Fuster i els mallorquins i L’home revoltat

Fuster i els mallorquins i L’home revoltat

Igual que férem el mes de juliol aprofitem aquest Document del Mes d’agost per fer-vos alguna recomanació de lectura per a l’estiu i seguir parlant-vos de les noves edicions que han sorgit en aquest Centenari del naixement de Joan Fuster. Aquest mes us portem dos assajos.

El “Premi Octubre Joan Fuster d’Assaig 2021” el va guanyar Gabriel Ensenyant Pujol, catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears, amb Fuster i els mallorquins: El debat identitari a la Mallorca tardofranquista que edicions 3i4 publicà el passat mes d’abril; com s’explica a la contracoberta del llibre “L’autor combina perfectament una gran erudició amb una escriptura àgil i planera, alhora que intel·ligent, irònica i crítica, per tal d’acostar-nos uns debats que permeten entendre les propostes identitàries existents a la Mallorca de la segona meitat del segle XX. Uns debats i unes friccions que, en bona mesura, arriben fins a l’actualitat.”

Fuster i els mallorquins i L’home revoltat

Fuster i els mallorquins:
El debat identitari a la Mallorca tardofranquista

La segona recomanació és L’home revoltat, d’Albert Camus amb traducció de Joan Fuster i Josep Palàcios. En el Document del Mes de juny de 2020 ja us vàrem parlar d’algunes de les traduccions que va fer Joan Fuster de diversos llibres del Premi Nobel Albert Camus, algunes sol i altres en col·laboració amb Josep Palàcios, tot i que en aquell moment ens vàrem centrar en la de La pesta de 1962.

L’home revoltat
Edició de 1966

L’home-revoltat
Portada del mecanoscrit de la traducció de Fuster i Palàcios

L’home revoltat
Edició de 2021
L’home revoltat
Pàgina amb correccions manuscrites del mecanoscrit de la traducció de Fuster i Palàcios.

“Tota l’energia positiva de la revolta queda compromesa –i contradita– per la sang de les víctimes. […] El projecte de Camus seria d’esbrinar si això és intrínsecament inevitable o si, al contrari, admet esmena. Per endavant, ell creu en l’esmena: que la revolta –l’“home revoltat”– consentirà a examinar-se, i aprendrà à se conduire. Potser no podrà haver-hi revoltes “innocents”; però almenys arribaríem a contenir-les, o a contenir-nos, dins els termes d’una ‘culpabilitat raonable’”

Joan Fuster (Pròleg de l’edició de 1966)

L’home revoltat, amb traducció de Fuster i Palàcios, es va publicar per primera vegada en 1966 per l’editorial Vergara, dins de la col·lecció “Isard”. En setembre de 2021, a punt de començar l’Any Fuster, ha estat reeditat per Raig Verd com a número 23 de la col·lecció “Ciclogènesi”, però sense el pròleg de Fuster que portava l’edició de 1966, en aquest pròleg Fuster explica: “Tota l’energia positiva de la revolta queda compromesa –i contradita– per la sang de les víctimes. […] El projecte de Camus seria d’esbrinar si això és intrínsecament inevitable o si, al contrari, admet esmena. Per endavant, ell creu en l’esmena: que la revolta –l’“home revoltat”– consentirà a examinar-se, i aprendrà à se conduire. Potser no podrà haver-hi revoltes “innocents”; però almenys arribaríem a contenir-les, o a contenir-nos, dins els termes d’una ‘culpabilitat raonable’”.

Bon estiu i bones lectures!

Fuster i els mallorquins i L’home revoltat

Fuster i els mallorquins i L’home revoltat

Igual que férem el mes de juliol aprofitem aquest Document del Mes d'agost per fer-vos alguna recomanació de lectura per a l'estiu i seguir parlant-vos de les noves edicions que han sorgit en aquest Centenari del naixement de Joan Fuster. Aquest mes us portem dos...

Joan Fuster i la revista L’Espill

Joan Fuster i la revista L’Espill

Comencem els actes culturals del mes de juny a l'Espai Joan Fuster amb la presentació, el divendres dia 3, del número 67 de la revista L'Espill que amb el títol “Joan Fuster, cent anys (1922-2022)” inclou articles d'autors com Xavier Pla, Antoni Furió, Gustau Muñoz,...

