Estudis de Joan Fuster sobre l’obra de Sor Isabel de Villena

Estudis de Joan Fuster sobre l’obra de Sor Isabel de Villena

by | Mar 3, 2020 | Document del mes

Seguint amb la línia iniciada el mes passat aquest us parlarem d’alguns dels estudis que Joan Fuster va dedicar a Sor Isabel de Villena.

Com comenta el professor Albert Hauf en el pròleg al recopilatori d’estudis fusterians sobre el Segle d’Or valencià, Misògins i enamorats, el primer article que Fuster li va dedicar a l’abadessa del convent de Santa Clara és “Nota sobre Sor Isabel de Villena” publicat al diari Levante el 3 de juny de 1955. En aquest article Fuster destaca la “consciencia de sexo’ que poseía sor Isabel” i posa un parell d’exemples que podeu llegir, si us interessa, perquè reproduïm l’article complet.

També podeu llegir el que va publicar uns mesos després, el 14 d’octubre, a la mateixa capçalera, “Isabel de Villena, escritora aristocrática” on explica com l’origen noble de sor Isabel es veu reflectit en el tractament que dóna als personatges de la seua obra Vita Christi, aquest mateix article el publicaria en la revista de l’exili Pont Blau l’1 de setembre de 1957.

Però, sens dubte, l’estudi més extens que li va dedicar Fuster és el que va donar a conéixer en una conferència per a “Lo Rat Penat” titulada “El món literari de Sor Isabel de Villena” i que aquesta institució va publicar l’any 1957.

Nota sobre Sor Isabel de Villena
“Isabel de Villena, escritora aristocràtica”
“Isabel de Villena, escritora aristocràtica” (2)
Cobertes Vita Christi 1916
Portada Volum 1 Vita Christi 1916
Aula Didàctica Isabel de Villena
Fuster encara publicaria altres articles i assajos sobre Sor Isabel, al Levante i a altres capçaleres, com la Revista Valenciana de Filologia on va aparéixer “Jaume Roig i Sor Isabel de Villena” estudi comparatiu de les obres dels dos autors, Espill i Vita Christi.

Aquesta autora també s’estudia en el taller “El Segle d’Or valencià vist per Joan Fuster” dins de l’oferta de l’Aula Didàctica de l’Espai Joan Fuster. Com us comentàrem el mes passat el taller ofereix una aproximació als principals autors d’aquest període a través de l’obra de Fuster, com a resultat final els alumnes fan una composició de texts i imatges d’un dels autors, similars a la pàgina d’un facsímil, en la fotografia en podeu veure un dels dedicats a Sor Isabel de Villena.

Us mostrem també un dels exemplars del Vita Christi que Fuster tenia en la seua biblioteca, l’edició en tres volums feta per Miquel Rius a Barcelona en 1916 per a la col·lecció Biblioteca Catalana.

Estudis de Joan Fuster sobre l’obra d’Ausiàs Marc

Estudis de Joan Fuster sobre l’obra d’Ausiàs Marc

by | Feb 4, 2020 | Document del mes

Hui iniciem una sèrie de Documents del Mes on us parlarem d’alguns dels estudis que va fer Joan Fuster sobre diversos autors del Segle d’Or valencià, començant per Ausiàs Marc.

Tres són els principals assajos fusterians sobre Marc:
– Vigència d’Ausiàs Marc, que es va publicar per primera vegada, encara que sense títol, en el pròleg de l’Antologia Poètica d’Ausiàs March de l’Editorial Selecta. Barcelona: 1959
– “Ausiàs Marc, el ben enamorat”, publicat en la Revista Valenciana de Filologia, tom VI, núm. 1 (1959-1962)
– “Divagació entorn del Cant Espiritual d’Ausiàs Marc”. Publicat en Ullal. Gandia: tardor de 1983.

Els dos primers estudis els va recopilar el mateix Fuster en 1968 en el volum 1 de les Obres Completes d’Edicions 62 i tots tres formen part del llibre Misògins i enamorats, on el professor Albert Hauf va reunir els estudis fusterians al voltant de la literatura catalana medieval.

