre a llibre: “Aquest volum recull uns quants escrits polèmics, utilitaris, creats amb la intenció d’ajudar a crear un estat de consciència col·lectiu i a influir sobre la realitat política del país. Tot i que en el moment de publicar Pamflets polítics Fuster ja començava a abandonar la seua presència pública, els temes que plantegen aquests pamflets eren llavors d’absoluta actualitat, en ple tram final de l’etapa preautonòmica del País Valencià.”

Els texts que inclou el llibre estan dividits en 5 blocs:

1.- Qüestió de noms i altres escrits, (aquests altres escrits són: Apunts per a una rèplica a Vicens Vives, Sobre el fet diferencial valencià i el pròleg per al llibre Els veritables altres catalans), a més de Països catalans, 1876
2.- El blau en la senyera
3.- Franco i l’espanyolisme
4.- O ara o mai. Per una cultura catalana majoritària
5.- País Valencià, ¿per què?

Per altra part, Literatura catalana contemporània Curial, 1972, és un dels primers grans estudis dedicats a la literatura catalana del segle XX.

L’estudi es divideix en tres parts:
1.- La fi de segle (1890-1910)
2.- La plenitud del Noucents (1911-1931)
3.- Uns anys decisius (1931-1961)
També incorpora un “Pròleg” i un breu “Epíleg” de l’autor, a més d’una extensa “Bibliografia”, dividida en dos apartats, obres generals i bibliografia sobre els autors i un índex de noms.

«Els temes que plantegen aquests pamflets eren llavors d’absoluta actualitat, en ple tram final de l’etapa preautonòmica del País Valencià.»
Diverses edicions, en castellà i català, de Literatura catalana contemporània

Aquest volum també té el seu estudi en el recopilatori Joan Fuster llibre a llibre a càrrec de Carme Gregori, qui afirma que: “L’opció triada serà la generació dels escriptors nascuts fins al 1925, un
criteri que exclou autors com Blai Bonet o Ricard Salvat i els joves de la generació dels setanta. Pel que fa als objectius perseguits, adverteix que el llibre no pretén ser ni un manual escolar, ni un repertori, ni una història crítica. A pesar de les reserves exposades, Literatura catalana contemporània té un impacte decisiu en els estudis sobre la matèria i consagra l’autor com a especialista; la selecció d’autors proposada és la que, amb poques variacions, acabarà constituint el cànon de la literatura contemporània.”

Esperem que gaudiu tant de les lectures com dels actes que us oferim aquest mes.

 

Els gravadors de la Rosa Vera: Dotze temes de circ

Els gravadors de la Rosa Vera: Dotze temes de circ

Aquest mes de setembre iniciem una sèrie de Documents del Mes on us parlarem de diversos llibres de bibliòfil en els quals va participar Joan Fuster i que destaquen per la qualitat artística i les cuidades edicions. Començarem amb Els gravadors de la Rosa Vera: Dotze temes de circ, editat a Barcelona en 1984 per Edicions de la Rosa Vera, una editorial especialitzada en llibres amb gravats.

Aquest llibre, amb pròleg de Manuel de Pedrolo, tracta dotze temes relacionats amb el món del circ, cadascun amb text d’un autor diferent i acompanyat pel gravat d’un artista (s’hi utilitzen diverses tècniques). Els temes, i els autors, són els següents:

– Pròleg: “Una terra de pas”, de Manuel de Pedrolo. (Vinyetes al boix dibuixades per Josep Granyer i gravades per Jaume Pla)

 

– Tema 1: “Gimnasta i Clown”, gravat de Maria J. Colom i text de Josep Maria Espinàs.

– Tema 2: “Troupe” (tècnica d’aiguafort), gravat de Josep Granyer i text de Pere Quart.

– Tema 3: “Equilibrista” (tècnica de punta seca), gravat de Josep Mompou i text de Tomàs Garcés.

