Joan Fuster i el conreu de l’arròs contat per a infants

Joan Fuster i el conreu de l’arròs contat per a infants

Encara que Joan Fuster ha passat ben merescudament a la història de la nostra literatura com a assagista, la seua activitat intel·lectual fou tan vasta que es concretà a través de diversos gèneres literaris: l’articulisme periodístic, els aforismes, la poesia, els estudis històrics i culturals… I també, tot i que de manera molt esporàdica i tangencial, les narracions per a infants. La seua aportació en aquest àmbit es resumeix en la coordinació del volum col·lectiu Un món per a infants -que, a més, inclou dos contes seus: «El pas de l’any» i «El caragol»- i en l’escriptura d’Abans que el sol no creme, un relat vinculat al paisatge de Sueca i a la seua tradició arrossera, que són, al capdavall, els motius que m’han empès a escriure aquest article. Val a dir, però, que aquest no és l’únic text de Fuster sobre l’arròs, ja que també s’interessà, des de punts de vista diferents però alhora complementaris, pels vincles històrics, socioculturals i econòmics entre l’agricultura i la cuina autòctona en altres llibres seus, com ara L’Albufera de València o El País Valenciano.

Publicat el 1969 per l’editorial La Galera, Abans que el sol no creme és una narració didàctica sobre el conreu de l’arròs, un dels ingredients més representatius de la gastronomia valenciana, El conte parteix d’una breu introducció en què s’explica als infants la procedència de l’arròs que mengen a casa. Tot seguit, l’autor situa l’acció a Sueca i el fil narratiu es desenvolupa a través dels treballs que els llauradors realitzen als arrossars en les diverses estacions de l’any. Així, l’inici està marcat pel trànsit de l’hivern a la primavera, en el moment en què es remou la terra resseca amb les xarugues que arrosseguen els tractors. Una vegada preparat el sòl, s’hi descriu l’adobament i la inundació dels arrossars amb l’aigua procedent de les sèquies del terme i, a continuació, s’hi relata la sembra de llavors als camps de planter perquè, una vegada hagen grillat, siguen trasplantades als camps més grans.

El relat finalitza amb una lloança a les gents, els costums i les belleses naturals dels poblats arrossers.

Llibret Falla Bernat Alinyo 2022
Col·laboració de Salvador Ortells

El final de la primavera dóna pas a les tasques de l’estiu, que es resumeixen en la birbada de les brosses males, principalment el serreig i la jonça. També s’hi incideix en el canvi cromàtic dels camps d’arròs, que muden el verd inicial pels tons daurats de les espigues quan comencen a madurar. A punt d’iniciar-se la tardor, ja en el mes de setembre, arriba el temps crucial de la collita, que comprén la sega i la batuda de l’arròs. Fuster hi contraposa les màquines segadores i assecadores actuals a les ferramentes rudimentàries i animals de tracció, més propis d’èpoques anteriors. Amb la collita enllestida, narra l’últim pas del procés: el trasllat de l’arròs als molins perquè li lleven la corfa del gra i quede, per fi, blanc i net. El relat finalitza amb una lloança a les gents, els costums i les belleses naturals dels poblats arrossers. I, en darrer terme, s’hi inclou un breu apèndix amb activitats destinades a reforçar els continguts de la lectura.

En resum, és un conte senzill i amé que fa servir recursos distintius de la literatura infantil: la personificació de diversos elements paisatgístics, l’ús reiterat de frases exclamatives i el diàleg alliçonador amb el lector jove, entre molts d’altres. Com que Fuster no es dedicà a la literatura infantil, Abans que el sol no creme és un text que ha passat relativament desapercebut, per bé que, des de la creació del Museu Joan Fuster, és un dels continguts treballats als tallers didàctics adreçats a l’alumnat d’Educació Primària. A més, el llibre ha estat reeditat en diverses ocasions per institucions locals i per iniciatives particulars. Siga com siga, és un text que m’agrada tenir a mà per dos motius comprensibles: d’una banda perquè és d’un dels escriptors a qui he dedicat més hores de lectura en els darrers anys; i de l’altra, perquè tracta sobre els llauradors de Sueca, la professió del meu pare, que és la persona que més admire. Prompte la meua filla podrà llegir-lo -tot just: ara comença a escriure alguns noms familiars i a identificar les lletres l’alfabet- i així podré transmetre-li el sentiment d’admiració que tinc per Fuster, pels llauradors del meu poble i per mon pare. Per sort, la literatura fa possibles totes aquestes coses. I moltes més.

Salvador Ortells Miralles
Llibret de la Falla Bernat Alinyo 2022

Joan Fuster i Abans que el sol no creme…

Joan Fuster i Abans que el sol no creme…

Setembre és, a Sueca, el mes de la sega de l’arròs i com a Document del Mes us volem parlar d’Abans que el sol no creme… l’únic llibre de Fuster dirigit a infants i en el qual explica les diferents fases per les que passa el conreu de l’arròs.

El conte es va publicar per primera vegada en 1969 dins la col·lecció «Desplegavela» de l’editorial La Galera de Barcelona, tant en català com en castellà amb el títol Antes de que el sol queme… Des d’aleshores ha tingut diverses edicions, algunes il·lustrades, i, a més, ha aprofitat com a base d’un dels tallers per a escolars que es fan a l’Aula Didàctica de l’Espai Joan Fuster.

 

Es tracta d’un text molt breu en el qual, com us hem dit, a més d’explicar les diverses fases per les que passa el conreu en les diferents estacions, compara també les feines més modernes i industrialitzades amb les tradicionals, i ho fa adreçant-se directament al xicotet lector per fer-lo part de la vida i les tradicions de la nostra localitat.

El conte comença així:

«Ja sé que us agrada l’arròs. De tant en tant la mare ens en dóna per dinar: una mica, quan fa escudella i carn d’olla; o bé bullit, i hi barregem un ou, salsa de tomàquet, banana fregida; o en paella, amb pollastre o amb peix; i fins i tot amb llet i sucre, com a postres.
¿Sabeu d’on surten aquests granets, tan bons? ¿No? Jo us ho explicaré: són el fruit d’una planta que conreen la gent del meu poble.»

Que tingueu un bon mes de setembre i, si esteu per Sueca, gaudiu de totes les festes que en aquestes dates se celebren associades a la collita d’aquest cereal.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 11-9-2019
Elogi de Sueca

Elogi de Sueca

El mes de setembre marca l’inici de les festes de Sueca, amb actes tan emblemàtics com els dedicats a la Mare de Déu de Sales, el 8 de setembre, o el Concurs Internacional de Paelles. Són nombrosos els textos que Fuster va escriure sobre Sueca, per això com a Document del Mes de setembre hem escollit el recopilatori que Antoni Furió va fer de molts d’aquests textos amb el títol Elogi del meu poble i que conté escrits apareguts en diversos mitjans i que tracten temes com: les festes de Sueca, la Mare de Déu de Sales, la Muntanyeta dels Sants, el concurs de paelles, personatges suecans com Josep Bernat i Baldoví o Francisco Peris Mencheta, història local, aspectes socials i gastronòmics, etc.

Com a exemple a continuació podeu llegir un dels més breus que es titula “Un arròs a banda” i va aparéixer al número 169 de la revista Qué y dónde (8-14 de juny de 1981), p. 5. i diu el següent:

 

Jo sempre he estat un gran partidari de menjar arròs. Avui, per raons cautelars de dietètica i per dificultats domèstiques, només en menge molt de tard en tard. Però, quan en tinc l’ocasió, m’hi apunte de seguida. La inèrcia ancestral és poderosa: sóc de Sueca i, durant segles, a Sueca pràcticament només hem menjat arròs, i gràcies a Déu! Quins arrossos, de més a més! Els que confeccionava la meua mare eren genials. M’ho semblen ara, en la perspectiva de l’enyorament. Mai més no en tornaré a menjar d’iguals.Joan Fuster

 

Si us interessa el punt de vista de Fuster sobre temes locals us recomanem la lectura d’aquest recopilatori. Per acabar volíem triar una imatge amb la qual il·lustrar aquest Document del Mes i hem recorregut una vegada més al fons fotogràfic de Fuster, ja que la imatge AFJF-0250 és una antiga postal, sense data ni autor reconegut, que mostra una vista general de Sueca molt poc habitual.

Us desitgem que gaudiu de les festes!