Estudis de Joan Fuster sobre l’obra d’Ausiàs Marc

Estudis de Joan Fuster sobre l’obra d’Ausiàs Marc

Hui iniciem una sèrie de Documents del Mes on us parlarem d’alguns dels estudis que va fer Joan Fuster sobre diversos autors del Segle d’Or valencià, començant per Ausiàs Marc.

Tres són els principals assajos fusterians sobre Marc:
Vigència d’Ausiàs Marc, que es va publicar per primera vegada, encara que sense títol, en el pròleg de l’Antologia Poètica d’Ausiàs March de l’Editorial Selecta. Barcelona: 1959
“Ausiàs Marc, el ben enamorat”, publicat en la Revista Valenciana de Filologia, tom VI, núm. 1 (1959-1962)
“Divagació entorn del Cant Espiritual d’Ausiàs Marc”. Publicat en Ullal. Gandia: tardor de 1983.

Els dos primers estudis els va recopilar el mateix Fuster en 1968 en el volum 1 de les Obres Completes d’Edicions 62 i tots tres formen part del llibre Misògins i enamorats, on el professor Albert Hauf va reunir els estudis fusterians al voltant de la literatura catalana medieval.

A més d’aquests assajos, d’una certa extensió, Fuster també va publicar, al llarg dels anys, diversos articles divulgatius sobre Ausiàs Marc en capçaleres com Destino, Levante, Mediterráneo, etc.

«El Segle d’Or valencià vist per Joan Fuster” és el títol de l’últim taller que s’ha incorporat a l’Aula Didàctica de l’Espai Joan Fuster»

Us deixem com a exemple l’article “Centenario de Ausiàs March”, publicat en el número 1157 de la revista Destino del 10 d’octubre de 1959, on es fa ressò dels actes que tingueren lloc eixe any en commemoració del V centenari de la mort del poeta, entre ells el I Premi Ausiàs Marc de poesia celebrat a Gandia, al qual pertanyen les tres fotografies que hem seleccionat del fons Fuster. En la primera, amb signatura AFJF-0360, podem veure, d’esquerra a dreta i asseguts en unes gandules, a Isabel Mirete (dona de Josep M. Castellet), Carola Reig, Gerardo Diego, Arturo Zabala i Joan Fuster; en la segona, AFJF-0554, estan Salvador Espriu, Isabel Mirete i Joan Fuster i en la tercera, AFJF-1347, d’esquerra a dreta: Salvador Espriu, Joan Fuster, Dámaso Alonso i Josep Maria Castellet.

Isabel Mirete (dona de Josep M. Castellet), Carola Reig, Gerardo Diego, Arturo Zabala i Joan Fuster
AFJF-0360
Salvador Espriu, Isabel Mirete i Joan Fuster
AFJF-0554
Salvador Espriu, Joan Fuster, Dámaso Alonso i Josep Maria Castellet
AFJF-1347
Per acabar només ens queda comentar-vos que El Segle d’Or valencià vist per Joan Fuster és el títol de l’últim taller que s’ha incorporat, fins al moment, a l’Aula Didàctica de l’Espai Joan Fuster. El taller ofereix una aproximació als principals autors d’aquest període a través de l’obra de Fuster, com a resultat final els alumnes fan una composició de texts i imatges d’un dels autors, similars a la pàgina d’un facsímil, en la fotografia en podeu veure un dels dedicats a Ausiàs Marc.
Joan Fuster Doctor Honoris Causa

Joan Fuster Doctor Honoris Causa

Aquest més es compleixen 35 anys de les investidures de Joan Fuster com a Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona, que va ser a principis d’octubre de 1984, i per la Universitat de Barcelona, a finals d’octubre d’eixe mateix any.

Així que aquest serà un Document del Mes un poc especial perquè, en lloc de triar un objecte concret, us parlarem d’alguns dels documents que conservem a l’Espai Joan Fuster en relació amb aquests esdeveniments.

«La Universitat Autònoma de Barcelona té l’honor de nomenar a proposta de la Facultat de Lletres Doctor Honoris Causa el senyor Joan Fuster i Ortells en reconeixement de la seva valuosa aportació al desenvolupament de la cultura als Països Catalans. Bellaterra, 1 d’octubre de 1984»

Pel que respecta a la Universitat Autònoma de Barcelona hi ha un diploma, encara en el seu marc original, en el qual es pot llegir el següent text: «La Universitat Autònoma de Barcelona té l’honor de nomenar a proposta de la Facultat de Lletres Doctor Honoris Causa el senyor Joan Fuster i Ortells en reconeixement de la seva valuosa aportació al desenvolupament de la cultura als Països Catalans. Bellaterra, 1 d’octubre de 1984» a continuació el signen el secretari, Josep Egozcue i Cuixart, i el rector, Antoni Serra i Ramoneda.

Fotografia de Montserrat Manent.
Moment de l’entrega a Fuster dels guants per part d’Antoni M. Badia i Margarit

Del solemne acte d’investidura al paranimf de la Universitat de Barcelona podeu trobar dues sèries a la col·lecció fotogràfica, la de la fotògrafa Montserrat Manent, amb 19 imatges, i la del fotògraf Cortés, amb 15. En les quals es pot veure a Fuster en diferents moments de la cerimònia acompanyat per amics com Josep Lluís Bausset i Gonçal Castelló o Antoni M. Badia i Margarit qui li va fer entrega dels guants, un dels símbols del doctorat (que, segons les universitats, pot ser medalla o anell, birret, i/o guants).

Fotografia del fotograf Cortés. Moment del discurs de Fuster

Els dos discursos que va fer Fuster en les respectives cerimònies d’investidura estan publicats, el de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el títol Notes sobre el «llemosí» a la València del segle XVI amb una Presentació de Joan Fuster per Lola Badia. Mentre que el de la Universitat de Barcelona es titula Lectures d’Ausiàs Marc en la València del segle XVI i hi inclou el Discurs de contestació que li va fer Emili Giralt i Raventós.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 16-10-2019

Joan Fuster a la cafeteria Oeste de València l’estiu de 1965

Joan Fuster a la cafeteria Oeste de València l’estiu de 1965

Com a Document del Mes d’agost hem escollit 4 de les fotografies, que formen part d’una sèrie de 40, amb diverses imatges de Joan Fuster en la molt coneguda, aleshores, cafeteria Oeste de València l’estiu de 1965.

Fuster gaudeix, en la terrassa de la cafeteria en un ambient molt informal, acompanyat d’amics com Raimon, Ricard Pérez Casado, Antoni Bargues, Eduard Ranch Sales, Francesc Vañó i Josep Rodrigo Huerta.

D’aquesta sèrie d’imatges, totes en blanc i negre, a l’Espai Joan Fuster es conserven tant les còpies en gelatina de plata com els negatius. Algunes d’elles tenen anotacions manuscrites al dors, bàsicament n’hi trobem dues “Estiu 1965” i “Foto Tordera”.

Aquestes fotografies, tot i no estar entre les més conegudes de Fuster, no són inèdites, ja que moltes d’elles ja es varen publicar en Àlbum Fuster. València: Ed. Alfons el Magnànim, 1994 amb selecció d’imatges i text d’Antoni Furió.

Us desitgem que gaudiu també d’un bon estiu i ens retrobem en setembre.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 5-8-2019

Joan Fuster i els aforismes

Joan Fuster i els aforismes

Com que hem encetat l’estiu amb una onada de calor, res millor que aprofitar el Document del Mes de juliol per recomanar-vos una lectura que esperem pugueu gaudir en algun lloc fresc, a la platja o la muntanya.

Una aposta segura sempre són els aforismes de Fuster. El seu primer recull el va publicar en 1960 en l’editorial Moll, amb el títol Judicis finals i uns anys després, en 1968 i en l’editorial A.C. publica Consells, proverbis i insolències. Dividit en dos blocs recopila, en el primer, tots els aforismes de «Judicis finals» i, en el segon, un nou conjunt amb el títol «Proposicions deshonestes».

Judicis finals, 1960 editorial Moll
Consells, proverbis i insolències, 1968
editorial A.C.

«La petita fantasia verbal de l’aforisme m’ha seduït sempre –per a més exactitud: ara i adés–, enmig del treball adust de cada dia, i no he sabut resistir-m’hi. Al capdavall, no és sinó un vici innocent, innocentíssim.»

Joan Fuster (extracte del pròleg a Consells, proverbis i insolències).

Segons la Viquipèdia un aforisme és: una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica. En el pròleg a Consells, proverbis i insolències Fuster diu: «La petita fantasia verbal de l’aforisme m’ha seduït sempre –per a més exactitud: ara i adés–, enmig del treball adust de cada dia, i no he sabut resistir-m’hi. Al capdavall, no és sinó un vici innocent, innocentíssim.»

Vici que, efectivament, Fuster mai va abandonar. A més dels títols esmentats també en podem trobar en diverses revistes, com La Nostra Revista o Pont Blau, dins de Sagitari, amb el títol «Poques paraules». O en el volum pòstum Bestiari: quaderns de zoologia. Universitat de València: 2005, amb aforismes centrats en animals.

En l’actualitat podeu trobar-los tots recopilats en Obra completa de Joan Fuster. Volum primer: poesia, aforismes, diari, vinyetes i dibuixos. Edicions 62, 2002. O en Aforismes de Joan Fuster; introducció i propostes didàctiques, Isidre Crespo. Bromera: 2000.

A més dels aforismes que podeu trobar a la nostra web,  us en deixem ací alguns més relacionats amb la lectura:

I si voleu aprofundir encara més en els aforismes fusterians us recomanem Anotacions al marge: Els aforismes de Joan Fuster. PUV, 2011. Estudi de la professora Carme Gregori sobre l’univers estilístic i intel·lectual dels aforismes de Joan Fuster.

Us desitgem bon estiu i bones lectures!

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 4-7-2019

Estudis de Joan Fuster al voltant de Sant Vicent Ferrer

Estudis de Joan Fuster al voltant de Sant Vicent Ferrer

En el 600 aniversari de la seua mort, en 1419, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha triat Sant Vicent Ferrer com a escriptor de l’any 2019 i moltes són les publicacions, exposicions i, fins i tot, un congrés que se celebraran al llarg de l’any.

Sant Vicent Ferrer també va ser objecte d’estudi per part de Joan Fuster. Enric Sòria ens recorda, en Joan Fuster, llibre a llibre (PUV, 2015), l’interés de Fuster pels sermons vicentins que s’havia manifestat en la redacció d’un extens i modèlic estudi, «L’oratòria de Sant Vicent Ferrer», publicat en la Revista Valenciana de Filologia (tom iv, núm. 2-4, abril-desembre de 1954), on passa revista al context històric dels sermons, les circumstàncies de la transcripció, els seus trets estilístics més vistents i la visió del món que traspuen. L’any següent publicava en l’editorial Barcino Pàgines escollides de Sant Vicent Ferrer, una antologia divulgativa dels sermons vicentins, triats a partir de l’edició de Josep Sanchis Sivera, que vol posar a l’abast d’un públic ampli uns textos medievals poc coneguts i, alhora, ressaltar-ne la importància històrica i literària.

Com ens continua explicant Enric Sòria: Fuster va optar per reproduir dos sermons sencers, perquè el lector poguera fer-se una idea de l’estructura i el desplegament de l’homilètica vicentina, mentre que la resta del volum és una tria de passatges significatius, agrupats en quatre seccions: «La predicació», «La reformació moral», «La mort i el judici» i «Exemplari». Els textos s’acompanyen de notes abundants, destinades sobretot a aclariments lèxics.

Una de les principals tasques que estem portant a terme actualment al Centre de Documentació de l’Espai Joan Fuster és la classificació i ordenació dels milers de fitxes de treball de l’escriptor. Entre aquestes hi ha un miler, concretament 1.018, amb referències bibliogràfiques sobre Sant Vicent Ferrer.

«Pàgines escollides de Sant Vicent Ferrer»

Selecció i anotació de Joan Fuster

Una de les principals tasques que estem portant a terme actualment al Centre de Documentació de l’Espai Joan Fuster és la classificació i ordenació dels milers de fitxes de treball de l’escriptor. Entre aquestes hi ha un miler, concretament 1.018, amb referències bibliogràfiques sobre Sant Vicent Ferrer. És més que probable que Fuster les utilitzara a l’hora de documentar-se per als treballs abans esmentats i encara es conserven agrupades tal com ell les tenia:

– 386 fitxes amb referències de, i sobre, Sant Vicent Ferrer ordenades per alfabètic d’autor dins d’un full contenidor amb l’epígraf «St. Vicent»

– 39 fitxes amb referències de diversos autors sobre Sant Vicent Ferrer. Possiblement formen part de les fitxes del grup anterior, però Fuster les tenia a part i es decideix no unir-les amb aquelles

– 97 fitxes amb referències sobre Sant Vicent Ferrer ordenades per l’epígraf «Nota» i el número d’aquesta, a més de per capítols.

– 42 fitxes amb referències sobre Sant Vicent Ferrer ordenades per l’epígraf «Ferrer, V. – Quaresma».

– 259 fitxes amb referències sobre Sant Vicent Ferrer tretes de l’edició en dos volums dels Sermons a cura de Josep Sanchis Sivera de l’editorial Barcino, vol. I, 1932; vol. II, 1934 i repartides així:

– 174 fitxes ordenades per l’epígraf «Ferrer, V. – Sermons I»

– 85 fitxes ordenades per l’epígraf «Ferrer, V. – Sermons II»

– 58 fitxes amb referències sobre Sant Vicent Ferrer, possiblement tretes del Estudio sobre los sermones valencianos de san Vicente Ferrer de 1903 de Roc Chabàs, perquè totes estan sota l’epígraf «Ferrer, V. – Apud Chabàs»

– 133 fitxes amb notes sobre aspectes diversos dels sermons de Sant Vicent Ferrer. Les 4 primeres estan marcades amb números romans i semblen una mena d’esquema, d’altres estan agrupades per blocs seguint una numeració de l’1 al 5 feta per Fuster.

– 4 fitxes sobre Sant Vicent Ferrer sense relació amb cap dels anteriors conjunts.

Al Centre de Documentació, les fitxes encara es conserven agrupades tal com Joan Fuster les tenia

A més dels epígrafs esmentats moltes fitxes porten altres subepígrafs com: «Llàgrimes», «Llenguatge i escena», «Predicador», «Condicions personals», «Avortaments», «Semblances», «Fi del món. Anticrist», «Jerarquia de pecats», «Supèrbia i vanitat», «Càstig i pecat», «Manera de combregar», «Jueus», etc.

Aquestes fitxes mostren una part dels treballs de documentació que Fuster sempre duia a terme per als seus projectes i de les quals us seguirem parlant en un futur.