Incombustible l’obra de Joan Fuster

Incombustible l’obra de Joan Fuster

Seria molt senzill escriure un text sobre Joan Fuster per a un llibret de falla i dedicar-lo a parlar de Combustible per a falles, però no ho faré.
Fuster va ser un dels intel·lectuals més importants del segle XX i m’agradaria aprofitar aquestes línies per a fer un breu recorregut per la seua extensa, i incombustible, obra en la qual va conrear diversos gèneres.

– Poesia:

“No faces versos sobre la mort: és inútil.
Fes testament que resulta molt més pràctic”
J. Fuster

Retrat de Joan Fuster als anys 60. Autor desconegut. Arxiu fotogràfic Joan Fuster, AFJF-0371.

Imatge de dues llibretes del marxandatge del Museu amb rèpliques de dibuixos de Joan Fuster en les cobertes. Foto de l’autor.

Els seus inicis com a escriptor són en el camp de la poesia, entre 1948 i 1954 va publicar Sobre Narcís (1948), 3 poemes i Ales o mans (les dues de 1949), Va morir tan bella (1951), Terra en la boca (1953) i Escrit per al silenci (1954).
Però, tot i que mai l’abandonà per complet, és, sens dubte, un gènere que ja no va conrear de manera tan prolífica com als inicis de la seua carrera.

– Traduccions:

“Les poques lectures aparten de la vida;
les moltes ens hi acosten”
J. Fuster
Si visiteu el Museu podeu veure’n alguns exposats– perquè l’obra de Joan Fuster és extensa, però supose que tots coneixeu el cèlebre aforisme grec: “Fuster és la mesura de totes les coses”.

Llibret Falla de Cervantes 2022
Col·laboració d’Enric Alforja

Possiblement més d’un lector se sorprendrà en descobrir aquest vessant, no massa conegut de Fuster, i és que als anys seixanta una de les seues fonts d’ingressos va ser la traducció d’obres del francés, algunes amb la col·laboració de Josep Palàcios. De les set que publicà cinc foren del premi Nobel Albert Camus: La Pesta (1964), El mite de Sísif (1965), L’home revoltat (1966), L’exili i el regne i L’estrany (ambdues de 1967). Si no sabeu per quina començar us recomane La Pesta, molt adient amb la situació actual que estem vivint.

– Pròlegs:

“L’única manera d’entendre un pròleg és llegir-lo després del llibre”
J. Fuster
Al llarg de la seua carrera va escriure més de 70 pròlegs, tant per a llibres propis com d’altres autors, bé per encàrrecs editorials o bé perquè amics escriptors li’ls demanaven. Entre ells en trobem per a Vicent Andrés Estellés, Montserrat Roig, Pere Quart, Juan Gil-Albert, Salvador Espriu, Ramon Muntaner, Josep Pla i un llarg etcètera.

-Catàlegs:

“Algú va inventar l’art per suplir les deficiències de la veritat”
J. Fuster
En 1955 publica El descrèdit de la realitat que, a més de ser el seu inici en el món de l’assaig, li va obrir les portes a relacionar-se amb molts artistes amb els quals, en alguns casos, acabaria unint-los una gran amistat. Molts li demanaren texts per als catàlegs de les seues exposicions, com per exemple, Artur Heras, Andreu Alfaro, Antoni Miró, Manuel Boix, Rafael Armengol o Safont, entre d’altres.

-Discs:

“La música és una conspiració contra el silenci,
siga Bach, siga el rock.
Però, ¿ha existit mai el silenci?”
J. Fuster
Si els amics artistes li demanaven escrits per a catàlegs els músics ho feien per a acompanyar els vinils i cassets, com és el cas de Raimon, Ovidi Montllor, Lluís el Sifoner, Els Pavesos o Al Tall.
He deixat per al final d’aquest brevíssim recorregut per l’obra de Fuster els dos gèneres pels quals és més conegut, l’assaig i els articles per a publicacions periòdiques.

