Vídeo dels actes en honor a Joan Fuster pel seu nomenament com a Fill Predilecte de Sueca

Com molts de vosaltres ja sabreu Joan Fuster va ser nomenat Fill Predilecte de Sueca. Al fons Fuster es conserven algunes imatges d’aquest acte, tot i que hi hagué diverses celebracions que es van allargar des del divendres 14 fins al divendres 21 de desembre de 1984.

Dins de l’extens programa, el públic va poder gaudir, per exemple, de concerts com el de guitarra a càrrec de Francesc Carbonell, altres de l’Ateneu Musical i la Unió Musical de Sueca o de l’Orfeó Universitari de València, així com de Matilde Salvador al piano; d’una conferència de Josep Iborra; d’una taula rodona amb Andreu Alfaro, Raimon i Vicent Ventura; de la presentació de dos discos, Prometença de Paco Muñoz i Música Barroca a Sueca, aquest últim amb concert d’orgue a càrrec de Vicent Ros, etc.

Fins que el dia 21 a les 20.30 hores al Saló de Sessions de l’Ajuntament hi hagué una sessió extraordinària del Ple en la qual es va procedir al nomenament de Joan Fuster com a Fill Predilecte de la Ciutat i se li va lliurar la Medalla d’Or d’aquesta, després hi hagué un sopar a la Sala Eclipse a les 22 hores.

En aquella època no hi havia televisions –ni local ni autonòmica– però com a Document del Mes us mostrem un vídeo amb fragments de tots aquests actes gràcies a dos suecans, Josep Marco i Manuel Lledó que en varen fer una gravació, de la qual l’Espai Fuster no tenia cap còpia, però que ara ens ha arribat per una donació.

Amb aquest Document volem agrair a Josep Marco i Manuel Lledó la tasca que feren el 1984, però també a totes aquelles persones que han fet alguna donació a l’Espai Fuster. Fa només uns dies ens aplegà una litografia d’Antoni Miró, però també hem rebut llibres, fotografies, etc. Moltes gràcies a tots!

 

Vinyetes i dibuixos de Joan Fuster

Vinyetes i dibuixos de Joan Fuster

En el Document del Mes volem parlar-vos d’una faceta poc coneguda de Fuster, la de dibuixant. Probablement aquesta afició la va heretar de son pare Juan Fuster Seguí qui va ser escultor de nombroses imatges religioses, a més de professor de dibuix i d’escultura. L’obra gràfica de Fuster no és massa extensa i es troba recopilada en el llibre Joan Fuster trenta vinyetes i sis dibuixos 1947-1950 Ed. Bromera: 1995. I també al volum primer de l’obra completa Poesia, aforismes, diari, vinyetes i dibuixos. Edicions 62: 2002.

Per què tots aquests dibuixos en només 4 anys? La resposta està en el fet què, cronològicament, coincideixen amb la publicació de la revista Verbo, que Fuster i el seu amic José Albi varen codirigir entre 1946 i 1956. A més de codirigir-la escrivien molts dels articles que s’hi publicaven, de vegades tants en un mateix número que alguns els signaven amb pseudònim, i ocasionalment Fuster feia alguna il·lustració. La pràctica totalitat d’aquestes vinyetes es varen publicar en algun número de Verbo, o bé en algun poemari independent, però relacionat amb Ediciones Verbo. Com per exemple: Ales o mans del mateix Fuster, Poemas del amor de siempre d’Albi, Vencida por el ángel d’Ángela Figuera Aymerich o En manos del silencio de Rogelio S. de Castro, per citar-ne alguns. Al volum recopilatori s’explica on es va incloure cadascuna de les vinyetes, o dibuixos. Aquestes publicacions s’estenen des de 1947 fins a 1956 (any de l’últim número, el 30é, de la revista).

 

Una vegada Verbo es va deixar de publicar, Fuster se centrà en l’escriptura i, malauradament, va deixar de dibuixar. Tot i això, a més d’aquests dibuixos, també va pintar un quadre. Segons explica Josep Palàcios en la introducció a Joan Fuster trenta vinyetes i sis dibuixos 1947-1950. Fuster el va pintar com a regal de noces per a un amic de joventut i l’obra, que Palàcios afirma no haver vist mai, porta el fascinant títol de Viatge del general Franco a la sífilis. Aquest amic de joventut era Santiago Bru i Vidal i en el volum 10 de la Correspondència de Fuster, Ed. 3i4: 2006, que hi inclou les cartes amb Xavier Casp, Miquel Adlert i Santiago Bru i Vidal podeu veure’l reproduït.

