Joan Fuster, pensament polític i nació literària

Joan Fuster, pensament polític i nació literària

Aquest mes d’abril són dos els actes culturals que tindran lloc a l’Espai Joan Fuster. El dia 1, la conferència “El pensament polític de Joan Fuster” a càrrec d’Antoni Rico (historiador) i Jordi Muñoz (professor universitari i politòleg) i el pròxim 29 la presentació del llibre La nació literària de Joan Fuster, de Vicent Simbor (catedràtic de la Universitat de València), que és el volum 26 de la “Col·lecció Càtedra Joan Fuster”.

Seguint la línia d’enguany, on procurem que el Document del Mes tinga relació amb els actes que es desenvolupen a l’Espai Joan Fuster dins de les commemoracions pel centenari del naixement de l’escriptor us volem recomanar dues lectures: Pamflets polítics i Literatura catalana contemporània.

Pamflets polítics es va editar per Empúries en 1985 i recull els principals textos que Fuster va escriure a finals dels anys 70 i principis dels 80 del segle XX en l’època coneguda com a la Transició i els convulsos anys de la Batalla de València. Com explica Guillem Calaforra en el recopilatori Joan Fuster llibre a llibre: “Aquest volum recull uns quants escrits polèmics, utilitaris, creats amb la intenció d’ajudar a crear un estat de consciència col·lectiu i a influir sobre la realitat política del país. Tot i que en el moment de publicar Pamflets polítics Fuster ja començava a abandonar la seua presència pública, els temes que plantegen aquests pamflets eren llavors d’absoluta actualitat, en ple tram final de l’etapa preautonòmica del País Valencià.”

Els texts que inclou el llibre estan dividits en 5 blocs:

1.- Qüestió de noms i altres escrits, (aquests altres escrits són: Apunts per a una rèplica a Vicens Vives, Sobre el fet diferencial valencià i el pròleg per al llibre Els veritables altres catalans), a més de Països catalans, 1876
2.- El blau en la senyera
3.- Franco i l’espanyolisme
4.- O ara o mai. Per una cultura catalana majoritària
5.- País Valencià, ¿per què?

Per altra part, Literatura catalana contemporània Curial, 1972, és un dels primers grans estudis dedicats a la literatura catalana del segle XX.

L’estudi es divideix en tres parts:
1.- La fi de segle (1890-1910)
2.- La plenitud del Noucents (1911-1931)
3.- Uns anys decisius (1931-1961)
També incorpora un “Pròleg” i un breu “Epíleg” de l’autor, a més d’una extensa “Bibliografia”, dividida en dos apartats, obres generals i bibliografia sobre els autors i un índex de noms.

«Els temes que plantegen aquests pamflets eren llavors d’absoluta actualitat, en ple tram final de l’etapa preautonòmica del País Valencià.»
Diverses edicions, en castellà i català, de Literatura catalana contemporània

Aquest volum també té el seu estudi en el recopilatori Joan Fuster llibre a llibre a càrrec de Carme Gregori, qui afirma que: “L’opció triada serà la generació dels escriptors nascuts fins al 1925, un
criteri que exclou autors com Blai Bonet o Ricard Salvat i els joves de la generació dels setanta. Pel que fa als objectius perseguits, adverteix que el llibre no pretén ser ni un manual escolar, ni un repertori, ni una història crítica. A pesar de les reserves exposades, Literatura catalana contemporània té un impacte decisiu en els estudis sobre la matèria i consagra l’autor com a especialista; la selecció d’autors proposada és la que, amb poques variacions, acabarà constituint el cànon de la literatura contemporània.”

Esperem que gaudiu tant de les lectures com dels actes que us oferim aquest mes.

 

Fitxes de control dels seus escrits fetes per Joan Fuster entre 1945 i 1964

Fitxes de control dels seus escrits fetes per Joan Fuster entre 1945 i 1964

 

El document del mes de febrer continua en la mateixa línia del que us mostràrem el mes passat, si en gener poguéreu veure com controlava Fuster els llibres que anava adquirint per a la biblioteca, en febrer volem parlar-vos d’un conjunt de fitxes, datades entre 1945 i 1964, on anotava els articles que escrivia, en quina capçalera els publicava i, el que és més important, com els havia signat a l’hora de publicar-los: Joan Fuster, J. Fuster, J.F., F.O., o també si s’havien publicat anònimament o amb algun pseudònim.

Les fitxes estan classificades en:

A. Literatura
1. Temes generals. Actualitat. 107 fitxes
2. Literatura antiga. 60 fitxes
3. Recensions de llibres. 69 (a) + 39 (b)
4. Comentaris circumstàncies. 12 fitxes
5. Recensions (a l’obra de Joan Fuster). 91 fitxes
B. Art
1. Pintura, escultura. 21 fitxes
2. Cinema. 6 fitxes
A-B. “Jornada de las artes y las letras”, 51 fitxes.
D. Miscel·lània. 15 fitxes

Aquesta és la classificació temàtica dels blocs de fitxes, la informació que cadascuna aporta individualment és el títol de l’article, com va aparéixer signat, la data de publicació i la capçalera; a més, algunes poques tenen també un camp d’observacions.
Pel que fa a les capçaleres trobem, entre d’altres, Verbo, Claustro, Levante, Las Províncias, Hoja del Lunes, Pont Blau, Serra d’Or, La Nostra Revista, Quart Creixent, textos per a pròlegs i llibrets de falla, etc.

“per què no utilitzava sempre Fuster el seu nom a l’hora de signar textos? ”

La informació més interessant d’aquestes fitxes és que ens diuen com anava signat l’article, i açò ha permés demostrar que molts articles publicats amb un pseudònim o sense signar són de Fuster. Però, per què no utilitzava sempre Fuster el seu nom a l’hora de signar textos? El principal motiu, tot i que no l’únic, és que en algunes capçaleres feia tantes col·laboracions en un mateix número que haguera resultat excessiu signar tots els articles. Un dels casos més evidents és el de la revista Verbo –de la qual ja us hem parlat en altres ocasions en el Document del Mes– en què, de vegades, la pràctica totalitat del número la feien entre ell i José Albi, per tant utilitzà diversos pseudònims, com per exemple T. Blanch o Jorge F. March i en publicà moltíssims anònimament. Si voleu aprofundir en aquest tema us recomanem la lectura de l’article «Pseudònims i anònims de Joan Fuster en la revista Verbo (1946-1956)» de la investigadora Mireia Ferrando Simon, publicat en el núm. 2 de la Revista Valenciana de Filologia, i disponible a text complet en línia. El qual és fruit de la investigació que va dur a terme l’autora dintre d’un projecte de col·laboració entre l’Espai i la Càtedra Joan Fuster.

 

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 14-2-2019