Amb el confinament provocat per la Covid-19, i treballant des de casa, no estàvem segurs si en maig us podríem mostrar el Document del Mes, perquè era un poc difícil seleccionar-ne algun sense tindre accés directe a la documentació conservada a l’Espai Joan Fuster, però revisant l’ampla mostra dels articles publicats per Fuster que tenim penjada a la pàgina web, i dins de l’apartat dedicat a la revista Serra d’Or, n’hem localitzat un molt adient.
“Importància del carrer” es va publicar en el número d’octubre de 1972 de Serra d’Or, dins d’una secció que tenia Fuster anomenada “Restriccions mentals”. En aquest article Fuster analitza com ha evolucionat, des que ell era infant, la noció de carrer i com en eixa època, en 1972, els cotxes ja han envaït l’espai. En un moment de l’article Fuster escriu:
“El carrer no existeix. Objectivament, ha deixat de ser el carrer que era. Hi ha massa cotxes, massa pressa, massa distàncies, perquè un carrer de ciutat –i, en particular, de ciutat grossa– continuï sent un carrer com Déu mana. Això s’ha acabat, i per sempre. Ens agradi o no, i sigui lamentable o vés a saber què. Ara: les conseqüències “socials” que se’n deriven, enormes, mereixen de ser reflexionades. De moment, són conseqüències escassament afables. De moment, hi ha una novetat històrica curiosa: el carrer és buit.”

A més d’aquest fragment us deixem l’article en pdf i us en recomanem la lectura completa. Tot i que es va escriure fa 48 anys i Fuster plantejava diversos problemes concrets de la societat del moment, socials, lingüístics,… és molt interessant llegir-lo des d’una perspectiva actual, quan Fuster va escriure “Això s’ha acabat, i per sempre” poc podia imaginar el ressorgiment de l’ús de la bicicleta, i la reconversió de molts carrers en zones per a vianants, que estem veient a diverses ciutats els últims anys i, si d’alguna cosa tenim ganes tots en aquests moments, és de tornar a recuperar els carrers.
Esperem que l’article us agrade i us convide a reflexionar sobre com ha evolucionat la importància del carrer des dels anys 70 del segle XX fins a l’actualitat, i quin futur ens hi espera després del confinament ¿aprendrem a gaudir del carrer respectant la distància social que els nous temps ens imposen?.
Mentre redacte aquest Document del Mes l’Espai Joan Fuster continua tancat, però tots els que hi treballem desitgem retrobar-mos prompte amb tots vosaltres i poder seguir reflexion’ant sobre aquest, o qualsevol tema, a les nostres tertúlies. Això sí, seguint totes les normes de distanciament i seguretat que els nous temps ens exigeixen.
Molts ànims i fins prompte.

- Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster