El document del mes de febrer continua en la mateixa línia del que us mostràrem el mes passat, si en gener poguéreu veure com controlava Fuster els llibres que anava adquirint per a la biblioteca, en febrer volem parlar-vos d’un conjunt de fitxes, datades entre 1945 i 1964, on anotava els articles que escrivia, en quina capçalera els publicava i, el que és més important, com els havia signat a l’hora de publicar-los: Joan Fuster, J. Fuster, J.F., F.O., o també si s’havien publicat anònimament o amb algun pseudònim.
Les fitxes estan classificades en:
1. Temes generals. Actualitat. 107 fitxes
2. Literatura antiga. 60 fitxes
3. Recensions de llibres. 69 (a) + 39 (b)
4. Comentaris circumstàncies. 12 fitxes
5. Recensions (a l’obra de Joan Fuster). 91 fitxes
1. Pintura, escultura. 21 fitxes
2. Cinema. 6 fitxes
A-B. “Jornada de las artes y las letras”, 51 fitxes.
D. Miscel·lània. 15 fitxes
Aquesta és la classificació temàtica dels blocs de fitxes, la informació que cadascuna aporta individualment és el títol de l’article, com va aparéixer signat, la data de publicació i la capçalera; a més, algunes poques tenen també un camp d’observacions.
Pel que fa a les capçaleres trobem, entre d’altres, Verbo, Claustro, Levante, Las Províncias, Hoja del Lunes, Pont Blau, Serra d’Or, La Nostra Revista, Quart Creixent, textos per a pròlegs i llibrets de falla, etc.
“per què no utilitzava sempre Fuster el seu nom a l’hora de signar textos? ”
La informació més interessant d’aquestes fitxes és que ens diuen com anava signat l’article, i açò ha permés demostrar que molts articles publicats amb un pseudònim o sense signar són de Fuster. Però, per què no utilitzava sempre Fuster el seu nom a l’hora de signar textos? El principal motiu, tot i que no l’únic, és que en algunes capçaleres feia tantes col·laboracions en un mateix número que haguera resultat excessiu signar tots els articles. Un dels casos més evidents és el de la revista Verbo –de la qual ja us hem parlat en altres ocasions en el Document del Mes– en què, de vegades, la pràctica totalitat del número la feien entre ell i José Albi, per tant utilitzà diversos pseudònims, com per exemple T. Blanch o Jorge F. March i en publicà moltíssims anònimament. Si voleu aprofundir en aquest tema us recomanem la lectura de l’article «Pseudònims i anònims de Joan Fuster en la revista Verbo (1946-1956)» de la investigadora Mireia Ferrando Simon, publicat en el núm. 2 de la Revista Valenciana de Filologia, i disponible a text complet en línia. El qual és fruit de la investigació que va dur a terme l’autora dintre d’un projecte de col·laboració entre l’Espai i la Càtedra Joan Fuster.
El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 14-2-2019
- Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster