Parlament de Josep Lluís Ribes sobre la poesia de Vicent Nàcher previ al recital de Confiteor del divendres 13 de desembre

Parlament de Josep Lluís Ribes sobre la poesia de Vicent Nàcher previ al recital de Confiteor del divendres 13 de desembre

per | des. 18, 2019 | Programació Cultural

UN TROS DE CEL A LES BUTXAQUES (Presentació)
Espai Fuster – 13-12-2019

Bona vesprada a totes i a tots, amigues i amics de la poesia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies també a l’Espai Fuster per acollir-nos en la seua programació cultural i gràcies a l’ajuntament de Sueca per la difusió donada a l’acte.

Farà cosa d’un mes, l’hispanista Ian Gibson deia,
en un homenatge a Antonio Machado a Torrent,
que “a ningun poeta se’l llig tant com se l’hauria de llegir”.
Un poemari de Vicent Nàcher de 2015, portava per títol
Les flors que creixen als marges.
¿Podrien ser les flors, la poesia; i els marges del camí, els marges de la literatura?
Alguna cosa passa amb la poesia quan no crida a les masses com ocorre amb la narrativa. Quina o quines són les causes?
És un bon tema de reflexió.
Ens ho hauríem de fer mirar, també, i especialment, aquells que ens dediquem a la docència.

Vicent Nàcher Ferrero naix cada dia per a viure i escriure a Algemesí i és presoner de la poesia des de finals dels 80.
La nostra amistat és coetània.
Farà uns 35 anys que entre els seus dits raja, a doll,
paraules i versos, que omplin gots de poesia que sempre ha volgut, i cada vegada més, que fora fresca i transparent.

Hui ens porta l’últim got que ha emplenat: Un tros de cel a les butxaques.
51 poemes, molts dels quals provoquen un efecte estrany, molt estrany, un efecte mirall que resulta pertorbador.
Els lliges, i hi trobes un poeta que mostra les quatre raons de la seua existència i tots els seus abismes, i alhora, perceps, i quedes convençut, que eixe poeta ets tu, lector, lectora, amb les teues quatre raons per existir i tots els abismes que tems.
El poeta, com tu, és un home de conviccions, i d’incoherències.
El poeta, com tu, s’esgarrifa dia sí i dia també quan veu que l’existència arrapa els individus indefensos, els oblidats, els perduts, els abandonats, els vulnerables. Tant de bo no et toque a tu!
El poeta, com tu, ha nascut, també, per estimar la seua llengua
i amb ella embolcalla el poema de cada dia.
El poeta, com tu, passa la vida entre desenganys i amb la pena d’allò que li hauria agradat ser… i que no ha sigut.

El poeta, com tu, mataria per una sobredosi
de presents irrepetibles.
El poeta, com tu, sap que la mort és l’única veritat.
Un poeta com tu, com jo,
un poeta que vol ser un entre tants.
Així les coses, la poètica de Vicent és la poètica de la Veritat. Amb majúscules. Perquè només les paraules donen sentit a una vida que no en té massa i, entrellaçades, en versos, en poemes,
en llibres, fan de pont entre nosaltres per constatar
que som un en la nostra diferència,
per apropar-nos a qui pateix
i per motivar-nos cap a l’acció.
Perquè un món que no t’agrada, t’exigeix utopia i no passivitat.

I ell, Vicent, confia la seua acció personal en la paraula.
Perquè davant un món tan poc poètic, cal reconstruir-lo
amb la força de les paraules.
Perquè només la paraula oculta la bèstia que som
i ens pot fer semblar humans.
Perquè els seus versos són l’aportació que vol fer al benestar col·lectiu.
El verb, només el verb, té la propietat de fer suportable la vida que li ha tocat al poeta, la vida que ens ha tocat, i trastocat, a cadascú de nosaltres.

Metàfores, imatges, reiteracions, paral·lelismes, poesia que voldria ser prosa i prosa que esdevé poesia.
I punts i seguits que no trobes allà on voldries i penses que per algun motiu serà.
I comes i comes, que et fan alenar, que et fan callar.
I encavalcaments continus que et fan estar a l’aguait del valor de cada sintagma esgarrat, de cada paraula que ha quedat solitària a punt de caure vers avall, de cada so que fa eco mentre recerques la línia següent.
Hi trobes que allò que diu, i com diu, no es pot dir de millor manera. I així és i així ho estic dient, aprofitant-me d’algunes expressions del poeta que m’han lletraferit mentre recorria les seues línies i les seues pàgines.
Ho puc dir més alt que ell…, però no ho puc dir millor.

Vicent no l’esmenta, però amb el segon poema m’ha vingut a la ment el genial Ramon Llull. Ramon posà en joc la seua fe religiosa, la seua fe en la raó i la seua fe amb la llengua pròpia, tot alhora, per un ideari, escriure el llibre, l’Art, l’artifici amb el qual el seu objectiu vital, la salvació de la humanitat, esdevindria un fet.
Era un desig suprem, gratuït, generós,
el motor de totes les seues forces per a una vida hiperactiva.
En l’intent d’escriure aquest llibre, de trobar-lo, en va escriure centenars.
Així és el poeta, així és també Vicent, a la recerca del poema redó, del vers perfecte, de la paraula justa, exacta, que el redimisca de la vida i concedisca el miracle de la immortalitat.
Perquè tots els poemes són el poema.
I per si no quedava clar, ens ho recorda en el penúltim, demanant disculpes per l’obvietat: “perdoneu-me si ja us ho havia dit”. Reafirmant així que és un mariner dels versos, que les paraules són els seus rems i que escriure no sols li dona vida, sinó que és la seua vida.

Una idea així expressava una estrofa de Joan Fuster en un poema-homenatge a Miquel Costa i Llobera:

“El món en la paraula del poeta
se salva, es redimeix de l’aventura.
Ell (el poeta), el nostre (el món), va fer-lo mite i norma,
virtual i certíssim”.

(Joan Fuster)

I vaig acabant. El poema titulat “Vicent Camps” és un homenatge a la passió lírica d’una persona i, alhora, una lloança als lectors de poesia que saben declamar i fan que els enfilalls de versos, els seus sons i els seus silencis, estiguen a l’abast de l’oïda atenta que busca el goig.

I ve així al cas parlar del grup Confiteor.
Si no existiren, caldria inventar-los a Algemesí, d’on són, i potser a moltes altres localitats, com a Sueca.
Ens calen més rapsodes, ens calen belles veus que reciten textos literaris en veu alta, de tal manera que els recreen, els donen nous volums i matisos, altres textures distintes de l’original,
altres dimensions sensorials que, gaudides en moments tan especials com el d’avui, ens acompanyaran per sempre més
quan els retrobem, els mateixos textos literaris, escrits al paper.
Confiteor. Paraules, música i versos, és un col·lectiu d’amigues i amics que van rescatar, per deliri poètic, l’ofici dels rapsodes
i que uniren a la paraula, la música en directe, la interpretació i la dramatització.
L’any que ve farà 30 anys que camineu junts. Us felicitem,
i ens felicitem que així siga i que us trobem ara i ací.

Gaudirem a continuació del recital d’algunes estrofes d’Un tros de cel a les butxaques, amb les cordes vocals i la interpretació de Ximo Matalí, Joan Paredes, Empar Niclòs, Pere Blanco, Joan Nàcher i Vicent Nàcher, i amb el generós acompanyament de les cordes de les guitarres de Josep Maravilla i de Néstor Mont. Dos guitarristes, dos músics de llarga trajectòria. Josep, per exemple, ha acompanyat a Dani Miquel. Néstor, per exemple, ha col·laborat amb Pep Gimeno, Botifarra.

Ells són els protagonistes d’aquesta vesprada inoblidable.

Vicent diria que açò d’avui, a Sueca,
a la casa de Fuster, també poeta,
amb vosaltres com a públic…
és una petita cosa TAN GRAN, que li deixarà un record perenne.

De segur que a tots nosaltres també. Mil gràcies, amics.

 

Josep-Lluís Ribes Ros

Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Sueca (Ribera Baixa)

Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Sueca (Ribera Baixa)

per | oct. 14, 2019 | Programació Cultural

25 i 26 d’octubre de 2019
Coordinació: Vicent Pitarch (IEC) Salvador Ortells i Francesc Pérez Moragón (Espai Joan Fuster)

Des de 1990, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), en exercici de la funció que té encomanada d’acadèmia de la llengua, visita periòdicament indrets diversos de la nostra geografia lingüística. De l’Alguer o Eivissa al Matarranya, d’Andorra o Perpinyà al Carxe, tot passant per diverses ciutats i seus universitàries, la Secció Filològica persegueix un doble objectiu: donar a conèixer el seu treball regular als diversos actors del territori i, al mateix temps, informar-se de l’estat de la llengua del país i dels anhels, percepcions i reivindicacions de la gent que l’habita. Morella, Castelló de la Plana, València, Alcoi, Alacant, Elx, Novelda i Guardamar constitueixen l’itinerari valencià que han fet les Jornades de la Secció Filològica.

 

Capital de la Ribera Baixa, Sueca forma part de les ciutats representatives de les comarques centrals del País Valencià; amb el terme situat dins el Parc Natural de l’Albufera, l’arròs ha estat el conreu hegemònic de la seva producció agrària d’ençà del segle XVII. Fou no solament el bressol sinó també la ciutat de per vida escollida lliurement pel seu fill més il·lustre, Joan Fuster i Ortells, un prosista cabdal de la literatura catalana del segle XX i autor d’assaigs rellevants dins la cultura europea contemporània.

La visita a l’Espai Joan Fuster, un centre cultural de referència al País Valencià d’avui, constitueix una invitació a noves reflexions sobre l’univers literari fusterià, així com sobre temes diversos, tals com l’activitat literària al país o els índexs de lectura, els malnoms suecans o la presentació de la Càtedra Joan Fuster. El coneixement de l’Albufera i del patrimoni urbà de Sueca hi aporten al·licients complementaris.

Claustre de l’IEC, Barcelona
(fotografia de l’IEC)

Museu Joan Fuster, Sueca
(fotografia d’Eloi Càrcel, propietat de l’Espai Joan Fuster)

Organitzen aquestes jornades la Secció Filològica de l’IEC i l’Espai Joan Fuster, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sueca, de la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València i de la Fundació Bancària ”la Caixa”.

Divendres 25 d’octubre
Espai Joan Fuster (carrer de Sant Josep, 8-10)

18.30 h Obertura de les Jornades a càrrec de Joan Carles Vázquez, regidor de Cultura; Salvador Ortells, director de l’Espai Joan Fuster, i M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC

18.50 h Juli Capilla, escriptor i editor Les societats literàries al País Valencià

19.10 h Gemma Lluch, professora de la Universitat de València L’índex de lectura en català al País Valencià

19.30 h Ferran Carbó, professor de la Universitat de València i coordinador de la Càtedra Joan Fuster La Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València

19.50 h Salvador Ortells, director de l’Espai Joan Fuster Joan Fuster, poeta oblidat

20.10 h Francesc Pérez Moragón, director d’honor i assessor extraordinari de l’Espai Joan Fuster El món de Joan Fuster

20.40 h Col·loqui

21.10 h Cloenda de la sessió

Dissabte 26 d’octubre
Antic Molí de l’Arròs Espai Joan Fuster

(Es durà a terme a l’Espai Joan Fuster en previsió de possibles inclemències meteorològiques).

