L’Any Joan Fuster, un any ple d’expectatives

L’Any Joan Fuster, un any ple d’expectatives

El 19 de novembre de 2021, el Consell aprovà el Decret pel qual la Generalitat Valenciana declarava l’any 2022 com a Any Joan Fuster, en commemoració del centenari del naixement de l’assagista suecà Joan Fuster i Ortells (1922-1992), un deis intel·lectuals valencians més destacats del segle XX, que es llicencià en Dret per la Universitat de València, però que treballà sobretot com a escriptor. El seu gran esforç intel·lectual, literari i civil, que l’ha fet mereixedor del reconeixement públic que se li farà al llarg del present any, ha quedat reflectit en milers d’articles i en desenes de Ilibres i estudis que va escriure en unes condicions materials precàries i en unes circumstàncies polítiques que sovint li suposaren grans dificultats. En aquest sentit, l’obra i la personalítat de Fuster han estat objecte de tesis doctorals, anàlisis monogràfiques i jornades d’estudi, quasi sempre de caràcter universitari, a més d’exposicions i audiovisuals. A més, des de 2017 s’inaugurà el Museu Joan Fuster i l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània Joan Fuster i, en l’actualitat, hi ha dues col·leccions de Ilibres dedicades a ell: la «Biblioteca Joan Fuster», d’Edicions Bromera, i la «Càtedra Joan Fuster», de la Universitat de València. En darrer terme, cal esmentar que estan en curs d’edició la seua Obra Completa i una selecció de la seua Correspondència amb nombroses personalitats, així com una Guia Didàctica a càrrec de Josep Antoni Fluixà.

Imatge de l’Espai Joan Fuster. Foto d’Eloi Càrcel.

Llibret de la Junta Local Fallera 2022
Col·laboració de Salvador Ortells

Amb la voluntat de coordinar una sèrie d’activitats i d’iniciatives per a homenatjar l’assagista, la Generalitat Valenciana ha creat un Patronat d’Honor de l’Any Joan Fuster, per al qual s’han invitat i s’ha rebut l’adhesió de nombroses institucions públiques del nostre domini lingüístic, totes elles relacionades    amb la vida, l’activitat i el llegat de descriptor homenatjat. Així, en formen part les Corts Valencianes, el Ministeri de Cultura i Esport, el Consell Valencià de Cultura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Universitat de València-Estudi General, la Xarxa Lluís Vives d’Universitats, l’Ajuntament de Sueca, la Institució Alfons el Magnànim, l’lnstitut d’Estudis Catalans, l’lnstitut Ramon Llull, la Institució de les Lletres Catalanes i els Hereus de Joan Fuster, representats per Josep Palàcios i la Biblioteca de Catalunya.

Així mateix, per tal d’organitzar els actes commemoratius que tindran lloc al llarg de 2022 s’ha creat una Comissió Commemorativa de l’Any Joan Fuster, que està integrada per la Presidència de la Generalitat, el Ministeri de Cultura i Esports, la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports, la Secretaria Autonòmica de Cultura i Esport, la Presidència del Consell Valencià de Cultura, la Direcció de l’lnstitut Valencià de Cultura, la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la coordinado de la Càtedra Joan Fuster, de la Universitat de València i dues persones comissariades, que són Francesc Pérez Moragón i Salvador Ortells Miralles.

Especial importància tindrà el paper que jugarà l’Ajuntament de Sueca en l’Any Fuster, ja que impulsarà diverses iniciatives culturals de gran impacte en l’àmbit cultural valencià. En primer lloc, cal mencionar la publicació -en coedició amb Edicions 96- del Ilibre Joan Fuster i Sueca, que posa en relleu la intensa vinculació de l’escriptor amb la seua ciutat natal. En segon lloc, en col·laboració amb la Direcció General d’lnnovació Educativa, s’ampliarà l’oferta educativa de l’Aula Didàctica amb la creació d’un espai adreçat a alumnat d’Educació Infantil i amb nous tallers didàctics. I, en tercer lloc, es publicarà a través de les xarxes socials i de la pàgina web de l’Espai Joan Fuster un audiovisual il·lustratiu sobre les activitats que es realitzen als diversos departaments d’aquesta institució.

Amb tot, aquestes no seran les úniques iniciatives que es duran a terme des de l’Ajuntament de Sueca. L’activitat central dels actes commemoratius serà la inauguració d’una gran exposició que serà allotjada al claustre de l’Espai Joan Fuster i que mostrarà la part de la col·lecció d’art de l’escriptor que no està exposada de manera permanent al Museu, una exposició inèdita que posarà a l’abast del públic peces d’un interés artístic notable. Tot plegat, un conjunt d’activitats que continuaran difonent l’obra i el pensament de l’assagista suecà, i que, a més. es completa amb la programació cultural de l’Espai Joan Fuster, que inclourà conferències, taules redones, presentacions de Ilibres i col·laboracions de diversa índole que retran un merescut homenatge a Joan Fuster.

Incombustible l’obra de Joan Fuster

Incombustible l’obra de Joan Fuster

Seria molt senzill escriure un text sobre Joan Fuster per a un llibret de falla i dedicar-lo a parlar de Combustible per a falles, però no ho faré.
Fuster va ser un dels intel·lectuals més importants del segle XX i m’agradaria aprofitar aquestes línies per a fer un breu recorregut per la seua extensa, i incombustible, obra en la qual va conrear diversos gèneres.

– Poesia:

“No faces versos sobre la mort: és inútil.
Fes testament que resulta molt més pràctic”
J. Fuster

Retrat de Joan Fuster als anys 60. Autor desconegut. Arxiu fotogràfic Joan Fuster, AFJF-0371.

Imatge de dues llibretes del marxandatge del Museu amb rèpliques de dibuixos de Joan Fuster en les cobertes. Foto de l’autor.

Els seus inicis com a escriptor són en el camp de la poesia, entre 1948 i 1954 va publicar Sobre Narcís (1948), 3 poemes i Ales o mans (les dues de 1949), Va morir tan bella (1951), Terra en la boca (1953) i Escrit per al silenci (1954).
Però, tot i que mai l’abandonà per complet, és, sens dubte, un gènere que ja no va conrear de manera tan prolífica com als inicis de la seua carrera.

– Traduccions:

“Les poques lectures aparten de la vida;
les moltes ens hi acosten”
J. Fuster
Si visiteu el Museu podeu veure’n alguns exposats– perquè l’obra de Joan Fuster és extensa, però supose que tots coneixeu el cèlebre aforisme grec: “Fuster és la mesura de totes les coses”.

Llibret Falla de Cervantes 2022
Col·laboració d’Enric Alforja

Possiblement més d’un lector se sorprendrà en descobrir aquest vessant, no massa conegut de Fuster, i és que als anys seixanta una de les seues fonts d’ingressos va ser la traducció d’obres del francés, algunes amb la col·laboració de Josep Palàcios. De les set que publicà cinc foren del premi Nobel Albert Camus: La Pesta (1964), El mite de Sísif (1965), L’home revoltat (1966), L’exili i el regne i L’estrany (ambdues de 1967). Si no sabeu per quina començar us recomane La Pesta, molt adient amb la situació actual que estem vivint.

– Pròlegs:

“L’única manera d’entendre un pròleg és llegir-lo després del llibre”
J. Fuster
Al llarg de la seua carrera va escriure més de 70 pròlegs, tant per a llibres propis com d’altres autors, bé per encàrrecs editorials o bé perquè amics escriptors li’ls demanaven. Entre ells en trobem per a Vicent Andrés Estellés, Montserrat Roig, Pere Quart, Juan Gil-Albert, Salvador Espriu, Ramon Muntaner, Josep Pla i un llarg etcètera.

-Catàlegs:

“Algú va inventar l’art per suplir les deficiències de la veritat”
J. Fuster
En 1955 publica El descrèdit de la realitat que, a més de ser el seu inici en el món de l’assaig, li va obrir les portes a relacionar-se amb molts artistes amb els quals, en alguns casos, acabaria unint-los una gran amistat. Molts li demanaren texts per als catàlegs de les seues exposicions, com per exemple, Artur Heras, Andreu Alfaro, Antoni Miró, Manuel Boix, Rafael Armengol o Safont, entre d’altres.

-Discs:

“La música és una conspiració contra el silenci,
siga Bach, siga el rock.
Però, ¿ha existit mai el silenci?”
J. Fuster
Si els amics artistes li demanaven escrits per a catàlegs els músics ho feien per a acompanyar els vinils i cassets, com és el cas de Raimon, Ovidi Montllor, Lluís el Sifoner, Els Pavesos o Al Tall.
He deixat per al final d’aquest brevíssim recorregut per l’obra de Fuster els dos gèneres pels quals és més conegut, l’assaig i els articles per a publicacions periòdiques.

-Assaig:

“Algú ha dit: ‘És impossible que un assaig siga massa breu’. Potser.
L’assaig perfecte seria aquell que constàs d’una sola paraula.
De la paraula ‘assaig’, només, per exemple.”
J. Fuster
Com he comentat abans, el primer va ser El descrèdit de la realitat, però a aquest el seguiren ràpidament Les originalitats (1956) i Figures de temps (1957). Entre la bibliografia de Fuster trobem assaig artístic, literari, històric, polític,… amb títols tan emblemàtics com Nosaltres els valencians, El món literari de Sor Isabel de Villena, Poetes, moriscos i capellans, Qüestió de noms, El blau en la senyera i un llarg etcètera.

-Articles:

“Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític o bisbe,
o poeta, o pagés.
La meua professió, en canvi, és de ser Joan Fuster.”
J. Fuster
I no hi ha dubte que, tot i el que he explicat en els paràgrafs anteriors, per a molta gent la professió de Joan Fuster va ser la d’articulista, la qual cosa no és d’estranyar tenint en compte la quantitat de capçaleres amb les quals va col·laborar al llarg de més de quaranta anys. Premsa diària com Levante, Las Provincias, La Vanguardia, Informaciones, Tele/exprés,… setmanaris i revistes com Pont blau, Jornada, Serra d’Or, Jano, Por favor, Qué y dónde, o Verbo i Espill (que també va fundar) i moltíssimes més.

Amb açò acabe, només volia donar-vos a conéixer un poc més de la variada obra de Fuster –espere haver-vos descobert alguna faceta nova– però l’espai que tinc és limitat i sé que me’n deixe algunes fora, com les guies de viatge o el Fuster dibuixant –si visiteu el Museu podeu veure’n alguns exposats– perquè l’obra de Joan Fuster és extensa, però supose que tots coneixeu el cèlebre aforisme grec: “Fuster és la mesura de totes les coses”.

Joan Fuster i el conreu de l’arròs contat per a infants

Joan Fuster i el conreu de l’arròs contat per a infants

Encara que Joan Fuster ha passat ben merescudament a la història de la nostra literatura com a assagista, la seua activitat intel·lectual fou tan vasta que es concretà a través de diversos gèneres literaris: l’articulisme periodístic, els aforismes, la poesia, els estudis històrics i culturals… I també, tot i que de manera molt esporàdica i tangencial, les narracions per a infants. La seua aportació en aquest àmbit es resumeix en la coordinació del volum col·lectiu Un món per a infants -que, a més, inclou dos contes seus: “El pas de l’any” i “El caragol”- i en l’escriptura d’Abans que el sol no creme, un relat vinculat al paisatge de Sueca i a la seua tradició arrossera, que són, al capdavall, els motius que m’han empès a escriure aquest article. Val a dir, però, que aquest no és l’únic text de Fuster sobre l’arròs, ja que també s’interessà, des de punts de vista diferents però alhora complementaris, pels vincles històrics, socioculturals i econòmics entre l’agricultura i la cuina autòctona en altres llibres seus, com ara L’Albufera de València o El País Valenciano.

Publicat el 1969 per l’editorial La Galera, Abans que el sol no creme és una narració didàctica sobre el conreu de l’arròs, un dels ingredients més representatius de la gastronomia valenciana, El conte parteix d’una breu introducció en què s’explica als infants la procedència de l’arròs que mengen a casa. Tot seguit, l’autor situa l’acció a Sueca i el fil narratiu es desenvolupa a través dels treballs que els llauradors realitzen als arrossars en les diverses estacions de l’any. Així, l’inici està marcat pel trànsit de l’hivern a la primavera, en el moment en què es remou la terra resseca amb les xarugues que arrosseguen els tractors. Una vegada preparat el sòl, s’hi descriu l’adobament i la inundació dels arrossars amb l’aigua procedent de les sèquies del terme i, a continuació, s’hi relata la sembra de llavors als camps de planter perquè, una vegada hagen grillat, siguen trasplantades als camps més grans.

El relat finalitza amb una lloança a les gents, els costums i les belleses naturals dels poblats arrossers.

Llibret Falla Bernat Alinyo 2022
Col·laboració de Salvador Ortells

El final de la primavera dóna pas a les tasques de l’estiu, que es resumeixen en la birbada de les brosses males, principalment el serreig i la jonça. També s’hi incideix en el canvi cromàtic dels camps d’arròs, que muden el verd inicial pels tons daurats de les espigues quan comencen a madurar. A punt d’iniciar-se la tardor, ja en el mes de setembre, arriba el temps crucial de la collita, que comprén la sega i la batuda de l’arròs. Fuster hi contraposa les màquines segadores i assecadores actuals a les ferramentes rudimentàries i animals de tracció, més propis d’èpoques anteriors. Amb la collita enllestida, narra l’últim pas del procés: el trasllat de l’arròs als molins perquè li lleven la corfa del gra i quede, per fi, blanc i net. El relat finalitza amb una lloança a les gents, els costums i les belleses naturals dels poblats arrossers. I, en darrer terme, s’hi inclou un breu apèndix amb activitats destinades a reforçar els continguts de la lectura.

En resum, és un conte senzill i amé que fa servir recursos distintius de la literatura infantil: la personificació de diversos elements paisatgístics, l’ús reiterat de frases exclamatives i el diàleg alliçonador amb el lector jove, entre molts d’altres. Com que Fuster no es dedicà a la literatura infantil, Abans que el sol no creme és un text que ha passat relativament desapercebut, per bé que, des de la creació del Museu Joan Fuster, és un dels continguts treballats als tallers didàctics adreçats a l’alumnat d’Educació Primària. A més, el llibre ha estat reeditat en diverses ocasions per institucions locals i per iniciatives particulars. Siga com siga, és un text que m’agrada tenir a mà per dos motius comprensibles: d’una banda perquè és d’un dels escriptors a qui he dedicat més hores de lectura en els darrers anys; i de l’altra, perquè tracta sobre els llauradors de Sueca, la professió del meu pare, que és la persona que més admire. Prompte la meua filla podrà llegir-lo -tot just: ara comença a escriure alguns noms familiars i a identificar les lletres l’alfabet- i així podré transmetre-li el sentiment d’admiració que tinc per Fuster, pels llauradors del meu poble i per mon pare. Per sort, la literatura fa possibles totes aquestes coses. I moltes més.

Salvador Ortells Miralles
Llibret de la Falla Bernat Alinyo 2022

Mort i resurrecció del ninot: foc i flama

Mort i resurrecció del ninot: foc i flama

Que el foc té un element captivador no ho dubta ningú. És comú, especialment entre la xicalla, quedar-se embovat davant la xemeneia observant les llengües de les flames besant l’escorga de les branques. El crepitar de la llenya cremant-se i el ball de les flamerades bressola a tot aquell que ho contempla i genera una connexió ben estreta entre el foc i l’espectador. D’aixó en saben molt els fallers, que cada any, el 19 de marg, commemoren una antiga festivitat en honor a l’equinocci de primavera disfressat sota una celebració cristiana a sant Josep.

Aquest és el pare putatiu de Jesucrist, el qual fou forçat a casar-se amb la Verge María i haver d’encarregar-se de la manutenció i educació del Fill de Déu quan ja tenia una edat avanzada. Durant els primers segles del cristianisme sant Josep fou un personatge secundari que a les imatges quedava arraconat a un segon pla com una persona extremadament vella i, a voltes, decrèpita. El motiu pel qual es procedía així, era per a constatar que, efectivament, Jesús no era fill seu, sino de Déu. Per aixó, el pare putatiu havia de rebre una menor atenció i quedar palesa la seua fragilitat, per remarcar que no era el seu progenitor. Al segle XVI la concepció que es tenia del sant comengá a variar grácies a la defensa que santa Teresa de Jesús feu d’ell, lloant la seua llavor com a protector i mantenidor de la Verge i Crist. Sant Josep es guanyava la vida com a fuster i aquest fou l’ofici que va ensenyar a Jesús. Per això mateix, gràcies a la renovació que de la seua figura es feu, acaba per convertir-se en el patró dels artesans, en concret dels fusters. Amb el temps, el seu culte s’associà a la figura paterna i a l’equinocci de primavera.

Com deia Fuster, dotze mesos després de la consumació de les flames, el ninot reviurà i “tornarà a encarnar, en una escenografia distinta, la seua mateixa essència de sempre”.

Llibret Falla El Portal 2022
Col·laboració de Rubén Gregori

Aquest fenomen estacional ocorre entre el 20-21 de marg i el fet especial que té, és que el día i la nit duren el mateix, atés a qué els dos pols del globus terraqüi es troben a la mateixa distancia del sol. A l’hemisferi nord, a partir d’aquest punt s’inicia la primavera, mentre que al sud s’enceta la tardor. El canvi estacional es commemorava, des de temps antics, amb diverses festivitats paganes en les quals es festejava el renaixement de la naturalesa. Amb el cristianisme, aqüestes celebracions no desaparegueren, sino que, arrelades com estaven a la ment col·lectiva de la societat, foren assolides com a pròpies i s’advocaren a diversos sants, que, com ja s’ha dit, en el cas de l’equinocci de la primavera, l’escollit fou sant Josep.

D’aquesta manera, com que les festivitats paganes que commemoraven el fenomen estacional es cristianitzaren, també ho feren els actes que se celebraven. Un d’aquests era la crema de fogueres, la qual no solament es mantingué, sino que anà transformant-se. Dels feixons de llenya primerencs, s’acabá per crear ninots de palla i drap, cartó, paper i fusta. Actualment, s’utilitzen altres materials més lleugers, pero nocius per al medí ambient, que tenen els dies comptats. I és que, com ja sabrà el lector, la finalitat d’aquests ninots és morir pel foc i la flama, convertir-se en cendra. Els protoninots serien els anomenats “parots”, xicotetes estructures de fusta on els fusters penjaven els cresols per a poder treballar fins tard, quan ja no hi havia sol. Amb l’arribada de la primavera i l’allargament del dia, ja no servien i acabaren formant part de les fogueres; amb el temps anaren vestint-se i configurant formes recognoscibles fins a derivar en els ninots pròpiament. Quan se’ls cremava, no s’havia d’entendre com un acte de condemna, sinó com un purificador.

Al foc se l’atribueixen una série de qualitats, entre les quals destaca, en el vessant espiritual, la seua faceta de purificació. De fet, en contra del que es puga creure, els condemnats de la Inquisició a morir entre les flames ho eren no per la crueltat del cástig, sino per buscar la purificació de la seua ánima a través del foc. De la mateixa forma, els ninots eren cremats per a simbolitzar un nou començament, la fi de l’obscuritat de l’hivern i l’inici de la llum primaveral. La mort del ninot pel foc esdevenia simbòlicament en la resurrecció de la terra, que havia quedat ensopida durant els mesos hivernals i, per extensió, el renaixement de la vida. Encara que actualment part d’aquest simbolisme s’ha difuminat, el romanent espiritual encara perdura en la mateixa celebració de la festa: en la creació i crema de les falles. Així mateix, com deia Fuster, dotze mesos després de la consumació de les flames, el ninot reviurà i “tornarà a encarnar, en una escenografia distinta, la seua mateixa essència de sempre”. De nou morirá i de nou ressuscitarà en un cicle perpetu en el qual el foc i la flama són autors i deutors de l’essència fallera.

Rubén Gregori
Llibret de la Falla El Portal 2022

L’Espai Joan Fuster

L’Espai Joan Fuster

El Museu Joan Fuster va obrir les portes el 25 de gener del 2017, vint-i-cinc anys després de la mort de Joan Fuster el 21 de juny de 1992, per fi inauguraren un lloc per a fer memòria de l’escriptor. L’Espai Joan Fuster està ubicat en dues cases —els números 8 i 10— al cèntric carrer Sant Josep. La casa núm. 8 coneguda pels suecans com la casa de Pasqual Fos o dels Messeguers i la casa núm. 10, en la qual va viure l’escriptor des dels 7-8 anys fins a la seua mort.

Allí, en la planta baixa, trobem tres parts museitzades de la casa de l’assagista i trobem una representació del seu llegat. Aquest es divideix en tres temàtiques: vida, obra í treball. En la vitrina de vida trobem documentació original exposada com fulls de tasques, el resguard de la universitat quan va estudiar Dret, algunes agendes, papers amb llistes de tasques. el currículum quan es presentar per a treballar en la Universitat de València després d’haver estudiat Filologia Catalana… Quan ve el visitant destaquem una agenda de telèfon que ell l’utilitzava per a catalogar la seua biblioteca personal.

«El Museu Joan Fuster va obrir les portes en 2017, vint-i-cinc anys després del traspàs de l’assagista suecà.»

Llibret Falla El Portal 2022
Col·laboració d’Anabel Calderón

Després, unim aquesta vitrina comentant el mecanoscrit de la seua biblioteca per relacionar-lo en la segona vitrina de cartes, on podem trobar correspondència amb persones influents de la cultura valenciana i catalana. Al costat d’aquesta vitrina trobem una imatge de la finestra després de l’atemptat que va patir 111 de setembre de 1981, mostrant els danys ocasionats. A les parets hi ha algunes fotografies simpàtiques de quan era menut i altres instantànies de diferents edats fins als seus últims anys de vida. Una del seu pare esculpint una imatge religiosa, la Verge de la Magdalena, que es troba a l’església de Sollana; una fotografia explicant Fuster a una classe de col-legi de Cervantes una exposició del pintor Alfredo Claros, altra fotografia d’una classe del col·legi Politècnic on el pare donava classes de dibuix, sent company de treball del pintor Claros. acabem assenyalant, per aquells despistats que no han alçat el cap, el sostre de talla i la decoració que ha quedat original de la casa que li fa el seu pare quan eixe espai era el seu lloc de treball com a despatx d’advocat que va exercir durant pocs anys fins que decideix que la seua professió siga l’escriptura.

Continuant en l’espai museístic, apleguem a l’apartat obra, on ens trobem amb una representació de la llibreria de Joan Fuster: la primera columna hi ha llibres d’obra pròpia amb les seues diferents edicions —en vida va escriure 62 llibres i després de la seua mort s’han publicat altres llibres com la correspondència on ja duen 14 volums—, en la segona columna trobem llibres on Fuster junt amb el seu amic i hereu Josep Palacios traduïen llibres d’altres idiomes al valencià, a continuació els llibres on ell va participar escrivint el pròleg, ja molts escriptors valencians i catalans el tenien en tanta admiració que era un honor que ell poguera participar. Va col-laborar en llibres d’obra col·lectiva, posant per exemple en algun llibret de falla.

En la part de baix de la segona columna hi ha catàlegs d’art on Fuster va participar amb el text; a canvi d’aquesta feina li regalaven una peça d’art, per això ell tenia una col·lecció d’art important d’artistes de meitat del segle XX. Algunes peces que també tenia Fuster era per la gran amistat o admiració que tenien aquests artistes com Andreu Alfaro, Manolo Boix, Joan Miró o Josep Renau, entre altres.

A la tercera columna de la llibreria trobem discos í entrevistes en les que va participar i, a la part del mig, una prova de com Fuster des de la seua mort és investigat, ja que cada any es presenta algun llibre que versa sobre la figura de l’assagista. De l’última columna destaquem les col·laboracions de Fuster quan va participar en la revista Verbo —revista que es pot trobar digitalitzada a la pàgina de l’Espai Joan Fuster—, on recalcem els dibuixos que va fer per aquesta, i la revista L’Espill, la qual encara edita la Universitat de València i d’on ell fou director.

Malgrat que a Joan Fuster el coneguem com escriptor, durant molt de temps la seua economía se sustentava gràcies als articles d’opinió que va publicar en revistes i periòdics a escala autonòmica i nacional. Per aquest motiu en el museu hi ha un panell amb les capçaleres dels mitjans més importants on va publicar.

EI tercer espai, treball, està ubicat en el lloc més emblemàtic de l’edifici, on es realitzaven les seues tertúlies, on ell va escriure tot els seus manuscrits i mecanoscrits. En la vitrina trobem en mecanoscrit original de la primera edició de Nosaltres, els valencians, un tros de criatura dolcíssima, centenars de fixes de lectura, quan va participar de jurat, guions de quan va participar en la conferència de Josep Pla a Bellreguard i el guió d’una classe que va impartir quan era professor de la Universitat de València.

En la zona del rebost trobem discos dels Pavesos, Rosita Amores o Raimon, la placa de quan ell va exercir cradvocat i dalt de la llar el Premi 9 d’Octubre i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Al lloc on ell passava la major part temps hi ha una pantalla amb un audiovisual on es recrea amb imatges com era la casa quan ell vivia amb la seua veu.

L’altra part visitable per al públic quan ens visita el museu és el claustre on es realitzen exposicions temporals i actes culturals, tertúlies, concerts, conferències, actuacions teatrals… i on el visitant sempre comença la visita amb un audiovisual recordant-nos la trajectòria de l’escriptor suecà.

Al primer pis de l’immoble trobem el Centre de Documentació, on està guardat tot el llegat de Joan Fuster i que per qüestions de conservació, no és un espai visitable.

Al segon pis s’ubiquen les dues aules on rebem als alumnes en l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània on l’alumnat pot fer un dels huit tallers que hi han preparats per als diferents cursos, des de primer de primària fins a segon de batxillerat.

Per a poder completar la visita al Museu Joan Fuster es pot realitzar la Ruta Literària Joan Fuster i Sueca on, a través dels mateixos textos de Joan Fuster, es pot conéixer el context històric de Sueca.

Anabel Calderón Martorell
Llibret de la Falla El Portal 2022

Quan 60 llibres són una sola peça

Quan 60 llibres són una sola peça

Antidogmatisme i racionalisme marquen l’obra de Fuster, amb títols cabdals

Una frase de Les originalitats, el primer assaig que va escriure Joan Fuster, a inicis dels anys cinquanta, diu: “Un home, en tota la seva vida literària, no escriu sinó una sola obra, la seva obra”. L’afirmació, tan sentenciosa com un aforisme, semblava destinada a predir, anys a venir, una de les pedres de toc de l’exegesi fusteriana: la dicotomia que, sovint, s’ha establert entre el Fuster que assolí una gran projecció cívica amb els escrits polítics i el que es dedicà a l’assaig especulatiu o a la crítica cultural.

La contradicció, però, s’esvaeix a la llum dels principals eixos transversals que recorren la seua obra. D’una banda, l’examen de consciència que s’autoimposa abans d’escriure sobre qualsevol tema i que li impedeix d’adoptar posicions dogmàtiques. De l’altra, l’orientació racionalista del seu pensament i una consciència ben aguda de les originalitats: la seua i la dels altres.

De la confluència d’aquelles premisses i de l’afany de transformar la realitat a través de l’escriptura, Fuster extrau —en paraules de Josep Iborra— l’“imperatiu ètic” que inspira la seua concepció de la cultura. Així, una visió global dels seus textos evidencia que no hi ha solució de continuïtat, posem per cas, entre Nosaltres, els valencians (1962) i Diccionari per a ociosos (1964), per mencionar dos exemples aparentment situats als extrems oposats de l’espectre. Només aparentment.

Nosaltres, els valencians. No obstant això, l’èxit aclaparador de Nosaltres, els valencians ha propiciat la identificació quasi exclusiva i excloent de l’autor amb aquesta obra, com un arbre imponent que obstrueix la visió completa del bosc. La redacció d’aquest assaig interpretatiu sobre els avatars del País Valencià, des de la creació del regne per Jaume I fins a la Segona República, ha esdevingut peça ben útil perquè generacions de valencians reflexionaren (i reflexionen) sobre la seua identitat nacional a partir d’una nova manera d’entendre els fets històrics. És inqüestionable el ressò merescut pel seu treball, des de la perspectiva de la raó cívica i les polítiques de reivindicació, tant des d’una dimensió valenciana com des d’una de major abast, vinculada a l’espai nacional que anomenà “Països Catalans”.

Nosaltres, els valencians

Diccionari per a ociosos / Consells, proverbis i insolències. En canvi, la bibliografia fusteriana dedicada a la “qüestió nacional” és bastant inferior al que recull la imatge més tòpica de l’assagista. Si bé és cert que Nosaltres, els valencians és el text que Fuster més s’estimà respecte a la seua tasca d’anàlisi sobre el país, Diccionari per a ociosos i Consells, proverbis i insolències (1968) foren, per a ell, els més representatius de la literatura d’idees que hauria volgut practicar amb més assiduïtat.

Diccionari per a ociosos

Prenent com a referència el nombre de reedicions, aquests són tres dels títols amb més projecció. Però si afinàvem la valoració des del punt de vista literari, destacaria per sobre de la resta Diccionari per a ociosos, assaig de títol i estructura manllevats del Diccionari filosòfic del seu admirat Voltaire, i que adreçava, irònicament, al mateix públic lector que sol·licitava Bertrand Russell per al seu Elogi de l’ociositat.

Compost per escrits d’extensió desigual, el Diccionari… fusterià reflexiona sobre valors morals, culturals i polítics, sobre l’estrany ofici d’escriptor i, també, sobre objectes d’ús quotidià i fets anecdòtics que són elevats a categoria. Tot plegat, el llibre constitueix una clara mostra dels punts nuclears de l’ideari fusterià: l’escepticisme com a modus vivendi i operandi; l’exemple d’Erasme de Rotterdam com a pretext per a reivindicar la necessitat de preservar la llibertat de l’intel·lectual; el nacionalisme com a mecanisme identitari; el plagi com a frontissa entre la tradició i l’originalitat; la importància de la (re)lectura; i tot un seguit de qüestions que bateguen al ritme del jo que les escriu, que és, al capdavall, l’element en què tot conflueix.

Consells, proverbis i insolències. No menys essencials, en Fuster, són els aforismes de Consells…, clau de volta del seu pensament, que projecten multitud de ressonàncies en la seua obra. Aquest llibre conté dos reculls, Judicis finals i Proposicions deshonestes, ambdós similars en els temes i la intenció, i, a més, hàbilment harmonitzats pel títol del nou volum. L’assagista cisella els aforismes amb una rotunditat sentenciosa —apodíctica, si cal dir-ho en termes tècnics— que no admet escales de grisos, però que, paradoxalment, incita a la refutació o a l’aprovació, mai a la indiferència.

En l’època actual de les xarxes socials, s’ha equiparat l’aforisme al tuit per la brevetat formal, però l’analogia fa aigua si s’obvia el procés previ de decantació estilística i la minuciosa elecció del mot just, no com a sibaritisme estilístic o pirotècnia verbal, sinó com a condició inexcusable per a fondre fons i forma en una entitat indestriable, a l’estil dels moralistes francesos en què s’inspirà Fuster per a disseccionar la condició humana.

El descrèdit de la realitat. I encara hi ha El descrèdit de la realitat (1955), un assaig ameníssim que reflexiona sobre qüestions artístiques i culturals: una carta de presentació immillorable per a qui en desconeix la faceta de crític artístic. Per bé que construït sobre “fragments de meditació” —parafrasejant el catedràtic d’Estètica Romà de la Calle—, l’assaig té un fil conductor històric que reforça la seua unitat a l’entorn d’un objectiu: analitzar la continuïtat i les reaccions de les tendències artístiques de la pintura occidental, sota la clau de les relacions de l’artista amb la realitat des del Renaixement fins a les avantguardes, passant pel barroc, la Il·lustració i el romanticisme, i els realismes del XIX. Estretament relacionat amb aquest assaig —pel context històric i per la temàtica— cal citar Les originalitats, un assaig en què teoritza sobre la recerca individual de la singularitat personal i expressiva dels creadors artístics i literaris.

El descrèdit de la realitat

Diari 1952-1960. Fora totalment injust d’acabar obviant el vessant dietarístic de Fuster, a l’abast als magnífics Diari 1952-1960, Causar-se d’esperar (1965) i Dos quaderns inèdits (2004), mereixedors de més espai del que ací els dedique. Però també tinc la mateixa sensació d’injustícia en no ocupar-me amb més deteniment del personalíssim Sagitari (1985), de les Notes d’un desficiós (1980) o de l’incendiari Ara o mai (1981), que mostren un Fuster madur, però no envellit, que ha exaltat la seua natural inclinació al sarcasme per a continuar agitant consciències.

Diari 1952-1960

I així mateix m’ocorre amb El País Valenciano (1962), amb Literatura catalana contemporània (1972) i amb alguns poemes. Per sort, la Càtedra Joan Fuster, de la Universitat de València, té al seu catàleg un diccionari bibliogràfic sobre l’autor que, amb el títol de Joan Fuster, llibre a llibre (2015), recull, a mode de guia de lectura, les ressenyes que un equip d’especialistes dedicaren als més de seixanta llibres que va escriure al llarg d’una intensa trajectòria literària, que abasta la segona meitat del segle passat. Es tracta d’elegir, simplement, per on començar a llegir. O a rellegir.