Article de Joan Fuster sobre l’incendi de l’església de Santa Caterina a València

Article de Joan Fuster sobre l’incendi de l’església de Santa Caterina a València

El passat mes d’abril dos temes han ocupat moltes de les nostres converses, el mal oratge que ha fet en Setmana Santa i Pasqua i l’incendi de la catedral de Notre-Dame de París. Molts mitjans de comunicació es feren ressò d’aquesta segona notícia i la compararen amb incendis ocorreguts a altres esglésies i catedrals. A València també podem trobar alguns exemples, com el que va patir l’església de Santa Caterina el Dijous Sant de 1584.

Com a Document del Mes de maig us portem un article que va publicar Joan Fuster el dimecres 14 d’agost de 1957 en el diari vespertí Jornada, publicat a la ciutat de València entre 1941 i 1975, en el qual fa una crònica d’aquest succés: perquè es va produir l’incendi, com varen ser les feines d’extinció i rescat dels objectes de l’interior, i la gran processó del diumenge de Pasqua quan es varen iniciar les col·lectes per a la reconstrucció i restauració del temple. Us recomanem la lectura de l’article complet, en el qual Fuster narra els fets de manera molt amena i apassionant, com si els hagués presenciat personalment.

Aquest article, titulat La iglesia de Santa Catalina, en llamas és el primer d’una sèrie de cinc relats de caràcter històric que Fuster va publicar a Jornada.

Article Santa Catalina en llamas.

Aquest article, titulat La iglesia de Santa Catalina, en llamas és el primer d’una sèrie de cinc relats de caràcter històric que Fuster va publicar a Jornada. Al final d’aquest hi ha una nota que diu: «Mañana: Segundo artículo de Joan Fuster: Valencia se prepara para un alzamiento general», que es va publicar el 15 d’agost de 1957, i tracta d’uns fets ocorreguts en el regnat d’Alfons el Benigne; el 16 d’agost publica ¿Por qué se exilió Luís Vives de Valencia?; el 17 d’agost El caso del barbero insolente, sobre l’ofensa d’un barber a Pere el Cerimoniós; la sèrie va acabar el 19 d’agost amb Veinte galeras, cuatro bergantines y un rey en el puerto de Valencia, que conta l’arribada al port de València de Francesc I de França després de la derrota a la batalla de Pavia.

Els dos volums del diari Jornada

Fuster va escriure molts articles per a Jornada, de fet en el Document del Mes de febrer de 2019 us vàrem parlar d’alguns dels pseudònims que va utilitzar en aquesta, i altres, publicacions. Encara que els cinc articles als quals ens hem referit sí que els va signar amb el seu nom.

En el cas de les col·laboracions en revistes, Fuster solia guardar una còpia de l’exemplar complet de la publicació –de vegades les enquadernava per anys– i actualment es conserven en l’hemeroteca; però quan col·laborava en premsa diària com ara Jornada, Levante, Las Províncias,… normalment retallava els articles i, o bé els apegava en fulls en blanc per a formar dossiers, o bé els enquadernava junts. És el cas dels dos volums que sota els epígrafs «Jornada 1» i «Jornada 2» recullen els articles de Fuster en aquesta capçalera.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 22-5-2019

Diversos regals de Faller d’Honor de la Falla Bernat Aliño dels anys 1962, 1977 i 1978

Diversos regals de Faller d’Honor de la Falla Bernat Aliño dels anys 1962, 1977 i 1978

Tots aquells que heu visitat ja el Museu Joan Fuster haureu vist que en les vitrines es mostren gran quantitat d’objectes personals, premis, reconeixements, etc. Però, malauradament, al Museu no caben tots els que Fuster conservava, la resta estan al dipòsit del Centre de Documentació. D’entre aquests, i aprofitant que s’apropen les Falles, en el Document del Mes de març us volem mostrar tres regals de Faller d’Honor de la Falla Bernat Aliño.

El més antic és de 1962, una rèplica de 36 cm d’alçada, feta en escaiola, de l’escultura que hi ha al parc de l’Estació dedicada a Josep Bernat i Baldoví i que, a més, porta un llibret amb el títol «Sueca a en Josep Bernat i Baldoví per la comissió fallera de l’avinguda de Bernat Aliño i adjacents. Any 1962» que inclou una biografia de Bernat i Baldoví i fragments d’alguns dels seus escrits.

“Combustible per a falles és un recull de textos de Fuster amb escrits per a llibrets de falla i articles sobre la festa per a diversos mitjans de comunicació”

De 1977 hi trobem un rellotge d’arena de plàstic groc, de 13 x 7 cm, amb una placa on es llig «La Falla Bernardo Aliño al seu faller de honor a Sueca Falles 1977» i de 1978 un quadret per penjar claus, 31 x 19 cm, amb l’escut de la comissió i, baix d’aquest, el text «Falla Avda. Bernardo Aliño a són faller d’honor Sueca març 1978».

