Falles de poble

Falles de poble

Tornem a estar en març, mes que a València és sinònim de Falles, tot i que enguany, amb la pandèmia, sembla que tampoc podrem gaudir-les amb normalitat.

Com a Document del Mes hem triat altre dels molts textos que Fuster va dedicar a la festa fallera, en aquest cas es tracta de “Falles de poble” que es va publicar en 1956, ara fa 65 anys, en el Llibret de la Falla del Mercat i Falla del Foc. Tot i ser un text de 1956 no apareix al recopilatori de 1967 Combustible per a Falles, que inclou molts textos de Fuster sobre la festa publicats en diverses capçaleres entre 1954 i 1967 i del que ja vos hem parlat en altres ocasions, el que prova que són moltíssims els escrits de l’autor sobre aquest tema.

 

“Falles de poble” 1956.

 

En el text que hem triat Fuster fa un recorregut pels possibles orígens de la festa, tant a la capital com als pobles dels voltants, i la compara amb altres que també tenen el foc com a protagonista, les dedicades a sant Antoni i a sant Joan.

Al Centre de Documentació conservem l’original del llibret, a l’hemeroteca, i els dos fulls del mecanoscrit, a l’arxiu. Us deixem imatges de tots dos perquè el pugueu llegir complet.

Gaudiu-ne la lectura!

Mecanoscrit de «Falles de poble»
Correspondència entre Carmelina Sánchez-Cutillas i Joan Fuster

Correspondència entre Carmelina Sánchez-Cutillas i Joan Fuster

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va dedicar l’any 2020 a l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas —autora, entre d’altres, de l’aclamada novel·la Matèria de Bretanya— tot i que, a causa de la pandèmia, s’han hagut d’ajornar molts actes que continuaran celebrant-se al llarg de 2021. Per exemple, una exposició itinerant que aquest mes aplega a l’Espai Joan Fuster, així que, com a Document del Mes de febrer, hem decidit parlar-vos de la relació d’amistat entre Joan Fuster i Carmelina Sánchez-Cutillas, per la qual cosa hem escollit una de les set cartes que formen part de la correspondència entre els dos escriptors. No és estrany que hi haja tan poca correspondència, perquè tots dos vivien prop i es veien amb regularitat, entre Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés només hi ha quinze cartes o divuit entre Fuster i Maria Beneyto, mentre que amb corresponsals que vivien a Barcelona, per exemple, n’hi pot haver centenars.

Francisco Martínez y Martínez. Un humanista alteano.
(1866-1946) de Carmelina Sánchez-Cutillas

La carta triada li l’envia Carmelina a Fuster el 3 de març de 1970 per agrair-li que li deixara un exemplar del Cançoner satírich valencià per poder fer-se una còpia, no conserva l’exemplar que recorda que hi havia en la biblioteca del seu avi, perquè es va disgregar entre les filles i els nets després de la mort d’aquest. El seu avi va ser l’historiador i folklorista Francesc Martínez i Martínez, una figura que Carmelina sempre va reconéixer com a cabdal en la seua educació i trajectòria personal i professional, de fet Carmelina és l’autora de Francisco Martínez y Martínez. Un humanista alteano. (1866-1946). En la biblioteca de Fuster s’hi conserva un exemplar amb la dedicatòria: “Per a Joan Fuster, mestre d’escriptors. Amb la sincera amistat de Carmelina Sánchez-Cutillas. Gener-75”.

Dedicatòria de Carmelina Sánchez-Cutillas a Joan Fuster (1975)
Carta de Carmelina Sánchez-Cutillas a Joan Fuster (1970)

En tota la correspondència conservada s’aprecia l’afecte de Carmelina cap a Fuster; sol encapçalar les cartes amb un “Benvolgut amic”, però en aquesta hi ha un paràgraf especialment afectiu, quan li diu:

“No trobe les paraules per a expressar-te el meu agraïment. Jo sempre procure ser amiga dels amics, però a vegades em fallen. Per això, quan em trobe amb un amic de debò no sé què dir-li ni com el podria correspondre. I no cal que afija que tota la meua biblioteca està a la teua disposició”.

I signa la carta “Amb tot l’agraïment i l’afecte de la teua amiga”.

La correspondència original de Fuster va ser llegada per l’autor a la Biblioteca Nacional de Catalunya i es conserva a l’Espai Joan Fuster, amb la resta de l’arxiu personal de l’escriptor, tot i que per consultar-la cal el permís de la institució legatària. Tant a la pàgina web de l’Espai Joan Fuster com de la Biblioteca de Catalunya hi trobareu un PDF, elaborat per aquesta última, amb l’inventari complet de tota la correspondència de Fuster ordenada alfabèticament per corresponsals i amb un breu resum del tema tractat en cada document.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió (11-2-2021)

Joan Serrallonga: Vida i mite del famós bandoler

Joan Serrallonga: Vida i mite del famós bandoler

Un dels principals motius de la seua mitificació és que sempre robava els més rics, fins i tot es va emportar un carregament d’impostos reials i una posta amb diners de l’Estat
En aquest primer Document del Mes de 2021 volem celebrar que enguany es compleixen seixanta anys de la publicació, en 1961, per l’Editorial Aedos, com a número 29 de la col·lecció Biblioteca biogràfica catalana, de Joan Serrallonga: Vida i mite del famós bandoler, llibre en col·laboració entre l’historiador Joan Reglà, qui es va ocupar de la vida i la realitat històrica del personatge i Joan Fuster, qui estudià la dimensió cultural, literària i popular del mite.

