Estudis de Joan Fuster sobre el Tirant lo Blanc

Estudis de Joan Fuster sobre el Tirant lo Blanc

Acabem la sèrie iniciada fa un parell de mesos sobre els estudis que Joan Fuster va dedicar al Segle d’Or valencià parlant-vos dels que tracten del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

Són diversos els articles que Fuster li dedica a aquesta obra al llarg dels anys en capçaleres com Levante on, el 23 d’abril de 1955, va publicar Cervantes y el Tirant o “Con los apoyos de Riquer: el atrevido Tirante el Blanco” publicat en La Vanguardia l’11 de gener de 1976, per posar-vos un parell d’exemples amb molts anys de diferència i que us reproduïm complets.

Però dos són els estudis que destaquen per la seua extensió, ambdós inclosos en Misògins i enamorats, el recopilatori d’estudis fusterians sobre el Segle d’Or valencià, a cura del professor Albert Hauf, del que ja us hem parlat en mesos anteriors.

¿Què li va passar al manuscrit els vint-i-cinc anys que va estar en poder de Galba?¿Galba, o altra persona, va introduir modificacions en el text?

Us recomanem la lectura d’aquest entretingut assaig que Fuster planteja quasi com una investigació policial.

El primer, “Reflexions sobre el Tirant”, va aparéixer publicat per primera vegada en el Diari 1952-1960 i correspon a l’entrada del “Dimarts, 26 agost. Sueca”. L’assaig és una anàlisi comparativa entre el Tirant lo Blanc i el Quixot de Cervantes.

Cervantes y el Tirant
Joan Fuster
El segon, “Consideracions sobre el Tirant”, és el resultat d’una conferència pronunciada en 1991 dins del IX Col·loqui Internacional de l’AILLC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes) i en el qual s’incideix sobre la qüestió de l’autoria. Poc abans de la seua mort, en 1465, Joanot Martorell va deixar el manuscrit com a penyora d’un préstec de cent reals al prestador Martí Joan de Galba, qui no el va fer publicar fins a 1490, tot i que ell tampoc arribaria a veure’l perquè va morir uns pocs mesos abans. ¿Què li va passar al manuscrit els vint-i-cinc anys que va estar en poder de Galba? ¿Qui més en tingué accés? ¿Galba, o altra persona, va introduir modificacions en el text? Encara que és difícil aplegar a una conclusió clara, després dels segles transcorreguts, us recomanem la lectura d’aquest entretingut assaig que Fuster planteja quasi com una investigació policial.
Con los apoyos de Riquer:
el atrevido Tirante el Blanco

Joan Fuster

El Tirant lo Blanc també forma part del taller “El Segle d’Or valencià vist per Joan Fuster” oferit per l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània de l’Espai Joan Fuster. Com us hem comentat els mesos passats el taller ofereix una aproximació als principals autors d’aquest període a través de l’obra de Fuster, com a resultat final els alumnes fan una composició de texts i imatges d’un dels autors, similars a la pàgina d’un facsímil, en la fotografia podeu veure’n un dels dedicats a Joanot Martorell.

Per acabar us mostrem algunes imatges d’una de les edicions més curioses de les moltes que Fuster tenia en la seua biblioteca, es tracta de Tirante il Bianco una edició italiana en tres volums publicada a Venècia per Lucio Spineda en 1611.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 23-4-2020

Estudis de Joan Fuster sobre l’obra de Sor Isabel de Villena

Estudis de Joan Fuster sobre l’obra de Sor Isabel de Villena

Seguint amb la línia iniciada el mes passat aquest us parlarem d’alguns dels estudis que Joan Fuster va dedicar a Sor Isabel de Villena.

Com comenta el professor Albert Hauf en el pròleg al recopilatori d’estudis fusterians sobre el Segle d’Or valencià, Misògins i enamorats, el primer article que Fuster li va dedicar a l’abadessa del convent de Santa Clara és “Nota sobre Sor Isabel de Villena” publicat al diari Levante el 3 de juny de 1955. En aquest article Fuster destaca la “consciencia de sexo’ que poseía sor Isabel” i posa un parell d’exemples que podeu llegir, si us interessa, perquè reproduïm l’article complet.

També podeu llegir el que va publicar uns mesos després, el 14 d’octubre, a la mateixa capçalera, “Isabel de Villena, escritora aristocrática” on explica com l’origen noble de sor Isabel es veu reflectit en el tractament que dóna als personatges de la seua obra Vita Christi, aquest mateix article el publicaria en la revista de l’exili Pont Blau l’1 de setembre de 1957.

Però, sens dubte, l’estudi més extens que li va dedicar Fuster és el que va donar a conéixer en una conferència per a “Lo Rat Penat” titulada “El món literari de Sor Isabel de Villena” i que aquesta institució va publicar l’any 1957.

Nota sobre Sor Isabel de Villena
“Isabel de Villena, escritora aristocràtica”
“Isabel de Villena, escritora aristocràtica” (2)
Cobertes Vita Christi 1916
Portada Volum 1 Vita Christi 1916
Aula Didàctica Isabel de Villena
Fuster encara publicaria altres articles i assajos sobre Sor Isabel, al Levante i a altres capçaleres, com la Revista Valenciana de Filologia on va aparéixer Jaume Roig i Sor Isabel de Villena estudi comparatiu de les obres dels dos autors, Espill i Vita Christi.

Aquesta autora també s’estudia en el taller “El Segle d’Or valencià vist per Joan Fuster” dins de l’oferta de l’Aula Didàctica de l’Espai Joan Fuster. Com us comentàrem el mes passat el taller ofereix una aproximació als principals autors d’aquest període a través de l’obra de Fuster, com a resultat final els alumnes fan una composició de texts i imatges d’un dels autors, similars a la pàgina d’un facsímil, en la fotografia en podeu veure un dels dedicats a Sor Isabel de Villena.

Us mostrem també un dels exemplars del Vita Christi que Fuster tenia en la seua biblioteca, l’edició en tres volums feta per Miquel Rius a Barcelona en 1916 per a la col·lecció Biblioteca Catalana.

Estudis de Joan Fuster sobre l’obra d’Ausiàs Marc

Estudis de Joan Fuster sobre l’obra d’Ausiàs Marc

Hui iniciem una sèrie de Documents del Mes on us parlarem d’alguns dels estudis que va fer Joan Fuster sobre diversos autors del Segle d’Or valencià, començant per Ausiàs Marc.

Tres són els principals assajos fusterians sobre Marc:
Vigència d’Ausiàs Marc, que es va publicar per primera vegada, encara que sense títol, en el pròleg de l’Antologia Poètica d’Ausiàs March de l’Editorial Selecta. Barcelona: 1959
“Ausiàs Marc, el ben enamorat”, publicat en la Revista Valenciana de Filologia, tom VI, núm. 1 (1959-1962)
“Divagació entorn del Cant Espiritual d’Ausiàs Marc”. Publicat en Ullal. Gandia: tardor de 1983.

Els dos primers estudis els va recopilar el mateix Fuster en 1968 en el volum 1 de les Obres Completes d’Edicions 62 i tots tres formen part del llibre Misògins i enamorats, on el professor Albert Hauf va reunir els estudis fusterians al voltant de la literatura catalana medieval.

A més d’aquests assajos, d’una certa extensió, Fuster també va publicar, al llarg dels anys, diversos articles divulgatius sobre Ausiàs Marc en capçaleres com Destino, Levante, Mediterráneo, etc.

