Un recull d’articles de Nadal

Un recull d’articles de Nadal

Fuster observa com tradicions de fora van entrant al nostre Nadal, però també com nosaltres hem aconseguit exportar un element tan valencià com els torrons

Un dels aspectes més interessants dels articles de Joan Fuster és veure com al llarg dels anys, i des de les diverses capçaleres on col·laborava, li demanaven articles d’actualitat sobre Falles, Pasqua, l’estiu, Nadal, etc. Tot i que li haguera resultat fàcil reutilitzar-ne molts, sempre en fa un de diferent. Açò es veu molt bé en el recull de 1967 Combustible per a falles on s’aprecien totes les variacions que fa sobre la qüestió.

Com a últim Document del Mes d’aquest 2021 us portem tres articles nadalencs de Fuster, perquè veieu les diferents maneres en què s’apropà al tema.

Cronològicament el primer és “Per Nadal, torrons” publicat el 23 de desembre de 1961 en la revista Jornada, dins de la secció ‘Punto y hora de Valencia’. En ell, Fuster observa com tradicions de fora van entrant al nostre Nadal, però també com nosaltres hem aconseguit exportar un element tan valencià com els torrons.

“Per Nadal, torrons”

El 17 de desembre de 1979, en la secció ‘Notes d’un desficiós’ de la revista Qué y dónde, l’article “S’acosta Nadal” acaba convertint-se en una excusa per parlar de l’Estatut d’Autonomia que estava gestant-se per aquelles dates.

“S’acosta Nadal”

I, per últim, el 15 de gener de 1980, en la secció ‘Passar el dia, empènyer l’any’ de Serra d’or, publica “Un article de Nadal” en el qual Fuster rememora el Nadal de la seua infantesa.

Esperem que gaudiu d’aquestes tres lectures i us desitgem molt bones festes.

“Un article de Nadal”
Exploració de l’ombra

Exploració de l’ombra

Aquest mes acabem amb la sèrie que vàrem iniciar el passat setembre on us parlem dels llibres de bibliòfil en els quals va participar Fuster, i que destaquen per tindre unes magnífiques edicions amb gran qualitat artística. L’últim és el dedicat a Exploració de l’ombra, publicat per Edicions Polígrafa a Barcelona en 1974.

En aquest cas la col·laboració va ser entre Fuster i l’artista plàstic Joan Ponç, qui va ser un dels fundadors del grup artístic avantguardista Dau al Set, junt amb el poeta Joan Brossa, el filòsof Arnau Puig i els pintors, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats, i que es considera la primera i més important manifestació de l’avantguardisme espanyol de postguerra.

El llibre, de 50×50 cm amb cobertes de tela, va tindre un tiratge de 2.100 exemplars numerats. Els textos de Fuster, i els dibuixos i litografies de Joan Ponç, combinen el roig i el negre. El mes passat, quan us parlàrem de L’Albufera de València, vàrem veure que escriptor i gravador havien treballat per separat, però no és el cas d’Exploració de l’ombra, on text i imatges estan molt relacionats, si Fuster esmenta un paraigua, una clau, una serp, o una papallona, Ponç els dibuixa.

El contingut són reflexions sobre temes diversos, la llum, l’ombra, l’odi, la pau…, amb un llenguatge molt poètic d’extensió variable, des d’un paràgraf fins al màxim d’una pàgina, tot i que, en algunes ocasions, freguen la brevetat de l’aforisme.

El contingut són reflexions sobre temes diversos, la llum, l’ombra, l’odi, la pau…, amb un llenguatge molt poètic d’extensió variable, des d’un paràgraf fins al màxim d’una pàgina, tot i que, en algunes ocasions, freguen la brevetat de l’aforisme.

Si en L’Albufera de València us comentàrem que no va ser fins després de la mort de Fuster quan es va publicar una edició amb només el text, sense cap gravat ni il·lustració, en el cas d’Exploració de l’ombra, va ser Fuster qui decidí, en 1985, incloure’l en el recull Sagitari, editat per la Diputació de València, on, a més d’aforismes, va recopilar altres textos que originàriament havien acompanyat dibuixos, serigrafies i un gravat. En 1993 Edicions Bromera va fer una nova edició de Sagitari amb introducció i notes d’Enric Sòria.

L’Albufera de València

L’Albufera de València

Seguim amb la sèrie que vàrem iniciar el mes passat on us parlem de diversos llibres de bibliòfil en els quals va participar Joan Fuster i que, com us déiem, destaquen per la qualitat artística i les acurades edicions. Aquest mes el dediquem a L’Albufera de València, publicat a Barcelona en 1970.

Com ja va passar amb el del mes anterior, Els gravadors de la Rosa Vera: Dotze temes de circ, d’aquesta edició també es va encarregar Les Edicions de la Rosa Vera, una editorial especialitzada en llibres amb gravats.

Va ser el seu director, Jaume Pla, qui li encomanà a Joan Fuster el text sobre l’Albufera, que aniria acompanyat per 17 gravats al burí realitzats pel mateix Pla. Tot i això, a pesar d’estar treballant en un llibre conjunt, el sistema de treball que seguiren va ser bastant independent, com explica Pla en la introducció, anomenada, “Unes paraules del gravador”:

«Em cal confessar que aquest llibre –en tant que llibre il·lustrat– ha seguit un procés d’elaboració una mica estrany: autor i il·lustrador han anat cadascú pel seu costat. En el moment de gravar les planxes, no solament no s’ha seguit el text tractant d’il·lustrar-lo, sinó que el text encara no havia estat escrit. Un dia en Fuster em deia: M’agradaria fer un d’aquests llibres tan estranys que fas tu… La invitació va ser recollida tot seguit. […] Ara bé, aquest tema és tan extraordinari, té tanta personalitat, que a partir d’ell la coincidència no era difícil.».

El llibre, amb un tiratge de 120 exemplars i 126 pàgines, i amb una cuidada edició que inclou una coberta amb tela d’arpillera, es distribueix de la següent manera:

• Frontispici (amb 1 gravat)
• Unes paraules del gravador
• L’Albufera i el Cicerone (amb 1 gravat)
• Primeres referències (amb 2 gravats)
• Passeig en barca (amb 2 gravats)
• Els detalls exactes (amb 2 gravats)
• La lluita per la vida (amb 2 gravats)
• Ocells i més coses (amb 3 gravats)
• Una cuina singular (amb 4 gravats)

El text de Fuster parla del llac, però també de les relacions socials, culturals, històriques, gastronòmiques, etc. entre aquest i els seus habitants. No serà fins a 1993 quan es publique una segona edició, a càrrec d’Edicions Bromera, on únicament apareixerà el text de Fuster, sense cap gravat. En 2007 serà també Bromera, en col·laboració amb la Universitat de València, qui publique un volum especial sense els gravats de Jaume Pla, però amb fotografies de Francesc Jarque. Totes aquestes edicions de Bromera tenen introducció i notes de Josep Franco.

Els gravadors de la Rosa Vera: Dotze temes de circ

Els gravadors de la Rosa Vera: Dotze temes de circ

Aquest mes de setembre iniciem una sèrie de Documents del Mes on us parlarem de diversos llibres de bibliòfil en els quals va participar Joan Fuster i que destaquen per la qualitat artística i les cuidades edicions. Començarem amb Els gravadors de la Rosa Vera: Dotze temes de circ, editat a Barcelona en 1984 per Edicions de la Rosa Vera, una editorial especialitzada en llibres amb gravats.

Aquest llibre, amb pròleg de Manuel de Pedrolo, tracta dotze temes relacionats amb el món del circ, cadascun amb text d’un autor diferent i acompanyat pel gravat d’un artista (s’hi utilitzen diverses tècniques). Els temes, i els autors, són els següents:

– Pròleg: “Una terra de pas”, de Manuel de Pedrolo. (Vinyetes al boix dibuixades per Josep Granyer i gravades per Jaume Pla)

 

– Tema 1: “Gimnasta i Clown”, gravat de Maria J. Colom i text de Josep Maria Espinàs.

– Tema 2: “Troupe” (tècnica d’aiguafort), gravat de Josep Granyer i text de Pere Quart.

– Tema 3: “Equilibrista” (tècnica de punta seca), gravat de Josep Mompou i text de Tomàs Garcés.

– Tema 4: “Trapezistes i clown” (tècnica d’aiguafort), gravat d’Albert Plaza i text de Joan Cortès.

– Tema 5: “Corda tibant” (tècnica d’aiguafort), gravat de Francesc Todó i text de Francesc Vallverdú.

– Tema 6: “Saltimbanquis” (tècnica d’aiguafort), gravat de Josep Pla Narbona i text de Salvador Espriu.

– Tema 7: “Pallassos” (tècnica d’aiguafort), gravat de Josep Guinovart i text de Miquel Bauzà.

– Tema 8: “Acròbates” (tècnica de burí), gravat de Roser Bru i text de Joan Fuster.

– Tema 9: “Circ” (tècnica d’aiguafort i sofre), gravat de Josep Amat i text de Francesc Fontbona.

– Tema 10: “Charlie Rivel” (tècnica de punta seca), gravat de Joan Soler Jové i text de M. A. Capmany.

– Tema 11: “Espectadors” (tècnica de burí), gravat de Jaume Pla i text de Jaume Fuster.

– Tema 12: “Cabriola” (tècnica d’aiguafort), gravat d’Ignasi Mundó i text de Pere Calders.

