Joan Fuster: notes per a la Cançó

Joan Fuster: notes per a la Cançó

per | maig 31, 2021 | Document del mes

En aquest Document del Mes de juny us volem parlar d’alguns dels textos que Fuster va dedicar a la Nova Cançó, i en especial del recopilatori publicat per l’Associació Joan Fuster en 1996 amb el títol Joan Fuster: notes per a la cançó, que recull els textos per a discs i per alguns dels llibres que Fuster va escriure al voltant d’aquest tema. Tot i que, de la selecció, s’exclouen els nombrosos articles sobre música apareguts en diverses capçaleres.

El recopilatori parla de discs de Raimon, Maria del Carme Girau, Marià Albero, Ovidi Montllor, Al Tall o Els Pavesos, per posar alguns exemples. Amb una cronologia que va des de 1963 fins a 1981.

Us mostrem alguns dels discs originals, que actualment podeu veure al Museu Joan Fuster, i també deixem complet, per si el voleu llegir, “Grito y poesía de Raimon”. Un article molt curiós perquè es va publicar en La voz de Galicia el 10 de juliol de 1964, i és l’únic del qual tenim constància que Fuster publicara en aquesta capçalera.
“Grito y poesía de Raimon” de Joan Fuster
“La guerra civil latente” article de Joan Fuster per a Destino

“La guerra civil latente” article de Joan Fuster per a Destino

per | maig 3, 2021 | Document del mes

Des del divendres 30 d’abril i fins al 30 de juny podeu veure al claustre de l’Espai Joan Fuster l’exposició “En temps de guerra, premsa i informació”, comissariada per Edelmir Galdón i produïda en commemoració pel 80 aniversari del Segon Congrés Internacional d’Escriptors per la Defensa de la Cultura (1937), en ella es mostra la premsa periòdica publicada a València, o en el seu entorn, durant la Guerra Civil Espanyola i com els partits polítics, els sindicats i els caps militars la utilitzaven.

Així que, com a Document del Mes, hem triat un article de Fuster titulat “La guerra civil latente” que es va publicar en el número 2.176 del 21 al 27 de juny de 1979 en Destino, capçalera en la qual Fuster va col·laborar amb regularitat des de finals dels anys 50 fins a finals dels 70.

Es molt interessant llegir què en pensa Fuster del que passava llavors al Congrés dels Diputats i les relacions entre els diferents partits polítics.

En realitat l’article no se centra en la guerra civil, sinó que Fuster desenvolupa les seues idees a partir d’unes declaracions de l’escriptor Eduardo Haro Tecglen, qui defineix la situació política d’aquell moment com una “guerra civil freda”. Hem escollit aquest article perquè és molt representatiu de l’escriptura de Fuster qui, utilitzant com a excusa algun esdeveniment, fet o declaracions d’altra persona, fa una anàlisi de la situació social o política del moment. Tot i que l’article té més de 40 anys, i alguns dels noms que s’esmenten poden no ser massa coneguts per a alguns lectors del segle XXI, és molt interessant llegir què en pensa Fuster del que passava llavors al Congrés dels Diputats i les relacions entre els diferents partits polítics.

Esperem que en gaudiu de la lectura.
“La guerra civil latente” de Joan Fuster
Exposició “EN TEMPS DE GUERRA” Premsa i informació
Article de Joan Fuster per a Jornada: “Valencia en Pascua”

Article de Joan Fuster per a Jornada: “Valencia en Pascua”

per | març 30, 2021 | Document del mes

Aquest mes us portem un article de Fuster dedicat a la Pasqua, on fa un recorregut per les principals tradicions valencianes d’aquesta festa. Les cançons populars, el catxirulo, la “mona” i altres aspectes de la gastronomia, etc.

L’article va aparèixer en el diari vespertí Jornada (publicat a València entre 1941 i 1975) el dissabte 28 de març de 1959 i va signat amb el pseudònim F. Ortells. Fuster va escriure en aquesta capçalera entre 1953 i 1962. Tantes eren les seues col·laboracions, va aplegar a publicar fins a 4 o 5 articles en un mateix dia, que moltes no les signava i altres ho feia amb pseudònim. Entre els pseudònims que utilitzava, a més d’F. Ortells, hi trobem: J. Ortells, L. Mariner, O. Llopis, R. Lledó, J. Marzal, E. Lavernia i Farreras. A l’arxiu es conserven unes fitxes on Fuster anotava els articles publicats i el pseudònim utilitzat en cadascun.

