La família de Josep Garcia Richart dóna el seu fons bibliogràfic i documental a l’Espai Joan Fuster

La família de Josep Garcia Richart dóna el seu fons bibliogràfic i documental a l’Espai Joan Fuster

Hauria estat una gran alegria per a ell saber que els seus llibres, la seua obra poètica i els seus treballs de traducció es guardaran a casa del seu amic

L’Espai Joan Fuster amplia el seu fons documental amb la incorporació de l’obra i documentació de Josep Garcia Richart (Xàtiva, 1929 – Polinyà, 2015) cedides en donació. Elena Garcia Richart, la seua germana i una de les hereus, ha comparegut recentment a l’Ajuntament de Sueca amb els seus familiars més pròxims per formalitzar la cessió. Richart va mantenir una relació estreta d’amistat amb Fuster al llarg de tota la seua vida i va ser un dels membres de l’anomenada «tertúlia de Joan Fuster».

“El meu germà estava molt preocupat els últims anys de la seua vida sobre el futur de la seua biblioteca i vam pensar que l’Espai Joan Fuster era un bon lloc per conservar-lo per l’amistat que havia mantingut sempre amb ell “

El fons cedit es compon de material divers: la pròpia obra de creació (poesia, traduccions de Michel Montaigne, textos memorialístics sobre la tertúlia de Joan Fuster i el País Valencià, quaderns i/o diaris); els mecanoscrits i manuscrits originals de la correspondència amb Joan Fuster i amb Juan Mollà, de qui es conserva els originals i el suport digital; les fotografies – originals i còpies – en què apareix Joan Fuster i els articles de premsa publicats de Garcia Richart.

«El meu germà estava molt preocupat els últims anys de la seua vida sobre el futur de la seua biblioteca i vam pensar que l’Espai Joan Fuster era un bon lloc per conservar-lo per l’amistat que havia mantingut sempre amb ell. Hauria estat una gran alegria per a ell saber que els seus llibres, la seua obra poètica i els seus treballs de traducció es guardaran a casa del seu amic, on tindran un racó que conservarà la seua memòria» va manifestar Elena Garcia Richart.

El fons cedit es compon de material divers: la pròpia obra de creació (poesia, traduccions de Michel Montaigne, textos memorialístics sobre la tertúlia de Joan Fuster i el País Valencià, quaderns i/o diaris); els mecanoscrits i manuscrits originals de la correspondència amb Joan Fuster i amb Juan Mollà, de qui es conserva els originals i el suport digital; les fotografies – originals i còpies – en què apareix Joan Fuster i els articles de premsa publicats de Garcia Richart.

Pel que fa a la seua relació amb l’intel·lectual de Sueca, Garcia Richart escrivia al seu dietari que Fuster havia estat la persona que més havia influït en la seua vida. «El que m’ha impressionat sempre d’ell és que era una perfecta màquina de pensar, de raonar, d’examinar les coses i els homes» apuntava. «Aviat es va formar una tertúlia, la tertúlia dels dilluns a la cafeteria Noel i a la llibreria Dávila de la qual formaven part Joan Fuster, Vicent Ventura, Josep Iborra i el meu germà, Josep Garcia Richart. Es va reforçar una amistat que els va unir sempre i que segons ell no ha tingut mai la més mínima ombra. No és estrany que com a conseqüència d’això acumulara una biblioteca nombrosa i interessant» va explicar la seua germana. La família va aprofitar l’ocasió per fer manifest el seu agraïment sincer a l’Ajuntament de Sueca, per acceptar la donació i a les persones que l’han facilitada, destacant entre elles a Francesc Pérez Moragón, director honorífic de l’Espai Joan Fuster; Enric Iborra, fill de Josep Iborra, i Salvador Ortells, director de l’Espai Joan Fuster. Tots tres han estat els encarregats de revisar la biblioteca i les obres de Garcia Richart.

L’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, va mostrar també el seu agraïment a la família en nom del poble de Sueca: «Sempre que m’he referit a Fuster l’he descrit com un home generós que va voler compartir amb el seu poble i els seus conciutadans allò més valuós que tenia que era la seua obra, la seua col·lecció d’art i també sa casa. I, en eixe sentit, hui rebem una donació que considere pot completar encara més l’ampli i extens arxiu documental que es conserva en este espai».
«Richart va ser una de les persones que va tenir la sort de ser amic de Fuster des dels anys 50. El va conéixer molt de prop i esta donació que formalitzem hui demostra que els seus amics eren generosos en la mateixa mesura» va concloure Tamarit. El regidor de Cultura, Vicent Baldoví, va acompanyar també a la primera edil i als representants de l’Espai Joan Fuster en l’acte de cessió.

COMPARTEIX-HO

twitter  facebook

Assessora de Comunicació a l’Ajuntament de Sueca.

Fitxes de control dels seus escrits fetes per Joan Fuster entre 1945 i 1964

Fitxes de control dels seus escrits fetes per Joan Fuster entre 1945 i 1964

 

El document del mes de febrer continua en la mateixa línia del que us mostràrem el mes passat, si en gener poguéreu veure com controlava Fuster els llibres que anava adquirint per a la biblioteca, en febrer volem parlar-vos d’un conjunt de fitxes, datades entre 1945 i 1964, on anotava els articles que escrivia, en quina capçalera els publicava i, el que és més important, com els havia signat a l’hora de publicar-los: Joan Fuster, J. Fuster, J.F., F.O., o també si s’havien publicat anònimament o amb algun pseudònim.

Les fitxes estan classificades en:

A. Literatura
1. Temes generals. Actualitat. 107 fitxes
2. Literatura antiga. 60 fitxes
3. Recensions de llibres. 69 (a) + 39 (b)
4. Comentaris circumstàncies. 12 fitxes
5. Recensions (a l’obra de Joan Fuster). 91 fitxes
B. Art
1. Pintura, escultura. 21 fitxes
2. Cinema. 6 fitxes
A-B. “Jornada de las artes y las letras”, 51 fitxes.
D. Miscel·lània. 15 fitxes

Aquesta és la classificació temàtica dels blocs de fitxes, la informació que cadascuna aporta individualment és el títol de l’article, com va aparéixer signat, la data de publicació i la capçalera; a més, algunes poques tenen també un camp d’observacions.
Pel que fa a les capçaleres trobem, entre d’altres, Verbo, Claustro, Levante, Las Províncias, Hoja del Lunes, Pont Blau, Serra d’Or, La Nostra Revista, Quart Creixent, textos per a pròlegs i llibrets de falla, etc.

“per què no utilitzava sempre Fuster el seu nom a l’hora de signar textos? ”

La informació més interessant d’aquestes fitxes és que ens diuen com anava signat l’article, i açò ha permés demostrar que molts articles publicats amb un pseudònim o sense signar són de Fuster. Però, per què no utilitzava sempre Fuster el seu nom a l’hora de signar textos? El principal motiu, tot i que no l’únic, és que en algunes capçaleres feia tantes col·laboracions en un mateix número que haguera resultat excessiu signar tots els articles. Un dels casos més evidents és el de la revista Verbo –de la qual ja us hem parlat en altres ocasions en el Document del Mes– en què, de vegades, la pràctica totalitat del número la feien entre ell i José Albi, per tant utilitzà diversos pseudònims, com per exemple T. Blanch o Jorge F. March i en publicà moltíssims anònimament. Si voleu aprofundir en aquest tema us recomanem la lectura de l’article «Pseudònims i anònims de Joan Fuster en la revista Verbo (1946-1956)» de la investigadora Mireia Ferrando Simon, publicat en el núm. 2 de la Revista Valenciana de Filologia, i disponible a text complet en línia. El qual és fruit de la investigació que va dur a terme l’autora dintre d’un projecte de col·laboració entre l’Espai i la Càtedra Joan Fuster.

 

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 14-2-2019

Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster

Llibres adquirits per Joan Fuster entre 1936 i 1950

Llibres adquirits per Joan Fuster entre 1936 i 1950

El passat 14 de desembre a l’Espai Joan Fuster va tindre lloc una conferència sobre l’estat dels treballs de catalogació de la biblioteca i l’hemeroteca de Fuster. Entre els diversos documents que es mostraren hi hagué un que va cridar especialment l’atenció del públic assistent i per això hem decidit escollir-lo com a primer Document del Mes de 2019.

Fuster portava un estricte control de la seua biblioteca, assignava un número de registre a molts dels seus llibres, tenia diverses llibretes amb índexs per autors, etc. Entre tots aquests documents d’organització, hi trobem un llistat mecanografiat amb la quantitat de llibres que va adquirir entre 1936, quan només tenia 14 anys, i 1950.