A més d’aquests assajos, d’una certa extensió, Fuster també va publicar, al llarg dels anys, diversos articles divulgatius sobre Ausiàs Marc en capçaleres com Destino, Levante, Mediterráneo, etc.

“El Segle d’Or valencià vist per Joan Fuster” és el títol de l’últim taller que s’ha incorporat a l’Aula Didàctica de l’Espai Joan Fuster”

Us deixem com a exemple l’article “Centenario de Ausiàs March”, publicat en el número 1157 de la revista Destino del 10 d’octubre de 1959, on es fa ressò dels actes que tingueren lloc eixe any en commemoració del V centenari de la mort del poeta, entre ells el I Premi Ausiàs Marc de poesia celebrat a Gandia, al qual pertanyen les tres fotografies que hem seleccionat del fons Fuster. En la primera, amb signatura AFJF-0360, podem veure, d’esquerra a dreta i asseguts en unes gandules, a Isabel Mirete (dona de Josep M. Castellet), Carola Reig, Gerardo Diego, Arturo Zabala i Joan Fuster; en la segona, AFJF-0554, estan Salvador Espriu, Isabel Mirete i Joan Fuster i en la tercera, AFJF-1347, d’esquerra a dreta: Salvador Espriu, Joan Fuster, Dámaso Alonso i Josep Maria Castellet.

Isabel Mirete (dona de Josep M. Castellet), Carola Reig, Gerardo Diego, Arturo Zabala i Joan Fuster
AFJF-0360
Salvador Espriu, Isabel Mirete i Joan Fuster
AFJF-0554
Salvador Espriu, Joan Fuster, Dámaso Alonso i Josep Maria Castellet
AFJF-1347
Per acabar només ens queda comentar-vos que “El Segle d’Or valencià vist per Joan Fuster” és el títol de l’últim taller que s’ha incorporat, fins al moment, a l’Aula Didàctica de l’Espai Joan Fuster. El taller ofereix una aproximació als principals autors d’aquest període a través de l’obra de Fuster, com a resultat final els alumnes fan una composició de texts i imatges d’un dels autors, similars a la pàgina d’un facsímil, en la fotografia en podeu veure un dels dedicats a Ausiàs Marc.
Visita de Francesc Xavier de Borbó i Parma a Sueca el 28 de novembre de 1951

Visita de Francesc Xavier de Borbó i Parma a Sueca el 28 de novembre de 1951

by | Gen 8, 2020 | Document del mes

Comencem l’any amb un Document del Mes un poc especial, ja que està relacionat amb Fuster de manera indirecta. El passat 29 de novembre es va presentar a l’Espai Joan Fuster el llibre Un bri d’Esperança d’Agustí Colomer, guardonat amb el Premi Soler i Estruch, uns dies abans l’autor va fer donació a l’Espai d’un exemplar de la Crónica del viaje a Valencia de S.A.R. el Príncipe Regente D. Francisco Javier de Borbón y Braganza. 25-28 de noviembre de 1951.

Crónica del viaje a Valencia de S.A.R. el Príncipe Regente D. Francisco Javier de Borbón y Braganza. 25-28 de noviembre de 1951.

En aquesta publicació es narra l’esmentat viatge i entre les diverses localitats que va visitar el pretendent carlí al tron d’Espanya també va estar Sueca, i concretament el núm. 10 del carrer de Sant Josep, perquè el pare de Fuster, Juan Fuster Seguí, era el cap del carlisme a la localitat.

Us hem reproduït els fulls del document en els quals es descriu la visita a Sueca. En la pàgina 25 hi ha una imatge dels pares de l’escriptor, Juan Fuster i Maria Ortells, amb Xavier de Borbó. L’original d’aquesta mateixa fotografia el podeu veure a la primera vitrina del Museu, anomenada “Vida”, que mostra documents familiars i personals de l’escriptor. Però no és l’única, al fons fotogràfic es conserven un total de 8 fotografies d’aquesta visita, entre elles també està la de la pàgina 26, on apareixen diverses dones suecanes amb Francesca de Borbó i Parma, filla de Xavier de Borbó. Us mostrem altres 3 fotografies de la mateixa sèrie que no estan ni en la publicació ni en el Museu.

Agraïm a Agustí Colomer la seua donació. Tot i que Fuster no va estar present en aquesta visita, es tracta d’un document important per saber-ne més de la seua història familiar. Per acabar el Document del Mes hem escollit un article titulat “Confesiones de un hijo de carlista”, publicat a La Vanguardia el 10 d’octubre de 1982 i en el qual Fuster parla de la situació del carlisme en aquell moment i de la seua experiència com a fill de carlista. Gaudiu-ne la lectura.

Confesiones de un hijo de carlista

La Vanguardia el 10 d’octubre de 1982
Croquis de la biblioteca de Joan Fuster

Croquis de la biblioteca de Joan Fuster

by | Des 9, 2019 | Document del mes

En algun Document del Mes anterior us hem parlat de la biblioteca de Fuster, en gener de 2019 sobre com controlava els llibres que anava adquirint, en abril del mateix any els ex-libris que utilitzava i en maig de 2018 els desperfectes que l’atemptat amb bomba de 1981 li va provocar. Al llarg de la seua vida Fuster va acumular uns 21.000 volums i unes 12.000 revistes, aquestes quantitats fan necessari portar un bon control de tota la informació i tindre-la ben emmagatzemada. Com a Document del Mes us mostrem un parell de croquis que el mateix Fuster va fer per adquirir noves prestatgeries per a la seua biblioteca i aprofitar millor l’espai, malauradament no estan datats.

En el croquis que té el dibuix més gran Fuster divideix les prestatgeries en: 13 cossos A (en roig), amb prestatges de 20 cm; 8 cossos B (en blau), subdividits en B1 per als paral·lels a la paret i en B2 per als perpendiculars, amb prestatges de 30 cm; i 3 cossos C (en negre) amb prestatges de 40 cm.

El següent croquis, el del dibuix més menut, és molt similar però ja no denomina les prestatgeries A, B1, B2 i C, sinó A, B, C, D i afegeix al dibuix de l’estança la localització d’una taula amb dues cadires.

Per acabar, i aprofitant que estem parlant de biblioteques, us volem recomanar dos articles que Fuster va publicar sobre la biblioteca d’Alfons el Magnànim; el primer, sobre la formació, «Alfonso el Magnánimo, bibliófilo» en el número 105 del Suplemento Valencia del diari Levante del 13 d’abril de 1956, mentre que al número 106 de la mateixa capçalera, de 20 d’abril de 1956, ens conta la seua desaparició en “La dispersión de la biblioteca alfonsina. De Nápoles a Valencia”. Esperem que en gaudiu de la lectura.

Homenatge del F.C. Barcelona a Joan Fuster

Homenatge del F.C. Barcelona a Joan Fuster

by | Nov 6, 2019 | Document del mes

El F.C. Barcelona es va fundar el 29 de novembre de 1899, així que aquest més complirà 120 anys, però, perquè us parlem del Barça en un Document del Mes dedicat a Fuster?, si l’escriptor va admetre en més d’una ocasió que no era gens aficionat al futbol, ni seguidor de cap equip. Doncs perquè hui us volem mostrar una de les peces que conservem al dipòsit de l’Espai Joan Fuster. Es tracta d’una reproducció de 21 cm d’alçària (incloent-hi la base) de la font de Canaletes. En aquesta font, situada a la Rambla de Barcelona, l’equip celebra les seues victòries i, com ens explica la Viquipèdia, ho fa així des dels anys 30 del segle XX, quan els seguidors havien d’anar fins a la redacció del diari La Rambla per llegir els resultats dels partits que es posaven en una pissarra davant de l’esmentada font.

Aquesta rèplica porta una placa en la base amb la següent inscripció: “El F.C. Barcelona a Joan Fuste [sic] en el dia del seu homenatge 19-10-86” i gràcies a l’agenda de Fuster sabem que, eixe mateix dia, li la va entregar una penya barcelonista en un dinar a València. En l’actualitat encara s’hi conserva en l’estoig original de vellut roig.