Si encara no ho heu fet, aquest mes és un bon moment per (re)llegir Combustible per a falles, publicat en 1967, és un recull de textos de Fuster amb escrits per a llibrets de falla i articles sobre la festa per a diversos mitjans de comunicació, com Levante o Festividades.

La família de Josep Garcia Richart dóna el seu fons bibliogràfic i documental a l’Espai Joan Fuster

La família de Josep Garcia Richart dóna el seu fons bibliogràfic i documental a l’Espai Joan Fuster

Hauria estat una gran alegria per a ell saber que els seus llibres, la seua obra poètica i els seus treballs de traducció es guardaran a casa del seu amic

L’Espai Joan Fuster amplia el seu fons documental amb la incorporació de l’obra i documentació de Josep Garcia Richart (Xàtiva, 1929 – Polinyà, 2015) cedides en donació. Elena Garcia Richart, la seua germana i una de les hereus, ha comparegut recentment a l’Ajuntament de Sueca amb els seus familiars més pròxims per formalitzar la cessió. Richart va mantenir una relació estreta d’amistat amb Fuster al llarg de tota la seua vida i va ser un dels membres de l’anomenada «tertúlia de Joan Fuster».

“El meu germà estava molt preocupat els últims anys de la seua vida sobre el futur de la seua biblioteca i vam pensar que l’Espai Joan Fuster era un bon lloc per conservar-lo per l’amistat que havia mantingut sempre amb ell “

El fons cedit es compon de material divers: la pròpia obra de creació (poesia, traduccions de Michel Montaigne, textos memorialístics sobre la tertúlia de Joan Fuster i el País Valencià, quaderns i/o diaris); els mecanoscrits i manuscrits originals de la correspondència amb Joan Fuster i amb Juan Mollà, de qui es conserva els originals i el suport digital; les fotografies – originals i còpies – en què apareix Joan Fuster i els articles de premsa publicats de Garcia Richart.

«El meu germà estava molt preocupat els últims anys de la seua vida sobre el futur de la seua biblioteca i vam pensar que l’Espai Joan Fuster era un bon lloc per conservar-lo per l’amistat que havia mantingut sempre amb ell. Hauria estat una gran alegria per a ell saber que els seus llibres, la seua obra poètica i els seus treballs de traducció es guardaran a casa del seu amic, on tindran un racó que conservarà la seua memòria» va manifestar Elena Garcia Richart.

El fons cedit es compon de material divers: la pròpia obra de creació (poesia, traduccions de Michel Montaigne, textos memorialístics sobre la tertúlia de Joan Fuster i el País Valencià, quaderns i/o diaris); els mecanoscrits i manuscrits originals de la correspondència amb Joan Fuster i amb Juan Mollà, de qui es conserva els originals i el suport digital; les fotografies – originals i còpies – en què apareix Joan Fuster i els articles de premsa publicats de Garcia Richart.

Pel que fa a la seua relació amb l’intel·lectual de Sueca, Garcia Richart escrivia al seu dietari que Fuster havia estat la persona que més havia influït en la seua vida. «El que m’ha impressionat sempre d’ell és que era una perfecta màquina de pensar, de raonar, d’examinar les coses i els homes» apuntava. «Aviat es va formar una tertúlia, la tertúlia dels dilluns a la cafeteria Noel i a la llibreria Dávila de la qual formaven part Joan Fuster, Vicent Ventura, Josep Iborra i el meu germà, Josep Garcia Richart. Es va reforçar una amistat que els va unir sempre i que segons ell no ha tingut mai la més mínima ombra. No és estrany que com a conseqüència d’això acumulara una biblioteca nombrosa i interessant» va explicar la seua germana. La família va aprofitar l’ocasió per fer manifest el seu agraïment sincer a l’Ajuntament de Sueca, per acceptar la donació i a les persones que l’han facilitada, destacant entre elles a Francesc Pérez Moragón, director honorífic de l’Espai Joan Fuster; Enric Iborra, fill de Josep Iborra, i Salvador Ortells, director de l’Espai Joan Fuster. Tots tres han estat els encarregats de revisar la biblioteca i les obres de Garcia Richart.

L’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, va mostrar també el seu agraïment a la família en nom del poble de Sueca: «Sempre que m’he referit a Fuster l’he descrit com un home generós que va voler compartir amb el seu poble i els seus conciutadans allò més valuós que tenia que era la seua obra, la seua col·lecció d’art i també sa casa. I, en eixe sentit, hui rebem una donació que considere pot completar encara més l’ampli i extens arxiu documental que es conserva en este espai».
«Richart va ser una de les persones que va tenir la sort de ser amic de Fuster des dels anys 50. El va conéixer molt de prop i esta donació que formalitzem hui demostra que els seus amics eren generosos en la mateixa mesura» va concloure Tamarit. El regidor de Cultura, Vicent Baldoví, va acompanyar també a la primera edil i als representants de l’Espai Joan Fuster en l’acte de cessió.