-Assaig:

“Algú ha dit: ‘És impossible que un assaig siga massa breu’. Potser.
L’assaig perfecte seria aquell que constàs d’una sola paraula.
De la paraula ‘assaig’, només, per exemple.”
J. Fuster
Com he comentat abans, el primer va ser El descrèdit de la realitat, però a aquest el seguiren ràpidament Les originalitats (1956) i Figures de temps (1957). Entre la bibliografia de Fuster trobem assaig artístic, literari, històric, polític,… amb títols tan emblemàtics com Nosaltres els valencians, El món literari de Sor Isabel de Villena, Poetes, moriscos i capellans, Qüestió de noms, El blau en la senyera i un llarg etcètera.

-Articles:

“Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític o bisbe,
o poeta, o pagés.
La meua professió, en canvi, és de ser Joan Fuster.”
J. Fuster
I no hi ha dubte que, tot i el que he explicat en els paràgrafs anteriors, per a molta gent la professió de Joan Fuster va ser la d’articulista, la qual cosa no és d’estranyar tenint en compte la quantitat de capçaleres amb les quals va col·laborar al llarg de més de quaranta anys. Premsa diària com Levante, Las Provincias, La Vanguardia, Informaciones, Tele/exprés,… setmanaris i revistes com Pont blau, Jornada, Serra d’Or, Jano, Por favor, Qué y dónde, o Verbo i Espill (que també va fundar) i moltíssimes més.

Amb açò acabe, només volia donar-vos a conéixer un poc més de la variada obra de Fuster –espere haver-vos descobert alguna faceta nova– però l’espai que tinc és limitat i sé que me’n deixe algunes fora, com les guies de viatge o el Fuster dibuixant –si visiteu el Museu podeu veure’n alguns exposats– perquè l’obra de Joan Fuster és extensa, però supose que tots coneixeu el cèlebre aforisme grec: “Fuster és la mesura de totes les coses”.

Joan Fuster i la Falla King-Kong de València

Joan Fuster i la Falla King-Kong de València

2022 sembla que és l’any en el qual la festa fallera tornarà a la normalitat després de dos anys d’aturada i són moltes les comissions que faran algun acte relacionat amb el centenari de l’escriptor. A molts dels que treballem en l’Espai Joan Fuster ens han demanat col·laboracions en llibrets de falles de Sueca. Salvador Ortells ha escrit “Joan Fuster i el conreu de l’arròs contat per a infants” per al de la Falla Bernat Alinyo, “L’Any Joan Fuster, un any ple d’expectatives” per al de la Junta Local Fallera de Sueca i “La vigència de ‘Nosaltres els valencians’” per al de la Falla El Portal; també en El Portal podeu llegir els següents texts: “L’Espai Joan Fuster” d’Anabel Calderón; “Mort i resurrecció del ninot: foc i flama” de Rubén Gregori i “Joan Fuster i la Falla King-Kong de València” d’Enric Alforja, qui a més ha fet altra col·laboració en el de la Falla de Cervantes: “Incombustible l’obra de Joan Fuster”. Així com un altre d’Anabel Calderon “Aquells meravellosos anys…” en el llibret de la Falla Xúquer.

Mentre redacte aquest Document del Mes encara no s’han presentat tots els llibrets, així que haureu d’esperar un poc per llegir totes les col·laboracions, mentrestant, us en deixe una de les meues, la de “Joan Fuster i la Falla King-Kong de València” per a la Falla El Portal, on us conte la relació de Fuster amb aquesta, desapareguda, comissió. Espere que us agrade:

“A Joan Fuster no li agradaven les falles”. Aquest és un dels molts tòpics, com veurem a continuació sense fonament, que sobre Fuster continuen escoltant-se en l’actualitat.
¿És possible que no li agraden les falles a algú que va escriure sobre elles al llarg de més de trenta anys? Des de la dècada dels cinquanta fins a principis de la dels vuitanta del segle XX els articles fallers de Fuster es publicaren en diaris i revistes com Festividades, Levante o Jornada, així com en llibrets de comissions de Sueca, Gandia o València.

