La relació de Joan Fuster amb la Falla Verge de Sales i el teatre local

Enguany, com a tècnic del Centre de Documentació de l’Espai Joan Fuster, he tingut l’honor de col·laborar en els llibrets de dues comissions de Sueca, el de la Falla Verge de Sales i el de la Falla del Mercat, en ambdós parle de diversos aspectes de la relació de Fuster amb les Falles, així que com a Document del Mes de març us compartiré aquests dos textos, comencem amb el de la Falla Verge de Sales:

Al llarg de la seua dilatada carrera com a escriptor Joan Fuster va fer nombrosos articles de temàtica fallera, tant per a publicacions periòdiques, com per als llibrets de diverses comissions falleres de Sueca, Gandia i València.

Entre els més coneguts estan els vint texts recopilats en el volum, de 1967, Combustible per a falles, però en foren moltíssims més, perquè aquest llibre només en recull alguns dels publicats entre 1954 i 1967.

En el cas de Sueca col·labora amb la Falla del Mercat, amb la Falla Plaza Reyes Católicos y Adyacentes (actual plaça de l’Ajuntament), i amb la Falla Avda. 18 de Julio. Però és en els llibrets de la Falla Verge de Sales on més contribucions hi trobem. En tres anys consecutius, 1961, 1962 i 1963 escriu els articles titulats “Paraules sobre les flames”, “Elogi del ninot” i “Comentari sobre el bunyol”.

Tot i que la relació de Fuster amb les falles de la localitat va més enllà d’escriure per als llibrets. En el cas de la Falla Verge de Sales –la falla del seu barri– també contribueix econòmicament amb el tradicional “cartó”. Al Centre de Documentació de l’Espai Joan Fuster es conserva el de l’exercici faller 1966-1967, amb una rectificació a mà que li amplia la validesa fins a 1968, i en el qual es pot llegir: “El soci protector, titular d’aquesta targeta, contribueix al manteniment de la falla amb la quota setmanal de dues pessetes”.

A més, tenim constància que Fuster va ser “Faller d’Honor” en almenys quatre ocasions, perquè al Centre de Documentació es conserven els regals que li feren. Concretament n’hi ha tres de la comissió fallera de l’avinguda de Bernat Aliño, de 1962, 1977 i 1978. El quart regal és de la Falla Verge de Sales, una caixa de vellut negre amb un quadre d’escaiola, de 28 x 33 cm, on hi ha representats, entre altres objectes, una cadira amb indumentària valenciana, una carabassa i un monument en flames, amb la inscripció: “Falla Verge de Sales al seu Faller d’Honor. Sueca, Falles 1981”.

Malauradament no hi ha cap constància de si Fuster va anar personalment a recollir aquests regals o li’ls portaren a casa, ni tampoc si en el moment de donar-li’ls quedà immortalitzat en alguna fotografia. Si algú té qualsevol informació al respecte estarem encantats de rebre’l a l’Espai Joan Fuster per conéixer més detalls de la relació de l’escriptor amb les distintes comissions locals.

Pel que respecta al tema principal d’aquest llibret, el teatre, és notori que el reconeixement més gran li ve a Fuster com a assagista, però també va conrear altres gèneres, com la poesia o la traducció, i en el cas del teatre no podem oblidar, precisament, la seua traducció al valencià de L’Annonce faite à Marie, de l’autor francés Paul Claudel.

L’any 1952 va ser el de la coronació canònica de la Mare de Déu de Sales, patrona de la població, i les celebracions varen incloure actes religiosos, esportius, concerts, exposicions artístiques, una vetlada folklòrica, castells de focs artificials i moltes altres activitats.

Dues foren les principals aportacions de Fuster a aquests actes, la primera va ser la traducció del francés de l’esmentada obra de Paul Claudel i que amb el títol La bona nova a Maria es va representar a la placeta Fonda l’11 d’octubre de 1952, per la companyia “Teatro de cámara” formada pels actors Maria Bernabeu, Elena Rubio, Júlia Pascual, Ricard Navarro, Francesc Prades i Josep Rodríguez, la direcció i el muntatge anaren a càrrec de Francesc de Paula Burguera. S’han conservat moltes imatges d’aquesta representació gràcies al fotògraf suecà Miguel Ángel López-Egea Martínez-Carrasco.

La representació, que va omplir la placeta Fonda, i a la qual assistiren tant les autoritats locals, com gent que es desplaçà des de València, va tindre molta repercussió, perquè es tractava d’una obra en valencià culte que per la seua temàtica religiosa i filosòfica estava molt allunyada dels sainets i els tòpics folklòrics.

La segona aportació de Fuster als actes de la coronació va ser l’organització d’uns Jocs Florals en els quals també va participar presentant-se a un dels 17 premis extraordinaris que s’atorgaren, concretament el número 13, que entregaven el Sr. registrador de la propietat i Srs. notaris de Sueca, el qual va guanyar amb un text relacionat amb el món del teatre, titulat Las ideas religiosas y el existencialismo en el teatro moderno.

Curiosament aquest text guanyador, que es conserva tant a l’arxiu històric municipal de Sueca –amb la resta de l’expedient pels actes de la Coronació– com a l’Espai Joan Fuster, consta de set folis en castellà on Fuster fa una defensa tan encesa de les idees religioses enfront de l’existencialisme, que de vegades frega en la paròdia, però al seu arxiu personal hi conservà un text alternatiu, escrit en valencià Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, molt més extens i amb una orientació diferent de la del text guanyador, més d’acord amb el pensament i la prosa fusterianes.

Tant aquest assaig fusterià sobre el teatre, com la traducció de La bona nova a Maria, es varen publicar conjuntament en 2014 per l’editorial Denes, en una edició a cura de Santi Vallés Casanoves i Francesc Pérez i Moragón, qui s’encarregà també de fer la introducció. Precisament en aquesta introducció Francesc Pérez i Moragón planteja diverses opcions de per què Fuster va escriure dos texts amb punts de vista diferents, bé perquè Xavier Casp, qui formava part del jurat i assistiria amb Miquel Adlert li aconsellaren no presentar el text en valencià per discrepar massa amb el pensament oficial, o bé que fora el mateix Fuster qui decidira fer un text on veritablement expressara el seu pensament i altre destinat únicament a guanyar els diners del premi. Aquesta anècdota reflecteix les estratègies, i l’habilitat, d’un escriptor novell i sense recursos econòmics estables, però també la censura i les misèries culturals d’una època que no només l’afectaven a ell.

Hagueren de passar seixanta-quatre anys per tornar a veure La bona nova a Maria representada a Sueca, va ser l’any 2016, gràcies als integrants del Taller Municipal de Teatre, dirigits per Carles Royo. Si teniu curiositat per la traducció de l’obra, o per l’assaig de Fuster sobre el teatre, us recomane la lectura de l’esmentat volum de l’editorial Denes.