L’última conferència de Joan Fuster

L’última conferència de Joan Fuster

El 23 d’abril de 1992 el CEIC Alfons el Vell inaugurà a la Casa de Cultura de Bellreguard l’exposició “ Josep Pla, escriptor i periodista”, organitzat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya. L’acte s’arrodoní amb la conferencia de Joan Fuster titulada “El Josep Pla...

Incombustible l’obra de Joan Fuster

Incombustible l’obra de Joan Fuster

Seria molt senzill escriure un text sobre Joan Fuster per a un llibret de falla i dedicar-lo a parlar de Combustible per a falles, però no ho faré.Fuster va ser un dels intel·lectuals més importants del segle XX i m’agradaria aprofitar aquestes línies per a fer un...

Mort i resurrecció del ninot: foc i flama

Mort i resurrecció del ninot: foc i flama

Que el foc té un element captivador no ho dubta ningú. És comú, especialment entre la xicalla, quedar-se embovat davant la xemeneia observant les llengües de les flames besant l’escorga de les branques. El crepitar de la llenya cremant-se i el ball de les flamerades...

Traducció de La Pesta d’Albert Camus per Joan Fuster

Traducció de La Pesta d’Albert Camus per Joan Fuster

Aquestes setmanes de confinament que hem viscut per culpa de la Covid-19 han sigut un bon moment per dedicar-lo a lectures pendents, i molta gent recomanava les seues per les xarxes socials. Un dels llibres més comentats, per la seua temàtica i similitud amb la situació actual, ha sigut La pesta del Premi Nobel francés d’origen algerià Albert Camus, que narra els efectes que té entre la població d’Orà una plaga que pateix aquesta ciutat, la novel·la és considerada un clàssic del segle XX i un magnífic exemple de l’existencialisme a la literatura. Publicada, en francés, en 1947 no apareixeria en català fins a 1962, amb traducció de Joan Fuster.

Als anys 60 Fuster va fer diverses traduccions de novel·les franceses, algunes en solitari i altres en col·laboració amb altre escriptor suecà, el seu amic Josep Palàcios; entre aquestes en trobem cinc d‘Albert Camus, l’esmentada La Pesta (1962), El mite de Sísif (1965), L’home revoltat (1966), L’exili i el regne (1967) i L’estrany (1967). A més de la traducció, Fuster també s’encarregà d’escriure els respectius pròlegs per a cadascuna d’elles.

Un dels llibres més comentats, per la seua temàtica i similitud amb la situació actual, ha sigut La pesta d’Albert Camus, que narra els efectes que té entre la població d’Orà una plaga que pateix aquesta ciutat

Traducció de La Pesta d’Albert Camus per Joan Fuster (1962)

L’obra a la qual hem dedicat aquest document, La pesta amb traducció de Fuster, no ha deixat de reeditar-se des de 1962, en la imatge que us adjuntem dels lloms de les edicions que es mostren a la prestatgeria del Museu Joan Fuster, podeu veure, d’esquerra a dreta, les dues primeres de l‘editorial Vergara de 1962 i 1964, l’edició de 1986 per a la col·lecció “El cangur” d’Edicions 62 i la de 2009 per a la col·lecció “La Butxaca” també d’Edicions 62.

 

La pesta amb traducció de Fuster, no ha deixat de reeditar-se des de 1962
D’esquerra a dreta les dues primeres de l’editorial Vergara de 1962 i 1964, l’edició de 1986 per a la col·lecció “El cangur” d’Edicions 62 i la de 2009 per a la col·lecció “La Butxaca” també d’Edicions 62.

Al Centre de Documentació es conserven tots els mecanoscrits d’aquestes traduccions, alguns amb anotacions manuscrites i correccions de Fuster, en la imatge podeu veure d’esquerra a dreta, la portada de El mite de Sísif, la pàgina 358 de L’home revoltat, amb correccions, i la 47 de L’exili i el regne que inclou un full amb diverses anotacions.

 

D’esquerra a dreta, la portada de El mite de Sísif, la pàgina 358 de L’home revoltat, amb correccions, i la 47 de L’exili i el regne que inclou un full amb diverses anotacions.

Si no heu llegit aquestes obres de Camus, us recomanem que les descobriu a través de les traduccions de Fuster. Que tingueu bones lectures.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió (5-6-2020)