Joan Fuster president d’honor del XIIè Congrés de metges i biòlegs de llengua catalana

Joan Fuster president d’honor del XIIè Congrés de metges i biòlegs de llengua catalana

per | nov. 2, 2020 | Document del mes

Com a Document del Mes de novembre us mostrem altre dels objectes que guardem al dipòsit del Centre de Documentació, es tracta d’una placa honorífica que li entregaren a Fuster fa 36 anys, en novembre de 1984, i que porta gravat el següent text:

 

XIIè Congrés de metges i biòlegs de llengua catalana al seu president d’honor Joan Fuster
Castelló de la Plana – Benicàssim
1-4 novembre 1984

La placa es conserva dins del seu estoig original amb un segell de la joieria i rellotgeria Toba de Tavernes Blanques. Dels 4 dies que va durar el congrés sabem que li fou entregada el tercer dia, perquè a l’agenda de Fuster hi trobem la següent anotació del dissabte 3 de novembre de 1984: “A Benicàssim. Sopar del Congrés de metges i biòlegs”.

Aquesta placa és un exemple més dels nombrosos homenatges que va rebre Fuster al llarg de la seua dilatada carrera, per acompanyar-la us deixem també un article on Fuster parla de metges, amb el títol “El médico de sí mismo”, publicat el 28 de gener de 1962 en El correo catalán, dins la secció “Examen de conciencia”. En ell, Fuster ens parla, amb la seua habitual ironia, dels efectes de la publicitat sobre l’automedicació. Tot i tindre quasi 60 anys el text continua tenint plena vigència, esperem que en gaudiu la lectura.

“El médico de sí mismo”
Joan Fuster

Primera fotografia professional de l’arxiu de Joan Fuster

Primera fotografia professional de l’arxiu de Joan Fuster

per | oct. 4, 2020 | Document del mes

Aquest mes presentem l’Arxiu fotogràfic de Joan Fuster, catàleg coordinat per Francesc Pérez i Moragón, actual director d’honor i assessor extraordinari de l’Espai Joan Fuster, i publicat per la Institució Alfons el Magnànim com a número 74 de la col·lecció “Arxius i documents”.

El catàleg conté la fitxa descriptiva de les 2.000 fotografies que tenia Fuster, a més d’una selecció de 127 imatges, en color i en blanc i negre; tres índexs, un d’autors, un onomàstic i altre toponímic i un llistat de sèries fotogràfiques, s’ha considerat sèrie tres o més fotografies fetes per un mateix autor en un mateix lloc i moment, així com les agrupacions de fotografies de viatges o congressos, que, tot i ser de diferents dies, llocs o fins i tot de diversos autors, tenien entre elles una clara relació temàtica i cronològica.

Arxiu fotogràfic de Joan Fuster

Francesc Pérez Moragón (Coordinació) , Salvador Ortells Miralles (Pròleg) ,
Enric Alforja Carbonell (Introducció)

Per tot açò, com a Document del Mes, hem decidit mostrar-vos una d’aquestes imatges. Fuster conservava a sa casa, tant fotografies personals i familiars, com altres fruit de la seua tasca professional. D’entre totes elles n’hem escollit una especial, perquè és la primera que hem localitzat de l’escriptor dins de l’àmbit literari valencià, es tracta de la fotografia AFJF-1252 on apareix Joan Fuster, qui ja havia publicat alguns articles de manera esporàdica, amb els integrants del Grup Torre el 31 d’octubre de 1949, totes les fotografies que tenim al fons anteriors a aquesta data són familiars o personals. I a la qual li correspon, en el catàleg, la següent fitxa:

AFJF-1252

Joan Fuster amb el Grup Torre. D’esquerra a dreta: drets: Francesc Navarro, Rafael Villar, Joan Fuster, Santiago Bru, Emili Beüt, Xavier Casp, Miquel Adlert i Lluís Margarit; asseguts: Josep Sanç Moia, Maximilià Thous Llorens, Miquel Dolç i Francesc Bort

AFJF-1252
Joan Fuster amb el Grup Torre. D’esquerra a dreta: drets: Francesc Navarro, Rafael Villar, Joan Fuster, Santiago Bru, Emili Beüt, Xavier Casp, Miquel Adlert i Lluís Margarit; asseguts: Josep Sanç Moia, Maximilià Thous Llorens, Miquel Dolç i Francesc Bort
Autor F. G. Olalla
[València] 31 d’octubre de 1949
8,6 x 13,8 cm Gelatina de plata. Monocrom

Al dors, manuscrit a bolígraf: “31-X-49. Drets: Francesc Navarro. Rafael Villar. Joan Fuster. Santiago Bru. Emili Beüt. Xavier Casp. Miquel Adlert. Lluís Margarit. Asseguts: Josep Sanç Moia. Maximilià Thous Llorens. Miquel Dolç. Francesc Bort”. Segell de F. G. Olalla, València

 

Dors de la fotografia AFJF-1252

Com podeu veure la fitxa està dividida en 8 parts: primer la signatura que la identifica; a continuació una descripció de qui apareix a la foto; l’autor, en cas que no es conega dirà “Autor desconegut”; el lloc on es va fer; la data, “s.d.” si es desconeix; les mesures de l’original en paper; la tècnica fotogràfica i, per acabar, un camp de notes on es diu si forma part d’alguna sèrie, si és còpia, si, com en aquest cas, té alguna anotació al dors, i qualsevol altra dada que s’ha considerat pertinent afegir.

Esperem que la fotografia escollida us semble tan interessant com a nosaltres.

Article de Joan Fuster per al Llibret de Festes de 1957

Article de Joan Fuster per al Llibret de Festes de 1957

per | set. 4, 2020 | Document del mes

Una de les seccions que mai falta al Llibret de les Festes de Sueca és la de les col·laboracions literàries sobre temes històrics, socials o culturals de la nostra localitat. Un dels que més articles va escriure al llarg dels anys és Joan Fuster.

Enguany, a causa de la situació que estem patint, no hem tingut ni festes ni llibret, així que hem decidit recuperar un dels textos de Fuster, concretament el que va escriure per al llibret de 1957 anomenat Sueca en Fiestas 1957. Programa Oficial. L’article de Fuster, amb el títol “Sueca fa cent anys”, feia un repàs a com era la localitat a mitjans del segle XIX. Us reproduïm el text complet tal com es va publicar, a més de la primera pàgina del mecanoscrit on es veu la primera versió i, en roig, diversos dels canvis i modificacions que Fuster hi va introduir.

Al principi del llibret hi ha un text de la Comissió de Festes que comença així: “Hemos incluído en este programa la colaboración entusiasta y valiosísima de un grupo señero de suecanos”.

Al principi del llibret hi ha un text de la Comissió de Festes que comença així: “Hemos incluído en este programa la colaboración entusiasta y valiosísima de un grupo señero de suecanos”. En 1957 el llibret va comptar amb un total de 7 col·laboracions; a més de la de Fuster hi podem trobar les següents:

“Un fet que apareix en els llibres” de Josep Palàcios
“Tradicions marianes de Sueca: la Mare de Déu de la Bonaguia” de Fermí Cortés i Muñoz
“Aveinaments de Suecans a Valencia al segle XIV [sic]” signat per Nicholau de Çuequa (pseudònim de Nicolau Primitiu)

I, en castellà:
“Sobre la tradición i el progreso” de J. Cuadrado Marín
“Mariología hispànica” d’Arturo Lapuebla Tomás
“Prehistoria, momento actual y futuro de Sueca” d’Antonio Ramón y Pastor

Esperem que l’any que ve puguem gaudir de nou de les festes i llegir noves col·laboracions al llibret, fins aleshores haurem de rellegir les antigues.

Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir. (Joan Fuster)

Click To Tweet

Guia turística de Joan Fuster sobre Alacant i la Costa Blanca

Guia turística de Joan Fuster sobre Alacant i la Costa Blanca

per | ag. 3, 2020 | Document del mes

Entre els mecanoscrits que es conserven al Centre de Documentació de l’Espai Joan Fuster en trobem un de 84 pàgines, en castellà, amb el títol Alicante y su provincia, que degué ser un títol provisional que li donà Fuster, perquè definitivament es va publicar com a Alicante y la Costa Blanca en el número 7 de la sèrie “Ciudades y paisajes” dins de la col·lecció “Guías Planeta”, que dirigia Baltasar Porcel per a l’editorial del mateix nom.

Aquesta guia aparegué en març de 1965 i ho va fer al mateix temps en 4 llengües, a més de l’original en castellà també es podia trobar en francés, Alicante et la Costa Blanca, amb traducció de Renée de Barrera; en anglés, Alicante and the Costa Blanca, traduïda per Betty Morris i en alemany, Alicante und die Costa Blanca, amb traducció de Helga Peter. Les 4 es varen publicar en tapa dura amb fotografies en color de Salmer i fotografies en blanc i negre dels arxius Mas, Salmer i Kindel. Els exemplars que tenia Fuster d’aquestes 4 guies es poden veure en l’actualitat a la prestatgeria del Museu i el volum en castellà encara conserva en l’interior una etiqueta impresa que diu: “Precio de este ejemplar 90 ptas” (0,54 euros).

La guia està dividida en tres grans blocs, el primer està dedicat a proporcionar dades geogràfiques, històriques, de folklore, festes, gastronomia, etc. En el segon es proposen 6 excursions per diversos indrets de la província i, per acabar, hi ha una sèrie de dades d’interés: adreces, autobusos, agències de viatge, hotels, organismes oficials… La guia publicada en castellà té 89 pàgines, des de la 1 fins a la 80, que es corresponen amb els dos primers blocs, són idèntiques al mecanoscrit de Fuster, les últimes 9 pàgines, amb les dades d’interés s’afegirien després per l’editorial.

Han passat ja cinquanta-cinc anys des de la publicació i, òbviament, la majoria de dades estan obsoletes, tot i això, els textos de Fuster sobre història, folklore, art, gastronomia, etc. encara són una lectura molt amena i actual i les magnífiques fotografies són un bon testimoni de com eren Alacant i la Costa Blanca als anys seixanta.

Joan Fuster i Joseph Gulsoy al Mareny Blau l’estiu de 1968

Joan Fuster i Joseph Gulsoy al Mareny Blau l’estiu de 1968

per | juny 30, 2020 | Document del mes

Ja comença l’estiu i com a Document del Mes de juliol vos mostrem tres fotografies del fons Fuster testimoni d’un dinar al Mareny Blau, en elles apareix l’escriptor en companyia de Joseph Gulsoy. Les tres imatges, amb signatures AFJF-0557, AFJF-0558 i AFJF-0559, i d’autor desconegut, tenen 8,8 x 12,7 cm, la tècnica és gelatina de plata, monocrom i a la part posterior Fuster va escriure: “Mareny Blau, estiu del 1968”.

¿Qui és Joseph Gulsoy? Desconegut per al gran públic, és un prestigiós lingüista reconegut arreu del món. Nascut a Turquia en 1925 va establir la seua residència al Canadà en 1949, inicià estudis d’esperanto, alemany, francés i anglés, però en 1954, estudiant a la Universitat de Chicago, va ser deixeble de Joan Coromines, el que el va portar a especialitzar-se en llengües romàniques, castellà, català i portugués i a fer la tesi doctoral sobre el Diccionario Valenciano-Castellano, de Manuel Joaquim Sanelo. Aquesta tesi doctoral la va publicar la Societat Castellonenca de Cultura el 1964 i podem trobar un exemplar en la biblioteca de Fuster, a més d’altres treballs de Gulsoy com els 10 volums del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana escrits per Joan Coromines amb la col·laboració de Gulsoy i de Max Cahner (Curial: 1980-1991) o Catalan Studies. Estudis sobre el català. Volume in Memory of Josephine de Boer (Borràs: 1977). Gulsoy va presidir la North American Catalan Society, és membre, des de 1994, de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i ha rebut nombrosos reconeixements com la Creu de Sant Jordi (1998), el Premi Internacional Ramon Llull (1989) o el Doctor Honoris Causa per la Universitat de València en 1999.

Joan Fuster i Joseph Gulsoy al Mareny Blau l’estiu de 1968
“Jo us conec molt bé de les vostres obres i me serà un gran honor conèixer-vos també personalment.” (Joseph Gulsoy)

Al Centre de Documentació també es conserva l’extensa correspondència que mantingueren Fuster i Gulsoy al llarg dels anys, més de 40 cartes que mostren una llarga relació d’amistat que es va iniciar l’11 d’octubre de 1957, quan Gulsoy, que tenia previst viatjar prompte a Espanya, li escriu a Fuster presentant-se i li diu: “jo us conec molt bé de les vostres obres i me serà un gran honor conèixer-vos també personalment”. Finalment Gulsoy vingué fins a Sueca i tots dos es conegueren al número 10 del carrer de Sant Josep el 20 de novembre d’eixe any. Sens dubte la mare de Fuster, Maria Ortells, també va contribuir a forjar eixa amistat, perquè en una carta des de Chicago, datada el 14 d’abril de 1958, Gulsoy li comenta a Fuster diverses qüestions professionals, parla del professor Coromines, de com porta la tesi sobre el diccionari de Manuel Joaquim Samelo i felicita Fuster pels seus textos sobre Sant Vicent Ferrer i sor Isabel de Villena, que ha gaudit molt; però també tracta qüestions més personals, de com recorda València, els amics, les flors, els tarongers i la paella: “Mai vaig oblidar la paella que tastí en la vostra casa feta per les mans de la vostra mare. Un dia hi tornaré per tastar-ne més.”

“Mai vaig oblidar la paella que tastí en la vostra casa feta per les mans de la vostra mare. Un dia hi tornaré per tastar-ne més.” (Joseph Gulsoy)
LLibres de Joseph Gulsoy a la-Biblioteca de Joan Fuster

Amb aquest Document esperem haver-vos apropat un poc més una figura de la importància de Joseph Gulsoy i la seua relació amb Joan Fuster. Vos desitgem que passeu molt bon estiu i que gaudiu de bones paelles, siga al Mareny Blau o a qualsevol altre indret.

Traducció de La Pesta d’Albert Camus per Joan Fuster

Traducció de La Pesta d’Albert Camus per Joan Fuster

per | juny 1, 2020 | Document del mes

Aquestes setmanes de confinament que hem viscut per culpa de la Covid-19 han sigut un bon moment per dedicar-lo a lectures pendents, i molta gent recomanava les seues per les xarxes socials. Un dels llibres més comentats, per la seua temàtica i similitud amb la situació actual, ha sigut La pesta del Premi Nobel francés d’origen algerià Albert Camus, que narra els efectes que té entre la població d’Orà una plaga que pateix aquesta ciutat, la novel·la és considerada un clàssic del segle XX i un magnífic exemple de l’existencialisme a la literatura. Publicada, en francés, en 1947 no apareixeria en català fins a 1962, amb traducció de Joan Fuster.

Als anys 60 Fuster va fer diverses traduccions de novel·les franceses, algunes en solitari i altres en col·laboració amb altre escriptor suecà, el seu amic Josep Palàcios; entre aquestes en trobem cinc d‘Albert Camus, l’esmentada La Pesta (1962), El mite de Sísif (1965), L’home revoltat (1966), L’exili i el regne (1967) i L’estrany (1967). A més de la traducció, Fuster també s’encarregà d’escriure els respectius pròlegs per a cadascuna d’elles.

Un dels llibres més comentats, per la seua temàtica i similitud amb la situació actual, ha sigut La pesta d’Albert Camus, que narra els efectes que té entre la població d’Orà una plaga que pateix aquesta ciutat

Traducció de La Pesta d’Albert Camus per Joan Fuster (1962)

L’obra a la qual hem dedicat aquest document, La pesta amb traducció de Fuster, no ha deixat de reeditar-se des de 1962, en la imatge que us adjuntem dels lloms de les edicions que es mostren a la prestatgeria del Museu Joan Fuster, podeu veure, d’esquerra a dreta, les dues primeres de l‘editorial Vergara de 1962 i 1964, l’edició de 1986 per a la col·lecció “El cangur” d’Edicions 62 i la de 2009 per a la col·lecció “La Butxaca” també d’Edicions 62.

 

La pesta amb traducció de Fuster, no ha deixat de reeditar-se des de 1962
D’esquerra a dreta les dues primeres de l’editorial Vergara de 1962 i 1964, l’edició de 1986 per a la col·lecció “El cangur” d’Edicions 62 i la de 2009 per a la col·lecció “La Butxaca” també d’Edicions 62.

Al Centre de Documentació es conserven tots els mecanoscrits d’aquestes traduccions, alguns amb anotacions manuscrites i correccions de Fuster, en la imatge podeu veure d’esquerra a dreta, la portada de El mite de Sísif, la pàgina 358 de L’home revoltat, amb correccions, i la 47 de L’exili i el regne que inclou un full amb diverses anotacions.

 

D’esquerra a dreta, la portada de El mite de Sísif, la pàgina 358 de L’home revoltat, amb correccions, i la 47 de L’exili i el regne que inclou un full amb diverses anotacions.

Si no heu llegit aquestes obres de Camus, us recomanem que les descobriu a través de les traduccions de Fuster. Que tingueu bones lectures.