“Un llistat mecanografiat amb la quantitat de llibres que va adquirir entre 1936, quan només tenia 14 anys, i 1950”

El document es divideix en diferents columnes, en la primera trobem l’any de compra, en la segona el total de llibres adquirits i a continuació altres columnes per a quants d’aquests són en català «CAT», quants en espanyol, «ESP», en altres llengües «ALT. LL.» i, per últim, quants en són traduccions d’altres llengües al català, a l’espanyol o a una altra llengua distinta. Açò és el que anota des de 1936 fins a 1945 i en 1950, perquè entre 1946 i 1949 amplia el nivell de detall i les dades passen d’anuals a mensuals. A més, al costat fa, de forma manuscrita, la suma del total de l’any.

A la part superior esquerra del document principal, hi ha enganxat un altre full quadriculat més xicotet on Fuster va dibuixar un gràfic a partir de totes les dades recopilades. Com veureu era molt metòdic i organitzat.

Un altre detall a destacar del document és que, fins de ben jove i en escrits per a ús propi, Fuster sempre utilitzà el català. Així, tot i rebre una educació totalment en espanyol a l’escola, aquesta mai va ser la seua llengua en l’àmbit privat, com es veu en el document que us mostrem.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 9-1-2019

Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster

Joan Fuster i la Quasi-oda al Mediterrani

Joan Fuster i la Quasi-oda al Mediterrani

Ja estem en agost, mes de vacances per antonomàsia, i des de l’Espai Fuster volem desitjar-vos un bon estiu amb un Document del Mes molt estiuenc, un poema de Joan Fuster aparegut al volum Terra en la boca i titulat “Quasi-oda al Mediterrani”. Es tracta d’un poema escrit en 1946 i dedicat al seu amic Josep Albi, amb qui per aquella època editava la revista Verbo. Tot i que vos el reproduïm complet, hem escollit el següent fragment com a mostra del que podeu trobar:

oh mar,
i tu els cenyeixes
els teus braços madurs, i els omplis
l’esquena de petxines i epitafis.
I ells sens dubte es desperten
quan pels racons badallen
tos nàufrags increïbles
(aquells que van voler-te
gravar sobre la panxa
un nom amat), o quan les teues
sirenes jubilades s’enrogallen
desmentint a esgarips, a flastomies,
llur –ai!– irrevocable menopausa.Joan Fuster
oh mar,
i tu els cenyeixes
els teus braços madurs, i els omplis
l’esquena de petxines i epitafis.
I ells sens dubte es desperten
quan pels racons badallen
tos nàufrags increïbles
(aquells que van voler-te
gravar sobre la panxa
un nom amat), o quan les teues
sirenes jubilades s’enrogallen
desmentint a esgarips, a flastomies,
llur –ai!– irrevocable menopausa.Joan Fuster

I acaba amb els versos:

Ta salabror em redimeix, em dobla: ta salabror de vers inacabat, perenne!Joan Fuster
Ta salabror em redimeix, em dobla:
ta salabror de vers inacabat, perenne!Joan Fuster

Com a complement a aquest poema que homenatja la Mediterrània hem escollit una imatge del fons
fotogràfic de Fuster, concretament la que té la signatura AFJF-01915, on es pot veure l’escriptor davant el
Partenó en un viatge que va fer a Grècia en desembre de 1974.

“Quasi-oda al Mediterrani”
Poema complet.

Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster

“La meua posteritat serà de paper”

“La meua posteritat serà de paper”

El document del mes de juny que ha preparat el Centre de Documentació mostra un Fuster com poques vegades l’hem vist: a color.

Al dors de la fotografia, amb lletra manuscrita Fuster va anotar “Visita dels Nualart, 1978”.
Malgrat que el dia vint-i-un de juny farà vint-i-cinc anys que ens deixà, volem recordar-lo així, a color i escrivint, en el seu racó de treball preferit de sa casa, on treballava, llegia, escoltava música i rebia a la gent que anava a parlar amb ell.

La voluntat de Fuster era que el recordàrem per la seua obra i que els seus papers restaren per a les generacions futures.

Com diu l’aforisme que hem triat per a acompanyar la fotografia, la voluntat de Fuster era que el recordàrem per la seua obra i que els seus papers restaren per a les generacions futures. Per la nostra banda, treballem per conservar i difondre la seua posteritat de paper.

 

 

Espai Joan Fuster és un centre de difusió de l’obra de l’escriptor suecà. La seua finalitat és conservar, gestionar i difondre el fons que ens va llegar.