Parlament de la Societat Catalana de Comunicació en l’homenatge a Joan Fuster

by Espai Joan Fuster | abr. 25, 2018 | Programació Cultural

Excel·lentíssima alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit Iranzo; regidor de Cultura, Vicent Baldoví Martines; director de l’Espai Joan Fuster, Salvador Ortells Miralles, membres de la Junta de la Societat Catalana de Comunicació i la resta dels presents.

L’any 1990, la junta directiva de la Societat Catalana de Comunicació, que és una filial de l’Institut d’Estudis Catalans, presidida per Josep Maria Casasús, va acordar nomenar Joan Fuster i Ortells Soci d’Honor d’aquesta Societat. També ho són Albert Manent, Joaquim Molas i un altre valencià, l’historiador de la premsa i la cultura que fou Ricard Blasco.

És correcte de remarcar, que Joan Fuster va ser nomenat soci d’honor per decisió unànime de la junta de la Societat Catalana de Comunicació en reconeixement dels seus treballs quals al capdavall han resultat rellevants en l’estudi, no només dels temes de periodisme, sinó que també dels d’assaigs en la llengua pròpia. Sobretot, per les “Notes per a una introducció a l’estudi de Josep Pla”, que obren l’edició d’El quadern gris, on, per primera vegada, un estudiós afirma que l’autor empordanès era, per damunt de tot, un periodista. Però també per la seva extraordinària síntesi d’història crítica a Literatura catalana contemporània (1971), la qual conté moltes observacions afinades sobre l’exercici del periodisme en la nostra llengua i sobre l’obra dels autors que conrearen aquesta modalitat d’escriptura.

Considerem necessari reforçar els ponts que ens uneixen com a territoris d’una llengua i una cultura comuna, que fou sempre una aspiració bàsica en els objectius intel·lectuals que sempre defensà en Joan Fuster.

D’altra banda, és clar, hi ha el fruit de l’expressió periodística de Fuster, que constitueix un corpus discursiu format per més de 3.700 articles que va publicar, durant més de trenta anys, en diferents diaris i revistes de, València Barcelona i Madrid.
Com tants d’altres autors, Fuster vivia dels recursos que rebia d’escriure a la premsa. Fou això el que li va permetre consagrar-se com a escriptor. Des dels anys 50 fins a mitjan dels vuitanta del segle passat, va publicar articles ininterrompudament. En les dècades de 1960 i 1970, que van ser el seu període més fecund, de vegades publicà una vintena de textos periodístics al mes.

El seu articulisme està lligat a la seva obra de pensament. “L’articulística fusteriana és, sobretot, un periodisme d’idees, un periodisme concebut com una de les dimensiones fonamentals del seu assagisme general”, diu Josep Maria Casasús.

D’altra banda, per la seva obra sobre els diversos camps de la cultura, cal tenir present que Fuster està considerat l’assagista en català més important de la segona meitat del segle XX. I en aquest context, cal inserir la remarca d’Enric Sòria, que les obres de Joan Fuster, en el seu conjunt es podien considerar com a “idees sobre idees”.

No glosarem ara i ací les característiques ni l’empremta que ha deixat aquesta obra. No és ni el lloc ni el moment. D’això ja en tindrem temps més tard, en la taula rodona que hem organitzat per a aquesta vesprada. Però no puc deixar de subratllar que va ser mitjançant aquells articles que Joan Fuster va donar a conèixer una sèrie de temes de debat com ara el “fet valencià” i una nova consciència de Països Catalans, continguda especialment en Nosaltres els valencians, publicat el 1962, una obra que tindria un gran efecte sobre les idees de molts de nosaltres.

A diferència d’altres autors que practiquen un periodisme d’observació i de descripció de fets reals, Fuster feu una elaboració teòrica més personal, de recerca especulativa, hereva, segons Josep Maria Casasús, de la tradició recent de la Notícia de Catalunya de Vicens Vives i d’altres fonts, però també de la gran articulística anglesa del segle XVIII, que és on arrela l’article de costums, model del modern de crítica eticosocial i literària.

Per tot això, la junta directiva de la SCC, en nom del conjunt dels socis, en el seu moment, va acordar d’organitzar aquesta jornada aquí, a Sueca. Vam considerar que era millor manera, al nostre abast, de tornar a retre homenatge i reconeixement al que fou el nostre Soci d’Honor, quan ja han transcorregut més de 25 anys del seu traspàs, però sobretot, quan s’acaba d’acomplir el primer aniversari de la inauguració, el gener de 2017, de ‘’Espai Joan Fuster, un centre de difusió i de recerca al voltant de la figura i de l’obra del que està considerat, a més d’assagista i referent cultural i un dels articulistes més reeixits de la segona meitat del segle XX dins de l’espai comú de la llengua catalana.

Avui, compareix a Sueca, la junta directiva de la Societat Catalana de Comunicació per tal de renovar el nomenament de Joan Fuster com a Membre d’Honor de la nostra Societat. I ho fem ara perquè creiem que és més necessari que mai de continuar reivindicant la seva figura i la seva obra. Justament ara, quan gràcies a l’Espai Joan Fuster, centre de divulgació i de recerca, i així com gràcies a la càtedra de la Universitat de València que duu el seu nom i a l’Ajuntament de Sueca, s’ha produït una forta empenta en la promoció i la difusió de la figura i l’obra del nostre homenatjat.

També ara més que mai, tal com volia el nostre homenatjat, considerem necessari reforçar els ponts que ens uneixen com a territoris d’una llengua i una cultura comuna, que fou sempre una aspiració bàsica en els objectius intel·lectuals que sempre defensà en Joan Fuster.
I volem fer-ho a Sueca, el poble del nostre gran assagista, on va desplegar una activitat intel·lectual de primer ordre com queda acreditada en els llibres i en els articles als periòdics els quals, en el seu conjunt, reclamen encara admiració i lectura. Aquest és, sens dubte, el millor homenatge que es pot retre a un gran escriptor.

Societat Catalana de Comunicació
Sueca, 20 d’abril de 2018

Espai Joan Fuster

Espai Joan Fuster és un centre de difusió de l’obra de l’escriptor suecà. La seua finalitat és conservar, gestionar i difondre el fons que ens va llegar.