9.00 h Antoni Carrasquer, bibliotecari municipal de Sueca i cronista de la ciutat Els malnoms suecans

Otradanza i Colectivo Glovo actuaràn a l’Espai Joan Fuster a la 29a Mostra de MIM

Otradanza i Colectivo Glovo actuaràn a l’Espai Joan Fuster a la 29a Mostra de MIM

per | set. 10, 2018 | Programació Cultural

Otradanza i Colectivo Glovo actuaràn a l’Espai Joan Fuster dins de la programació del MIM 2018.
Podeu adquirir les entrades a la web del MIM en el següent enllaç https://mimsueca.com/informacio-i-venda/

COLECTIVO GLOVO
M A P A

Amb la necessitat d’explorar nous llenguatges i formes, Glovo naix el 2016 i malgrat el seu breu recorregut i a la joventut dels seus integrants ja ha participat en diversos festivals nacionals i internacionals. Basat en el món dels refugiats i les fronteres, Mapa situa a dos intèrprets en una relació d’aproximació i allunyament, de poder i de revolta, compartint una mateixa premissa comuna: la impossibilitat de frontera amb nosaltres mateixos.

Més informació a https://mimsueca.com/project/m-a-p-a/

OTRADANZA
RITO
ELX

Amb un llenguatge físic i poètic, Asun Noales crea OtraDanza el 2007. Les seues peces s’han presentat en espais i festivals de referència i han visitat més de quinze països. En Rito, en el qual suma al seu equip a l’artista visual Susana Guerrero, es fusiona la dansa amb les arts plàstiques per a convidar a l’espectador a viure una litúrgia escènica, la celebració d’un mite que ens explica, a través del cos, l’escultura, la llum i el so, aspectes de la condició humana i de les forces de la naturalesa.

Més informació a https://mimsueca.com/project/otradanza/

 

 

 

Parlament de la Societat Catalana de Comunicació en l’homenatge a Joan Fuster

Parlament de la Societat Catalana de Comunicació en l’homenatge a Joan Fuster

per | abr. 25, 2018 | Programació Cultural

Excel·lentíssima alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit Iranzo; regidor de Cultura, Vicent Baldoví Martines; director de l’Espai Joan Fuster, Salvador Ortells Miralles, membres de la Junta de la Societat Catalana de Comunicació i la resta dels presents.

L’any 1990, la junta directiva de la Societat Catalana de Comunicació, que és una filial de l’Institut d’Estudis Catalans, presidida per Josep Maria Casasús, va acordar nomenar Joan Fuster i Ortells Soci d’Honor d’aquesta Societat. També ho són Albert Manent, Joaquim Molas i un altre valencià, l’historiador de la premsa i la cultura que fou Ricard Blasco.

És correcte de remarcar, que Joan Fuster va ser nomenat soci d’honor per decisió unànime de la junta de la Societat Catalana de Comunicació en reconeixement dels seus treballs quals al capdavall han resultat rellevants en l’estudi, no només dels temes de periodisme, sinó que també dels d’assaigs en la llengua pròpia. Sobretot, per les “Notes per a una introducció a l’estudi de Josep Pla”, que obren l’edició d’El quadern gris, on, per primera vegada, un estudiós afirma que l’autor empordanès era, per damunt de tot, un periodista. Però també per la seva extraordinària síntesi d’història crítica a Literatura catalana contemporània (1971), la qual conté moltes observacions afinades sobre l’exercici del periodisme en la nostra llengua i sobre l’obra dels autors que conrearen aquesta modalitat d’escriptura.

Considerem necessari reforçar els ponts que ens uneixen com a territoris d’una llengua i una cultura comuna, que fou sempre una aspiració bàsica en els objectius intel·lectuals que sempre defensà en Joan Fuster.

D’altra banda, és clar, hi ha el fruit de l’expressió periodística de Fuster, que constitueix un corpus discursiu format per més de 3.700 articles que va publicar, durant més de trenta anys, en diferents diaris i revistes de, València Barcelona i Madrid.
Com tants d’altres autors, Fuster vivia dels recursos que rebia d’escriure a la premsa. Fou això el que li va permetre consagrar-se com a escriptor. Des dels anys 50 fins a mitjan dels vuitanta del segle passat, va publicar articles ininterrompudament. En les dècades de 1960 i 1970, que van ser el seu període més fecund, de vegades publicà una vintena de textos periodístics al mes.

