Igual que férem el mes de juliol aprofitem aquest Document del Mes d’agost per fer-vos alguna recomanació de lectura per a l’estiu i seguir parlant-vos de les noves edicions que han sorgit en aquest Centenari del naixement de Joan Fuster. Aquest mes us portem dos assajos.
El “Premi Octubre Joan Fuster d’Assaig 2021” el va guanyar Gabriel Ensenyant Pujol, catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears, amb Fuster i els mallorquins: El debat identitari a la Mallorca tardofranquista que edicions 3i4 publicà el passat mes d’abril; com s’explica a la contracoberta del llibre “L’autor combina perfectament una gran erudició amb una escriptura àgil i planera, alhora que intel·ligent, irònica i crítica, per tal d’acostar-nos uns debats que permeten entendre les propostes identitàries existents a la Mallorca de la segona meitat del segle XX. Uns debats i unes friccions que, en bona mesura, arriben fins a l’actualitat.”
Fuster i els mallorquins:
El debat identitari a la Mallorca tardofranquista
La segona recomanació és L’home revoltat, d’Albert Camus amb traducció de Joan Fuster i Josep Palàcios. En el Document del Mes de juny de 2020 ja us vàrem parlar d’algunes de les traduccions que va fer Joan Fuster de diversos llibres del Premi Nobel Albert Camus, algunes sol i altres en col·laboració amb Josep Palàcios, tot i que en aquell moment ens vàrem centrar en la de La pesta de 1962.
L’home revoltat
Edició de 1966
L’home-revoltat
Portada del mecanoscrit de la traducció de Fuster i Palàcios
Edició de 2021
Pàgina amb correccions manuscrites del mecanoscrit de la traducció de Fuster i Palàcios.
“Tota l’energia positiva de la revolta queda compromesa –i contradita– per la sang de les víctimes. […] El projecte de Camus seria d’esbrinar si això és intrínsecament inevitable o si, al contrari, admet esmena. Per endavant, ell creu en l’esmena: que la revolta –l’“home revoltat”– consentirà a examinar-se, i aprendrà à se conduire. Potser no podrà haver-hi revoltes “innocents”; però almenys arribaríem a contenir-les, o a contenir-nos, dins els termes d’una ‘culpabilitat raonable’”
Joan Fuster (Pròleg de l’edició de 1966)
L’home revoltat, amb traducció de Fuster i Palàcios, es va publicar per primera vegada en 1966 per l’editorial Vergara, dins de la col·lecció “Isard”. En setembre de 2021, a punt de començar l’Any Fuster, ha estat reeditat per Raig Verd com a número 23 de la col·lecció “Ciclogènesi”, però sense el pròleg de Fuster que portava l’edició de 1966, en aquest pròleg Fuster explica: “Tota l’energia positiva de la revolta queda compromesa –i contradita– per la sang de les víctimes. […] El projecte de Camus seria d’esbrinar si això és intrínsecament inevitable o si, al contrari, admet esmena. Per endavant, ell creu en l’esmena: que la revolta –l’“home revoltat”– consentirà a examinar-se, i aprendrà à se conduire. Potser no podrà haver-hi revoltes “innocents”; però almenys arribaríem a contenir-les, o a contenir-nos, dins els termes d’una ‘culpabilitat raonable’”.
Bon estiu i bones lectures!
- Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster