Joan Fuster: tertúlies, poemes i el Segle d’Or valencià

Joan Fuster: tertúlies, poemes i el Segle d’Or valencià

Aquest mes de maig són tres els actes culturals als quals podreu assistir en l’Espai Joan Fuster. El dia 13 Salvador Vendrell presentarà el seu llibre A casa Joan Fuster. Les tertúlies de Sueca d’Onada Edicions. El dia 20 serà el torn de Joan Fuster. Poesia completa (1945-1987) a cura de Salvador Ortells i editat per la Institució Alfons el Magnànim. Tancarem els actes del mes el 27, amb la conversa del professor Antoni Ferrando a propòsit de Joan Fuster i el Segle d’Or valencià.

Amb el llibre de Salvador Vendrell podrem descobrir, de primera mà, com eren les tertúlies que es feien a casa Joan Fuster i a les quals l’autor hi va assistir.

Pel que respecta a la relació entre Joan Fuster i el Segle d’Or valencià ja li vàrem dedicar una sèrie de tres Documents del Mes entre febrer i abril de 2020:

Estudis de Joan Fuster sobre l’obra d’Ausiàs Marc
Estudis de Joan Fuster sobre l’obra de Sor Isabel de Villena
Estudis de Joan Fuster sobre el Tirant lo Blanc

Així que, aquest mes de maig, ens centrarem en l’obra poètica de Fuster de la qual no us hem parlat massa, només en el Document del Mes d’agost de 2018, que vàrem dedicar al poema “Quasi-oda al Mediterrani” inclòs en Terra en la boca.

Set llibres de versos
editorial Tres i quatre
Joan Fuster. Poesia completa (1945-1987)
a cura de Salvador Ortells i editat
per la Institució Alfons el Magnànim

Fuster es va donar a conéixer als anys quaranta del segle XX com a poeta, tot i que abandonà molt prompte aquest vessant en favor de l’assaig, però sense acabar de renunciar mai del tot. Si bé aquest mes es presenta un volum que recopila tota la seua poesia el mateix Fuster ja va fer un petit recopilatori en 1987, quan va publicar Set llibres de versos en l’editorial Tres i quatre, i en el qual va incloure:

– Sobre Narcís
– Ales o mans
– Terra en la boca
– Escrit per al silenci
– Ofici de difunt
– Poemes per fer
– Tres poemes inútils per a dos pintors que volen reinventar el món

En el pròleg a aquests Set llibres de versos Fuster afirma:

“I els altres versos ¿què? Els altres versos meus, la majoria, extraviats en velles revistes i en llibres col·lectius, no són ni ‘pitjors’ ni ‘millors’ que els que venen a continuació. Arreplegar-los seria per a mi, ara, una maniobra onerosa, en part de temps i en part de memòria, i renuncie a emprendre-la.”

Finalment, trenta-cinc anys després, aquesta tasca s’ha emprés i ja podem gaudir de Joan Fuster. Poesia completa (1945-1987).

Joan Fuster, pensament polític i nació literària

Joan Fuster, pensament polític i nació literària

Aquest mes d’abril són dos els actes culturals que tindran lloc a l’Espai Joan Fuster. El dia 1, la conferència “El pensament polític de Joan Fuster” a càrrec d’Antoni Rico (historiador) i Jordi Muñoz (professor universitari i politòleg) i el pròxim 29 la presentació del llibre La nació literària de Joan Fuster, de Vicent Simbor (catedràtic de la Universitat de València), que és el volum 26 de la “Col·lecció Càtedra Joan Fuster”.

Seguint la línia d’enguany, on procurem que el Document del Mes tinga relació amb els actes que es desenvolupen a l’Espai Joan Fuster dins de les commemoracions pel centenari del naixement de l’escriptor us volem recomanar dues lectures: Pamflets polítics i Literatura catalana contemporània.

Pamflets polítics es va editar per Empúries en 1985 i recull els principals textos que Fuster va escriure a finals dels anys 70 i principis dels 80 del segle XX en l’època coneguda com a la Transició i els convulsos anys de la Batalla de València. Com explica Guillem Calaforra en el recopilatori Joan Fuster llibre a llibre: “Aquest volum recull uns quants escrits polèmics, utilitaris, creats amb la intenció d’ajudar a crear un estat de consciència col·lectiu i a influir sobre la realitat política del país. Tot i que en el moment de publicar Pamflets polítics Fuster ja començava a abandonar la seua presència pública, els temes que plantegen aquests pamflets eren llavors d’absoluta actualitat, en ple tram final de l’etapa preautonòmica del País Valencià.”

