Falles de poble

Falles de poble

Tornem a estar en març, mes que a València és sinònim de Falles, tot i que enguany, amb la pandèmia, sembla que tampoc podrem gaudir-les amb normalitat.

Com a Document del Mes hem triat altre dels molts textos que Fuster va dedicar a la festa fallera, en aquest cas es tracta de “Falles de poble” que es va publicar en 1956, ara fa 65 anys, en el Llibret de la Falla del Mercat i Falla del Foc. Tot i ser un text de 1956 no apareix al recopilatori de 1967 Combustible per a Falles, que inclou molts textos de Fuster sobre la festa publicats en diverses capçaleres entre 1954 i 1967 i del que ja vos hem parlat en altres ocasions, el que prova que són moltíssims els escrits de l’autor sobre aquest tema.

 

“Falles de poble” 1956.

 

En el text que hem triat Fuster fa un recorregut pels possibles orígens de la festa, tant a la capital com als pobles dels voltants, i la compara amb altres que també tenen el foc com a protagonista, les dedicades a sant Antoni i a sant Joan.

Al Centre de Documentació conservem l’original del llibret, a l’hemeroteca, i els dos fulls del mecanoscrit, a l’arxiu. Us deixem imatges de tots dos perquè el pugueu llegir complet.

Gaudiu-ne la lectura!

Mecanoscrit de “Falles de poble”
Falles de poble

Falles de poble

Tornem a estar en març, mes que a València és sinònim de Falles, tot i que enguany, amb la pandèmia, sembla que tampoc podrem gaudir-les amb normalitat.

Com a Document del Mes hem triat altre dels molts textos que Fuster va dedicar a la festa fallera, en aquest cas es tracta de “Falles de poble” que es va publicar en 1956, ara fa 65 anys, en el Llibret de la Falla del Mercat i Falla del Foc. Tot i ser un text de 1956 no apareix al recopilatori de 1967 Combustible per a Falles, que inclou molts textos de Fuster sobre la festa publicats en diverses capçaleres entre 1954 i 1967 i del que ja vos hem parlat en altres ocasions, el que prova que són moltíssims els escrits de l’autor sobre aquest tema.

 

“Falles de poble” 1956.

 

En el text que hem triat Fuster fa un recorregut pels possibles orígens de la festa, tant a la capital com als pobles dels voltants, i la compara amb altres que també tenen el foc com a protagonista, les dedicades a sant Antoni i a sant Joan.

Al Centre de Documentació conservem l’original del llibret, a l’hemeroteca, i els dos fulls del mecanoscrit, a l’arxiu. Us deixem imatges de tots dos perquè el pugueu llegir complet.

Gaudiu-ne la lectura!

Mecanoscrit de “Falles de poble”
Falles de poble

Falles de poble

Tornem a estar en març, mes que a València és sinònim de Falles, tot i que enguany, amb la pandèmia, sembla que tampoc podrem gaudir-les amb normalitat.

Com a Document del Mes hem triat altre dels molts textos que Fuster va dedicar a la festa fallera, en aquest cas es tracta de “Falles de poble” que es va publicar en 1956, ara fa 65 anys, en el Llibret de la Falla del Mercat i Falla del Foc. Tot i ser un text de 1956 no apareix al recopilatori de 1967 Combustible per a Falles, que inclou molts textos de Fuster sobre la festa publicats en diverses capçaleres entre 1954 i 1967 i del que ja vos hem parlat en altres ocasions, el que prova que són moltíssims els escrits de l’autor sobre aquest tema.

 

“Falles de poble” 1956.

 

En el text que hem triat Fuster fa un recorregut pels possibles orígens de la festa, tant a la capital com als pobles dels voltants, i la compara amb altres que també tenen el foc com a protagonista, les dedicades a sant Antoni i a sant Joan.

Al Centre de Documentació conservem l’original del llibret, a l’hemeroteca, i els dos fulls del mecanoscrit, a l’arxiu. Us deixem imatges de tots dos perquè el pugueu llegir complet.

Gaudiu-ne la lectura!

Mecanoscrit de “Falles de poble”
Falles de poble

Falles de poble

Tornem a estar en març, mes que a València és sinònim de Falles, tot i que enguany, amb la pandèmia, sembla que tampoc podrem gaudir-les amb normalitat.

Com a Document del Mes hem triat altre dels molts textos que Fuster va dedicar a la festa fallera, en aquest cas es tracta de “Falles de poble” que es va publicar en 1956, ara fa 65 anys, en el Llibret de la Falla del Mercat i Falla del Foc. Tot i ser un text de 1956 no apareix al recopilatori de 1967 Combustible per a Falles, que inclou molts textos de Fuster sobre la festa publicats en diverses capçaleres entre 1954 i 1967 i del que ja vos hem parlat en altres ocasions, el que prova que són moltíssims els escrits de l’autor sobre aquest tema.

 

“Falles de poble” 1956.

 

En el text que hem triat Fuster fa un recorregut pels possibles orígens de la festa, tant a la capital com als pobles dels voltants, i la compara amb altres que també tenen el foc com a protagonista, les dedicades a sant Antoni i a sant Joan.

Al Centre de Documentació conservem l’original del llibret, a l’hemeroteca, i els dos fulls del mecanoscrit, a l’arxiu. Us deixem imatges de tots dos perquè el pugueu llegir complet.

Gaudiu-ne la lectura!

Mecanoscrit de “Falles de poble”
Joan Serrallonga: Vida i mite del famós bandoler

Joan Serrallonga: Vida i mite del famós bandoler

Un dels principals motius de la seua mitificació és que sempre robava els més rics, fins i tot es va emportar un carregament d’impostos reials i una posta amb diners de l’Estat
En aquest primer Document del Mes de 2021 volem celebrar que enguany es compleixen seixanta anys de la publicació, en 1961, per l’Editorial Aedos, com a número 29 de la col·lecció Biblioteca biogràfica catalana, de Joan Serrallonga: Vida i mite del famós bandoler, llibre en col·laboració entre l’historiador Joan Reglà, qui es va ocupar de la vida i la realitat històrica del personatge i Joan Fuster, qui estudià la dimensió cultural, literària i popular del mite.

El llibre, que inclou il·lustracions, apèndix documental i índexs, té 3 parts, les dues primeres a càrrec de Reglà i la tercera de Fuster:

Primera part: L'ambient

I.- La crisi econòmica
II.- La crisi social
III.- La crisi política

Segona part: L'home

I.- Els començaments d’en Serrallonga (1622-1627)
II.- Serrallonga, cap del bandolerisme català (1628-1632)
III.- La fi d’en Serrallonga (1633)

Tercera part: El mite

I.- Esquema d’un bandoler català del Barroc
II.- “El catalán Serrallonga”
III.- El Serrallonga popular
IV.- Serrallonga, heroi romàntic
V.- Final d’una llegenda
Coberta de l’edició de 1961

El nom real de Joan Serrallonga fou Joan Sala i Ferrer (Viladrau, 21 d’abril de 1594 – Barcelona, 8 de gener de 1634) i el seu mite s’ha perpetuat al llarg dels segles en romanços, cançons populars, auques, obres de teatre, novel·les i fins i tot balls. Un dels principals motius de la seua mitificació és que sempre robava els més rics, fins i tot es va emportar un carregament d’impostos reials i una posta amb diners de l’Estat. Encara que no hi ha constància que repartira mai cap botí entre els pobres sempre va gaudir de la simpatia de les classes més baixes.

El mite literari de Serrallonga

En el primer capítol de la seua aportació al llibre, Esquema d’un bandoler català del Barroc Fuster comença explicant la importància d’aquest fenomen social i polític del bandolerisme català, que va aplegar a influir en autors espanyols de l’època com Lope de Vega, Cervantes o Tirso de Molina. Aquesta col·laboració entre Reglà i Fuster és considerada pels estudiosos una de les aportacions més importants als estudis sobre el bandolerisme. La part de Fuster també es va publicar posteriorment de manera independent, sense l’estudi de Reglà, amb el títol El mite literari de Serrallonga.

Portada Serrallonga vida i mite
Il·lustracions sobre
el ball de Serrallonga

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió (8-1-2021)

Joan Serrallonga: Vida i mite del famós bandoler

Joan Serrallonga: Vida i mite del famós bandoler

Un dels principals motius de la seua mitificació és que sempre robava els més rics, fins i tot es va emportar un carregament d’impostos reials i una posta amb diners de l’Estat
En aquest primer Document del Mes de 2021 volem celebrar que enguany es compleixen seixanta anys de la publicació, en 1961, per l’Editorial Aedos, com a número 29 de la col·lecció Biblioteca biogràfica catalana, de Joan Serrallonga: Vida i mite del famós bandoler, llibre en col·laboració entre l’historiador Joan Reglà, qui es va ocupar de la vida i la realitat històrica del personatge i Joan Fuster, qui estudià la dimensió cultural, literària i popular del mite.

El llibre, que inclou il·lustracions, apèndix documental i índexs, té 3 parts, les dues primeres a càrrec de Reglà i la tercera de Fuster:

Primera part: L'ambient

I.- La crisi econòmica
II.- La crisi social
III.- La crisi política

Segona part: L'home

I.- Els començaments d’en Serrallonga (1622-1627)
II.- Serrallonga, cap del bandolerisme català (1628-1632)
III.- La fi d’en Serrallonga (1633)

Tercera part: El mite

I.- Esquema d’un bandoler català del Barroc
II.- “El catalán Serrallonga”
III.- El Serrallonga popular
IV.- Serrallonga, heroi romàntic
V.- Final d’una llegenda
Coberta de l’edició de 1961

El nom real de Joan Serrallonga fou Joan Sala i Ferrer (Viladrau, 21 d’abril de 1594 – Barcelona, 8 de gener de 1634) i el seu mite s’ha perpetuat al llarg dels segles en romanços, cançons populars, auques, obres de teatre, novel·les i fins i tot balls. Un dels principals motius de la seua mitificació és que sempre robava els més rics, fins i tot es va emportar un carregament d’impostos reials i una posta amb diners de l’Estat. Encara que no hi ha constància que repartira mai cap botí entre els pobres sempre va gaudir de la simpatia de les classes més baixes.

El mite literari de Serrallonga

En el primer capítol de la seua aportació al llibre, Esquema d’un bandoler català del Barroc Fuster comença explicant la importància d’aquest fenomen social i polític del bandolerisme català, que va aplegar a influir en autors espanyols de l’època com Lope de Vega, Cervantes o Tirso de Molina. Aquesta col·laboració entre Reglà i Fuster és considerada pels estudiosos una de les aportacions més importants als estudis sobre el bandolerisme. La part de Fuster també es va publicar posteriorment de manera independent, sense l’estudi de Reglà, amb el títol El mite literari de Serrallonga.

Portada Serrallonga vida i mite
Il·lustracions sobre
el ball de Serrallonga

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió (8-1-2021)