por Enric Alforja | Ene 8, 2021 | Sin categorizar
Un dels principals motius de la seua mitificació és que sempre robava els més rics, fins i tot es va emportar un carregament d’impostos reials i una posta amb diners de l’Estat
En aquest primer
Document del Mes de 2021 volem celebrar que enguany es compleixen
seixanta anys de la publicació, en 1961, per l’
Editorial Aedos, com a número 29 de la col·lecció
Biblioteca biogràfica catalana, de
Joan Serrallonga:
Vida i mite del famós bandoler, llibre en col·laboració entre l’historiador
Joan Reglà, qui es va ocupar de la vida i la realitat històrica del personatge i
Joan Fuster, qui
estudià la dimensió cultural, literària i popular del mite.
El llibre, que inclou il·lustracions, apèndix documental i índexs, té 3 parts, les dues primeres a càrrec de Reglà i la tercera de Fuster:
I.- La crisi econòmica
II.- La crisi social
III.- La crisi política
I.- Els començaments d’en Serrallonga (1622-1627)
II.- Serrallonga, cap del bandolerisme català (1628-1632)
III.- La fi d’en Serrallonga (1633)
I.- Esquema d’un bandoler català del Barroc
II.- “El catalán Serrallonga”
III.- El Serrallonga popular
IV.- Serrallonga, heroi romàntic
V.- Final d’una llegenda
Coberta de l’edició de 1961
El nom real de Joan Serrallonga fou Joan Sala i Ferrer (Viladrau, 21 d’abril de 1594 – Barcelona, 8 de gener de 1634) i el seu mite s’ha perpetuat al llarg dels segles en romanços, cançons populars, auques, obres de teatre, novel·les i fins i tot balls. Un dels principals motius de la seua mitificació és que sempre robava els més rics, fins i tot es va emportar un carregament d’impostos reials i una posta amb diners de l’Estat. Encara que no hi ha constància que repartira mai cap botí entre els pobres sempre va gaudir de la simpatia de les classes més baixes.
El mite literari de Serrallonga
En el primer capítol de la seua aportació al llibre, “Esquema d’un bandoler català del Barroc” Fuster comença explicant la importància d’aquest fenomen social i polític del bandolerisme català, que va aplegar a influir en autors espanyols de l’època com Lope de Vega, Cervantes o Tirso de Molina. Aquesta col·laboració entre Reglà i Fuster és considerada pels estudiosos una de les aportacions més importants als estudis sobre el bandolerisme. La part de Fuster també es va publicar posteriorment de manera independent, sense l’estudi de Reglà, amb el títol El mite literari de Serrallonga.
Portada Serrallonga vida i mite
Il·lustracions sobre
el ball de Serrallonga
El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió (8-1-2021)
- Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster
por Enric Alforja | Ene 8, 2021 | Sin categorizar
Un dels principals motius de la seua mitificació és que sempre robava els més rics, fins i tot es va emportar un carregament d’impostos reials i una posta amb diners de l’Estat
En aquest primer
Document del Mes de 2021 volem celebrar que enguany es compleixen
seixanta anys de la publicació, en 1961, per l’
Editorial Aedos, com a número 29 de la col·lecció
Biblioteca biogràfica catalana, de
Joan Serrallonga:
Vida i mite del famós bandoler, llibre en col·laboració entre l’historiador
Joan Reglà, qui es va ocupar de la vida i la realitat històrica del personatge i
Joan Fuster, qui
estudià la dimensió cultural, literària i popular del mite.
El llibre, que inclou il·lustracions, apèndix documental i índexs, té 3 parts, les dues primeres a càrrec de Reglà i la tercera de Fuster:
I.- La crisi econòmica
II.- La crisi social
III.- La crisi política
I.- Els començaments d’en Serrallonga (1622-1627)
II.- Serrallonga, cap del bandolerisme català (1628-1632)
III.- La fi d’en Serrallonga (1633)
I.- Esquema d’un bandoler català del Barroc
II.- “El catalán Serrallonga”
III.- El Serrallonga popular
IV.- Serrallonga, heroi romàntic
V.- Final d’una llegenda
Coberta de l’edició de 1961
El nom real de Joan Serrallonga fou Joan Sala i Ferrer (Viladrau, 21 d’abril de 1594 – Barcelona, 8 de gener de 1634) i el seu mite s’ha perpetuat al llarg dels segles en romanços, cançons populars, auques, obres de teatre, novel·les i fins i tot balls. Un dels principals motius de la seua mitificació és que sempre robava els més rics, fins i tot es va emportar un carregament d’impostos reials i una posta amb diners de l’Estat. Encara que no hi ha constància que repartira mai cap botí entre els pobres sempre va gaudir de la simpatia de les classes més baixes.
El mite literari de Serrallonga
En el primer capítol de la seua aportació al llibre, “Esquema d’un bandoler català del Barroc” Fuster comença explicant la importància d’aquest fenomen social i polític del bandolerisme català, que va aplegar a influir en autors espanyols de l’època com Lope de Vega, Cervantes o Tirso de Molina. Aquesta col·laboració entre Reglà i Fuster és considerada pels estudiosos una de les aportacions més importants als estudis sobre el bandolerisme. La part de Fuster també es va publicar posteriorment de manera independent, sense l’estudi de Reglà, amb el títol El mite literari de Serrallonga.
Portada Serrallonga vida i mite
Il·lustracions sobre
el ball de Serrallonga
El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió (8-1-2021)
- Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster
por Espai Joan Fuster | Ene 9, 2018 | Noticies, Programació Cultural, Sin categorizar
El pròxim divendres 12 de gener, À Punt farà des de Sueca el programa en directe fora dels estudis de Burjassot.
Es tracta del magazín de ràdio que presenta Jèssica Crespo, Al ras, que s’emet de dilluns a divendres de 10 a 13 h del matí. El programa es farà des de l’Espai Joan Fuster (carrer Sant Josep, 8-10).
Tindrem convidats com Salvador Ortells, director de l’Espai Joan Fuster o el grup de música Els Ullals, que actuaran en directe. Parlarem de diversos temes com la denominació d’origen de l’arròs, gastronomia o personatges il·lustres de Sueca.
Volem que ens acompanyeu! Vos convidem a vindre i a participar com a públic. L’entrada és lliure fins a completar l’aforament. Vos esperem!
L’equip d’Al ras.
Espai Joan Fuster és un centre de difusió de l’obra de l’escriptor suecà. La seua finalitat és conservar, gestionar i difondre el fons que ens va llegar.
por Espai Joan Fuster | Jul 4, 2017 | Document del mes, Sin categorizar
Per al mes de juliol, que Sueca celebra la tradicional festivitat dels Benissants de la Pedra, el Centre de Documentació Joan Fuster ha triat uns fragments del mecanoscrit “Significació espiritual de la Muntanyeta dels Sants”, signat per Fuster en setembre de 1944.
La Muntanyeta és, en paraules seues: “Símbol religiós i geològic -que és com dir: dues vegades etern-, com li cal a esta terra nostra, dolça i forta, amiga del sol i veïna de la mar…”.
“Non omnis moriar…”, un tòpic horacià que es tradueix com “No moriré del tot…”. .
Destaquem el lema que va escollir per a signar el text “Non omnis moriar…”, un tòpic horacià que es tradueix com “No moriré del tot…”. De fet, ningú no mor del tot mentre el recorden.
Bon estiu a totes i a tots, tornarem en setembre amb més documents!
Espai Joan Fuster és un centre de difusió de l’obra de l’escriptor suecà. La seua finalitat és conservar, gestionar i difondre el fons que ens va llegar.
por Espai Joan Fuster | Jun 19, 2017 | Conferències, Música, Programació Cultural, Sin categorizar, Tertúlies de ca Fuster
Espai Joan Fuster és un centre de difusió de l’obra de l’escriptor suecà. La seua finalitat és conservar, gestionar i difondre el fons que ens va llegar.
por Espai Joan Fuster | Abr 22, 2017 | Sin categorizar
Des de l’Espai Joan Fuster, celebrem el Dia Internacional del Llibre recordant un dels aforismes més citats de Joan Fuster:
«Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.»
La fotografia pertany a un exemplar de treball d’Heretgies, revoltes i sermons, amb correccions i notes per a una segona edició [1979]. Està exposat al Museu Joan Fuster, a la vitrina de la secció “Obres i treballs”. Fuster no només rellegia els llibres d’altres autors, sinó també els seus, sempre amb la voluntat de millorar. Gran lliçó.
Treball d’Heretgies, revoltes i sermons, amb correccions i notes per a una segona edició [1979]
Espai Joan Fuster és un centre de difusió de l’obra de l’escriptor suecà. La seua finalitat és conservar, gestionar i difondre el fons que ens va llegar.
