Joan Fuster i Joseph Gulsoy al Mareny Blau l’estiu de 1968

Joan Fuster i Joseph Gulsoy al Mareny Blau l’estiu de 1968

per | juny 30, 2020 | Document del mes

Ja comença l’estiu i com a Document del Mes de juliol vos mostrem tres fotografies del fons Fuster testimoni d’un dinar al Mareny Blau, en elles apareix l’escriptor en companyia de Joseph Gulsoy. Les tres imatges, amb signatures AFJF-0557, AFJF-0558 i AFJF-0559, i d’autor desconegut, tenen 8,8 x 12,7 cm, la tècnica és gelatina de plata, monocrom i a la part posterior Fuster va escriure: “Mareny Blau, estiu del 1968”.

¿Qui és Joseph Gulsoy? Desconegut per al gran públic, és un prestigiós lingüista reconegut arreu del món. Nascut a Turquia en 1925 va establir la seua residència al Canadà en 1949, inicià estudis d’esperanto, alemany, francés i anglés, però en 1954, estudiant a la Universitat de Chicago, va ser deixeble de Joan Coromines, el que el va portar a especialitzar-se en llengües romàniques, castellà, català i portugués i a fer la tesi doctoral sobre el Diccionario Valenciano-Castellano, de Manuel Joaquim Sanelo. Aquesta tesi doctoral la va publicar la Societat Castellonenca de Cultura el 1964 i podem trobar un exemplar en la biblioteca de Fuster, a més d’altres treballs de Gulsoy com els 10 volums del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana escrits per Joan Coromines amb la col·laboració de Gulsoy i de Max Cahner (Curial: 1980-1991) o Catalan Studies. Estudis sobre el català. Volume in Memory of Josephine de Boer (Borràs: 1977). Gulsoy va presidir la North American Catalan Society, és membre, des de 1994, de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i ha rebut nombrosos reconeixements com la Creu de Sant Jordi (1998), el Premi Internacional Ramon Llull (1989) o el Doctor Honoris Causa per la Universitat de València en 1999.

Joan Fuster i Joseph Gulsoy al Mareny Blau l’estiu de 1968
“Jo us conec molt bé de les vostres obres i me serà un gran honor conèixer-vos també personalment.” (Joseph Gulsoy)

Al Centre de Documentació també es conserva l’extensa correspondència que mantingueren Fuster i Gulsoy al llarg dels anys, més de 40 cartes que mostren una llarga relació d’amistat que es va iniciar l’11 d’octubre de 1957, quan Gulsoy, que tenia previst viatjar prompte a Espanya, li escriu a Fuster presentant-se i li diu: “jo us conec molt bé de les vostres obres i me serà un gran honor conèixer-vos també personalment”. Finalment Gulsoy vingué fins a Sueca i tots dos es conegueren al número 10 del carrer de Sant Josep el 20 de novembre d’eixe any. Sens dubte la mare de Fuster, Maria Ortells, també va contribuir a forjar eixa amistat, perquè en una carta des de Chicago, datada el 14 d’abril de 1958, Gulsoy li comenta a Fuster diverses qüestions professionals, parla del professor Coromines, de com porta la tesi sobre el diccionari de Manuel Joaquim Samelo i felicita Fuster pels seus textos sobre Sant Vicent Ferrer i sor Isabel de Villena, que ha gaudit molt; però també tracta qüestions més personals, de com recorda València, els amics, les flors, els tarongers i la paella: “Mai vaig oblidar la paella que tastí en la vostra casa feta per les mans de la vostra mare. Un dia hi tornaré per tastar-ne més.”

“Mai vaig oblidar la paella que tastí en la vostra casa feta per les mans de la vostra mare. Un dia hi tornaré per tastar-ne més.” (Joseph Gulsoy)
LLibres de Joseph Gulsoy a la-Biblioteca de Joan Fuster

Amb aquest Document esperem haver-vos apropat un poc més una figura de la importància de Joseph Gulsoy i la seua relació amb Joan Fuster. Vos desitgem que passeu molt bon estiu i que gaudiu de bones paelles, siga al Mareny Blau o a qualsevol altre indret.

Traducció de La Pesta d’Albert Camus per Joan Fuster

Traducció de La Pesta d’Albert Camus per Joan Fuster

per | juny 1, 2020 | Document del mes

Aquestes setmanes de confinament que hem viscut per culpa de la Covid-19 han sigut un bon moment per dedicar-lo a lectures pendents, i molta gent recomanava les seues per les xarxes socials. Un dels llibres més comentats, per la seua temàtica i similitud amb la situació actual, ha sigut La pesta del Premi Nobel francés d’origen algerià Albert Camus, que narra els efectes que té entre la població d’Orà una plaga que pateix aquesta ciutat, la novel·la és considerada un clàssic del segle XX i un magnífic exemple de l’existencialisme a la literatura. Publicada, en francés, en 1947 no apareixeria en català fins a 1962, amb traducció de Joan Fuster.

Als anys 60 Fuster va fer diverses traduccions de novel·les franceses, algunes en solitari i altres en col·laboració amb altre escriptor suecà, el seu amic Josep Palàcios; entre aquestes en trobem cinc d‘Albert Camus, l’esmentada La Pesta (1962), El mite de Sísif (1965), L’home revoltat (1966), L’exili i el regne (1967) i L’estrany (1967). A més de la traducció, Fuster també s’encarregà d’escriure els respectius pròlegs per a cadascuna d’elles.

Un dels llibres més comentats, per la seua temàtica i similitud amb la situació actual, ha sigut La pesta d’Albert Camus, que narra els efectes que té entre la població d’Orà una plaga que pateix aquesta ciutat

Traducció de La Pesta d’Albert Camus per Joan Fuster (1962)

L’obra a la qual hem dedicat aquest document, La pesta amb traducció de Fuster, no ha deixat de reeditar-se des de 1962, en la imatge que us adjuntem dels lloms de les edicions que es mostren a la prestatgeria del Museu Joan Fuster, podeu veure, d’esquerra a dreta, les dues primeres de l‘editorial Vergara de 1962 i 1964, l’edició de 1986 per a la col·lecció “El cangur” d’Edicions 62 i la de 2009 per a la col·lecció “La Butxaca” també d’Edicions 62.

 

La pesta amb traducció de Fuster, no ha deixat de reeditar-se des de 1962
D’esquerra a dreta les dues primeres de l’editorial Vergara de 1962 i 1964, l’edició de 1986 per a la col·lecció “El cangur” d’Edicions 62 i la de 2009 per a la col·lecció “La Butxaca” també d’Edicions 62.

Al Centre de Documentació es conserven tots els mecanoscrits d’aquestes traduccions, alguns amb anotacions manuscrites i correccions de Fuster, en la imatge podeu veure d’esquerra a dreta, la portada de El mite de Sísif, la pàgina 358 de L’home revoltat, amb correccions, i la 47 de L’exili i el regne que inclou un full amb diverses anotacions.

 

D’esquerra a dreta, la portada de El mite de Sísif, la pàgina 358 de L’home revoltat, amb correccions, i la 47 de L’exili i el regne que inclou un full amb diverses anotacions.

Si no heu llegit aquestes obres de Camus, us recomanem que les descobriu a través de les traduccions de Fuster. Que tingueu bones lectures.

Importància del carrer

Importància del carrer

per | maig 4, 2020 | Document del mes

Amb el confinament provocat per la Covid-19, i treballant des de casa, no estàvem segurs si en maig us podríem mostrar el Document del Mes, perquè era un poc difícil seleccionar-ne algun sense tindre accés directe a la documentació conservada a l’Espai Joan Fuster, però revisant l’ampla mostra dels articles publicats per Fuster que tenim penjada a la pàgina web, i dins de l’apartat dedicat a la revista Serra d’Or, n’hem localitzat un molt adient.

