“9 d’Octubre a la vista”, article de Joan Fuster

“9 d’Octubre a la vista”, article de Joan Fuster

Com a Document del Mes hem escollit un article de Joan Fuster en el qual parla del 9 d’Octubre de 1983. Es va publicar en el número 290 (3 – 9 d’octubre de 1983) de la revista Qué y Dónde, on Fuster va col·laborar entre 1979 i 1984 amb una secció pròpia anomenada “Notes d’un desficiós”.

Aquests articles estan entre els més coneguts de Fuster i l’any passat la Institució Alfons el Magnànim els va reeditar a cura de Nel·lo Pellisser i Francesc Pérez i Moragón. Per als que no la conegueu, Qué y Dónde, com se la denomina popularment, però que tenia el títol complet de Qué hacer y Dónde ir, era una revista semblant a la Cartelera Turia, amb la qual va competir. Fuster escrivia de qualsevol tema: cinema, cultura, política… i tot i ser articles sobre l’actualitat del moment, escrits fa quasi quaranta anys, la gran majoria són reflexions molt amenes que sorprenen encara per la seua absoluta vigència.

A l’Hemeroteca Joan Fuster es guarda la col·lecció completa i enquadernada dels números en els quals va col·laborar i hem decidit reproduir-vos l’article escollit, però no el de l’edició impresa, sinó el mecanoscrit original que es conserva a l’Arxiu, per tal d’explicar-vos un poc quin era el seu mètode de treball.

“El pròxim 9 d’octubre hi haurà la “festeta” a què ja s’han acostumat els últims anys: insults a les autoritats civils, ovacions als uniformes, la massa coral improvisada cantant el “para ofrendar”,…

Joan Fuster escrivia a màquina els seus articles utilitzant paper de calc per quedar-se’n una còpia i enviar l’altra al corresponent mitjà de comunicació; a la part superior dreta del foli indicava de forma abreujada a quina capçalera anava destinat, en aquest cas QyD; després, a la part esquerra indicava moltes vegades la secció “Notes d’un desficiós”, però no sempre, en aquest article, per exemple, no hi apareix; a continuació el títol, tot en majúscules, i tot seguit desenvolupa l’article, que signava al final. Si el text ocupava més d’un foli els grapava; en l’actualitat, per evitar el rovell de les grapes i facilitar la conservació del document, una de les tasques del Centre de Documentació de l’Espai Fuster és llevar-les (igual que els clips) i, si cal, substituir-les per fil de cotó.

Esperem que gaudiu de la lectura d’aquest article i us animeu a llegir, si no ho heu fet ja, tots els que conformen el volum Notes d’un desficiós.

Bon 9 d’Octubre!

 

 

 

 

Elogi de Sueca

Elogi de Sueca

El mes de setembre marca l’inici de les festes de Sueca, amb actes tan emblemàtics com els dedicats a la Mare de Déu de Sales, el 8 de setembre, o el Concurs Internacional de Paelles. Són nombrosos els textos que Fuster va escriure sobre Sueca, per això com a Document del Mes de setembre hem escollit el recopilatori que Antoni Furió va fer de molts d’aquests textos amb el títol Elogi del meu poble i que conté escrits apareguts en diversos mitjans i que tracten temes com: les festes de Sueca, la Mare de Déu de Sales, la Muntanyeta dels Sants, el concurs de paelles, personatges suecans com Josep Bernat i Baldoví o Francisco Peris Mencheta, història local, aspectes socials i gastronòmics, etc.

Com a exemple a continuació podeu llegir un dels més breus que es titula “Un arròs a banda” i va aparéixer al número 169 de la revista Qué y dónde (8-14 de juny de 1981), p. 5. i diu el següent:

 

Jo sempre he estat un gran partidari de menjar arròs. Avui, per raons cautelars de dietètica i per dificultats domèstiques, només en menge molt de tard en tard. Però, quan en tinc l’ocasió, m’hi apunte de seguida. La inèrcia ancestral és poderosa: sóc de Sueca i, durant segles, a Sueca pràcticament només hem menjat arròs, i gràcies a Déu! Quins arrossos, de més a més! Els que confeccionava la meua mare eren genials. M’ho semblen ara, en la perspectiva de l’enyorament. Mai més no en tornaré a menjar d’iguals.Joan Fuster

 

Si us interessa el punt de vista de Fuster sobre temes locals us recomanem la lectura d’aquest recopilatori. Per acabar volíem triar una imatge amb la qual il·lustrar aquest Document del Mes i hem recorregut una vegada més al fons fotogràfic de Fuster, ja que la imatge AFJF-0250 és una antiga postal, sense data ni autor reconegut, que mostra una vista general de Sueca molt poc habitual.

Us desitgem que gaudiu de les festes!

 

Joan Fuster i la Quasi-oda al Mediterrani

Joan Fuster i la Quasi-oda al Mediterrani

Ja estem en agost, mes de vacances per antonomàsia, i des de l’Espai Fuster volem desitjar-vos un bon estiu amb un Document del Mes molt estiuenc, un poema de Joan Fuster aparegut al volum Terra en la boca i titulat “Quasi-oda al Mediterrani”. Es tracta d’un poema escrit en 1946 i dedicat al seu amic Josep Albi, amb qui per aquella època editava la revista Verbo. Tot i que vos el reproduïm complet, hem escollit el següent fragment com a mostra del que podeu trobar:

oh mar,
i tu els cenyeixes
els teus braços madurs, i els omplis
l’esquena de petxines i epitafis.
I ells sens dubte es desperten
quan pels racons badallen
tos nàufrags increïbles
(aquells que van voler-te
gravar sobre la panxa
un nom amat), o quan les teues
sirenes jubilades s’enrogallen
desmentint a esgarips, a flastomies,
llur –ai!– irrevocable menopausa.Joan Fuster
oh mar,
i tu els cenyeixes
els teus braços madurs, i els omplis
l’esquena de petxines i epitafis.
I ells sens dubte es desperten
quan pels racons badallen
tos nàufrags increïbles
(aquells que van voler-te
gravar sobre la panxa
un nom amat), o quan les teues
sirenes jubilades s’enrogallen
desmentint a esgarips, a flastomies,
llur –ai!– irrevocable menopausa.Joan Fuster

I acaba amb els versos:

Ta salabror em redimeix, em dobla: ta salabror de vers inacabat, perenne!Joan Fuster
Ta salabror em redimeix, em dobla:
ta salabror de vers inacabat, perenne!Joan Fuster

Com a complement a aquest poema que homenatja la Mediterrània hem escollit una imatge del fons
fotogràfic de Fuster, concretament la que té la signatura AFJF-01915, on es pot veure l’escriptor davant el
Partenó en un viatge que va fer a Grècia en desembre de 1974.

“Quasi-oda al Mediterrani”
Poema complet.

Joan Fuster i Pompeu Fabra

Joan Fuster i Pompeu Fabra

Amb el Document del Mes de juliol des de l’Espai Fuster ens volem sumar a les celebracions de l’any Pompeu Fabra, a qui s’ha dedicat aquest 2018. Joan Fuster va proclamar diverses vegades la seua admiració pel cèlebre filòleg català, per exemple en un article de 12 de juny de 1970 de la revista Tele Estel on diu:

“Jo sempre he estat ben respectuós amb el Fabra: aquest diccionari continua sent una de les poques coses que encara em mereixen respecte”.

Curiosament aquest article – en el qual Fuster reflexiona sobre si la paraula “clero” és un castellanisme o hauria d’estar ja acceptada en la nostra llengua – es titula Converses (relativament) filològiques el que és una clara al·lusió a les Converses filològiques de Fabra, una de les obres més importants d’aquest autor i molt present a la biblioteca de Fuster, ja que, a més d’altres obres seues, té aquesta en tres edicions diferents: una edició en 10 volums publicada per Barcino entre 1954 i 1956, una altra en 2 volums publicada per Edhasa entre 1983 i 1984 i una edició d’homenatge publicada a París per E. Ragasol en 1946 amb selecció de textos del mateix Fabra.

Si teniu curiositat per llegir l’article de Fuster que hem esmentat abans el trobareu a l’apartat “Articles de premsa digitalitzats” de la nostra pàgina web.

Per acabar, si voleu apropar-vos a la vida i obra d’aquest filòleg podeu consultar la pàgina web de la Universitat Pompeu Fabra dedicada a tots els actes que se celebraran enguany i us recomanem especialment el còmic Pompeu Fabra: l’aventura de la llengua d’Oriol Garcia i Gemma Pauné. Bon estiu i bones lectures!

 

Document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió

 

Targeta de visita de Joan Fuster com a president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

Targeta de visita de Joan Fuster com a president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

La targeta que us portem hui com a Document del Mes de juny no és l’única que conservem al centre documental, hi ha almenys altra igual, però hem triat aquesta perquè va aparèixer dins d’un llibre de la biblioteca de Joan Fuster, concretament a la pàgina 318 del que té la signatura 4779. Es tracta del primer volum dels sis que formen les obres completes de Vicente Blasco Ibáñez editades per Aguilar en 1964. La pàgina 318 correspon a Arroz y tartana. El volum té diverses pàgines subratllades i a més a la part posterior de la targeta hi ha diverses anotacions referents al llibre sota l’epígraf “Blasco”, bàsicament números de pàgines, però també alguna paraula o expressió que Fuster utilitza com a recordatori de què l’interessava de la lectura. Aquesta targeta és un dels molts exemples de fulls amb anotacions que estan apareixent dins dels llibres a mesura que es va catalogant la biblioteca, alguns amb més text, altres només amb alguna paraula o número de pàgina. Tota aquesta informació, si Fuster el va subratllar, si dins hi havia algun tipus de nota, etc. es fa constar a la fitxa catalogràfica del llibre en qüestió per posar-la a disposició dels investigadors.

Aquesta anècdota s’ha convertit en una tradició i, fins a l’actualitat, tots els presidents de l’associació han rebut l’esmentada cullereta en el moment d’accedir al càrrec.

Pel que respecta a la targeta, amb un logotip dissenyat per Joan Miró, us podem dir que Joan Fuster va ser president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana des de 1987 fins a principis de 1991 quan el va succeir l’escriptor Avel·lí Artís-Gener,”Tísner”. El traspàs de la presidència entre Fuster i Tisner es va fer en un dinar a l’Estany de Cullera i Fuster, aprofitant que estaven a Cullera i fent gala de l’humor que el caracteritzava, li va donar a Tísner la cullereta de la seva tassa de café com a símbol del traspàs de poders.

Aquesta anècdota s’ha convertit en una tradició i des d’aquell moment, fins a l’actualitat, tots els presidents de l’associació han rebut l’esmentada cullereta en el moment d’accedir al càrrec.

Les dues imatges on es veu Joan Fuster entregant-li la cullereta a Tísner són de l’Instagram de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.