Els texts que inclou el llibre estan dividits en 5 blocs:

1.- Qüestió de noms i altres escrits, (aquests altres escrits són: Apunts per a una rèplica a Vicens Vives, Sobre el fet diferencial valencià i el pròleg per al llibre Els veritables altres catalans), a més de Països catalans, 1876
2.- El blau en la senyera
3.- Franco i l’espanyolisme
4.- O ara o mai. Per una cultura catalana majoritària
5.- País Valencià, ¿per què?

Per altra part, Literatura catalana contemporània Curial, 1972, és un dels primers grans estudis dedicats a la literatura catalana del segle XX.

L’estudi es divideix en tres parts:
1.- La fi de segle (1890-1910)
2.- La plenitud del Noucents (1911-1931)
3.- Uns anys decisius (1931-1961)
També incorpora un “Pròleg” i un breu “Epíleg” de l’autor, a més d’una extensa “Bibliografia”, dividida en dos apartats, obres generals i bibliografia sobre els autors i un índex de noms.

«Els temes que plantegen aquests pamflets eren llavors d’absoluta actualitat, en ple tram final de l’etapa preautonòmica del País Valencià.»
Diverses edicions, en castellà i català, de Literatura catalana contemporània

Aquest volum també té el seu estudi en el recopilatori Joan Fuster llibre a llibre a càrrec de Carme Gregori, qui afirma que: “L’opció triada serà la generació dels escriptors nascuts fins al 1925, un
criteri que exclou autors com Blai Bonet o Ricard Salvat i els joves de la generació dels setanta. Pel que fa als objectius perseguits, adverteix que el llibre no pretén ser ni un manual escolar, ni un repertori, ni una història crítica. A pesar de les reserves exposades, Literatura catalana contemporània té un impacte decisiu en els estudis sobre la matèria i consagra l’autor com a especialista; la selecció d’autors proposada és la que, amb poques variacions, acabarà constituint el cànon de la literatura contemporània.”

Esperem que gaudiu tant de les lectures com dels actes que us oferim aquest mes.

 

Joan Fuster i la Falla King-Kong de València

Joan Fuster i la Falla King-Kong de València

2022 sembla que és l’any en el qual la festa fallera tornarà a la normalitat després de dos anys d’aturada i són moltes les comissions que faran algun acte relacionat amb el centenari de l’escriptor. A molts dels que treballem en l’Espai Joan Fuster ens han demanat col·laboracions en llibrets de falles de Sueca. Salvador Ortells ha escrit “Joan Fuster i el conreu de l’arròs contat per a infants” per al de la Falla Bernat Alinyo, “L’Any Joan Fuster, un any ple d’expectatives” per al de la Junta Local Fallera de Sueca i “La vigència de ‘Nosaltres els valencians’” per al de la Falla El Portal; també en El Portal podeu llegir els següents texts: “L’Espai Joan Fuster” d’Anabel Calderón; “Mort i resurrecció del ninot: foc i flama” de Rubén Gregori i “Joan Fuster i la Falla King-Kong de València” d’Enric Alforja, qui a més ha fet altra col·laboració en el de la Falla de Cervantes: “Incombustible l’obra de Joan Fuster”. Així com un altre d’Anabel Calderon “Aquells meravellosos anys…” en el llibret de la Falla Xúquer.

Mentre redacte aquest Document del Mes encara no s’han presentat tots els llibrets, així que haureu d’esperar un poc per llegir totes les col·laboracions, mentrestant, us en deixe una de les meues, la de “Joan Fuster i la Falla King-Kong de València” per a la Falla El Portal, on us conte la relació de Fuster amb aquesta, desapareguda, comissió. Espere que us agrade:

“A Joan Fuster no li agradaven les falles”. Aquest és un dels molts tòpics, com veurem a continuació sense fonament, que sobre Fuster continuen escoltant-se en l’actualitat.
¿És possible que no li agraden les falles a algú que va escriure sobre elles al llarg de més de trenta anys? Des de la dècada dels cinquanta fins a principis de la dels vuitanta del segle XX els articles fallers de Fuster es publicaren en diaris i revistes com Festividades, Levante o Jornada, així com en llibrets de comissions de Sueca, Gandia o València.

En 1967 apareix Combustible per a falles, un recopilatori d’alguns d’aquests escrits on qualsevol pot veure com Fuster tracta aspectes diversos de la festa, la gastronomia, la música, la pòlvora, el foc o els ninots, per posar alguns exemples. Sempre amb sàtira i ironia, com el tema requereix, però sense cap rastre d’hostilitat.
¿D’on ve, aleshores, el tòpic? A finals dels anys setanta, i principis dels vuitanta, trobem alguns dels escrits més crítics de Fuster –possiblement són aquests articles els que alimenten el tòpic– però no són contra la festa fallera, sinó contra el control i la politització que aquesta havia patit pel règim franquista. La majoria d’ells es publicaren a la revista Qué y dónde. En el titulat “Falles folles…” al número 160, del 6 al 12 d’abril de 1981, escriu: “La suposada ‘sàtira’ fallera, ben al contrari, té una certa propensió a ser reaccionària” i en “La cendra” número 107, del 31 de març al 6 d’abril de 1980, es lamenta: “¿No podran ser les falles una altra cosa? Ser ‘progressistes’, per exemple. Com, menys o més discutiblement, ho van ser al principi”.

Però en aquests convulsos anys de la Transició no tots els aspectes que veu Fuster en les falles són negatius, també comencen a obrir-se algunes escletxes cap a un futur diferent per a la festa fallera, com per exemple la creació, en 1977, de la comissió dels carrers Jacint Benavent – Reina Na Germana, coneguda popularment com a Falla King-Kong.

Aquesta comissió va tindre una vida molt curta, només els tres exercicis de 1977 a 1979, però des del primer moment va lluitar contra aquests elements reaccionaris que tant criticava Fuster, advocant per unes falles populars allunyades de l’asfixiant control de la Junta Central Fallera.
Varen vindicar grups com Al Tall o Els Pavesos, encapçalats pel polifacètic Joan Monleón, a més, foren dels primers en renegar del vestit negre per als homes, conegut com a “de panderola” i imposat per la Junta Central Fallera, en favor de la indumentària tradicional, que aleshores no es reconeixia com a vàlida.

Per als seus llibrets comptaren amb il·lustradors com Manel Gimeno, Micharmut o Sento, i en els texts, a més de Fuster, també hi varen col·laborar, per exemple, Josep Vicent Marqués o Vicent Franch.
Els monuments eren obra dels mateixos fallers; el primer va ser un enorme King-Kong, el qual acabaria donant-li el nom popular a la comissió, mentre que altre any es feren tres piràmides de diferents mides, la més gran, amb espai per a actuacions, la xicoteta tenia rodes per dur-la a les cercaviles, i la mitjana estava buida i oberta per la part superior, de manera que els veïns podien llançar-hi qualsevol “estoreta velleta” que volgueren cremar.

«Fuster es va sentir molt identificat amb els principis d’aquesta comissió: reivindicació de la música en valencià, de la indumentària tradicional, de l’estoreta velleta, d’elements com la sàtira i la crítica social, o apropar la festa als veïns i al barri.»

Com no podia ser d’altra manera Fuster es va sentir molt identificat amb els principis d’aquesta comissió: reivindicació de la música en valencià, de la indumentària tradicional, de l’estoreta velleta, d’elements com la sàtira i la crítica social, o apropar la festa als veïns i al barri.

En el llibret de 1978 va aparéixer un escrit de Fuster “Pros i contres de les falles”, article originàriament publicat en castellà al Levante, en l’especial de falles de 1957, i també inclòs en l’esmentat recopilatori Combustible per a falles. Serà en 1979 quan Fuster escriga un article expressament per a la Falla King-Kong, en “Un futur confiat per a les falles” elogiarà la manera que tenen d’entendre-les:
“Recuperar el sentit de “festa” indòcil, d’explosió vital, de peculiar carnestoltes multitudinari, serà el futur de les falles. Una festa on el carrer i la gent siguen els protagonistes descarats, càustics, somrients. Una festa que arribe a convertir-se, a través de les seues peripècies divertides, en canal d’un autoalliberament i un estímul d’autoconscienciació. Dit en termes més planers: l’oportunitat del poble valencià –i d’allà on també planten falles– de trobar-se identificat amb ell mateix, sense pautes administratives, sense la fascinació, eterna fascinació de la classe dominant, sense xenofòbies ni neofòbies. Que el foc siga una excusa de joc, i no una mala llet inquisitorial dirigida.

Jo crec que així serà. La falla King-Kong –que duu un nom insolentment faller– ja ha trencat el gel.”
Però, entre els expedients oberts per la Junta Central Fallera i els furibunds atacs de l’extrema dreta –alguns fallers patiren agressions al casal i una fallera major va rebre amenaces telefòniques– finalment, després de només tres anys de vida, desaparegueren. En 1981 es va crear una nova comissió, en el mateix emplaçament, però amb un esperit molt diferent.
¿A Joan Fuster no li agradaven les falles? Després de llegir molts dels seus articles sobre la festa jo pense que sí, però no qualsevol, sinó unes falles populars, de barri, crítiques, reivindicatives; on la tradició no ens impedisca mirar endavant.
Trenquem ja el tòpic.

Els aforismes de Joan Fuster

Els aforismes de Joan Fuster

Continuem portant-vos Documents del Mes relacionats amb les diverses activitats que estem preparant per a l’Any Fuster. El pròxim 11 de febrer l’Espai Joan Fuster acollirà la taula redona “Pervivència dels aforismes de Joan Fuster” que comptarà amb la participació de Carme Gregori, professora de la Universitat de València i autora del llibre Anotacions al marge: els aforismes de Joan Fuster, PUV: 2011; Gonçal López-Pampló, editor; i Jordi Solà, escriptor i autor de La mirada perifèrica: Dietari aforístic, Afers: 2021; taula redona a la qual esteu tots convidats.

Segons la Viquipèdia un aforisme és: una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica. En el pròleg a Consells, proverbis i insolències Fuster diu: «La petita fantasia verbal de l’aforisme m’ha seduït sempre –per a més exactitud: ara i adés–, enmig del treball adust de cada dia, i no he sabut resistir-m’hi. Al capdavall, no és sinó un vici innocent, innocentíssim.»

«La petita fantasia verbal de l’aforisme m’ha seduït sempre –per a més exactitud: ara i adés–, enmig del treball adust de cada dia, i no he sabut resistir-m’hi. Al capdavall, no és sinó un vici innocent, innocentíssim.»

Joan Fuster i Sueca

Vici que, efectivament, Fuster mai va abandonar. El primer recull d’aforismes el va publicar en 1960 en l’editorial Moll, amb el títol Judicis finals, i uns anys després, en 1968 i en l’editorial A.C. publica Consells, proverbis i insolències. Que dividit en dos blocs recopila, en el primer, tots els aforismes de «Judicis finals» i, en el segon, un nou conjunt amb el títol «Proposicions deshonestes».

A més d’en els llibres esmentats també en podem trobar en diverses revistes, com La Nostra Revista o Pont Blau, dins del recull Sagitari, amb el títol «Poques paraules». O en el volum pòstum Bestiari: quaderns de zoologia. Universitat de València: 2005, amb aforismes inspirats en animals.

En l’actualitat els dos recopilatoris més complets els podeu trobar en Obra completa de Joan Fuster. Volum primer: poesia, aforismes, diari, vinyetes i dibuixos. Edicions 62, 2002. O en Aforismes de Joan Fuster; amb introducció i propostes didàctiques d’Isidre Crespo. Bromera: 2000.

A la nostra pàgina web hi ha un petit recopilatori:
https://espaijoanfuster.org/aforismes-joan-fuster

Però us en deixem ací alguns més:

«Els únics plaers que no defrauden són els imprevistos»

«Fer l’amor no soluciona res, però ajuda a passar el temps»

«Pren-t’ho d’una altra manera: el fet que no diguen res de tu ja és, sovint, una mentida, i de vegades, fins i tot una calúmnia»

«No faces versos sobre la mort: és inútil. Fes testament, que resulta molt més pràctic»

«No sigues insolent. Es pensaran que ets sincer!»