El seu articulisme està lligat a la seva obra de pensament. “L’articulística fusteriana és, sobretot, un periodisme d’idees, un periodisme concebut com una de les dimensiones fonamentals del seu assagisme general”, diu Josep Maria Casasús.

D’altra banda, per la seva obra sobre els diversos camps de la cultura, cal tenir present que Fuster està considerat l’assagista en català més important de la segona meitat del segle XX. I en aquest context, cal inserir la remarca d’Enric Sòria, que les obres de Joan Fuster, en el seu conjunt es podien considerar com a “idees sobre idees”.

No glosarem ara i ací les característiques ni l’empremta que ha deixat aquesta obra. No és ni el lloc ni el moment. D’això ja en tindrem temps més tard, en la taula rodona que hem organitzat per a aquesta vesprada. Però no puc deixar de subratllar que va ser mitjançant aquells articles que Joan Fuster va donar a conèixer una sèrie de temes de debat com ara el “fet valencià” i una nova consciència de Països Catalans, continguda especialment en Nosaltres els valencians, publicat el 1962, una obra que tindria un gran efecte sobre les idees de molts de nosaltres.

A diferència d’altres autors que practiquen un periodisme d’observació i de descripció de fets reals, Fuster feu una elaboració teòrica més personal, de recerca especulativa, hereva, segons Josep Maria Casasús, de la tradició recent de la Notícia de Catalunya de Vicens Vives i d’altres fonts, però també de la gran articulística anglesa del segle XVIII, que és on arrela l’article de costums, model del modern de crítica eticosocial i literària.

Per tot això, la junta directiva de la SCC, en nom del conjunt dels socis, en el seu moment, va acordar d’organitzar aquesta jornada aquí, a Sueca. Vam considerar que era millor manera, al nostre abast, de tornar a retre homenatge i reconeixement al que fou el nostre Soci d’Honor, quan ja han transcorregut més de 25 anys del seu traspàs, però sobretot, quan s’acaba d’acomplir el primer aniversari de la inauguració, el gener de 2017, de ‘’Espai Joan Fuster, un centre de difusió i de recerca al voltant de la figura i de l’obra del que està considerat, a més d’assagista i referent cultural i un dels articulistes més reeixits de la segona meitat del segle XX dins de l’espai comú de la llengua catalana.

Avui, compareix a Sueca, la junta directiva de la Societat Catalana de Comunicació per tal de renovar el nomenament de Joan Fuster com a Membre d’Honor de la nostra Societat. I ho fem ara perquè creiem que és més necessari que mai de continuar reivindicant la seva figura i la seva obra. Justament ara, quan gràcies a l’Espai Joan Fuster, centre de divulgació i de recerca, i així com gràcies a la càtedra de la Universitat de València que duu el seu nom i a l’Ajuntament de Sueca, s’ha produït una forta empenta en la promoció i la difusió de la figura i l’obra del nostre homenatjat.

També ara més que mai, tal com volia el nostre homenatjat, considerem necessari reforçar els ponts que ens uneixen com a territoris d’una llengua i una cultura comuna, que fou sempre una aspiració bàsica en els objectius intel·lectuals que sempre defensà en Joan Fuster.
I volem fer-ho a Sueca, el poble del nostre gran assagista, on va desplegar una activitat intel·lectual de primer ordre com queda acreditada en els llibres i en els articles als periòdics els quals, en el seu conjunt, reclamen encara admiració i lectura. Aquest és, sens dubte, el millor homenatge que es pot retre a un gran escriptor.

Societat Catalana de Comunicació
Sueca, 20 d’abril de 2018

 

Tots el tuits del programa “Al ras”, d’À Punt Ràdio, emès des de l’Espai Joan Fuster

Tots el tuits del programa “Al ras”, d’À Punt Ràdio, emès des de l’Espai Joan Fuster

per | febr. 4, 2018 | Conferències, Programació Cultural, Tertúlies de ca Fuster