Us mostrem una d’aquestes fitxes, a més de l’article complet per si voleu llegir-lo, i una fotografia de Fuster celebrant la Pasqua amb els seus amics de joventut en 1946, concretament és la imatge que té la signatura AFJF-0910, i a la qual li correspon la següent descripció en el catàleg fotogràfic:

AFJF-0910
De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Lola Artal, Leonor Segarra, Salvador Máñez, Joan Fuster, Carmen Beltrán, Ernesto Lavernia, María Beltrán, Maria Escrivà, Amparo Cebolla, Manola García i María Nicolás
Autor desconegut
[1946]
5,9 x 8,9 cm
Gelatina de plata. Monocrom
Les fotografies AFJF-0899, des d’AFJF-0909 fins a AFJF-0915 i AFJF-1421 formen part de la mateixa sèrie

Tot i la situació actual esperem que gaudiu d’unes bones festes.

Fuster celebrant la Pasqua amb els seus amics de joventut en 1946.
Fitxa amb anotacions de Joan Fuster.
Article de Joan Fuster publicat
el dissabte 28 de març de 1959.
Falles de poble

Falles de poble

per | març 4, 2021 | Document del mes

Tornem a estar en març, mes que a València és sinònim de Falles, tot i que enguany, amb la pandèmia, sembla que tampoc podrem gaudir-les amb normalitat.

Com a Document del Mes hem triat altre dels molts textos que Fuster va dedicar a la festa fallera, en aquest cas es tracta de “Falles de poble” que es va publicar en 1956, ara fa 65 anys, en el Llibret de la Falla del Mercat i Falla del Foc. Tot i ser un text de 1956 no apareix al recopilatori de 1967 Combustible per a Falles, que inclou molts textos de Fuster sobre la festa publicats en diverses capçaleres entre 1954 i 1967 i del que ja vos hem parlat en altres ocasions, el que prova que són moltíssims els escrits de l’autor sobre aquest tema.

 

“Falles de poble” 1956.

 

En el text que hem triat Fuster fa un recorregut pels possibles orígens de la festa, tant a la capital com als pobles dels voltants, i la compara amb altres que també tenen el foc com a protagonista, les dedicades a sant Antoni i a sant Joan.

Al Centre de Documentació conservem l’original del llibret, a l’hemeroteca, i els dos fulls del mecanoscrit, a l’arxiu. Us deixem imatges de tots dos perquè el pugueu llegir complet.

Gaudiu-ne la lectura!

Mecanoscrit de “Falles de poble”
Correspondència entre Carmelina Sánchez-Cutillas i Joan Fuster

Correspondència entre Carmelina Sánchez-Cutillas i Joan Fuster

per | febr. 2, 2021 | Document del mes

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va dedicar l’any 2020 a l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas —autora, entre d’altres, de l’aclamada novel·la Matèria de Bretanya— tot i que, a causa de la pandèmia, s’han hagut d’ajornar molts actes que continuaran celebrant-se al llarg de 2021. Per exemple, una exposició itinerant que aquest mes aplega a l’Espai Joan Fuster, així que, com a Document del Mes de febrer, hem decidit parlar-vos de la relació d’amistat entre Joan Fuster i Carmelina Sánchez-Cutillas, per la qual cosa hem escollit una de les set cartes que formen part de la correspondència entre els dos escriptors. No és estrany que hi haja tan poca correspondència, perquè tots dos vivien prop i es veien amb regularitat, entre Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés només hi ha quinze cartes o divuit entre Fuster i Maria Beneyto, mentre que amb corresponsals que vivien a Barcelona, per exemple, n’hi pot haver centenars.

Francisco Martínez y Martínez. Un humanista alteano.
(1866-1946) de Carmelina Sánchez-Cutillas

La carta triada li l’envia Carmelina a Fuster el 3 de març de 1970 per agrair-li que li deixara un exemplar del Cançoner satírich valencià per poder fer-se una còpia, no conserva l’exemplar que recorda que hi havia en la biblioteca del seu avi, perquè es va disgregar entre les filles i els nets després de la mort d’aquest. El seu avi va ser l’historiador i folklorista Francesc Martínez i Martínez, una figura que Carmelina sempre va reconéixer com a cabdal en la seua educació i trajectòria personal i professional, de fet Carmelina és l’autora de Francisco Martínez y Martínez. Un humanista alteano. (1866-1946). En la biblioteca de Fuster s’hi conserva un exemplar amb la dedicatòria: “Per a Joan Fuster, mestre d’escriptors. Amb la sincera amistat de Carmelina Sánchez-Cutillas. Gener-75”.