A més de les imatges d’aquesta rèplica de la font us adjuntem altra fotografia, dels anys 70, de Fuster a sa casa amb Agustí Montal, president del F.C. Barcelona entre 1969 i 1977 i dos articles de Fuster que parlen de futbol:

“El futbol i més coses” publicat al núm. 138 de la revista Serra d’Or del mes de març de 1971, dins de la secció Restriccions Mentals, i “Competir i guanyar” publicat en el núm. de juliol-agost de 1975 del Butlletí del F.C. Barcelona.

Fuster a sa casa amb Agustí Montal, president del F.C. Barcelona

De Serra d’Or podeu llegir l’article original, pel que respecta a l’article del Butlletí del F.C. Barcelona, tot i que no tenim l’original, us reproduïm una còpia d’una publicació que va fer la Penya Barcelonista Ribera Baixa en el seu 25é aniversari, l’any 1999.

Si ús interessa, el número complet el trobareu en pdf a la seua pàgina web on, a més d’aquests dos articles de Fuster, també s’hi inclou una recopilació d’aforismes sota el títol “Insolències Fusterianes”:
www.pbriberabaixa.com

En els dos articles veureu que per a Fuster el futbol no és més que una excusa per acabar parlant d’altres temes. Esperem que gaudiu de la lectura.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 14-11-2019

Joan Fuster Doctor Honoris Causa

Joan Fuster Doctor Honoris Causa

by | Oct 3, 2019 | Document del mes

Aquest més es compleixen 35 anys de les investidures de Joan Fuster com a Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona, que va ser a principis d’octubre de 1984, i per la Universitat de Barcelona, a finals d’octubre d’eixe mateix any.

Així que aquest serà un Document del Mes un poc especial perquè, en lloc de triar un objecte concret, us parlarem d’alguns dels documents que conservem a l’Espai Joan Fuster en relació amb aquests esdeveniments.

“La Universitat Autònoma de Barcelona té l’honor de nomenar a proposta de la Facultat de Lletres Doctor Honoris Causa el senyor Joan Fuster i Ortells en reconeixement de la seva valuosa aportació al desenvolupament de la cultura als Països Catalans. Bellaterra, 1 d’octubre de 1984”

Pel que respecta a la Universitat Autònoma de Barcelona hi ha un diploma, encara en el seu marc original, en el qual es pot llegir el següent text: “La Universitat Autònoma de Barcelona té l’honor de nomenar a proposta de la Facultat de Lletres Doctor Honoris Causa el senyor Joan Fuster i Ortells en reconeixement de la seva valuosa aportació al desenvolupament de la cultura als Països Catalans. Bellaterra, 1 d’octubre de 1984” a continuació el signen el secretari, Josep Egozcue i Cuixart, i el rector, Antoni Serra i Ramoneda.

Fotografia de Montserrat Manent.
Moment de l’entrega a Fuster dels guants per part d’Antoni M. Badia i Margarit

Del solemne acte d’investidura al paranimf de la Universitat de Barcelona podeu trobar dues sèries a la col·lecció fotogràfica, la de la fotògrafa Montserrat Manent, amb 19 imatges, i la del fotògraf Cortés, amb 15. En les quals es pot veure a Fuster en diferents moments de la cerimònia acompanyat per amics com Josep Lluís Bausset i Gonçal Castelló o Antoni M. Badia i Margarit qui li va fer entrega dels guants, un dels símbols del doctorat (que, segons les universitats, pot ser medalla o anell, birret, i/o guants).

Fotografia del fotograf Cortés. Moment del discurs de Fuster

Els dos discursos que va fer Fuster en les respectives cerimònies d’investidura estan publicats, el de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el títol Notes sobre el “llemosí” a la València del segle XVI amb una Presentació de Joan Fuster per Lola Badia. Mentre que el de la Universitat de Barcelona es titula Lectures d’Ausiàs Marc en la València del segle XVI i hi inclou el Discurs de contestació que li va fer Emili Giralt i Raventós.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 16-10-2019

“Els únics plaers que no defrauden són els imprevistos”. (J.Fuster)

Click To Tweet