Llibres adquirits per Joan Fuster entre 1936 i 1950

Llibres adquirits per Joan Fuster entre 1936 i 1950

El passat 14 de desembre a l’Espai Joan Fuster va tindre lloc una conferència sobre l’estat dels treballs de catalogació de la biblioteca i l’hemeroteca de Fuster. Entre els diversos documents que es mostraren hi hagué un que va cridar especialment l’atenció del públic assistent i per això hem decidit escollir-lo com a primer Document del Mes de 2019.

Fuster portava un estricte control de la seua biblioteca, assignava un número de registre a molts dels seus llibres, tenia diverses llibretes amb índexs per autors, etc. Entre tots aquests documents d’organització, hi trobem un llistat mecanografiat amb la quantitat de llibres que va adquirir entre 1936, quan només tenia 14 anys, i 1950.

“Un llistat mecanografiat amb la quantitat de llibres que va adquirir entre 1936, quan només tenia 14 anys, i 1950”

El document es divideix en diferents columnes, en la primera trobem l’any de compra, en la segona el total de llibres adquirits i a continuació altres columnes per a quants d’aquests són en català «CAT», quants en espanyol, «ESP», en altres llengües «ALT. LL.» i, per últim, quants en són traduccions d’altres llengües al català, a l’espanyol o a una altra llengua distinta. Açò és el que anota des de 1936 fins a 1945 i en 1950, perquè entre 1946 i 1949 amplia el nivell de detall i les dades passen d’anuals a mensuals. A més, al costat fa, de forma manuscrita, la suma del total de l’any.

A la part superior esquerra del document principal, hi ha enganxat un altre full quadriculat més xicotet on Fuster va dibuixar un gràfic a partir de totes les dades recopilades. Com veureu era molt metòdic i organitzat.

Un altre detall a destacar del document és que, fins de ben jove i en escrits per a ús propi, Fuster sempre utilitzà el català. Així, tot i rebre una educació totalment en espanyol a l’escola, aquesta mai va ser la seua llengua en l’àmbit privat, com es veu en el document que us mostrem.

Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster

Vinyetes i dibuixos de Joan Fuster

Vinyetes i dibuixos de Joan Fuster

En el Document del Mes volem parlar-vos d’una faceta poc coneguda de Fuster, la de dibuixant. Probablement aquesta afició la va heretar de son pare Juan Fuster Seguí qui va ser escultor de nombroses imatges religioses, a més de professor de dibuix i d’escultura. L’obra gràfica de Fuster no és massa extensa i es troba recopilada en el llibre Joan Fuster trenta vinyetes i sis dibuixos 1947-1950 Ed. Bromera: 1995. I també al volum primer de l’obra completa Poesia, aforismes, diari, vinyetes i dibuixos. Edicions 62: 2002.

Per què tots aquests dibuixos en només 4 anys? La resposta està en el fet què, cronològicament, coincideixen amb la publicació de la revista Verbo, que Fuster i el seu amic José Albi varen codirigir entre 1946 i 1956. A més de codirigir-la escrivien molts dels articles que s’hi publicaven, de vegades tants en un mateix número que alguns els signaven amb pseudònim, i ocasionalment Fuster feia alguna il·lustració. La pràctica totalitat d’aquestes vinyetes es varen publicar en algun número de Verbo, o bé en algun poemari independent, però relacionat amb Ediciones Verbo. Com per exemple: Ales o mans del mateix Fuster, Poemas del amor de siempre d’Albi, Vencida por el ángel d’Ángela Figuera Aymerich o En manos del silencio de Rogelio S. de Castro, per citar-ne alguns. Al volum recopilatori s’explica on es va incloure cadascuna de les vinyetes, o dibuixos. Aquestes publicacions s’estenen des de 1947 fins a 1956 (any de l’últim número, el 30é, de la revista).