– Tema 4: “Trapezistes i clown” (tècnica d’aiguafort), gravat d’Albert Plaza i text de Joan Cortès.

– Tema 5: “Corda tibant” (tècnica d’aiguafort), gravat de Francesc Todó i text de Francesc Vallverdú.

– Tema 6: “Saltimbanquis” (tècnica d’aiguafort), gravat de Josep Pla Narbona i text de Salvador Espriu.

– Tema 7: “Pallassos” (tècnica d’aiguafort), gravat de Josep Guinovart i text de Miquel Bauzà.

– Tema 8: “Acròbates” (tècnica de burí), gravat de Roser Bru i text de Joan Fuster.

– Tema 9: “Circ” (tècnica d’aiguafort i sofre), gravat de Josep Amat i text de Francesc Fontbona.

– Tema 10: “Charlie Rivel” (tècnica de punta seca), gravat de Joan Soler Jové i text de M. A. Capmany.

– Tema 11: “Espectadors” (tècnica de burí), gravat de Jaume Pla i text de Jaume Fuster.

– Tema 12: “Cabriola” (tècnica d’aiguafort), gravat d’Ignasi Mundó i text de Pere Calders.

Text de Joan Fuster per al gravat de Roser Bru “Acròbates”

Com haureu vist Fuster s’encarregà del tema 8 i va escriure un text sobre els acròbates que anava acompanyat d’un gravat de Roser Bru, qui fou una important artista, pintora i gravadora catalana. Exiliada a Xile des del 1939, on va morir fa només uns pocs mesos, amb 98 anys, després d’una llarga i exitosa carrera que la portà a exposar per tot el món i a tindre obra en museus com el Museu d’Art Modern de Nova York, el Museu de Brooklyn, el Museo de Arte Contemporaneo (MAC), de Santiago, el Museu Històric Nacional, el Metropolitan Museum of art de Nova York, el Museu d’art Modern de Rio de Janeiro, el Staatliche Museen de Berlín o el Macba de Barcelona, entre d’altres.

Malauradament a l’Espai Joan Fuster no es conserva cap còpia completa d’aquest llibre, tot i que Fuster sí que tenia la seua col·laboració amb Bru emmarcada, de la qual us mostrem una imatge i el text complet perquè el pugueu llegir.

Traducció de La Pesta d’Albert Camus per Joan Fuster

Traducció de La Pesta d’Albert Camus per Joan Fuster

Aquestes setmanes de confinament que hem viscut per culpa de la Covid-19 han sigut un bon moment per dedicar-lo a lectures pendents, i molta gent recomanava les seues per les xarxes socials. Un dels llibres més comentats, per la seua temàtica i similitud amb la situació actual, ha sigut La pesta del Premi Nobel francés d’origen algerià Albert Camus, que narra els efectes que té entre la població d’Orà una plaga que pateix aquesta ciutat, la novel·la és considerada un clàssic del segle XX i un magnífic exemple de l’existencialisme a la literatura. Publicada, en francés, en 1947 no apareixeria en català fins a 1962, amb traducció de Joan Fuster.

Als anys 60 Fuster va fer diverses traduccions de novel·les franceses, algunes en solitari i altres en col·laboració amb altre escriptor suecà, el seu amic Josep Palàcios; entre aquestes en trobem cinc d‘Albert Camus, l’esmentada La Pesta (1962), El mite de Sísif (1965), L’home revoltat (1966), L’exili i el regne (1967) i L’estrany (1967). A més de la traducció, Fuster també s’encarregà d’escriure els respectius pròlegs per a cadascuna d’elles.

Un dels llibres més comentats, per la seua temàtica i similitud amb la situació actual, ha sigut La pesta d’Albert Camus, que narra els efectes que té entre la població d’Orà una plaga que pateix aquesta ciutat

Traducció de La Pesta d’Albert Camus per Joan Fuster (1962)

L’obra a la qual hem dedicat aquest document, La pesta amb traducció de Fuster, no ha deixat de reeditar-se des de 1962, en la imatge que us adjuntem dels lloms de les edicions que es mostren a la prestatgeria del Museu Joan Fuster, podeu veure, d’esquerra a dreta, les dues primeres de l‘editorial Vergara de 1962 i 1964, l’edició de 1986 per a la col·lecció “El cangur” d’Edicions 62 i la de 2009 per a la col·lecció “La Butxaca” també d’Edicions 62.

 

La pesta amb traducció de Fuster, no ha deixat de reeditar-se des de 1962
D’esquerra a dreta les dues primeres de l’editorial Vergara de 1962 i 1964, l’edició de 1986 per a la col·lecció “El cangur” d’Edicions 62 i la de 2009 per a la col·lecció “La Butxaca” també d’Edicions 62.

Al Centre de Documentació es conserven tots els mecanoscrits d’aquestes traduccions, alguns amb anotacions manuscrites i correccions de Fuster, en la imatge podeu veure d’esquerra a dreta, la portada de El mite de Sísif, la pàgina 358 de L’home revoltat, amb correccions, i la 47 de L’exili i el regne que inclou un full amb diverses anotacions.

 

D’esquerra a dreta, la portada de El mite de Sísif, la pàgina 358 de L’home revoltat, amb correccions, i la 47 de L’exili i el regne que inclou un full amb diverses anotacions.

Si no heu llegit aquestes obres de Camus, us recomanem que les descobriu a través de les traduccions de Fuster. Que tingueu bones lectures.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió (5-6-2020)

Importància del carrer

Importància del carrer

Amb el confinament provocat per la Covid-19, i treballant des de casa, no estàvem segurs si en maig us podríem mostrar el Document del Mes, perquè era un poc difícil seleccionar-ne algun sense tindre accés directe a la documentació conservada a l’Espai Joan Fuster, però revisant l’ampla mostra dels articles publicats per Fuster que tenim penjada a la pàgina web, i dins de l’apartat dedicat a la revista Serra d’Or, n’hem localitzat un molt adient.

“Importància del carrer” es va publicar en el número d’octubre de 1972 de Serra d’Or, dins d’una secció que tenia Fuster anomenada “Restriccions mentals”. En aquest article Fuster analitza com ha evolucionat, des que ell era infant, la noció de carrer i com en eixa època, en 1972, els cotxes ja han envaït l’espai. En un moment de l’article Fuster escriu:

“El carrer no existeix. Objectivament, ha deixat de ser el carrer que era. Hi ha massa cotxes, massa pressa, massa distàncies, perquè un carrer de ciutat –i, en particular, de ciutat grossa– continuï sent un carrer com Déu mana. Això s’ha acabat, i per sempre. Ens agradi o no, i sigui lamentable o vés a saber què. Ara: les conseqüències “socials” que se’n deriven, enormes, mereixen de ser reflexionades. De moment, són conseqüències escassament afables. De moment, hi ha una novetat històrica curiosa: el carrer és buit.”

A més d’aquest fragment us deixem l’article en pdf i us en recomanem la lectura completa. Tot i que es va escriure fa 48 anys i Fuster plantejava diversos problemes concrets de la societat del moment, socials, lingüístics,… és molt interessant llegir-lo des d’una perspectiva actual, quan Fuster va escriure “Això s’ha acabat, i per sempre” poc podia imaginar el ressorgiment de l’ús de la bicicleta, i la reconversió de molts carrers en zones per a vianants, que estem veient a diverses ciutats els últims anys i, si d’alguna cosa tenim ganes tots en aquests moments, és de tornar a recuperar els carrers.

Esperem que l’article us agrade i us convide a reflexionar sobre com ha evolucionat la importància del carrer des dels anys 70 del segle XX fins a l’actualitat, i quin futur ens hi espera després del confinament ¿aprendrem a gaudir del carrer respectant la distància social que els nous temps ens imposen?.