Dedicatòria de Carmelina Sánchez-Cutillas a Joan Fuster (1975)
Carta de Carmelina Sánchez-Cutillas a Joan Fuster (1970)

En tota la correspondència conservada s’aprecia l’afecte de Carmelina cap a Fuster; sol encapçalar les cartes amb un “Benvolgut amic”, però en aquesta hi ha un paràgraf especialment afectiu, quan li diu:

“No trobe les paraules per a expressar-te el meu agraïment. Jo sempre procure ser amiga dels amics, però a vegades em fallen. Per això, quan em trobe amb un amic de debò no sé què dir-li ni com el podria correspondre. I no cal que afija que tota la meua biblioteca està a la teua disposició”.

I signa la carta “Amb tot l’agraïment i l’afecte de la teua amiga”.

La correspondència original de Fuster va ser llegada per l’autor a la Biblioteca Nacional de Catalunya i es conserva a l’Espai Joan Fuster, amb la resta de l’arxiu personal de l’escriptor, tot i que per consultar-la cal el permís de la institució legatària. Tant a la pàgina web de l’Espai Joan Fuster com de la Biblioteca de Catalunya hi trobareu un PDF, elaborat per aquesta última, amb l’inventari complet de tota la correspondència de Fuster ordenada alfabèticament per corresponsals i amb un breu resum del tema tractat en cada document.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió (11-2-2021)

Joan Serrallonga: Vida i mite del famós bandoler

Joan Serrallonga: Vida i mite del famós bandoler

per | gen. 8, 2021 | Document del mes

Un dels principals motius de la seua mitificació és que sempre robava els més rics, fins i tot es va emportar un carregament d’impostos reials i una posta amb diners de l’Estat
En aquest primer Document del Mes de 2021 volem celebrar que enguany es compleixen seixanta anys de la publicació, en 1961, per l’Editorial Aedos, com a número 29 de la col·lecció Biblioteca biogràfica catalana, de Joan Serrallonga: Vida i mite del famós bandoler, llibre en col·laboració entre l’historiador Joan Reglà, qui es va ocupar de la vida i la realitat històrica del personatge i Joan Fuster, qui estudià la dimensió cultural, literària i popular del mite.

El llibre, que inclou il·lustracions, apèndix documental i índexs, té 3 parts, les dues primeres a càrrec de Reglà i la tercera de Fuster:

Primera part: L'ambient

I.- La crisi econòmica
II.- La crisi social
III.- La crisi política

Segona part: L'home

I.- Els començaments d’en Serrallonga (1622-1627)
II.- Serrallonga, cap del bandolerisme català (1628-1632)
III.- La fi d’en Serrallonga (1633)

Tercera part: El mite

I.- Esquema d’un bandoler català del Barroc
II.- “El catalán Serrallonga”
III.- El Serrallonga popular
IV.- Serrallonga, heroi romàntic
V.- Final d’una llegenda
Coberta de l’edició de 1961

El nom real de Joan Serrallonga fou Joan Sala i Ferrer (Viladrau, 21 d’abril de 1594 – Barcelona, 8 de gener de 1634) i el seu mite s’ha perpetuat al llarg dels segles en romanços, cançons populars, auques, obres de teatre, novel·les i fins i tot balls. Un dels principals motius de la seua mitificació és que sempre robava els més rics, fins i tot es va emportar un carregament d’impostos reials i una posta amb diners de l’Estat. Encara que no hi ha constància que repartira mai cap botí entre els pobres sempre va gaudir de la simpatia de les classes més baixes.

El mite literari de Serrallonga

En el primer capítol de la seua aportació al llibre, “Esquema d’un bandoler català del Barroc” Fuster comença explicant la importància d’aquest fenomen social i polític del bandolerisme català, que va aplegar a influir en autors espanyols de l’època com Lope de Vega, Cervantes o Tirso de Molina. Aquesta col·laboració entre Reglà i Fuster és considerada pels estudiosos una de les aportacions més importants als estudis sobre el bandolerisme. La part de Fuster també es va publicar posteriorment de manera independent, sense l’estudi de Reglà, amb el títol El mite literari de Serrallonga.

Portada Serrallonga vida i mite
Il·lustracions sobre
el ball de Serrallonga

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió (8-1-2021)