 

Una vegada Verbo es va deixar de publicar, Fuster se centrà en l’escriptura i, malauradament, va deixar de dibuixar. Tot i això, a més d’aquests dibuixos, també va pintar un quadre. Segons explica Josep Palàcios en la introducció a Joan Fuster trenta vinyetes i sis dibuixos 1947-1950. Fuster el va pintar com a regal de noces per a un amic de joventut i l’obra, que Palàcios afirma no haver vist mai, porta el fascinant títol de Viatge del general Franco a la sífilis. Aquest amic de joventut era Santiago Bru i Vidal i en el volum 10 de la Correspondència de Fuster, Ed. 3i4: 2006, que hi inclou les cartes amb Xavier Casp, Miquel Adlert i Santiago Bru i Vidal podeu veure’l reproduït.

Hem escollit una xicoteta mostra de les vinyetes, la numeració correspon a l’assignada en el volum recopilatori. La vinyeta 1 va ser una de les més utilitzades perquè va aparèixer en Poemas del amor de siempre d’Albi, en 3 poemes de Fuster, a més de poemaris d’altres tres autors i en 7 números de Verbo entre els anys 1947 i 1956. Les vinyetes 12 (superior) i 13 (inferior) es publicaren respectivament en els números d’octubre-novembre de 1947 i febrer de 1948 de Verbo. Les vinyetes 24 i 25 són del poemari En manos del silencio de Rogelio S. de Castro i, per últim, la vinyeta 26 és una de les il·lustracions més conegudes de Fuster, ja que, a més d’aparèixer en la coberta i l’interior del poemari Ales o mans, és també la imatge que hi podeu trobar a la làpida de l’escriptor al cementeri de Sueca. Aprofitant que estem en Tots Sants i molts de vosaltres visitareu cementeris, si passeu pel de Sueca i s’apropeu al nínxol de Fuster, al panteó de fills il·lustres de l’Ajuntament, veureu que a la làpida hi posa:

Joan Fuster i Ortells
·Escriptor·
Sueca, 23·xj·1922 – 21·vj·1992

i baix d’aquest text l’esmentada imatge. Res més. I ho remarquem perquè des de fa un temps hi ha una llegenda urbana que afirma que el conegut aforisme fusterià “Ací jau JF va morir com va viure, sense ganes” es va utilitzar com a epitafi, cosa que no és certa.

Esperem que aquest Document us haja agradat i si voleu veure algun dibuix més de Fuster, a més dels volums esmentats, podeu visitar el Museu.

Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster

Joan Fuster i Pompeu Fabra

Joan Fuster i Pompeu Fabra

Amb el Document del Mes de juliol des de l’Espai Fuster ens volem sumar a les celebracions de l’any Pompeu Fabra, a qui s’ha dedicat aquest 2018. Joan Fuster va proclamar diverses vegades la seua admiració pel cèlebre filòleg català, per exemple en un article de 12 de juny de 1970 de la revista Tele Estel on diu:

“Jo sempre he estat ben respectuós amb el Fabra: aquest diccionari continua sent una de les poques coses que encara em mereixen respecte”.

Curiosament aquest article – en el qual Fuster reflexiona sobre si la paraula “clero” és un castellanisme o hauria d’estar ja acceptada en la nostra llengua – es titula Converses (relativament) filològiques el que és una clara al·lusió a les Converses filològiques de Fabra, una de les obres més importants d’aquest autor i molt present a la biblioteca de Fuster, ja que, a més d’altres obres seues, té aquesta en tres edicions diferents: una edició en 10 volums publicada per Barcino entre 1954 i 1956, una altra en 2 volums publicada per Edhasa entre 1983 i 1984 i una edició d’homenatge publicada a París per E. Ragasol en 1946 amb selecció de textos del mateix Fabra.

Si teniu curiositat per llegir l’article de Fuster que hem esmentat abans el trobareu a l’apartat “Articles de premsa digitalitzats” de la nostra pàgina web.

Per acabar, si voleu apropar-vos a la vida i obra d’aquest filòleg podeu consultar la pàgina web de la Universitat Pompeu Fabra dedicada a tots els actes que se celebraran enguany i us recomanem especialment el còmic Pompeu Fabra: l’aventura de la llengua d’Oriol Garcia i Gemma Pauné. Bon estiu i bones lectures!

