Un dels principals motius de la seua mitificació és que sempre robava els més rics, fins i tot es va emportar un carregament d’impostos reials i una posta amb diners de l’Estat
En aquest primer Document del Mes de 2021 volem celebrar que enguany es compleixen seixanta anys de la publicació, en 1961, per l’Editorial Aedos, com a número 29 de la col·lecció Biblioteca biogràfica catalana, de Joan Serrallonga: Vida i mite del famós bandoler, llibre en col·laboració entre l’historiador Joan Reglà, qui es va ocupar de la vida i la realitat històrica del personatge i Joan Fuster, qui estudià la dimensió cultural, literària i popular del mite.

El llibre, que inclou il·lustracions, apèndix documental i índexs, té 3 parts, les dues primeres a càrrec de Reglà i la tercera de Fuster:

Primera part: L'ambient

I.- La crisi econòmica
II.- La crisi social
III.- La crisi política

Segona part: L'home

I.- Els començaments d’en Serrallonga (1622-1627)
II.- Serrallonga, cap del bandolerisme català (1628-1632)
III.- La fi d’en Serrallonga (1633)

Tercera part: El mite

I.- Esquema d’un bandoler català del Barroc
II.- “El catalán Serrallonga”
III.- El Serrallonga popular
IV.- Serrallonga, heroi romàntic
V.- Final d’una llegenda
Coberta de l’edició de 1961

El nom real de Joan Serrallonga fou Joan Sala i Ferrer (Viladrau, 21 d’abril de 1594 – Barcelona, 8 de gener de 1634) i el seu mite s’ha perpetuat al llarg dels segles en romanços, cançons populars, auques, obres de teatre, novel·les i fins i tot balls. Un dels principals motius de la seua mitificació és que sempre robava els més rics, fins i tot es va emportar un carregament d’impostos reials i una posta amb diners de l’Estat. Encara que no hi ha constància que repartira mai cap botí entre els pobres sempre va gaudir de la simpatia de les classes més baixes.

El mite literari de Serrallonga

En el primer capítol de la seua aportació al llibre, Esquema d’un bandoler català del Barroc Fuster comença explicant la importància d’aquest fenomen social i polític del bandolerisme català, que va aplegar a influir en autors espanyols de l’època com Lope de Vega, Cervantes o Tirso de Molina. Aquesta col·laboració entre Reglà i Fuster és considerada pels estudiosos una de les aportacions més importants als estudis sobre el bandolerisme. La part de Fuster també es va publicar posteriorment de manera independent, sense l’estudi de Reglà, amb el títol El mite literari de Serrallonga.

Portada Serrallonga vida i mite
Il·lustracions sobre
el ball de Serrallonga

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió (8-1-2021)

Share This