La família de Josep Garcia Richart dóna el seu fons bibliogràfic i documental a l’Espai Joan Fuster

La família de Josep Garcia Richart dóna el seu fons bibliogràfic i documental a l’Espai Joan Fuster

by | Feb 28, 2019 | Noticies

Hauria estat una gran alegria per a ell saber que els seus llibres, la seua obra poètica i els seus treballs de traducció es guardaran a casa del seu amic

L’Espai Joan Fuster amplia el seu fons documental amb la incorporació de l’obra i documentació de Josep Garcia Richart (Xàtiva, 1929 – Polinyà, 2015) cedides en donació. Elena Garcia Richart, la seua germana i una de les hereus, ha comparegut recentment a l’Ajuntament de Sueca amb els seus familiars més pròxims per formalitzar la cessió. Richart va mantenir una relació estreta d’amistat amb Fuster al llarg de tota la seua vida i va ser un dels membres de l’anomenada «tertúlia de Joan Fuster».

“El meu germà estava molt preocupat els últims anys de la seua vida sobre el futur de la seua biblioteca i vam pensar que l’Espai Joan Fuster era un bon lloc per conservar-lo per l’amistat que havia mantingut sempre amb ell “

El fons cedit es compon de material divers: la pròpia obra de creació (poesia, traduccions de Michel Montaigne, textos memorialístics sobre la tertúlia de Joan Fuster i el País Valencià, quaderns i/o diaris); els mecanoscrits i manuscrits originals de la correspondència amb Joan Fuster i amb Juan Mollà, de qui es conserva els originals i el suport digital; les fotografies – originals i còpies – en què apareix Joan Fuster i els articles de premsa publicats de Garcia Richart.

«El meu germà estava molt preocupat els últims anys de la seua vida sobre el futur de la seua biblioteca i vam pensar que l’Espai Joan Fuster era un bon lloc per conservar-lo per l’amistat que havia mantingut sempre amb ell. Hauria estat una gran alegria per a ell saber que els seus llibres, la seua obra poètica i els seus treballs de traducció es guardaran a casa del seu amic, on tindran un racó que conservarà la seua memòria» va manifestar Elena Garcia Richart.

El fons cedit es compon de material divers: la pròpia obra de creació (poesia, traduccions de Michel Montaigne, textos memorialístics sobre la tertúlia de Joan Fuster i el País Valencià, quaderns i/o diaris); els mecanoscrits i manuscrits originals de la correspondència amb Joan Fuster i amb Juan Mollà, de qui es conserva els originals i el suport digital; les fotografies – originals i còpies – en què apareix Joan Fuster i els articles de premsa publicats de Garcia Richart.

Pel que fa a la seua relació amb l’intel·lectual de Sueca, Garcia Richart escrivia al seu dietari que Fuster havia estat la persona que més havia influït en la seua vida. «El que m’ha impressionat sempre d’ell és que era una perfecta màquina de pensar, de raonar, d’examinar les coses i els homes» apuntava. «Aviat es va formar una tertúlia, la tertúlia dels dilluns a la cafeteria Noel i a la llibreria Dávila de la qual formaven part Joan Fuster, Vicent Ventura, Josep Iborra i el meu germà, Josep Garcia Richart. Es va reforçar una amistat que els va unir sempre i que segons ell no ha tingut mai la més mínima ombra. No és estrany que com a conseqüència d’això acumulara una biblioteca nombrosa i interessant» va explicar la seua germana. La família va aprofitar l’ocasió per fer manifest el seu agraïment sincer a l’Ajuntament de Sueca, per acceptar la donació i a les persones que l’han facilitada, destacant entre elles a Francesc Pérez Moragón, director honorífic de l’Espai Joan Fuster; Enric Iborra, fill de Josep Iborra, i Salvador Ortells, director de l’Espai Joan Fuster. Tots tres han estat els encarregats de revisar la biblioteca i les obres de Garcia Richart.

L’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, va mostrar també el seu agraïment a la família en nom del poble de Sueca: «Sempre que m’he referit a Fuster l’he descrit com un home generós que va voler compartir amb el seu poble i els seus conciutadans allò més valuós que tenia que era la seua obra, la seua col·lecció d’art i també sa casa. I, en eixe sentit, hui rebem una donació que considere pot completar encara més l’ampli i extens arxiu documental que es conserva en este espai».
«Richart va ser una de les persones que va tenir la sort de ser amic de Fuster des dels anys 50. El va conéixer molt de prop i esta donació que formalitzem hui demostra que els seus amics eren generosos en la mateixa mesura» va concloure Tamarit. El regidor de Cultura, Vicent Baldoví, va acompanyar també a la primera edil i als representants de l’Espai Joan Fuster en l’acte de cessió.

COMPARTEIX-HO

twitter  facebook

Antoni Miró dóna una litografia de Joan Fuster a l’espai on s’alberga l’obra de l’escriptor de Sueca

Antoni Miró dóna una litografia de Joan Fuster a l’espai on s’alberga l’obra de l’escriptor de Sueca

by | Nov 30, 2018 | Fotografies

Este dimecres 21 de novembre DE 2018, representants de l’Associació Cultural La Xala han entregat a l’Espai Joan Fuster una litografia realitzada i donada per Antoni Miró del rostre de l’escriptor suecà. Els darrers anys, l’associació cultural ha organitzat una sèrie d’actes de caràcter reivindicatiu per rememorar a diferents persones cabdals en la cultura i la història dels valencians. L’últim ha estat en homenatge a Miró, qui va tindre un gran lligam amb l’assagista. L’artista d’Alcoi, en mostra de gratitud i apreci a la figura de Fuster, ha volgut que la seua obra en homenatge a l’intel·lectual de Sueca estiga a sa casa, que acull ara junt amb l’immoble annex l’Espai Joan Fuster.

L’obra donada és una litografia d’una pintura, realitzada en 2012, que s’emmarca en una sèrie de retrats, anomenats “Personatges”, protagonitzats per persones que han deixat empremta per la seua integritat política i grandesa cultural, entre ells l’autor de Sueca. Miró i Fuster foren grans amics, mantingueren correspondència i s’intercanviaren quadres i textos, de la mateixa manera que també ho feu amb altres escriptors i artistes.

En l’entrega estagueren presents el president de La Xala, Armand Fletes; el regidor de Cultura, Vicent Baldoví i Salvador Ortells, director de l’Espai Joan Fuster. “Per a l’Espai Joan Fuster és un honor rebre este gest per part d’Antoni Miró, un artista íntegre amb una obra agitadora a nivell artístic i necessària pel seu contingut de denúncia social” ha manifestat Baldoví.

Saray Puchades
Via www.sueca.es

La consellera de Cultura del Govern Balear, Fanny Tur, torna a l’Espai Joan Fuster en la celebració de l’Any Llompart

La consellera de Cultura del Govern Balear, Fanny Tur, torna a l’Espai Joan Fuster en la celebració de l’Any Llompart

by | Oct 25, 2018 | Conferències

Este divendres, 26 d’octubre, a les 19h, l’Espai Joan Fuster acollirà la conferència “Josep Maria Llompart: apunts de sociolingüística”, a càrrec de Maria del Mar Vanrell, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears. L’activitat està emmarcada en la celebració de l’Any Llompart 2018, fruit de la col·laboració de l’Espai Joan Fuster amb la Direcció General de Política Lingüística de les Illes Balears. A l’acte està prevista l’assistència de Fanny Tur, consellera de Cultura, Participació i Esports de les Illes Balears.

Esta serà la segona ocasió que la consellera visitarà l’Espai Joan Fuster. Tur va participar també l’any passat com a convidada, junt amb els seus homòlegs als consells valencià i català, en una tertúlia radiofònica, a l’especial emés amb motiu del 25 aniversari de la mort de Joan Fuster pel Matí de Catalunya Ràdio, el magazín matinal de la ràdio pública catalana.

Any Llompart 2018

Josep Maria Llompart fou un home implicat en l’esdevenidor del seu país, amb una trajectòria cívica i personal que va contribuir a la recuperació de les llibertats i els drets nacionals i culturals del poble de les Illes Balears.

Va ser membre d’una generació literària que es va comprometre intensament en la tasca de recuperar la tradició cultural. Com a editor i com a crític, va ser el mentor de diferents generacions d’escriptors al conjunt de les Illes Balears. Com a historiador de la literatura, va ser un dels primers a estudiar sistemàticament la creació literària insular. També va ensenyar literatura catalana a la universitat i va exercir una tasca de divulgador de la literatura a la ràdio, a la premsa i a diferents publicacions. Igualment, va destacar com a traductor del galaicoportuguès al català i com a articulista i assagista.

Durant la dictadura franquista va col·laborar en l’oposició al règim i va participar en els primers intents de crear organitzacions polítiques nacionalistes.

En definitiva, Llompart va ser un activista cultural de primer ordre, sense deixar el vessant polític de la reivindicació. Durant la dictadura franquista va col·laborar en l’oposició al règim i va participar en els primers intents de crear organitzacions polítiques nacionalistes. El seu compromís cívic va continuar a l’època de la Transició, sempre a favor de la llibertat, de la democràcia i dels drets nacionals, com demostra la seva implicació en el Congrés de Cultura Catalana, el seu suport al Projecte d’estatut d’autonomia de Cura o la seva defensa ferma del nom de la llengua catalana.
Llompart va ser elegit per ocupar tot un seguit de càrrecs, entre els quals es poden destacar la presidència de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Obra Cultural Balear i la Federació Llull d’Entitats Culturals dels Països Catalans. També fou nomenat membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Per commemorar la seua figura, com a reconeixement a la persona i en gratitud a la seua trajectòria, el Govern de les Illes Balears va decidir declarar l’any 2018 com a Any Josep Maria Llompart a tot el territori de les Illes Balears.