Mentre redacte aquest Document del Mes l’Espai Joan Fuster continua tancat, però tots els que hi treballem desitgem retrobar-mos prompte amb tots vosaltres i poder seguir reflexion’ant sobre aquest, o qualsevol tema, a les nostres tertúlies. Això sí, seguint totes les normes de distanciament i seguretat que els nous temps ens exigeixen.

Molts ànims i fins prompte.

Importància del carrer
Joan Fuster
Estudis de Joan Fuster sobre l’obra d’Ausiàs Marc

Estudis de Joan Fuster sobre l’obra d’Ausiàs Marc

Hui iniciem una sèrie de Documents del Mes on us parlarem d’alguns dels estudis que va fer Joan Fuster sobre diversos autors del Segle d’Or valencià, començant per Ausiàs Marc.

Tres són els principals assajos fusterians sobre Marc:
Vigència d’Ausiàs Marc, que es va publicar per primera vegada, encara que sense títol, en el pròleg de l’Antologia Poètica d’Ausiàs March de l’Editorial Selecta. Barcelona: 1959
“Ausiàs Marc, el ben enamorat”, publicat en la Revista Valenciana de Filologia, tom VI, núm. 1 (1959-1962)
“Divagació entorn del Cant Espiritual d’Ausiàs Marc”. Publicat en Ullal. Gandia: tardor de 1983.

Els dos primers estudis els va recopilar el mateix Fuster en 1968 en el volum 1 de les Obres Completes d’Edicions 62 i tots tres formen part del llibre Misògins i enamorats, on el professor Albert Hauf va reunir els estudis fusterians al voltant de la literatura catalana medieval.

A més d’aquests assajos, d’una certa extensió, Fuster també va publicar, al llarg dels anys, diversos articles divulgatius sobre Ausiàs Marc en capçaleres com Destino, Levante, Mediterráneo, etc.

«El Segle d’Or valencià vist per Joan Fuster” és el títol de l’últim taller que s’ha incorporat a l’Aula Didàctica de l’Espai Joan Fuster»

Us deixem com a exemple l’article “Centenario de Ausiàs March”, publicat en el número 1157 de la revista Destino del 10 d’octubre de 1959, on es fa ressò dels actes que tingueren lloc eixe any en commemoració del V centenari de la mort del poeta, entre ells el I Premi Ausiàs Marc de poesia celebrat a Gandia, al qual pertanyen les tres fotografies que hem seleccionat del fons Fuster. En la primera, amb signatura AFJF-0360, podem veure, d’esquerra a dreta i asseguts en unes gandules, a Isabel Mirete (dona de Josep M. Castellet), Carola Reig, Gerardo Diego, Arturo Zabala i Joan Fuster; en la segona, AFJF-0554, estan Salvador Espriu, Isabel Mirete i Joan Fuster i en la tercera, AFJF-1347, d’esquerra a dreta: Salvador Espriu, Joan Fuster, Dámaso Alonso i Josep Maria Castellet.

Isabel Mirete (dona de Josep M. Castellet), Carola Reig, Gerardo Diego, Arturo Zabala i Joan Fuster
AFJF-0360
Salvador Espriu, Isabel Mirete i Joan Fuster
AFJF-0554
Salvador Espriu, Joan Fuster, Dámaso Alonso i Josep Maria Castellet
AFJF-1347
Per acabar només ens queda comentar-vos que El Segle d’Or valencià vist per Joan Fuster és el títol de l’últim taller que s’ha incorporat, fins al moment, a l’Aula Didàctica de l’Espai Joan Fuster. El taller ofereix una aproximació als principals autors d’aquest període a través de l’obra de Fuster, com a resultat final els alumnes fan una composició de texts i imatges d’un dels autors, similars a la pàgina d’un facsímil, en la fotografia en podeu veure un dels dedicats a Ausiàs Marc.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió (10-2-2020)