El llibre, que inclou il·lustracions, apèndix documental i índexs, té 3 parts, les dues primeres a càrrec de Reglà i la tercera de Fuster:

Primera part: L'ambient

I.- La crisi econòmica
II.- La crisi social
III.- La crisi política

Segona part: L'home

I.- Els començaments d’en Serrallonga (1622-1627)
II.- Serrallonga, cap del bandolerisme català (1628-1632)
III.- La fi d’en Serrallonga (1633)

Tercera part: El mite

I.- Esquema d’un bandoler català del Barroc
II.- “El catalán Serrallonga”
III.- El Serrallonga popular
IV.- Serrallonga, heroi romàntic
V.- Final d’una llegenda
Coberta de l’edició de 1961

El nom real de Joan Serrallonga fou Joan Sala i Ferrer (Viladrau, 21 d’abril de 1594 – Barcelona, 8 de gener de 1634) i el seu mite s’ha perpetuat al llarg dels segles en romanços, cançons populars, auques, obres de teatre, novel·les i fins i tot balls. Un dels principals motius de la seua mitificació és que sempre robava els més rics, fins i tot es va emportar un carregament d’impostos reials i una posta amb diners de l’Estat. Encara que no hi ha constància que repartira mai cap botí entre els pobres sempre va gaudir de la simpatia de les classes més baixes.

El mite literari de Serrallonga

En el primer capítol de la seua aportació al llibre, Esquema d’un bandoler català del Barroc Fuster comença explicant la importància d’aquest fenomen social i polític del bandolerisme català, que va aplegar a influir en autors espanyols de l’època com Lope de Vega, Cervantes o Tirso de Molina. Aquesta col·laboració entre Reglà i Fuster és considerada pels estudiosos una de les aportacions més importants als estudis sobre el bandolerisme. La part de Fuster també es va publicar posteriorment de manera independent, sense l’estudi de Reglà, amb el títol El mite literari de Serrallonga.

Portada Serrallonga vida i mite
Il·lustracions sobre
el ball de Serrallonga
Dictionary for the Idle

Dictionary for the Idle

Acabem de presentar la traducció de la pàgina web de l’Espai Joan Fuster a l’anglés i, per això, hem triat com a Document del Mes l’única obra que Fuster té traduïda a aquesta llengua, el Diccionari per a ociosos, amb el títol de Dictionary for the Idle.

En 1992 Sheffield Academic Press va publicar, en cooperació amb el C.E.I.C Alfons el Vell, Dictionary for the Idle, traduït per Dominic Keown, Sally Anne Kitts, Joan-Pau Rubiés, Max Wheeler, Judith Willis i Alan Yates. Exhaurida aquesta edició es va reeditar en 2006, en una col·laboració entre The Anglo-Catalan Society i la Càtedra Joan Fuster, per l’editorial Five Leaves Publications.

The Anglo-Catalan Society es va fundar en 1954 a la Universitat d’Oxford amb la intenció de promoure el coneixement i l’apreciació de la cultura catalana a Gran Bretanya i Irlanda i encoratjar les relacions entre les diferents comunitats. La societat organitza diverses activitats, com la celebració d’una conferència anual, o la publicació, des de 1998, de la revista electrònica Journal Of Catalan Studies (JOCS); però, sobretot, destaca la publicació en anglés de monografies sobre la cultura catalana, tant escrites originàriament en aquesta llengua, com traduccions d’Ausiàs March, Salvador Espriu, o la ja esmentada de Fuster.

The Anglo-Catalan Society es va fundar en 1954 a la Universitat d’Oxford amb la intenció de promoure el coneixement i l’apreciació de la cultura catalana a Gran Bretanya i Irlanda

Tots els títols publicats per The Anglo-Catalan Society estan disponibles en la seua pàgina web i es poden descarregar lliurement en pdf, així que, si teniu curiositat per llegir a Fuster en la llengua de Shakespeare, hi teniu accés.

Per acabar us deixem algunes entrades del Dictionary for the Idle:

DYING
Dying too young is a mistake. Dying too old as well. In general, dying is always a mistake. The trouble is that we could say the same thing about living.

EPITAPH
For example:

here lies
j f
he died
as he lived
unwillingly

TO BE
We all imagine ourselves to be different from what we are. Were this not the case, we would not have the patience to put up with ourselves.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 16-12-2020

Joan Fuster president d’honor del XIIè Congrés de metges i biòlegs de llengua catalana

Joan Fuster president d’honor del XIIè Congrés de metges i biòlegs de llengua catalana

Com a Document del Mes de novembre us mostrem altre dels objectes que guardem al dipòsit del Centre de Documentació, es tracta d’una placa honorífica que li entregaren a Fuster fa 36 anys, en novembre de 1984, i que porta gravat el següent text:

 

XIIè Congrés de metges i biòlegs de llengua catalana al seu president d’honor Joan Fuster
Castelló de la Plana – Benicàssim
1-4 novembre 1984

La placa es conserva dins del seu estoig original amb un segell de la joieria i rellotgeria Toba de Tavernes Blanques. Dels 4 dies que va durar el congrés sabem que li fou entregada el tercer dia, perquè a l’agenda de Fuster hi trobem la següent anotació del dissabte 3 de novembre de 1984: “A Benicàssim. Sopar del Congrés de metges i biòlegs.

Aquesta placa és un exemple més dels nombrosos homenatges que va rebre Fuster al llarg de la seua dilatada carrera, per acompanyar-la us deixem també un article on Fuster parla de metges, amb el títol “El médico de sí mismo”, publicat el 28 de gener de 1962 en El correo catalán, dins la secció “Examen de conciencia”. En ell, Fuster ens parla, amb la seua habitual ironia, dels efectes de la publicitat sobre l’automedicació. Tot i tindre quasi 60 anys el text continua tenint plena vigència, esperem que en gaudiu la lectura.

“El médico de sí mismo”
Joan Fuster

Primera fotografia professional de l’arxiu de Joan Fuster

Primera fotografia professional de l’arxiu de Joan Fuster

Aquest mes presentem l’Arxiu fotogràfic de Joan Fuster, catàleg coordinat per Francesc Pérez i Moragón, actual director d’honor i assessor extraordinari de l’Espai Joan Fuster, i publicat per la Institució Alfons el Magnànim com a número 74 de la col·lecció “Arxius i documents”.

El catàleg conté la fitxa descriptiva de les 2.000 fotografies que tenia Fuster, a més d’una selecció de 127 imatges, en color i en blanc i negre; tres índexs, un d’autors, un onomàstic i altre toponímic i un llistat de sèries fotogràfiques, s’ha considerat sèrie tres o més fotografies fetes per un mateix autor en un mateix lloc i moment, així com les agrupacions de fotografies de viatges o congressos, que, tot i ser de diferents dies, llocs o fins i tot de diversos autors, tenien entre elles una clara relació temàtica i cronològica.

Arxiu fotogràfic de Joan Fuster

Francesc Pérez Moragón (Coordinació) , Salvador Ortells Miralles (Pròleg) ,
Enric Alforja Carbonell (Introducció)

Per tot açò, com a Document del Mes, hem decidit mostrar-vos una d’aquestes imatges. Fuster conservava a sa casa, tant fotografies personals i familiars, com altres fruit de la seua tasca professional. D’entre totes elles n’hem escollit una especial, perquè és la primera que hem localitzat de l’escriptor dins de l’àmbit literari valencià, es tracta de la fotografia AFJF-1252 on apareix Joan Fuster, qui ja havia publicat alguns articles de manera esporàdica, amb els integrants del Grup Torre el 31 d’octubre de 1949, totes les fotografies que tenim al fons anteriors a aquesta data són familiars o personals. I a la qual li correspon, en el catàleg, la següent fitxa:

AFJF-1252

Joan Fuster amb el Grup Torre. D’esquerra a dreta: drets: Francesc Navarro, Rafael Villar, Joan Fuster, Santiago Bru, Emili Beüt, Xavier Casp, Miquel Adlert i Lluís Margarit; asseguts: Josep Sanç Moia, Maximilià Thous Llorens, Miquel Dolç i Francesc Bort

AFJF-1252
Joan Fuster amb el Grup Torre. D’esquerra a dreta: drets: Francesc Navarro, Rafael Villar, Joan Fuster, Santiago Bru, Emili Beüt, Xavier Casp, Miquel Adlert i Lluís Margarit; asseguts: Josep Sanç Moia, Maximilià Thous Llorens, Miquel Dolç i Francesc Bort
Autor F. G. Olalla
[València] 31 d’octubre de 1949
8,6 x 13,8 cm Gelatina de plata. Monocrom

Al dors, manuscrit a bolígraf: “31-X-49. Drets: Francesc Navarro. Rafael Villar. Joan Fuster. Santiago Bru. Emili Beüt. Xavier Casp. Miquel Adlert. Lluís Margarit. Asseguts: Josep Sanç Moia. Maximilià Thous Llorens. Miquel Dolç. Francesc Bort”. Segell de F. G. Olalla, València

 

Dors de la fotografia AFJF-1252

Com podeu veure la fitxa està dividida en 8 parts: primer la signatura que la identifica; a continuació una descripció de qui apareix a la foto; l’autor, en cas que no es conega dirà “Autor desconegut”; el lloc on es va fer; la data, “s.d.” si es desconeix; les mesures de l’original en paper; la tècnica fotogràfica i, per acabar, un camp de notes on es diu si forma part d’alguna sèrie, si és còpia, si, com en aquest cas, té alguna anotació al dors, i qualsevol altra dada que s’ha considerat pertinent afegir.

Esperem que la fotografia escollida us semble tan interessant com a nosaltres.