Hem escollit una xicoteta mostra de les vinyetes, la numeració correspon a l’assignada en el volum recopilatori. La vinyeta 1 va ser una de les més utilitzades perquè va aparèixer en Poemas del amor de siempre d’Albi, en 3 poemes de Fuster, a més de poemaris d’altres tres autors i en 7 números de Verbo entre els anys 1947 i 1956. Les vinyetes 12 (superior) i 13 (inferior) es publicaren respectivament en els números d’octubre-novembre de 1947 i febrer de 1948 de Verbo. Les vinyetes 24 i 25 són del poemari En manos del silencio de Rogelio S. de Castro i, per últim, la vinyeta 26 és una de les il·lustracions més conegudes de Fuster, ja que, a més d’aparèixer en la coberta i l’interior del poemari Ales o mans, és també la imatge que hi podeu trobar a la làpida de l’escriptor al cementeri de Sueca. Aprofitant que estem en Tots Sants i molts de vosaltres visitareu cementeris, si passeu pel de Sueca i s’apropeu al nínxol de Fuster, al panteó de fills il·lustres de l’Ajuntament, veureu que a la làpida hi posa:

Joan Fuster i Ortells
·Escriptor·
Sueca, 23·xj·1922 – 21·vj·1992

i baix d’aquest text l’esmentada imatge. Res més. I ho remarquem perquè des de fa un temps hi ha una llegenda urbana que afirma que el conegut aforisme fusterià “Ací jau JF va morir com va viure, sense ganes” es va utilitzar com a epitafi, cosa que no és certa.

Esperem que aquest Document us haja agradat i si voleu veure algun dibuix més de Fuster, a més dels volums esmentats, podeu visitar el Museu.

“9 d’Octubre a la vista”, article de Joan Fuster

“9 d’Octubre a la vista”, article de Joan Fuster

Com a Document del Mes hem escollit un article de Joan Fuster en el qual parla del 9 d’Octubre de 1983. Es va publicar en el número 290 (3 – 9 d’octubre de 1983) de la revista Qué y Dónde, on Fuster va col·laborar entre 1979 i 1984 amb una secció pròpia anomenada “Notes d’un desficiós”.

Aquests articles estan entre els més coneguts de Fuster i l’any passat la Institució Alfons el Magnànim els va reeditar a cura de Nel·lo Pellisser i Francesc Pérez i Moragón. Per als que no la conegueu, Qué y Dónde, com se la denomina popularment, però que tenia el títol complet de Qué hacer y Dónde ir, era una revista semblant a la Cartelera Turia, amb la qual va competir. Fuster escrivia de qualsevol tema: cinema, cultura, política… i tot i ser articles sobre l’actualitat del moment, escrits fa quasi quaranta anys, la gran majoria són reflexions molt amenes que sorprenen encara per la seua absoluta vigència.

A l’Hemeroteca Joan Fuster es guarda la col·lecció completa i enquadernada dels números en els quals va col·laborar i hem decidit reproduir-vos l’article escollit, però no el de l’edició impresa, sinó el mecanoscrit original que es conserva a l’Arxiu, per tal d’explicar-vos un poc quin era el seu mètode de treball.

“El pròxim 9 d’octubre hi haurà la “festeta” a què ja s’han acostumat els últims anys: insults a les autoritats civils, ovacions als uniformes, la massa coral improvisada cantant el “para ofrendar”,…

Joan Fuster escrivia a màquina els seus articles utilitzant paper de calc per quedar-se’n una còpia i enviar l’altra al corresponent mitjà de comunicació; a la part superior dreta del foli indicava de forma abreujada a quina capçalera anava destinat, en aquest cas QyD; després, a la part esquerra indicava moltes vegades la secció “Notes d’un desficiós”, però no sempre, en aquest article, per exemple, no hi apareix; a continuació el títol, tot en majúscules, i tot seguit desenvolupa l’article, que signava al final. Si el text ocupava més d’un foli els grapava; en l’actualitat, per evitar el rovell de les grapes i facilitar la conservació del document, una de les tasques del Centre de Documentació de l’Espai Fuster és llevar-les (igual que els clips) i, si cal, substituir-les per fil de cotó.

Esperem que gaudiu de la lectura d’aquest article i us animeu a llegir, si no ho heu fet ja, tots els que conformen el volum Notes d’un desficiós.

Bon 9 d’Octubre!

 

 

 

 

Elogi de Sueca

Elogi de Sueca

El mes de setembre marca l’inici de les festes de Sueca, amb actes tan emblemàtics com els dedicats a la Mare de Déu de Sales, el 8 de setembre, o el Concurs Internacional de Paelles. Són nombrosos els textos que Fuster va escriure sobre Sueca, per això com a Document del Mes de setembre hem escollit el recopilatori que Antoni Furió va fer de molts d’aquests textos amb el títol Elogi del meu poble i que conté escrits apareguts en diversos mitjans i que tracten temes com: les festes de Sueca, la Mare de Déu de Sales, la Muntanyeta dels Sants, el concurs de paelles, personatges suecans com Josep Bernat i Baldoví o Francisco Peris Mencheta, història local, aspectes socials i gastronòmics, etc.

Com a exemple a continuació podeu llegir un dels més breus que es titula “Un arròs a banda” i va aparéixer al número 169 de la revista Qué y dónde (8-14 de juny de 1981), p. 5. i diu el següent:

 

Jo sempre he estat un gran partidari de menjar arròs. Avui, per raons cautelars de dietètica i per dificultats domèstiques, només en menge molt de tard en tard. Però, quan en tinc l’ocasió, m’hi apunte de seguida. La inèrcia ancestral és poderosa: sóc de Sueca i, durant segles, a Sueca pràcticament només hem menjat arròs, i gràcies a Déu! Quins arrossos, de més a més! Els que confeccionava la meua mare eren genials. M’ho semblen ara, en la perspectiva de l’enyorament. Mai més no en tornaré a menjar d’iguals.Joan Fuster

 

Si us interessa el punt de vista de Fuster sobre temes locals us recomanem la lectura d’aquest recopilatori. Per acabar volíem triar una imatge amb la qual il·lustrar aquest Document del Mes i hem recorregut una vegada més al fons fotogràfic de Fuster, ja que la imatge AFJF-0250 és una antiga postal, sense data ni autor reconegut, que mostra una vista general de Sueca molt poc habitual.

Us desitgem que gaudiu de les festes!

 

Joan Fuster i la Quasi-oda al Mediterrani

Joan Fuster i la Quasi-oda al Mediterrani

Ja estem en agost, mes de vacances per antonomàsia, i des de l’Espai Fuster volem desitjar-vos un bon estiu amb un Document del Mes molt estiuenc, un poema de Joan Fuster aparegut al volum Terra en la boca i titulat “Quasi-oda al Mediterrani”. Es tracta d’un poema escrit en 1946 i dedicat al seu amic Josep Albi, amb qui per aquella època editava la revista Verbo. Tot i que vos el reproduïm complet, hem escollit el següent fragment com a mostra del que podeu trobar:

oh mar,
i tu els cenyeixes
els teus braços madurs, i els omplis
l’esquena de petxines i epitafis.
I ells sens dubte es desperten
quan pels racons badallen
tos nàufrags increïbles
(aquells que van voler-te
gravar sobre la panxa
un nom amat), o quan les teues
sirenes jubilades s’enrogallen
desmentint a esgarips, a flastomies,
llur –ai!– irrevocable menopausa.Joan Fuster
oh mar,
i tu els cenyeixes
els teus braços madurs, i els omplis
l’esquena de petxines i epitafis.
I ells sens dubte es desperten
quan pels racons badallen
tos nàufrags increïbles
(aquells que van voler-te
gravar sobre la panxa
un nom amat), o quan les teues
sirenes jubilades s’enrogallen
desmentint a esgarips, a flastomies,
llur –ai!– irrevocable menopausa.Joan Fuster

I acaba amb els versos:

Ta salabror em redimeix, em dobla: ta salabror de vers inacabat, perenne!Joan Fuster
Ta salabror em redimeix, em dobla:
ta salabror de vers inacabat, perenne!Joan Fuster

Com a complement a aquest poema que homenatja la Mediterrània hem escollit una imatge del fons
fotogràfic de Fuster, concretament la que té la signatura AFJF-01915, on es pot veure l’escriptor davant el
Partenó en un viatge que va fer a Grècia en desembre de 1974.

“Quasi-oda al Mediterrani”
Poema complet.