Text de Joan Fuster per al gravat de Roser Bru “Acròbates”

Com haureu vist Fuster s’encarregà del tema 8 i va escriure un text sobre els acròbates que anava acompanyat d’un gravat de Roser Bru, qui fou una important artista, pintora i gravadora catalana. Exiliada a Xile des del 1939, on va morir fa només uns pocs mesos, amb 98 anys, després d’una llarga i exitosa carrera que la portà a exposar per tot el món i a tindre obra en museus com el Museu d’Art Modern de Nova York, el Museu de Brooklyn, el Museo de Arte Contemporaneo (MAC), de Santiago, el Museu Històric Nacional, el Metropolitan Museum of art de Nova York, el Museu d’art Modern de Rio de Janeiro, el Staatliche Museen de Berlín o el Macba de Barcelona, entre d’altres.

Malauradament a l’Espai Joan Fuster no es conserva cap còpia completa d’aquest llibre, tot i que Fuster sí que tenia la seua col·laboració amb Bru emmarcada, de la qual us mostrem una imatge i el text complet perquè el pugueu llegir.

Veure el País Valencià

Veure el País Valencià

Aquest mes d’agost us portem com a Document del Mes un dels llibres menys coneguts de Fuster, una guia del País Valencià que Edicions Destino va publicar, dins la col·lecció Panorama, en 1983 en català i castellà amb els títols Veure el País Valencià i Ver el País Valenciano.

El text de Fuster va acompanyat per les fotografies de Raimon Camprubí, fotògraf especialitzat en temes de paisatge.

A la coberta s’explica que «Aquest llibre ha sorgit del propòsit de donar una imatge sintètica del País Valencià, que en reuneixi a l’hora la realitat física, el perfil històric i la vida quotidiana de la gent». Fotografies i textos recullen una àmplia selecció d’aspectes, els uns anecdòtics, els altres significatius, però sempre palpitants i exactes, a través de la qual el lector pugui compenetrar-se amb la complexa varietat social i geogràfica del territori que s’estén de Vinaròs a Torrevella, vora el Mediterrani i terra endins. […] El País Valencià és molt més que uns determinats tòpics literaris o pictòrics sovint exagerats i sistemàticament parcials. Els autors han procurat corregir aquesta visió, i han acudit a detalls i a perspectives que la converteixen en una aproximació més matisada i més justa i –¿per què no?– més suggestiva.”

«Aquest llibre ha sorgit del propòsit de donar una imatge sintètica del País Valencià, que en reuneixi a l’hora la realitat física, el perfil històric i la vida quotidiana de la gent».

Al Centre de Documentació conservem un volum de cadascuna de les edicions, en castellà i català, que podeu veure a la prestatgeria del Museu, així com el mecanoscrit original.

Us deixem algunes imatges, tant dels llibres com del mecanoscrit.

Joan Fuster: Discordances

Joan Fuster: Discordances

Com a Document del Mes de juliol us portem una recomanació de lectura per a l’estiu: Discordances, publicat per l’editorial Bromera en 2010, amb selecció i introducció d’Enric Sòria, que recull els articles que Fuster va publicar entre el 25 de novembre de 1977 i el 25 de desembre de 1980 en la revista Jano. Medicina y humanidades, dins de la secció “Discordancias”. L’any següent, en 2011, es va publicar Més Discordances, també amb selecció d’Enric Sòria i pròleg de Josep Antoni Fluixà, que recull els articles publicats entre el 9 de gener de 1981 i el 4 de maig de 1984. Tot i que es publicaren originalment en castellà, en els dos volums recopilatoris s’han traduït al català.

Al Centre de Documentació conservem tant la carpeta amb aquests articles retallats com els mecanoscrits originals.

Com explica Enric Sòria en la introducció del primer volum: “Jano. Medicina y humanidades era, i és, una revista impulsada per l’empresa Doyma, especialitzada en publicacions mèdiques, amb molt bona implantació dins d’aquest gremi a tot l’Estat. Dins les diverses edicions de Doyma, Jano cobreix el vessant cultural, i com el seu títol indica, aplega articles i reportatges del ram mèdic amb d’altres de temàtica humanística, amb molta atenció a l’opinió i la literatura, dins la bona i vella tradició liberal de la professió mèdica. Els articles de Fuster eren ben rebuts –i pagats– i han deixat molt bon record entre els treballadors veterans de la publicació, que encara els rememoren –en puc donar fe– amb una punta d’orgull corporatiu. En aquells anys, Jano era una revista de molta qualitat en la qual col·laboraven grans firmes del columnisme barceloní, com Nèstor Luján. Fuster era un dels seus actius més apreciats.”

En el cas de Jano Fuster no va conservar les revistes completes, sinó que retallava els seus articles. Al Centre de Documentació conservem tant la carpeta amb aquests articles retallats com els mecanoscrits originals.

Tot i que els temes que tractava Fuster eren molt diversos com a exemple us en deixem un publicat en el número 458 del 13 al 19 de febrer de 1981 i titulat “La condición de enfermo” on Fuster reflexiona sobre el vessant cultural, històric i literari de la malaltia.

Bon estiu i bones lectures!

“La condición de enfermo” de Joan Fuster