Joan Fuster, pensament polític i nació literària

Joan Fuster, pensament polític i nació literària

Aquest mes d’abril són dos els actes culturals que tindran lloc a l’Espai Joan Fuster. El dia 1, la conferència “El pensament polític de Joan Fuster” a càrrec d’Antoni Rico (historiador) i Jordi Muñoz (professor universitari i politòleg) i el pròxim 29 la presentació del llibre La nació literària de Joan Fuster, de Vicent Simbor (catedràtic de la Universitat de València), que és el volum 26 de la “Col·lecció Càtedra Joan Fuster”.

Seguint la línia d’enguany, on procurem que el Document del Mes tinga relació amb els actes que es desenvolupen a l’Espai Joan Fuster dins de les commemoracions pel centenari del naixement de l’escriptor us volem recomanar dues lectures: Pamflets polítics i Literatura catalana contemporània.

Pamflets polítics es va editar per Empúries en 1985 i recull els principals textos que Fuster va escriure a finals dels anys 70 i principis dels 80 del segle XX en l’època coneguda com a la Transició i els convulsos anys de la Batalla de València. Com explica Guillem Calaforra en el recopilatori Joan Fuster llibre a llibre: “Aquest volum recull uns quants escrits polèmics, utilitaris, creats amb la intenció d’ajudar a crear un estat de consciència col·lectiu i a influir sobre la realitat política del país. Tot i que en el moment de publicar Pamflets polítics Fuster ja començava a abandonar la seua presència pública, els temes que plantegen aquests pamflets eren llavors d’absoluta actualitat, en ple tram final de l’etapa preautonòmica del País Valencià.”

Els texts que inclou el llibre estan dividits en 5 blocs:

1.- Qüestió de noms i altres escrits, (aquests altres escrits són: Apunts per a una rèplica a Vicens Vives, Sobre el fet diferencial valencià i el pròleg per al llibre Els veritables altres catalans), a més de Països catalans, 1876
2.- El blau en la senyera
3.- Franco i l’espanyolisme
4.- O ara o mai. Per una cultura catalana majoritària
5.- País Valencià, ¿per què?

Per altra part, Literatura catalana contemporània Curial, 1972, és un dels primers grans estudis dedicats a la literatura catalana del segle XX.

L’estudi es divideix en tres parts:
1.- La fi de segle (1890-1910)
2.- La plenitud del Noucents (1911-1931)
3.- Uns anys decisius (1931-1961)
També incorpora un “Pròleg” i un breu “Epíleg” de l’autor, a més d’una extensa “Bibliografia”, dividida en dos apartats, obres generals i bibliografia sobre els autors i un índex de noms.

«Els temes que plantegen aquests pamflets eren llavors d’absoluta actualitat, en ple tram final de l’etapa preautonòmica del País Valencià.»
Diverses edicions, en castellà i català, de Literatura catalana contemporània

Aquest volum també té el seu estudi en el recopilatori Joan Fuster llibre a llibre a càrrec de Carme Gregori, qui afirma que: “L’opció triada serà la generació dels escriptors nascuts fins al 1925, un
criteri que exclou autors com Blai Bonet o Ricard Salvat i els joves de la generació dels setanta. Pel que fa als objectius perseguits, adverteix que el llibre no pretén ser ni un manual escolar, ni un repertori, ni una història crítica. A pesar de les reserves exposades, Literatura catalana contemporània té un impacte decisiu en els estudis sobre la matèria i consagra l’autor com a especialista; la selecció d’autors proposada és la que, amb poques variacions, acabarà constituint el cànon de la literatura contemporània.”

Esperem que gaudiu tant de les lectures com dels actes que us oferim aquest mes.

 

Els aforismes de Joan Fuster

Els aforismes de Joan Fuster

Continuem portant-vos Documents del Mes relacionats amb les diverses activitats que estem preparant per a l’Any Fuster. El pròxim 11 de febrer l’Espai Joan Fuster acollirà la taula redona “Pervivència dels aforismes de Joan Fuster” que comptarà amb la participació de Carme Gregori, professora de la Universitat de València i autora del llibre Anotacions al marge: els aforismes de Joan Fuster, PUV: 2011; Gonçal López-Pampló, editor; i Jordi Solà, escriptor i autor de La mirada perifèrica: Dietari aforístic, Afers: 2021; taula redona a la qual esteu tots convidats.

Segons la Viquipèdia un aforisme és: una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica. En el pròleg a Consells, proverbis i insolències Fuster diu: «La petita fantasia verbal de l’aforisme m’ha seduït sempre –per a més exactitud: ara i adés–, enmig del treball adust de cada dia, i no he sabut resistir-m’hi. Al capdavall, no és sinó un vici innocent, innocentíssim.»

«La petita fantasia verbal de l’aforisme m’ha seduït sempre –per a més exactitud: ara i adés–, enmig del treball adust de cada dia, i no he sabut resistir-m’hi. Al capdavall, no és sinó un vici innocent, innocentíssim.»

Joan Fuster i Sueca

Vici que, efectivament, Fuster mai va abandonar. El primer recull d’aforismes el va publicar en 1960 en l’editorial Moll, amb el títol Judicis finals, i uns anys després, en 1968 i en l’editorial A.C. publica Consells, proverbis i insolències. Que dividit en dos blocs recopila, en el primer, tots els aforismes de «Judicis finals» i, en el segon, un nou conjunt amb el títol «Proposicions deshonestes».

A més d’en els llibres esmentats també en podem trobar en diverses revistes, com La Nostra Revista o Pont Blau, dins del recull Sagitari, amb el títol «Poques paraules». O en el volum pòstum Bestiari: quaderns de zoologia. Universitat de València: 2005, amb aforismes inspirats en animals.

En l’actualitat els dos recopilatoris més complets els podeu trobar en Obra completa de Joan Fuster. Volum primer: poesia, aforismes, diari, vinyetes i dibuixos. Edicions 62, 2002. O en Aforismes de Joan Fuster; amb introducció i propostes didàctiques d’Isidre Crespo. Bromera: 2000.

A la nostra pàgina web hi ha un petit recopilatori:
https://espaijoanfuster.org/aforismes-joan-fuster

Però us en deixem ací alguns més:

«Els únics plaers que no defrauden són els imprevistos»

«Fer l’amor no soluciona res, però ajuda a passar el temps»

«Pren-t’ho d’una altra manera: el fet que no diguen res de tu ja és, sovint, una mentida, i de vegades, fins i tot una calúmnia»

«No faces versos sobre la mort: és inútil. Fes testament, que resulta molt més pràctic»

«No sigues insolent. Es pensaran que ets sincer!»

«En els papers íntims, que no ha de llegir ningú, és on hem de procurar especialment de no fer faltes d’ortografia»