«En els papers íntims, que no ha de llegir ningú, és on hem de procurar especialment de no fer faltes d’ortografia»

 

Joan Fuster i Sueca

Joan Fuster i Sueca

Comencem el primer Document del Mes de 2022, any dedicat a Joan Fuster en commemoració pel centenari del seu naixement. Enguany hi haurà moltes conferències, exposicions, publicacions i altres activitats culturals dedicades a l’escriptor, així que aprofitarem aquest espai del Document del Mes per mostrar-vos-en algunes.

Un dels primers llibres que han aparegut ha sigut Joan Fuster i Sueca de Francesc Pérez Moragón i Salvador Ortells Miralles, publicat per Edicions 96 amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sueca i l’Espai Joan Fuster.

Està dividit en quatre blocs:

1.- Joan Fuster: una nota biogràfica
2.- L’escriptor i la seua ciutat
3.- L’Espai Joan Fuster: el llegat de l’escriptor
4.- Sueca: una ruta literària de la mà de Joan Fuster

I un annex amb el discurs complet que va fer Fuster quan a l’Institut d’Educació Secundària de Sueca li varen posar el seu nom.

El divendres 14, si us ve de gust, podeu assistir a la presentació de Joan Fuster i Sueca que serà a l’Espai Joan Fuster a les 19:00 h. i encetarà els actes del centenari
Joan Fuster i Sueca
Joan Fuster i Sueca

Com podeu veure el llibre aprofundeix en la relació de Fuster amb la seua localitat natal, i lloc habitual de residència, tant al llarg de la seua vida com després de morir, a través del llegat que hi va deixar. A més inclou nombroses fotografies, es tracta d’una acurada edició on s’ha donat molta importància tant al text com a la part visual.

No és la primera vegada que dediquem un Document del Mes a la relació de Fuster amb Sueca, en el de setembre de 2018 ja us parlàrem del recopilatori Elogi del meu poble, en el qual Antoni Furió va fer una selecció de molts dels textos que Fuster va escriure sobre Sueca.

Com a exemple vos en deixem un dels inclosos, on Fuster parla de la seua vida a Sueca, es tracta de “Vivir en un pueblo”, publicat originàriament en La Vanguardia del 19 de setembre de 1971.

Vivir en un pueblo
Joan Fuster

El divendres 14, si us ve de gust, podeu assistir a la presentació de Joan Fuster i Sueca que serà a l’Espai Joan Fuster a les 19:00 h. i encetarà els actes del centenari.

Un recull d’articles de Nadal

Un recull d’articles de Nadal

Fuster observa com tradicions de fora van entrant al nostre Nadal, però també com nosaltres hem aconseguit exportar un element tan valencià com els torrons

Un dels aspectes més interessants dels articles de Joan Fuster és veure com al llarg dels anys, i des de les diverses capçaleres on col·laborava, li demanaven articles d’actualitat sobre Falles, Pasqua, l’estiu, Nadal, etc. Tot i que li haguera resultat fàcil reutilitzar-ne molts, sempre en fa un de diferent. Açò es veu molt bé en el recull de 1967 Combustible per a falles on s’aprecien totes les variacions que fa sobre la qüestió.

Com a últim Document del Mes d’aquest 2021 us portem tres articles nadalencs de Fuster, perquè veieu les diferents maneres en què s’apropà al tema.

Cronològicament el primer és “Per Nadal, torrons” publicat el 23 de desembre de 1961 en la revista Jornada, dins de la secció ‘Punto y hora de Valencia’. En ell, Fuster observa com tradicions de fora van entrant al nostre Nadal, però també com nosaltres hem aconseguit exportar un element tan valencià com els torrons.

“Per Nadal, torrons”

El 17 de desembre de 1979, en la secció ‘Notes d’un desficiós’ de la revista Qué y dónde, l’article “S’acosta Nadal” acaba convertint-se en una excusa per parlar de l’Estatut d’Autonomia que estava gestant-se per aquelles dates.

“S’acosta Nadal”

I, per últim, el 15 de gener de 1980, en la secció ‘Passar el dia, empènyer l’any’ de Serra d’or, publica “Un article de Nadal” en el qual Fuster rememora el Nadal de la seua infantesa.

Esperem que gaudiu d’aquestes tres lectures i us desitgem molt bones festes.

“Un article de Nadal”