“Importància del carrer” es va publicar en el número d’octubre de 1972 de Serra d’Or, dins d’una secció que tenia Fuster anomenada “Restriccions mentals”. En aquest article Fuster analitza com ha evolucionat, des que ell era infant, la noció de carrer i com en eixa època, en 1972, els cotxes ja han envaït l’espai. En un moment de l’article Fuster escriu:

“El carrer no existeix. Objectivament, ha deixat de ser el carrer que era. Hi ha massa cotxes, massa pressa, massa distàncies, perquè un carrer de ciutat –i, en particular, de ciutat grossa– continuï sent un carrer com Déu mana. Això s’ha acabat, i per sempre. Ens agradi o no, i sigui lamentable o vés a saber què. Ara: les conseqüències “socials” que se’n deriven, enormes, mereixen de ser reflexionades. De moment, són conseqüències escassament afables. De moment, hi ha una novetat històrica curiosa: el carrer és buit.”

A més d’aquest fragment us deixem l’article en pdf i us en recomanem la lectura completa. Tot i que es va escriure fa 48 anys i Fuster plantejava diversos problemes concrets de la societat del moment, socials, lingüístics,… és molt interessant llegir-lo des d’una perspectiva actual, quan Fuster va escriure “Això s’ha acabat, i per sempre” poc podia imaginar el ressorgiment de l’ús de la bicicleta, i la reconversió de molts carrers en zones per a vianants, que estem veient a diverses ciutats els últims anys i, si d’alguna cosa tenim ganes tots en aquests moments, és de tornar a recuperar els carrers.

Esperem que l’article us agrade i us convide a reflexionar sobre com ha evolucionat la importància del carrer des dels anys 70 del segle XX fins a l’actualitat, i quin futur ens hi espera després del confinament ¿aprendrem a gaudir del carrer respectant la distància social que els nous temps ens imposen?.

Mentre redacte aquest Document del Mes l’Espai Joan Fuster continua tancat, però tots els que hi treballem desitgem retrobar-mos prompte amb tots vosaltres i poder seguir reflexion’ant sobre aquest, o qualsevol tema, a les nostres tertúlies. Això sí, seguint totes les normes de distanciament i seguretat que els nous temps ens exigeixen.

Molts ànims i fins prompte.

Importància del carrer
Joan Fuster
Estudis de Joan Fuster sobre el Tirant lo Blanc

Estudis de Joan Fuster sobre el Tirant lo Blanc

per | abr. 3, 2020 | Document del mes

Acabem la sèrie iniciada fa un parell de mesos sobre els estudis que Joan Fuster va dedicar al Segle d’Or valencià parlant-vos dels que tracten del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

Són diversos els articles que Fuster li dedica a aquesta obra al llarg dels anys en capçaleres com Levante on, el 23 d’abril de 1955, va publicar “Cervantes y el Tirant” o “Con los apoyos de Riquer: el atrevido Tirante el Blanco” publicat en La Vanguardia l’11 de gener de 1976, per posar-vos un parell d’exemples amb molts anys de diferència i que us reproduïm complets.

Però dos són els estudis que destaquen per la seua extensió, ambdós inclosos en Misògins i enamorats, el recopilatori d’estudis fusterians sobre el Segle d’Or valencià, a cura del professor Albert Hauf, del que ja us hem parlat en mesos anteriors.

¿Què li va passar al manuscrit els vint-i-cinc anys que va estar en poder de Galba?¿Galba, o altra persona, va introduir modificacions en el text?

Us recomanem la lectura d’aquest entretingut assaig que Fuster planteja quasi com una investigació policial.

El primer, “Reflexions sobre el Tirant”, va aparéixer publicat per primera vegada en el Diari 1952-1960 i correspon a l’entrada del “Dimarts, 26 agost. Sueca”. L’assaig és una anàlisi comparativa entre el Tirant lo Blanc i el Quixot de Cervantes.

Cervantes y el Tirant
Joan Fuster
El segon, “Consideracions sobre el Tirant”, és el resultat d’una conferència pronunciada en 1991 dins del IX Col·loqui Internacional de l’AILLC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes) i en el qual s’incideix sobre la qüestió de l’autoria. Poc abans de la seua mort, en 1465, Joanot Martorell va deixar el manuscrit com a penyora d’un préstec de cent reals al prestador Martí Joan de Galba, qui no el va fer publicar fins a 1490, tot i que ell tampoc arribaria a veure’l perquè va morir uns pocs mesos abans. ¿Què li va passar al manuscrit els vint-i-cinc anys que va estar en poder de Galba? ¿Qui més en tingué accés? ¿Galba, o altra persona, va introduir modificacions en el text? Encara que és difícil aplegar a una conclusió clara, després dels segles transcorreguts, us recomanem la lectura d’aquest entretingut assaig que Fuster planteja quasi com una investigació policial.
Con los apoyos de Riquer:
el atrevido Tirante el Blanco
Joan Fuster

El Tirant lo Blanc també forma part del taller “El Segle d’Or valencià vist per Joan Fuster” oferit per l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània de l’Espai Joan Fuster. Com us hem comentat els mesos passats el taller ofereix una aproximació als principals autors d’aquest període a través de l’obra de Fuster, com a resultat final els alumnes fan una composició de texts i imatges d’un dels autors, similars a la pàgina d’un facsímil, en la fotografia podeu veure’n un dels dedicats a Joanot Martorell.

Per acabar us mostrem algunes imatges d’una de les edicions més curioses de les moltes que Fuster tenia en la seua biblioteca, es tracta de Tirante il Bianco una edició italiana en tres volums publicada a Venècia per Lucio Spineda en 1611.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 23-4-2020

Estudis de Joan Fuster sobre l’obra de Sor Isabel de Villena

Estudis de Joan Fuster sobre l’obra de Sor Isabel de Villena

per | març 3, 2020 | Document del mes

Seguint amb la línia iniciada el mes passat aquest us parlarem d’alguns dels estudis que Joan Fuster va dedicar a Sor Isabel de Villena.

Com comenta el professor Albert Hauf en el pròleg al recopilatori d’estudis fusterians sobre el Segle d’Or valencià, Misògins i enamorats, el primer article que Fuster li va dedicar a l’abadessa del convent de Santa Clara és “Nota sobre Sor Isabel de Villena” publicat al diari Levante el 3 de juny de 1955. En aquest article Fuster destaca la “consciencia de sexo’ que poseía sor Isabel” i posa un parell d’exemples que podeu llegir, si us interessa, perquè reproduïm l’article complet.

També podeu llegir el que va publicar uns mesos després, el 14 d’octubre, a la mateixa capçalera, “Isabel de Villena, escritora aristocrática” on explica com l’origen noble de sor Isabel es veu reflectit en el tractament que dóna als personatges de la seua obra Vita Christi, aquest mateix article el publicaria en la revista de l’exili Pont Blau l’1 de setembre de 1957.

Però, sens dubte, l’estudi més extens que li va dedicar Fuster és el que va donar a conéixer en una conferència per a “Lo Rat Penat” titulada “El món literari de Sor Isabel de Villena” i que aquesta institució va publicar l’any 1957.

Nota sobre Sor Isabel de Villena
“Isabel de Villena, escritora aristocràtica”
“Isabel de Villena, escritora aristocràtica” (2)
Cobertes Vita Christi 1916
Portada Volum 1 Vita Christi 1916
Aula Didàctica Isabel de Villena
Fuster encara publicaria altres articles i assajos sobre Sor Isabel, al Levante i a altres capçaleres, com la Revista Valenciana de Filologia on va aparéixer “Jaume Roig i Sor Isabel de Villena” estudi comparatiu de les obres dels dos autors, Espill i Vita Christi.

Aquesta autora també s’estudia en el taller “El Segle d’Or valencià vist per Joan Fuster” dins de l’oferta de l’Aula Didàctica de l’Espai Joan Fuster. Com us comentàrem el mes passat el taller ofereix una aproximació als principals autors d’aquest període a través de l’obra de Fuster, com a resultat final els alumnes fan una composició de texts i imatges d’un dels autors, similars a la pàgina d’un facsímil, en la fotografia en podeu veure un dels dedicats a Sor Isabel de Villena.

Us mostrem també un dels exemplars del Vita Christi que Fuster tenia en la seua biblioteca, l’edició en tres volums feta per Miquel Rius a Barcelona en 1916 per a la col·lecció Biblioteca Catalana.

Estudis de Joan Fuster sobre l’obra d’Ausiàs Marc

Estudis de Joan Fuster sobre l’obra d’Ausiàs Marc

per | febr. 4, 2020 | Document del mes

Hui iniciem una sèrie de Documents del Mes on us parlarem d’alguns dels estudis que va fer Joan Fuster sobre diversos autors del Segle d’Or valencià, començant per Ausiàs Marc.

Tres són els principals assajos fusterians sobre Marc:
– Vigència d’Ausiàs Marc, que es va publicar per primera vegada, encara que sense títol, en el pròleg de l’Antologia Poètica d’Ausiàs March de l’Editorial Selecta. Barcelona: 1959
– “Ausiàs Marc, el ben enamorat”, publicat en la Revista Valenciana de Filologia, tom VI, núm. 1 (1959-1962)
– “Divagació entorn del Cant Espiritual d’Ausiàs Marc”. Publicat en Ullal. Gandia: tardor de 1983.

Els dos primers estudis els va recopilar el mateix Fuster en 1968 en el volum 1 de les Obres Completes d’Edicions 62 i tots tres formen part del llibre Misògins i enamorats, on el professor Albert Hauf va reunir els estudis fusterians al voltant de la literatura catalana medieval.

A més d’aquests assajos, d’una certa extensió, Fuster també va publicar, al llarg dels anys, diversos articles divulgatius sobre Ausiàs Marc en capçaleres com Destino, Levante, Mediterráneo, etc.

“El Segle d’Or valencià vist per Joan Fuster” és el títol de l’últim taller que s’ha incorporat a l’Aula Didàctica de l’Espai Joan Fuster”

Us deixem com a exemple l’article “Centenario de Ausiàs March”, publicat en el número 1157 de la revista Destino del 10 d’octubre de 1959, on es fa ressò dels actes que tingueren lloc eixe any en commemoració del V centenari de la mort del poeta, entre ells el I Premi Ausiàs Marc de poesia celebrat a Gandia, al qual pertanyen les tres fotografies que hem seleccionat del fons Fuster. En la primera, amb signatura AFJF-0360, podem veure, d’esquerra a dreta i asseguts en unes gandules, a Isabel Mirete (dona de Josep M. Castellet), Carola Reig, Gerardo Diego, Arturo Zabala i Joan Fuster; en la segona, AFJF-0554, estan Salvador Espriu, Isabel Mirete i Joan Fuster i en la tercera, AFJF-1347, d’esquerra a dreta: Salvador Espriu, Joan Fuster, Dámaso Alonso i Josep Maria Castellet.

Isabel Mirete (dona de Josep M. Castellet), Carola Reig, Gerardo Diego, Arturo Zabala i Joan Fuster
AFJF-0360
Salvador Espriu, Isabel Mirete i Joan Fuster
AFJF-0554
Salvador Espriu, Joan Fuster, Dámaso Alonso i Josep Maria Castellet
AFJF-1347
Per acabar només ens queda comentar-vos que “El Segle d’Or valencià vist per Joan Fuster” és el títol de l’últim taller que s’ha incorporat, fins al moment, a l’Aula Didàctica de l’Espai Joan Fuster. El taller ofereix una aproximació als principals autors d’aquest període a través de l’obra de Fuster, com a resultat final els alumnes fan una composició de texts i imatges d’un dels autors, similars a la pàgina d’un facsímil, en la fotografia en podeu veure un dels dedicats a Ausiàs Marc.