El germà mort de Joan Fuster

El germà mort de Joan Fuster

És ben sabut que Joan de la Creu Fuster Ortells va nàixer un dijous 23 de novembre de 1922. Pocs dies després, l’1 de desembre d’aquest mateix any, va ser batejat a l’església parroquial de Sueca, temple col·locat sota l’advocació de Sant Pere Apòstol. Els pares –Joan Baptista Fuster Seguí i Maria Ortells Morell– van estar presents en la celebració del sagrament.

L’escriptor fou l’únic fill supervivent del matrimoni, que ja n’havia tingut un altre, de nom Joan Baptista, com el pare. Aquest fill, nascut el 14 de juliol de 1921, fou batejat també a Sant Pere el 17 de juliol del mateix any, i va morir d’una broncopneumònia el 29 de gener de 1922, amb poc més de mig any de vida, com consta a l’arxiu parroquial.

En una extensa informació autobiogràfica que l’assagista enviaria anys després a Josep Pla, quan aquest estava redactant el retrat literari que li dedicaria en la vuitena sèrie dels Homenots (Barcelona, Selecta, 1962), Fuster escrivia: «No he tingut germans –només un, que va morir abans de nàixer jo.»

Salvador Ortells Miralles i Francesc Pérez Moragón

Partida baptismal del germà de Joan Fuster
Partida de defunció del germà de Joan Fuster
S’ha localitzat el primer text que va escriure Josep Iborra sobre Joan Fuster

S’ha localitzat el primer text que va escriure Josep Iborra sobre Joan Fuster

Text d’Enric Iborra publicat el 29 de gener de 2020 al blog La serp blanca

El 1948, Josep Iborra s’havia traslladat d’Alcoi a València per començar a estudiar la carrera de dret. A finals del 1949 o començaments del 1950, un company de curs, Conrad Martínez Matoses, de Sueca, li va passar un exemplar d’Ales o mans —segon llibre de poemes de Joan Fuster, que acabava de ser publicat en l’editorial Torre—, perquè en fes una ressenya per a Claustro, una revista del SEU (el sindicat on estaven obligats a afiliar-se tots els estudiants universitaris). El meu pare contava que Ales o mans va ser el primer llibre en català que li va caure a les mans, i que li va costar més de llegir que si hagués estat escrit en francès, llengua que sí que coneixia com a lector. El fet és que es va tancar una vesprada en la biblioteca de la Universitat de València i es va enfrontar amb aquell llibre i, per primera vegada, amb aquella llengua literària. El va llegir, el va entendre i va escriure la ressenya per a Claustro, que va ser publicada en el número 2 amb el títol d’Un libro de poemas. Una mica més tard, potser el mateix Martínez Matoses el va presentar a Fuster, que va aprofitar per donar-li les gràcies per la ressenya. A partir d’aquell moment va començar una amistat entre tots dos que duraria tota la seua vida.

Un libro de poemas.
per J. Iborra

En Perfil humà de Joan Fuster, reproduït en Fuster, una declinació personal, Josep Iborra hi va recordar una imatge d’aquella primera trobada, que se li va quedar gravada per sempre: «A finals dels anys quaranta vaig veure, per primera vegada, Joan Fuster. Estava assegut, entre un grup de gent, al racó d’una cafeteria on es feia una tertúlia oberta. M’hi vaig acostar, perquè ja en tenia notícia per un company de la Universitat. En aquell moment, Fuster tenia a les mans, obert, el Figaro Littéraire i estava comentant, amb un aire divertit, alguna cosa que hi havia sobre Orson Wells. No vaig arribar a temps de fer-me’n càrrec, però la imatge d’aquesta escena m’ha quedat en la memòria com un emblema del Fuster que —qui m’ho havia de dir aleshores— he tractat durant tants anys d’una manera continuada i regular».

Quan es va preparar l’edició de tots els textos dispersos de Josep Iborra sobre Fuster, va ser impossible de trobar aquella ressenya d’Ales o mans publicada en Claustro. No vam trobar cap exemplar del número de la revista ni cap còpia de la ressenya entre els papers del meu pare, ni en l’arxiu de Joan Fuster, ni en la Biblioteca de la Universitat de València, ni en l’hemeroteca municipal. Josep Garcia Richart tampoc no tenia aquell exemplar. A l’hora de publicar, pòstumament, Fuster, una declinació personal, ens vam haver de limitar a donar la referència bibliogràfica d’aquella ressenya, però sense poder reproduir-la. Ens en va quedar una sensació de recança, perquè era el primer text que Josep Iborra havia escrit sobre Fuster, quan encara no el coneixia personalment. Un text, a més que va marcar l’inici de tantes coses. El meu pare tenia aleshores vint anys. En una entrevista recollida en el llibre Ser Joan Fuster, reproduïda també en Fuster, una declinació personal, ell mateix es recordava com «un jove provincià, un pobre analfabet, que acabava d’arribar i es trobava de sobte amb un personatge que parlava amb tota naturalitat d’Orson Welles amb el Figaro Littéraire a les mans».

 

Doncs bé, després de diverses gestions aquest número 2 de Claustro ha estat localitzat finalment en la Biblioteca Nacional de España, a Madrid, des d’on ens han facilitat una reproducció facsímil de la ressenya. Podeu llegir-la ara en el facsímil o en la transcripció que n’hem fet, clicant en aquest enllaç: Josep Iborra, Un libro de poemas (Claustro, número 2, pàgina 2. València, 1950).

Text d’Enric Iborra publicat el 29 de gener de 2020 al blog La serp blanca
La família de Josep Garcia Richart dóna el seu fons bibliogràfic i documental a l’Espai Joan Fuster

La família de Josep Garcia Richart dóna el seu fons bibliogràfic i documental a l’Espai Joan Fuster

Hauria estat una gran alegria per a ell saber que els seus llibres, la seua obra poètica i els seus treballs de traducció es guardaran a casa del seu amic

L’Espai Joan Fuster amplia el seu fons documental amb la incorporació de l’obra i documentació de Josep Garcia Richart (Xàtiva, 1929 – Polinyà, 2015) cedides en donació. Elena Garcia Richart, la seua germana i una de les hereus, ha comparegut recentment a l’Ajuntament de Sueca amb els seus familiars més pròxims per formalitzar la cessió. Richart va mantenir una relació estreta d’amistat amb Fuster al llarg de tota la seua vida i va ser un dels membres de l’anomenada «tertúlia de Joan Fuster».

“El meu germà estava molt preocupat els últims anys de la seua vida sobre el futur de la seua biblioteca i vam pensar que l’Espai Joan Fuster era un bon lloc per conservar-lo per l’amistat que havia mantingut sempre amb ell “

El fons cedit es compon de material divers: la pròpia obra de creació (poesia, traduccions de Michel Montaigne, textos memorialístics sobre la tertúlia de Joan Fuster i el País Valencià, quaderns i/o diaris); els mecanoscrits i manuscrits originals de la correspondència amb Joan Fuster i amb Juan Mollà, de qui es conserva els originals i el suport digital; les fotografies – originals i còpies – en què apareix Joan Fuster i els articles de premsa publicats de Garcia Richart.

«El meu germà estava molt preocupat els últims anys de la seua vida sobre el futur de la seua biblioteca i vam pensar que l’Espai Joan Fuster era un bon lloc per conservar-lo per l’amistat que havia mantingut sempre amb ell. Hauria estat una gran alegria per a ell saber que els seus llibres, la seua obra poètica i els seus treballs de traducció es guardaran a casa del seu amic, on tindran un racó que conservarà la seua memòria» va manifestar Elena Garcia Richart.

El fons cedit es compon de material divers: la pròpia obra de creació (poesia, traduccions de Michel Montaigne, textos memorialístics sobre la tertúlia de Joan Fuster i el País Valencià, quaderns i/o diaris); els mecanoscrits i manuscrits originals de la correspondència amb Joan Fuster i amb Juan Mollà, de qui es conserva els originals i el suport digital; les fotografies – originals i còpies – en què apareix Joan Fuster i els articles de premsa publicats de Garcia Richart.

Pel que fa a la seua relació amb l’intel·lectual de Sueca, Garcia Richart escrivia al seu dietari que Fuster havia estat la persona que més havia influït en la seua vida. «El que m’ha impressionat sempre d’ell és que era una perfecta màquina de pensar, de raonar, d’examinar les coses i els homes» apuntava. «Aviat es va formar una tertúlia, la tertúlia dels dilluns a la cafeteria Noel i a la llibreria Dávila de la qual formaven part Joan Fuster, Vicent Ventura, Josep Iborra i el meu germà, Josep Garcia Richart. Es va reforçar una amistat que els va unir sempre i que segons ell no ha tingut mai la més mínima ombra. No és estrany que com a conseqüència d’això acumulara una biblioteca nombrosa i interessant» va explicar la seua germana. La família va aprofitar l’ocasió per fer manifest el seu agraïment sincer a l’Ajuntament de Sueca, per acceptar la donació i a les persones que l’han facilitada, destacant entre elles a Francesc Pérez Moragón, director honorífic de l’Espai Joan Fuster; Enric Iborra, fill de Josep Iborra, i Salvador Ortells, director de l’Espai Joan Fuster. Tots tres han estat els encarregats de revisar la biblioteca i les obres de Garcia Richart.

L’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, va mostrar també el seu agraïment a la família en nom del poble de Sueca: «Sempre que m’he referit a Fuster l’he descrit com un home generós que va voler compartir amb el seu poble i els seus conciutadans allò més valuós que tenia que era la seua obra, la seua col·lecció d’art i també sa casa. I, en eixe sentit, hui rebem una donació que considere pot completar encara més l’ampli i extens arxiu documental que es conserva en este espai».
«Richart va ser una de les persones que va tenir la sort de ser amic de Fuster des dels anys 50. El va conéixer molt de prop i esta donació que formalitzem hui demostra que els seus amics eren generosos en la mateixa mesura» va concloure Tamarit. El regidor de Cultura, Vicent Baldoví, va acompanyar també a la primera edil i als representants de l’Espai Joan Fuster en l’acte de cessió.

COMPARTEIX-HO

twitter  facebook

À Punt emetrà el magazín “Al ras” des de l’Espai Joan Fuster

À Punt emetrà el magazín “Al ras” des de l’Espai Joan Fuster

El pròxim divendres 12 de gener, À Punt farà des de Sueca el programa en directe fora dels estudis de Burjassot.

Es tracta del magazín de ràdio que presenta Jèssica Crespo, Al ras, que s’emet de dilluns a divendres de 10 a 13 h del matí. El programa es farà des de l’Espai Joan Fuster (carrer Sant Josep, 8-10).

Tindrem convidats com Salvador Ortells, director de l’Espai Joan Fuster o el grup de música Els Ullals, que actuaran en directe. Parlarem de diversos temes com la denominació d’origen de l’arròs, gastronomia o personatges il·lustres de Sueca.

Volem que ens acompanyeu! Vos convidem a vindre i a participar com a públic. L’entrada és lliure fins a completar l’aforament. Vos esperem!

L’equip d’Al ras.

 

L’Espai Joan Fuster millora l’accessibilitat i amplia les possibilitats de l’edifici

L’Espai Joan Fuster millora l’accessibilitat i amplia les possibilitats de l’edifici

Es procedirà a cobrir el claustre amb una coberta retràctil per tal que este espai puga guanyar utilitat.

L’Ajuntament de Sueca ha iniciat, en les darreres setmanes, una actuació en les instal·lacions de l’Espai Joan Fuster per millorar les condicions d’accessibilitat de l’edifici, així com per ampliar i millorar també l’espai i les sales de treball de la instal·lació cultural.

L’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit; el regidor de Cultura, Vicent Baldoví; el regidor d’Urbanisme i Obres Públiques, Julio Serra, i el director de l’Espai Joan Fuster, Salvador Ortells Miralles, han supervisat hui els treballs acompanyats per l’arquitecte de l’obra, Vicent Miragall.

Les actuacions projectades, amb un termini d’execució de tres mesos, estaven programades anys enrere, no obstant, el consistori ha volgut prioritzar l’obertura de l’espai, llargament esperat, en el moment en què la conjuntura ha permés la seua inauguració. Amb motiu dels treballs, la instal·lació roman tancada al públic des de finals del passat mes de juny i fins el proper octubre.

 

Entre les millores projectades, es procedirà a cobrir el claustre amb una coberta retràctil per tal que este espai puga guanyar utilitat i acollir exposicions temporals i altres activitats culturals en els mesos d’hivern i en els dies de climatologia adversa. D’altra banda, s’ampliarà l’espai de treball a la sala de consulta del Centre de Documentació (1ª planta), connectant en este punt les dues cases que alberguen l’Espai Joan Fuster, la casa Pasqual Fos i la casa de Joan Fuster.

Pel que fa a les millores d’accessibilitat del complex cultural, s’anivellarà al ras el sòl de la consergeria que dóna accés al museu i també el sòl dels lavabos de la planta baixa, que seran, alhora, reformats. I per garantir l’accés a tota la segona planta a totes les persones que vulguen o necessiten fer ús de l’ascensor de la Casa Joan Fuster es connectarà la Sala de Conferències de l’edifici amb l’Aula Didàctica que acull la Casa Pasqual Fos. Per últim, s’instal·larà una porta de vidre a l’entrada del museu, així el marc i les portes de fusta podran quedar oberts per resoldre l’accessibilitat de l’entrada principal.

Una vegada finalitzades les obres, el consistori ha previst per al proper mes d’octubre un conjunt d’activitats per celebrar la reobertura de la instal·lació al públic.

En els seus primers sis mesos en funcionament com a complex cultural (Museu Joan Fuster, Centre de Documentació i Aula Didàctica de Cultura Contemporània Joan Fuster) l’Espai Joan Fuster ha rebut la visita de vora 2.000 persones.