Ja estem en agost, mes de vacances per antonomàsia, i des de l’Espai Fuster volem desitjar-vos un bon estiu amb un Document del Mes molt estiuenc, un poema de Joan Fuster aparegut al volum Terra en la boca i titulat “Quasi-oda al Mediterrani”. Es tracta d’un poema escrit en 1946 i dedicat al seu amic Josep Albi, amb qui per aquella època editava la revista Verbo. Tot i que vos el reproduïm complet, hem escollit el següent fragment com a mostra del que podeu trobar:
oh mar,
i tu els cenyeixes
els teus braços madurs, i els omplis
l’esquena de petxines i epitafis.
I ells sens dubte es desperten
quan pels racons badallen
tos nàufrags increïbles
(aquells que van voler-te
gravar sobre la panxa
un nom amat), o quan les teues
sirenes jubilades s’enrogallen
desmentint a esgarips, a flastomies,
llur –ai!– irrevocable menopausa.Joan Fuster
i tu els cenyeixes
els teus braços madurs, i els omplis
l’esquena de petxines i epitafis.
I ells sens dubte es desperten
quan pels racons badallen
tos nàufrags increïbles
(aquells que van voler-te
gravar sobre la panxa
un nom amat), o quan les teues
sirenes jubilades s’enrogallen
desmentint a esgarips, a flastomies,
llur –ai!– irrevocable menopausa.Joan Fuster
oh mar,
i tu els cenyeixes
els teus braços madurs, i els omplis
l’esquena de petxines i epitafis.
I ells sens dubte es desperten
quan pels racons badallen
tos nàufrags increïbles
(aquells que van voler-te
gravar sobre la panxa
un nom amat), o quan les teues
sirenes jubilades s’enrogallen
desmentint a esgarips, a flastomies,
llur –ai!– irrevocable menopausa.Joan Fuster
i tu els cenyeixes
els teus braços madurs, i els omplis
l’esquena de petxines i epitafis.
I ells sens dubte es desperten
quan pels racons badallen
tos nàufrags increïbles
(aquells que van voler-te
gravar sobre la panxa
un nom amat), o quan les teues
sirenes jubilades s’enrogallen
desmentint a esgarips, a flastomies,
llur –ai!– irrevocable menopausa.Joan Fuster
I acaba amb els versos:
Ta salabror em redimeix, em dobla:
ta salabror de vers inacabat, perenne!Joan Fuster
Ta salabror em redimeix, em dobla:
ta salabror de vers inacabat, perenne!Joan Fuster
ta salabror de vers inacabat, perenne!Joan Fuster
Com a complement a aquest poema que homenatja la Mediterrània hem escollit una imatge del fons
fotogràfic de Fuster, concretament la que té la signatura AFJF-01915, on es pot veure l’escriptor davant el
Partenó en un viatge que va fer a Grècia en desembre de 1974.
fotogràfic de Fuster, concretament la que té la signatura AFJF-01915, on es pot veure l’escriptor davant el
Partenó en un viatge que va fer a Grècia en desembre de 1974.
“Quasi-oda al Mediterrani”
Poema complet.
El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió (2-8-2018)
- Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster