Seguim amb la sèrie que vàrem iniciar el mes passat on us parlem de diversos llibres de bibliòfil en els quals va participar Joan Fuster i que, com us déiem, destaquen per la qualitat artística i les acurades edicions. Aquest mes el dediquem a L’Albufera de València, publicat a Barcelona en 1970.
Com ja va passar amb el del mes anterior, Els gravadors de la Rosa Vera: Dotze temes de circ, d’aquesta edició també es va encarregar Les Edicions de la Rosa Vera, una editorial especialitzada en llibres amb gravats.
Va ser el seu director, Jaume Pla, qui li encomanà a Joan Fuster el text sobre l’Albufera, que aniria acompanyat per 17 gravats al burí realitzats pel mateix Pla. Tot i això, a pesar d’estar treballant en un llibre conjunt, el sistema de treball que seguiren va ser bastant independent, com explica Pla en la introducció, anomenada, “Unes paraules del gravador”:
El llibre, amb un tiratge de 120 exemplars i 126 pàgines, i amb una cuidada edició que inclou una coberta amb tela d’arpillera, es distribueix de la següent manera:
• Frontispici (amb 1 gravat)
• Unes paraules del gravador
• L’Albufera i el Cicerone (amb 1 gravat)
• Primeres referències (amb 2 gravats)
• Passeig en barca (amb 2 gravats)
• Els detalls exactes (amb 2 gravats)
• La lluita per la vida (amb 2 gravats)
• Ocells i més coses (amb 3 gravats)
• Una cuina singular (amb 4 gravats)
El text de Fuster parla del llac, però també de les relacions socials, culturals, històriques, gastronòmiques, etc. entre aquest i els seus habitants. No serà fins a 1993 quan es publique una segona edició, a càrrec d’Edicions Bromera, on únicament apareixerà el text de Fuster, sense cap gravat. En 2007 serà també Bromera, en col·laboració amb la Universitat de València, qui publique un volum especial sense els gravats de Jaume Pla, però amb fotografies de Francesc Jarque. Totes aquestes edicions de Bromera tenen introducció i notes de Josep Franco.

- Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster