Joan Serrallonga: Vida i mite del famós bandoler

Joan Serrallonga: Vida i mite del famós bandoler

Un dels principals motius de la seua mitificació és que sempre robava els més rics, fins i tot es va emportar un carregament d’impostos reials i una posta amb diners de l’Estat
En aquest primer Document del Mes de 2021 volem celebrar que enguany es compleixen seixanta anys de la publicació, en 1961, per l’Editorial Aedos, com a número 29 de la col·lecció Biblioteca biogràfica catalana, de Joan Serrallonga: Vida i mite del famós bandoler, llibre en col·laboració entre l’historiador Joan Reglà, qui es va ocupar de la vida i la realitat històrica del personatge i Joan Fuster, qui estudià la dimensió cultural, literària i popular del mite.

El llibre, que inclou il·lustracions, apèndix documental i índexs, té 3 parts, les dues primeres a càrrec de Reglà i la tercera de Fuster:

Primera part: L'ambient

I.- La crisi econòmica
II.- La crisi social
III.- La crisi política

Segona part: L'home

I.- Els començaments d’en Serrallonga (1622-1627)
II.- Serrallonga, cap del bandolerisme català (1628-1632)
III.- La fi d’en Serrallonga (1633)

Tercera part: El mite

I.- Esquema d’un bandoler català del Barroc
II.- “El catalán Serrallonga”
III.- El Serrallonga popular
IV.- Serrallonga, heroi romàntic
V.- Final d’una llegenda
Coberta de l’edició de 1961

El nom real de Joan Serrallonga fou Joan Sala i Ferrer (Viladrau, 21 d’abril de 1594 – Barcelona, 8 de gener de 1634) i el seu mite s’ha perpetuat al llarg dels segles en romanços, cançons populars, auques, obres de teatre, novel·les i fins i tot balls. Un dels principals motius de la seua mitificació és que sempre robava els més rics, fins i tot es va emportar un carregament d’impostos reials i una posta amb diners de l’Estat. Encara que no hi ha constància que repartira mai cap botí entre els pobres sempre va gaudir de la simpatia de les classes més baixes.

El mite literari de Serrallonga

En el primer capítol de la seua aportació al llibre, Esquema d’un bandoler català del Barroc Fuster comença explicant la importància d’aquest fenomen social i polític del bandolerisme català, que va aplegar a influir en autors espanyols de l’època com Lope de Vega, Cervantes o Tirso de Molina. Aquesta col·laboració entre Reglà i Fuster és considerada pels estudiosos una de les aportacions més importants als estudis sobre el bandolerisme. La part de Fuster també es va publicar posteriorment de manera independent, sense l’estudi de Reglà, amb el títol El mite literari de Serrallonga.

Portada Serrallonga vida i mite
Il·lustracions sobre
el ball de Serrallonga
Estudis de Joan Fuster sobre el Tirant lo Blanc

Estudis de Joan Fuster sobre el Tirant lo Blanc

Acabem la sèrie iniciada fa un parell de mesos sobre els estudis que Joan Fuster va dedicar al Segle d’Or valencià parlant-vos dels que tracten del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

Són diversos els articles que Fuster li dedica a aquesta obra al llarg dels anys en capçaleres com Levante on, el 23 d’abril de 1955, va publicar Cervantes y el Tirant o “Con los apoyos de Riquer: el atrevido Tirante el Blanco” publicat en La Vanguardia l’11 de gener de 1976, per posar-vos un parell d’exemples amb molts anys de diferència i que us reproduïm complets.

Però dos són els estudis que destaquen per la seua extensió, ambdós inclosos en Misògins i enamorats, el recopilatori d’estudis fusterians sobre el Segle d’Or valencià, a cura del professor Albert Hauf, del que ja us hem parlat en mesos anteriors.

¿Què li va passar al manuscrit els vint-i-cinc anys que va estar en poder de Galba?¿Galba, o altra persona, va introduir modificacions en el text?

Us recomanem la lectura d’aquest entretingut assaig que Fuster planteja quasi com una investigació policial.

El primer, “Reflexions sobre el Tirant”, va aparéixer publicat per primera vegada en el Diari 1952-1960 i correspon a l’entrada del “Dimarts, 26 agost. Sueca”. L’assaig és una anàlisi comparativa entre el Tirant lo Blanc i el Quixot de Cervantes.

Cervantes y el Tirant
Joan Fuster
El segon, “Consideracions sobre el Tirant”, és el resultat d’una conferència pronunciada en 1991 dins del IX Col·loqui Internacional de l’AILLC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes) i en el qual s’incideix sobre la qüestió de l’autoria. Poc abans de la seua mort, en 1465, Joanot Martorell va deixar el manuscrit com a penyora d’un préstec de cent reals al prestador Martí Joan de Galba, qui no el va fer publicar fins a 1490, tot i que ell tampoc arribaria a veure’l perquè va morir uns pocs mesos abans. ¿Què li va passar al manuscrit els vint-i-cinc anys que va estar en poder de Galba? ¿Qui més en tingué accés? ¿Galba, o altra persona, va introduir modificacions en el text? Encara que és difícil aplegar a una conclusió clara, després dels segles transcorreguts, us recomanem la lectura d’aquest entretingut assaig que Fuster planteja quasi com una investigació policial.
Con los apoyos de Riquer:
el atrevido Tirante el Blanco

Joan Fuster

El Tirant lo Blanc també forma part del taller “El Segle d’Or valencià vist per Joan Fuster” oferit per l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània de l’Espai Joan Fuster. Com us hem comentat els mesos passats el taller ofereix una aproximació als principals autors d’aquest període a través de l’obra de Fuster, com a resultat final els alumnes fan una composició de texts i imatges d’un dels autors, similars a la pàgina d’un facsímil, en la fotografia podeu veure’n un dels dedicats a Joanot Martorell.

Per acabar us mostrem algunes imatges d’una de les edicions més curioses de les moltes que Fuster tenia en la seua biblioteca, es tracta de Tirante il Bianco una edició italiana en tres volums publicada a Venècia per Lucio Spineda en 1611.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 23-4-2020