 

Document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió

 

Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster

Atemptat amb bomba al domicili de Joan Fuster l’11 de setembre de 1981

Atemptat amb bomba al domicili de Joan Fuster l’11 de setembre de 1981

La matinada de l’11 de setembre de 1981 Joan Fuster va patir un atemptat amb dos artefactes explosius col·locats a les finestres de sa casa del carrer Sant Josep, 10, que a més esclataren amb pocs minuts de diferència per intentar provocar el dany més gran possible. No fou el primer atac d’aquest tipus que va patir, ja que en 1978 li posaren un altre artefacte explosiu de menor intensitat que ell mateix va qualificar en un dels seus articles de “petard”.

Ningú va ser detingut i aquest delicte mai es va resoldre.

Però aquest atemptat de l’any 1981 va ser realment potent i, tot i haver transcorregut més de trenta anys, els efectes encara es poden veure en alguns dels objectes que es guarden en l’Espai Fuster. Aquestes són les peces que hem escollit per mostrar-vos com a Document del Mes de maig.
En les imatges podeu veure l’estat en què va quedar un dels arxivadors on Fuster guardava la seua correspondència i la caixa que conté l’obra Devastació de Tricomart, que inclou diverses làmines soltes amb aiguaforts de Manuel Boix i text de Josep Palàcios.

 

Ningú va ser detingut i aquest delicte mai es va resoldre. El motiu pel qual hem escollit aquests objectes, testimoni de l’atemptat, per mostrar-vos-els aquest mes és perquè el periodista Francesc Bayarri acaba de publicar el llibre Matar Joan Fuster (i altres històries) on, entre altres fets de la història recent del País Valencià, investiga l’atac contra l’escriptor. Abans de l’estiu es presentarà a l’Espai Fuster. Vos mantindrem oportunament informats.

 

Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster

Orla de llicenciatura de Joan Fuster

Orla de llicenciatura de Joan Fuster

En el “Document del Mes” d’abril vos parlem del Joan Fuster advocat. Fuster va començar els estudis de dret a la Universitat de València en 1943 i quatre anys després, en 1947, es va llicenciar. Tot i que va arribar a obrir despatx a sa casa del carrer Sant Josep, 10, i a la porta va penjar la corresponent placa amb el text “Juan de la Cruz Fuster. Abogado”. A més, també va treballar en un despatx de València, però no va exercir massa temps i definitivament deixà de banda l’advocacia en favor de l’escriptura. Aquesta decisió fou molt celebrada per amics com el sociòleg i ornitòleg Joaquim Maluquer, qui en una carta del 19 de juny de 1959 li diu: “Afortunat mortal que penges la toga per agafar la lira! O almenys la ploma literària”. (Correspondència. Volum VII. València: 3i4, 2004. Pàg. 161.)

“Afortunat mortal que penges la toga per agafar la lira! O almenys la ploma literària”. (Joaquim Maluquer)

D’aquest breu període com a advocat a l’Espai Fuster es conserven diversos records. L’esmentada placa podeu veure-la al Museu i al Centre de Documentació guardem l’orla de llicenciatura on un jove Fuster, en 1947 tenia 25 anys, apareix retratat amb la resta de companys de promoció, un total de 80 llicenciats i 17 professors. D’entre tots criden l’atenció les úniques dues dones llicenciades eixe any, que apareixen a la part interior de la primera filera de fotografies. Fuster apareix a la filera inferior dreta al costat d’altres dos suecans, Fermí Cortés Muñoz, qui posteriorment va ser regidor i cronista de la localitat, i Rafael Matoses Palacios, alcalde de Sueca entre 1974 i 1979. Les fotografies, que no estan impreses sobre l’orla com es fa actualment sinó apegades, les va fer J. Derrey i l’orla el litògraf S. Durà de València. Ambdós feren un excel·lent treball, ja que més de 70 anys després aquesta es conserva perfectament, sense cap pèrdua de color ni qualitat.

Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster