Article de Joan Fuster per al Llibret de Festes de 1957

Article de Joan Fuster per al Llibret de Festes de 1957

per | set. 4, 2020 | Document del mes

Una de les seccions que mai falta al Llibret de les Festes de Sueca és la de les col·laboracions literàries sobre temes històrics, socials o culturals de la nostra localitat. Un dels que més articles va escriure al llarg dels anys és Joan Fuster.

Enguany, a causa de la situació que estem patint, no hem tingut ni festes ni llibret, així que hem decidit recuperar un dels textos de Fuster, concretament el que va escriure per al llibret de 1957 anomenat Sueca en Fiestas 1957. Programa Oficial. L’article de Fuster, amb el títol “Sueca fa cent anys”, feia un repàs a com era la localitat a mitjans del segle XIX. Us reproduïm el text complet tal com es va publicar, a més de la primera pàgina del mecanoscrit on es veu la primera versió i, en roig, diversos dels canvis i modificacions que Fuster hi va introduir.

Al principi del llibret hi ha un text de la Comissió de Festes que comença així: “Hemos incluído en este programa la colaboración entusiasta y valiosísima de un grupo señero de suecanos”.

Al principi del llibret hi ha un text de la Comissió de Festes que comença així: “Hemos incluído en este programa la colaboración entusiasta y valiosísima de un grupo señero de suecanos”. En 1957 el llibret va comptar amb un total de 7 col·laboracions; a més de la de Fuster hi podem trobar les següents:

“Un fet que apareix en els llibres” de Josep Palàcios
“Tradicions marianes de Sueca: la Mare de Déu de la Bonaguia” de Fermí Cortés i Muñoz
“Aveinaments de Suecans a Valencia al segle XIV [sic]” signat per Nicholau de Çuequa (pseudònim de Nicolau Primitiu)

I, en castellà:
“Sobre la tradición i el progreso” de J. Cuadrado Marín
“Mariología hispànica” d’Arturo Lapuebla Tomás
“Prehistoria, momento actual y futuro de Sueca” d’Antonio Ramón y Pastor

Esperem que l’any que ve puguem gaudir de nou de les festes i llegir noves col·laboracions al llibret, fins aleshores haurem de rellegir les antigues.

Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir. (Joan Fuster)

Click To Tweet

Guia turística de Joan Fuster sobre Alacant i la Costa Blanca

Guia turística de Joan Fuster sobre Alacant i la Costa Blanca

per | ag. 3, 2020 | Document del mes

Entre els mecanoscrits que es conserven al Centre de Documentació de l’Espai Joan Fuster en trobem un de 84 pàgines, en castellà, amb el títol Alicante y su provincia, que degué ser un títol provisional que li donà Fuster, perquè definitivament es va publicar com a Alicante y la Costa Blanca en el número 7 de la sèrie “Ciudades y paisajes” dins de la col·lecció “Guías Planeta”, que dirigia Baltasar Porcel per a l’editorial del mateix nom.

Aquesta guia aparegué en març de 1965 i ho va fer al mateix temps en 4 llengües, a més de l’original en castellà també es podia trobar en francés, Alicante et la Costa Blanca, amb traducció de Renée de Barrera; en anglés, Alicante and the Costa Blanca, traduïda per Betty Morris i en alemany, Alicante und die Costa Blanca, amb traducció de Helga Peter. Les 4 es varen publicar en tapa dura amb fotografies en color de Salmer i fotografies en blanc i negre dels arxius Mas, Salmer i Kindel. Els exemplars que tenia Fuster d’aquestes 4 guies es poden veure en l’actualitat a la prestatgeria del Museu i el volum en castellà encara conserva en l’interior una etiqueta impresa que diu: “Precio de este ejemplar 90 ptas” (0,54 euros).

La guia està dividida en tres grans blocs, el primer està dedicat a proporcionar dades geogràfiques, històriques, de folklore, festes, gastronomia, etc. En el segon es proposen 6 excursions per diversos indrets de la província i, per acabar, hi ha una sèrie de dades d’interés: adreces, autobusos, agències de viatge, hotels, organismes oficials… La guia publicada en castellà té 89 pàgines, des de la 1 fins a la 80, que es corresponen amb els dos primers blocs, són idèntiques al mecanoscrit de Fuster, les últimes 9 pàgines, amb les dades d’interés s’afegirien després per l’editorial.

Han passat ja cinquanta-cinc anys des de la publicació i, òbviament, la majoria de dades estan obsoletes, tot i això, els textos de Fuster sobre història, folklore, art, gastronomia, etc. encara són una lectura molt amena i actual i les magnífiques fotografies són un bon testimoni de com eren Alacant i la Costa Blanca als anys seixanta.

Joan Fuster i Joseph Gulsoy al Mareny Blau l’estiu de 1968

Joan Fuster i Joseph Gulsoy al Mareny Blau l’estiu de 1968

per | juny 30, 2020 | Document del mes

Ja comença l’estiu i com a Document del Mes de juliol vos mostrem tres fotografies del fons Fuster testimoni d’un dinar al Mareny Blau, en elles apareix l’escriptor en companyia de Joseph Gulsoy. Les tres imatges, amb signatures AFJF-0557, AFJF-0558 i AFJF-0559, i d’autor desconegut, tenen 8,8 x 12,7 cm, la tècnica és gelatina de plata, monocrom i a la part posterior Fuster va escriure: “Mareny Blau, estiu del 1968”.

¿Qui és Joseph Gulsoy? Desconegut per al gran públic, és un prestigiós lingüista reconegut arreu del món. Nascut a Turquia en 1925 va establir la seua residència al Canadà en 1949, inicià estudis d’esperanto, alemany, francés i anglés, però en 1954, estudiant a la Universitat de Chicago, va ser deixeble de Joan Coromines, el que el va portar a especialitzar-se en llengües romàniques, castellà, català i portugués i a fer la tesi doctoral sobre el Diccionario Valenciano-Castellano, de Manuel Joaquim Sanelo. Aquesta tesi doctoral la va publicar la Societat Castellonenca de Cultura el 1964 i podem trobar un exemplar en la biblioteca de Fuster, a més d’altres treballs de Gulsoy com els 10 volums del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana escrits per Joan Coromines amb la col·laboració de Gulsoy i de Max Cahner (Curial: 1980-1991) o Catalan Studies. Estudis sobre el català. Volume in Memory of Josephine de Boer (Borràs: 1977). Gulsoy va presidir la North American Catalan Society, és membre, des de 1994, de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i ha rebut nombrosos reconeixements com la Creu de Sant Jordi (1998), el Premi Internacional Ramon Llull (1989) o el Doctor Honoris Causa per la Universitat de València en 1999.

Joan Fuster i Joseph Gulsoy al Mareny Blau l’estiu de 1968
“Jo us conec molt bé de les vostres obres i me serà un gran honor conèixer-vos també personalment.” (Joseph Gulsoy)

Al Centre de Documentació també es conserva l’extensa correspondència que mantingueren Fuster i Gulsoy al llarg dels anys, més de 40 cartes que mostren una llarga relació d’amistat que es va iniciar l’11 d’octubre de 1957, quan Gulsoy, que tenia previst viatjar prompte a Espanya, li escriu a Fuster presentant-se i li diu: “jo us conec molt bé de les vostres obres i me serà un gran honor conèixer-vos també personalment”. Finalment Gulsoy vingué fins a Sueca i tots dos es conegueren al número 10 del carrer de Sant Josep el 20 de novembre d’eixe any. Sens dubte la mare de Fuster, Maria Ortells, també va contribuir a forjar eixa amistat, perquè en una carta des de Chicago, datada el 14 d’abril de 1958, Gulsoy li comenta a Fuster diverses qüestions professionals, parla del professor Coromines, de com porta la tesi sobre el diccionari de Manuel Joaquim Samelo i felicita Fuster pels seus textos sobre Sant Vicent Ferrer i sor Isabel de Villena, que ha gaudit molt; però també tracta qüestions més personals, de com recorda València, els amics, les flors, els tarongers i la paella: “Mai vaig oblidar la paella que tastí en la vostra casa feta per les mans de la vostra mare. Un dia hi tornaré per tastar-ne més.”

“Mai vaig oblidar la paella que tastí en la vostra casa feta per les mans de la vostra mare. Un dia hi tornaré per tastar-ne més.” (Joseph Gulsoy)
LLibres de Joseph Gulsoy a la-Biblioteca de Joan Fuster

Amb aquest Document esperem haver-vos apropat un poc més una figura de la importància de Joseph Gulsoy i la seua relació amb Joan Fuster. Vos desitgem que passeu molt bon estiu i que gaudiu de bones paelles, siga al Mareny Blau o a qualsevol altre indret.