COMPARTEIX-HO

twitter  facebook

Fitxes de control dels seus escrits fetes per Joan Fuster entre 1945 i 1964

Fitxes de control dels seus escrits fetes per Joan Fuster entre 1945 i 1964

 

El document del mes de febrer continua en la mateixa línia del que us mostràrem el mes passat, si en gener poguéreu veure com controlava Fuster els llibres que anava adquirint per a la biblioteca, en febrer volem parlar-vos d’un conjunt de fitxes, datades entre 1945 i 1964, on anotava els articles que escrivia, en quina capçalera els publicava i, el que és més important, com els havia signat a l’hora de publicar-los: Joan Fuster, J. Fuster, J.F., F.O., o també si s’havien publicat anònimament o amb algun pseudònim.

Les fitxes estan classificades en:

A. Literatura
1. Temes generals. Actualitat. 107 fitxes
2. Literatura antiga. 60 fitxes
3. Recensions de llibres. 69 (a) + 39 (b)
4. Comentaris circumstàncies. 12 fitxes
5. Recensions (a l’obra de Joan Fuster). 91 fitxes
B. Art
1. Pintura, escultura. 21 fitxes
2. Cinema. 6 fitxes
A-B. “Jornada de las artes y las letras”, 51 fitxes.
D. Miscel·lània. 15 fitxes

Aquesta és la classificació temàtica dels blocs de fitxes, la informació que cadascuna aporta individualment és el títol de l’article, com va aparéixer signat, la data de publicació i la capçalera; a més, algunes poques tenen també un camp d’observacions.
Pel que fa a les capçaleres trobem, entre d’altres, Verbo, Claustro, Levante, Las Províncias, Hoja del Lunes, Pont Blau, Serra d’Or, La Nostra Revista, Quart Creixent, textos per a pròlegs i llibrets de falla, etc.

“per què no utilitzava sempre Fuster el seu nom a l’hora de signar textos? ”

La informació més interessant d’aquestes fitxes és que ens diuen com anava signat l’article, i açò ha permés demostrar que molts articles publicats amb un pseudònim o sense signar són de Fuster. Però, per què no utilitzava sempre Fuster el seu nom a l’hora de signar textos? El principal motiu, tot i que no l’únic, és que en algunes capçaleres feia tantes col·laboracions en un mateix número que haguera resultat excessiu signar tots els articles. Un dels casos més evidents és el de la revista Verbo –de la qual ja us hem parlat en altres ocasions en el Document del Mes– en què, de vegades, la pràctica totalitat del número la feien entre ell i José Albi, per tant utilitzà diversos pseudònims, com per exemple T. Blanch o Jorge F. March i en publicà moltíssims anònimament. Si voleu aprofundir en aquest tema us recomanem la lectura de l’article «Pseudònims i anònims de Joan Fuster en la revista Verbo (1946-1956)» de la investigadora Mireia Ferrando Simon, publicat en el núm. 2 de la Revista Valenciana de Filologia, i disponible a text complet en línia. El qual és fruit de la investigació que va dur a terme l’autora dintre d’un projecte de col·laboració entre l’Espai i la Càtedra Joan Fuster.

 

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 14-2-2019

Llibres adquirits per Joan Fuster entre 1936 i 1950

Llibres adquirits per Joan Fuster entre 1936 i 1950

El passat 14 de desembre a l’Espai Joan Fuster va tindre lloc una conferència sobre l’estat dels treballs de catalogació de la biblioteca i l’hemeroteca de Fuster. Entre els diversos documents que es mostraren hi hagué un que va cridar especialment l’atenció del públic assistent i per això hem decidit escollir-lo com a primer Document del Mes de 2019.

Fuster portava un estricte control de la seua biblioteca, assignava un número de registre a molts dels seus llibres, tenia diverses llibretes amb índexs per autors, etc. Entre tots aquests documents d’organització, hi trobem un llistat mecanografiat amb la quantitat de llibres que va adquirir entre 1936, quan només tenia 14 anys, i 1950.

“Un llistat mecanografiat amb la quantitat de llibres que va adquirir entre 1936, quan només tenia 14 anys, i 1950”

El document es divideix en diferents columnes, en la primera trobem l’any de compra, en la segona el total de llibres adquirits i a continuació altres columnes per a quants d’aquests són en català «CAT», quants en espanyol, «ESP», en altres llengües «ALT. LL.» i, per últim, quants en són traduccions d’altres llengües al català, a l’espanyol o a una altra llengua distinta. Açò és el que anota des de 1936 fins a 1945 i en 1950, perquè entre 1946 i 1949 amplia el nivell de detall i les dades passen d’anuals a mensuals. A més, al costat fa, de forma manuscrita, la suma del total de l’any.

A la part superior esquerra del document principal, hi ha enganxat un altre full quadriculat més xicotet on Fuster va dibuixar un gràfic a partir de totes les dades recopilades. Com veureu era molt metòdic i organitzat.

Un altre detall a destacar del document és que, fins de ben jove i en escrits per a ús propi, Fuster sempre utilitzà el català. Així, tot i rebre una educació totalment en espanyol a l’escola, aquesta mai va ser la seua llengua en l’àmbit privat, com es veu en el document que us mostrem.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 9-1-2019