En 1967 apareix Combustible per a falles, un recopilatori d’alguns d’aquests escrits on qualsevol pot veure com Fuster tracta aspectes diversos de la festa, la gastronomia, la música, la pòlvora, el foc o els ninots, per posar alguns exemples. Sempre amb sàtira i ironia, com el tema requereix, però sense cap rastre d’hostilitat.
¿D’on ve, aleshores, el tòpic? A finals dels anys setanta, i principis dels vuitanta, trobem alguns dels escrits més crítics de Fuster –possiblement són aquests articles els que alimenten el tòpic– però no són contra la festa fallera, sinó contra el control i la politització que aquesta havia patit pel règim franquista. La majoria d’ells es publicaren a la revista Qué y dónde. En el titulat “Falles folles…” al número 160, del 6 al 12 d’abril de 1981, escriu: “La suposada ‘sàtira’ fallera, ben al contrari, té una certa propensió a ser reaccionària” i en “La cendra” número 107, del 31 de març al 6 d’abril de 1980, es lamenta: “¿No podran ser les falles una altra cosa? Ser ‘progressistes’, per exemple. Com, menys o més discutiblement, ho van ser al principi”.

Però en aquests convulsos anys de la Transició no tots els aspectes que veu Fuster en les falles són negatius, també comencen a obrir-se algunes escletxes cap a un futur diferent per a la festa fallera, com per exemple la creació, en 1977, de la comissió dels carrers Jacint Benavent – Reina Na Germana, coneguda popularment com a Falla King-Kong.

Aquesta comissió va tindre una vida molt curta, només els tres exercicis de 1977 a 1979, però des del primer moment va lluitar contra aquests elements reaccionaris que tant criticava Fuster, advocant per unes falles populars allunyades de l’asfixiant control de la Junta Central Fallera.
Varen vindicar grups com Al Tall o Els Pavesos, encapçalats pel polifacètic Joan Monleón, a més, foren dels primers en renegar del vestit negre per als homes, conegut com a “de panderola” i imposat per la Junta Central Fallera, en favor de la indumentària tradicional, que aleshores no es reconeixia com a vàlida.

Per als seus llibrets comptaren amb il·lustradors com Manel Gimeno, Micharmut o Sento, i en els texts, a més de Fuster, també hi varen col·laborar, per exemple, Josep Vicent Marqués o Vicent Franch.
Els monuments eren obra dels mateixos fallers; el primer va ser un enorme King-Kong, el qual acabaria donant-li el nom popular a la comissió, mentre que altre any es feren tres piràmides de diferents mides, la més gran, amb espai per a actuacions, la xicoteta tenia rodes per dur-la a les cercaviles, i la mitjana estava buida i oberta per la part superior, de manera que els veïns podien llançar-hi qualsevol “estoreta velleta” que volgueren cremar.

«Fuster es va sentir molt identificat amb els principis d’aquesta comissió: reivindicació de la música en valencià, de la indumentària tradicional, de l’estoreta velleta, d’elements com la sàtira i la crítica social, o apropar la festa als veïns i al barri.»

Com no podia ser d’altra manera Fuster es va sentir molt identificat amb els principis d’aquesta comissió: reivindicació de la música en valencià, de la indumentària tradicional, de l’estoreta velleta, d’elements com la sàtira i la crítica social, o apropar la festa als veïns i al barri.

En el llibret de 1978 va aparéixer un escrit de Fuster “Pros i contres de les falles”, article originàriament publicat en castellà al Levante, en l’especial de falles de 1957, i també inclòs en l’esmentat recopilatori Combustible per a falles. Serà en 1979 quan Fuster escriga un article expressament per a la Falla King-Kong, en “Un futur confiat per a les falles” elogiarà la manera que tenen d’entendre-les:
“Recuperar el sentit de “festa” indòcil, d’explosió vital, de peculiar carnestoltes multitudinari, serà el futur de les falles. Una festa on el carrer i la gent siguen els protagonistes descarats, càustics, somrients. Una festa que arribe a convertir-se, a través de les seues peripècies divertides, en canal d’un autoalliberament i un estímul d’autoconscienciació. Dit en termes més planers: l’oportunitat del poble valencià –i d’allà on també planten falles– de trobar-se identificat amb ell mateix, sense pautes administratives, sense la fascinació, eterna fascinació de la classe dominant, sense xenofòbies ni neofòbies. Que el foc siga una excusa de joc, i no una mala llet inquisitorial dirigida.

Jo crec que així serà. La falla King-Kong –que duu un nom insolentment faller– ja ha trencat el gel.”
Però, entre els expedients oberts per la Junta Central Fallera i els furibunds atacs de l’extrema dreta –alguns fallers patiren agressions al casal i una fallera major va rebre amenaces telefòniques– finalment, després de només tres anys de vida, desaparegueren. En 1981 es va crear una nova comissió, en el mateix emplaçament, però amb un esperit molt diferent.
¿A Joan Fuster no li agradaven les falles? Després de llegir molts dels seus articles sobre la festa jo pense que sí, però no qualsevol, sinó unes falles populars, de barri, crítiques, reivindicatives; on la tradició no ens impedisca mirar endavant.
Trenquem ja el tòpic.

Els aforismes de Joan Fuster

Els aforismes de Joan Fuster

Continuem portant-vos Documents del Mes relacionats amb les diverses activitats que estem preparant per a l’Any Fuster. El pròxim 11 de febrer l’Espai Joan Fuster acollirà la taula redona “Pervivència dels aforismes de Joan Fuster” que comptarà amb la participació de Carme Gregori, professora de la Universitat de València i autora del llibre Anotacions al marge: els aforismes de Joan Fuster, PUV: 2011; Gonçal López-Pampló, editor; i Jordi Solà, escriptor i autor de La mirada perifèrica: Dietari aforístic, Afers: 2021; taula redona a la qual esteu tots convidats.

Segons la Viquipèdia un aforisme és: una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica. En el pròleg a Consells, proverbis i insolències Fuster diu: «La petita fantasia verbal de l’aforisme m’ha seduït sempre –per a més exactitud: ara i adés–, enmig del treball adust de cada dia, i no he sabut resistir-m’hi. Al capdavall, no és sinó un vici innocent, innocentíssim.»

«La petita fantasia verbal de l’aforisme m’ha seduït sempre –per a més exactitud: ara i adés–, enmig del treball adust de cada dia, i no he sabut resistir-m’hi. Al capdavall, no és sinó un vici innocent, innocentíssim.»

Joan Fuster i Sueca

Vici que, efectivament, Fuster mai va abandonar. El primer recull d’aforismes el va publicar en 1960 en l’editorial Moll, amb el títol Judicis finals, i uns anys després, en 1968 i en l’editorial A.C. publica Consells, proverbis i insolències. Que dividit en dos blocs recopila, en el primer, tots els aforismes de «Judicis finals» i, en el segon, un nou conjunt amb el títol «Proposicions deshonestes».

A més d’en els llibres esmentats també en podem trobar en diverses revistes, com La Nostra Revista o Pont Blau, dins del recull Sagitari, amb el títol «Poques paraules». O en el volum pòstum Bestiari: quaderns de zoologia. Universitat de València: 2005, amb aforismes inspirats en animals.

En l’actualitat els dos recopilatoris més complets els podeu trobar en Obra completa de Joan Fuster. Volum primer: poesia, aforismes, diari, vinyetes i dibuixos. Edicions 62, 2002. O en Aforismes de Joan Fuster; amb introducció i propostes didàctiques d’Isidre Crespo. Bromera: 2000.

A la nostra pàgina web hi ha un petit recopilatori:
https://espaijoanfuster.org/aforismes-joan-fuster

Però us en deixem ací alguns més:

«Els únics plaers que no defrauden són els imprevistos»

«Fer l’amor no soluciona res, però ajuda a passar el temps»

«Pren-t’ho d’una altra manera: el fet que no diguen res de tu ja és, sovint, una mentida, i de vegades, fins i tot una calúmnia»

«No faces versos sobre la mort: és inútil. Fes testament, que resulta molt més pràctic»

«No sigues insolent. Es pensaran que ets sincer!»

«En els papers íntims, que no ha de llegir ningú, és on hem de procurar especialment de no fer faltes d’ortografia»

 

Joan Fuster i Sueca

Joan Fuster i Sueca

Comencem el primer Document del Mes de 2022, any dedicat a Joan Fuster en commemoració pel centenari del seu naixement. Enguany hi haurà moltes conferències, exposicions, publicacions i altres activitats culturals dedicades a l’escriptor, així que aprofitarem aquest espai del Document del Mes per mostrar-vos-en algunes.

Un dels primers llibres que han aparegut ha sigut Joan Fuster i Sueca de Francesc Pérez Moragón i Salvador Ortells Miralles, publicat per Edicions 96 amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sueca i l’Espai Joan Fuster.

Està dividit en quatre blocs:

1.- Joan Fuster: una nota biogràfica
2.- L’escriptor i la seua ciutat
3.- L’Espai Joan Fuster: el llegat de l’escriptor
4.- Sueca: una ruta literària de la mà de Joan Fuster

I un annex amb el discurs complet que va fer Fuster quan a l’Institut d’Educació Secundària de Sueca li varen posar el seu nom.

El divendres 14, si us ve de gust, podeu assistir a la presentació de Joan Fuster i Sueca que serà a l’Espai Joan Fuster a les 19:00 h. i encetarà els actes del centenari
Joan Fuster i Sueca
Joan Fuster i Sueca

Com podeu veure el llibre aprofundeix en la relació de Fuster amb la seua localitat natal, i lloc habitual de residència, tant al llarg de la seua vida com després de morir, a través del llegat que hi va deixar. A més inclou nombroses fotografies, es tracta d’una acurada edició on s’ha donat molta importància tant al text com a la part visual.

No és la primera vegada que dediquem un Document del Mes a la relació de Fuster amb Sueca, en el de setembre de 2018 ja us parlàrem del recopilatori Elogi del meu poble, en el qual Antoni Furió va fer una selecció de molts dels textos que Fuster va escriure sobre Sueca.

Com a exemple vos en deixem un dels inclosos, on Fuster parla de la seua vida a Sueca, es tracta de “Vivir en un pueblo”, publicat originàriament en La Vanguardia del 19 de setembre de 1971.

Vivir en un pueblo
Joan Fuster

El divendres 14, si us ve de gust, podeu assistir a la presentació de Joan Fuster i Sueca que serà a l’Espai Joan Fuster a les 19:00 h. i encetarà els actes del centenari.

Un recull d’articles de Nadal

Un recull d’articles de Nadal

Fuster observa com tradicions de fora van entrant al nostre Nadal, però també com nosaltres hem aconseguit exportar un element tan valencià com els torrons

Un dels aspectes més interessants dels articles de Joan Fuster és veure com al llarg dels anys, i des de les diverses capçaleres on col·laborava, li demanaven articles d’actualitat sobre Falles, Pasqua, l’estiu, Nadal, etc. Tot i que li haguera resultat fàcil reutilitzar-ne molts, sempre en fa un de diferent. Açò es veu molt bé en el recull de 1967 Combustible per a falles on s’aprecien totes les variacions que fa sobre la qüestió.

Com a últim Document del Mes d’aquest 2021 us portem tres articles nadalencs de Fuster, perquè veieu les diferents maneres en què s’apropà al tema.

Cronològicament el primer és “Per Nadal, torrons” publicat el 23 de desembre de 1961 en la revista Jornada, dins de la secció ‘Punto y hora de Valencia’. En ell, Fuster observa com tradicions de fora van entrant al nostre Nadal, però també com nosaltres hem aconseguit exportar un element tan valencià com els torrons.

“Per Nadal, torrons”

El 17 de desembre de 1979, en la secció ‘Notes d’un desficiós’ de la revista Qué y dónde, l’article “S’acosta Nadal” acaba convertint-se en una excusa per parlar de l’Estatut d’Autonomia que estava gestant-se per aquelles dates.

“S’acosta Nadal”

I, per últim, el 15 de gener de 1980, en la secció ‘Passar el dia, empènyer l’any’ de Serra d’or, publica “Un article de Nadal” en el qual Fuster rememora el Nadal de la seua infantesa.

Esperem que gaudiu d’aquestes tres lectures i us desitgem molt bones festes.

“Un article de Nadal”