Traducció de La Pesta d’Albert Camus per Joan Fuster

Traducció de La Pesta d’Albert Camus per Joan Fuster

per | juny 1, 2020 | Document del mes

Aquestes setmanes de confinament que hem viscut per culpa de la Covid-19 han sigut un bon moment per dedicar-lo a lectures pendents, i molta gent recomanava les seues per les xarxes socials. Un dels llibres més comentats, per la seua temàtica i similitud amb la situació actual, ha sigut La pesta del Premi Nobel francés d’origen algerià Albert Camus, que narra els efectes que té entre la població d’Orà una plaga que pateix aquesta ciutat, la novel·la és considerada un clàssic del segle XX i un magnífic exemple de l’existencialisme a la literatura. Publicada, en francés, en 1947 no apareixeria en català fins a 1962, amb traducció de Joan Fuster.

Als anys 60 Fuster va fer diverses traduccions de novel·les franceses, algunes en solitari i altres en col·laboració amb altre escriptor suecà, el seu amic Josep Palàcios; entre aquestes en trobem cinc d‘Albert Camus, l’esmentada La Pesta (1962), El mite de Sísif (1965), L’home revoltat (1966), L’exili i el regne (1967) i L’estrany (1967). A més de la traducció, Fuster també s’encarregà d’escriure els respectius pròlegs per a cadascuna d’elles.

Un dels llibres més comentats, per la seua temàtica i similitud amb la situació actual, ha sigut La pesta d’Albert Camus, que narra els efectes que té entre la població d’Orà una plaga que pateix aquesta ciutat

Traducció de La Pesta d’Albert Camus per Joan Fuster (1962)

L’obra a la qual hem dedicat aquest document, La pesta amb traducció de Fuster, no ha deixat de reeditar-se des de 1962, en la imatge que us adjuntem dels lloms de les edicions que es mostren a la prestatgeria del Museu Joan Fuster, podeu veure, d’esquerra a dreta, les dues primeres de l‘editorial Vergara de 1962 i 1964, l’edició de 1986 per a la col·lecció “El cangur” d’Edicions 62 i la de 2009 per a la col·lecció “La Butxaca” també d’Edicions 62.

 

La pesta amb traducció de Fuster, no ha deixat de reeditar-se des de 1962
D’esquerra a dreta les dues primeres de l’editorial Vergara de 1962 i 1964, l’edició de 1986 per a la col·lecció “El cangur” d’Edicions 62 i la de 2009 per a la col·lecció “La Butxaca” també d’Edicions 62.

Al Centre de Documentació es conserven tots els mecanoscrits d’aquestes traduccions, alguns amb anotacions manuscrites i correccions de Fuster, en la imatge podeu veure d’esquerra a dreta, la portada de El mite de Sísif, la pàgina 358 de L’home revoltat, amb correccions, i la 47 de L’exili i el regne que inclou un full amb diverses anotacions.

 

D’esquerra a dreta, la portada de El mite de Sísif, la pàgina 358 de L’home revoltat, amb correccions, i la 47 de L’exili i el regne que inclou un full amb diverses anotacions.

Si no heu llegit aquestes obres de Camus, us recomanem que les descobriu a través de les traduccions de Fuster. Que tingueu bones lectures.

Importància del carrer

Importància del carrer

per | maig 4, 2020 | Document del mes

Amb el confinament provocat per la Covid-19, i treballant des de casa, no estàvem segurs si en maig us podríem mostrar el Document del Mes, perquè era un poc difícil seleccionar-ne algun sense tindre accés directe a la documentació conservada a l’Espai Joan Fuster, però revisant l’ampla mostra dels articles publicats per Fuster que tenim penjada a la pàgina web, i dins de l’apartat dedicat a la revista Serra d’Or, n’hem localitzat un molt adient.

“Importància del carrer” es va publicar en el número d’octubre de 1972 de Serra d’Or, dins d’una secció que tenia Fuster anomenada “Restriccions mentals”. En aquest article Fuster analitza com ha evolucionat, des que ell era infant, la noció de carrer i com en eixa època, en 1972, els cotxes ja han envaït l’espai. En un moment de l’article Fuster escriu:

“El carrer no existeix. Objectivament, ha deixat de ser el carrer que era. Hi ha massa cotxes, massa pressa, massa distàncies, perquè un carrer de ciutat –i, en particular, de ciutat grossa– continuï sent un carrer com Déu mana. Això s’ha acabat, i per sempre. Ens agradi o no, i sigui lamentable o vés a saber què. Ara: les conseqüències “socials” que se’n deriven, enormes, mereixen de ser reflexionades. De moment, són conseqüències escassament afables. De moment, hi ha una novetat històrica curiosa: el carrer és buit.”

A més d’aquest fragment us deixem l’article en pdf i us en recomanem la lectura completa. Tot i que es va escriure fa 48 anys i Fuster plantejava diversos problemes concrets de la societat del moment, socials, lingüístics,… és molt interessant llegir-lo des d’una perspectiva actual, quan Fuster va escriure “Això s’ha acabat, i per sempre” poc podia imaginar el ressorgiment de l’ús de la bicicleta, i la reconversió de molts carrers en zones per a vianants, que estem veient a diverses ciutats els últims anys i, si d’alguna cosa tenim ganes tots en aquests moments, és de tornar a recuperar els carrers.

Esperem que l’article us agrade i us convide a reflexionar sobre com ha evolucionat la importància del carrer des dels anys 70 del segle XX fins a l’actualitat, i quin futur ens hi espera després del confinament ¿aprendrem a gaudir del carrer respectant la distància social que els nous temps ens imposen?.

Mentre redacte aquest Document del Mes l’Espai Joan Fuster continua tancat, però tots els que hi treballem desitgem retrobar-mos prompte amb tots vosaltres i poder seguir reflexion’ant sobre aquest, o qualsevol tema, a les nostres tertúlies. Això sí, seguint totes les normes de distanciament i seguretat que els nous temps ens exigeixen.

Molts ànims i fins prompte.

Importància del carrer
Joan Fuster
Estudis de Joan Fuster sobre el Tirant lo Blanc

Estudis de Joan Fuster sobre el Tirant lo Blanc

per | abr. 3, 2020 | Document del mes

Acabem la sèrie iniciada fa un parell de mesos sobre els estudis que Joan Fuster va dedicar al Segle d’Or valencià parlant-vos dels que tracten del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

Són diversos els articles que Fuster li dedica a aquesta obra al llarg dels anys en capçaleres com Levante on, el 23 d’abril de 1955, va publicar “Cervantes y el Tirant” o “Con los apoyos de Riquer: el atrevido Tirante el Blanco” publicat en La Vanguardia l’11 de gener de 1976, per posar-vos un parell d’exemples amb molts anys de diferència i que us reproduïm complets.

Però dos són els estudis que destaquen per la seua extensió, ambdós inclosos en Misògins i enamorats, el recopilatori d’estudis fusterians sobre el Segle d’Or valencià, a cura del professor Albert Hauf, del que ja us hem parlat en mesos anteriors.

¿Què li va passar al manuscrit els vint-i-cinc anys que va estar en poder de Galba?¿Galba, o altra persona, va introduir modificacions en el text?

Us recomanem la lectura d’aquest entretingut assaig que Fuster planteja quasi com una investigació policial.

El primer, “Reflexions sobre el Tirant”, va aparéixer publicat per primera vegada en el Diari 1952-1960 i correspon a l’entrada del “Dimarts, 26 agost. Sueca”. L’assaig és una anàlisi comparativa entre el Tirant lo Blanc i el Quixot de Cervantes.

Cervantes y el Tirant
Joan Fuster
El segon, “Consideracions sobre el Tirant”, és el resultat d’una conferència pronunciada en 1991 dins del IX Col·loqui Internacional de l’AILLC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes) i en el qual s’incideix sobre la qüestió de l’autoria. Poc abans de la seua mort, en 1465, Joanot Martorell va deixar el manuscrit com a penyora d’un préstec de cent reals al prestador Martí Joan de Galba, qui no el va fer publicar fins a 1490, tot i que ell tampoc arribaria a veure’l perquè va morir uns pocs mesos abans. ¿Què li va passar al manuscrit els vint-i-cinc anys que va estar en poder de Galba? ¿Qui més en tingué accés? ¿Galba, o altra persona, va introduir modificacions en el text? Encara que és difícil aplegar a una conclusió clara, després dels segles transcorreguts, us recomanem la lectura d’aquest entretingut assaig que Fuster planteja quasi com una investigació policial.
Con los apoyos de Riquer:
el atrevido Tirante el Blanco
Joan Fuster

El Tirant lo Blanc també forma part del taller “El Segle d’Or valencià vist per Joan Fuster” oferit per l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània de l’Espai Joan Fuster. Com us hem comentat els mesos passats el taller ofereix una aproximació als principals autors d’aquest període a través de l’obra de Fuster, com a resultat final els alumnes fan una composició de texts i imatges d’un dels autors, similars a la pàgina d’un facsímil, en la fotografia podeu veure’n un dels dedicats a Joanot Martorell.

Per acabar us mostrem algunes imatges d’una de les edicions més curioses de les moltes que Fuster tenia en la seua biblioteca, es tracta de Tirante il Bianco una edició italiana en tres volums publicada a Venècia per Lucio Spineda en 1611.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 23-4-2020