“El Segle d’Or valencià vist per Joan Fuster” és el títol de l’últim taller que s’ha incorporat a l’Aula Didàctica de l’Espai Joan Fuster”

Us deixem com a exemple l’article “Centenario de Ausiàs March”, publicat en el número 1157 de la revista Destino del 10 d’octubre de 1959, on es fa ressò dels actes que tingueren lloc eixe any en commemoració del V centenari de la mort del poeta, entre ells el I Premi Ausiàs Marc de poesia celebrat a Gandia, al qual pertanyen les tres fotografies que hem seleccionat del fons Fuster. En la primera, amb signatura AFJF-0360, podem veure, d’esquerra a dreta i asseguts en unes gandules, a Isabel Mirete (dona de Josep M. Castellet), Carola Reig, Gerardo Diego, Arturo Zabala i Joan Fuster; en la segona, AFJF-0554, estan Salvador Espriu, Isabel Mirete i Joan Fuster i en la tercera, AFJF-1347, d’esquerra a dreta: Salvador Espriu, Joan Fuster, Dámaso Alonso i Josep Maria Castellet.

Isabel Mirete (dona de Josep M. Castellet), Carola Reig, Gerardo Diego, Arturo Zabala i Joan Fuster
AFJF-0360
Salvador Espriu, Isabel Mirete i Joan Fuster
AFJF-0554
Salvador Espriu, Joan Fuster, Dámaso Alonso i Josep Maria Castellet
AFJF-1347
Per acabar només ens queda comentar-vos que El Segle d’Or valencià vist per Joan Fuster és el títol de l’últim taller que s’ha incorporat, fins al moment, a l’Aula Didàctica de l’Espai Joan Fuster. El taller ofereix una aproximació als principals autors d’aquest període a través de l’obra de Fuster, com a resultat final els alumnes fan una composició de texts i imatges d’un dels autors, similars a la pàgina d’un facsímil, en la fotografia en podeu veure un dels dedicats a Ausiàs Marc.
Visita de Francesc Xavier de Borbó i Parma a Sueca el 28 de novembre de 1951

Visita de Francesc Xavier de Borbó i Parma a Sueca el 28 de novembre de 1951

Comencem l’any amb un Document del Mes un poc especial, ja que està relacionat amb Fuster de manera indirecta. El passat 29 de novembre es va presentar a l’Espai Joan Fuster el llibre Un bri d’Esperança d’Agustí Colomer, guardonat amb el Premi Soler i Estruch, uns dies abans l’autor va fer donació a l’Espai d’un exemplar de la Crónica del viaje a Valencia de S.A.R. el Príncipe Regente D. Francisco Javier de Borbón y Braganza. 25-28 de noviembre de 1951.

Crónica del viaje a Valencia de S.A.R. el Príncipe Regente D. Francisco Javier de Borbón y Braganza. 25-28 de noviembre de 1951.

En aquesta publicació es narra l’esmentat viatge i entre les diverses localitats que va visitar el pretendent carlí al tron d’Espanya també va estar Sueca, i concretament el núm. 10 del carrer de Sant Josep, perquè el pare de Fuster, Juan Fuster Seguí, era el cap del carlisme a la localitat.

Us hem reproduït els fulls del document en els quals es descriu la visita a Sueca. En la pàgina 25 hi ha una imatge dels pares de l’escriptor, Juan Fuster i Maria Ortells, amb Xavier de Borbó. L’original d’aquesta mateixa fotografia el podeu veure a la primera vitrina del Museu, anomenada “Vida”, que mostra documents familiars i personals de l’escriptor. Però no és l’única, al fons fotogràfic es conserven un total de 8 fotografies d’aquesta visita, entre elles també està la de la pàgina 26, on apareixen diverses dones suecanes amb Francesca de Borbó i Parma, filla de Xavier de Borbó. Us mostrem altres 3 fotografies de la mateixa sèrie que no estan ni en la publicació ni en el Museu.

Agraïm a Agustí Colomer la seua donació. Tot i que Fuster no va estar present en aquesta visita, es tracta d’un document important per saber-ne més de la seua història familiar. Per acabar el Document del Mes hem escollit un article titulat “Confesiones de un hijo de carlista”, publicat a La Vanguardia el 10 d’octubre de 1982 i en el qual Fuster parla de la situació del carlisme en aquell moment i de la seua experiència com a fill de carlista. Gaudiu-ne la lectura.

Confesiones de un hijo de carlista

La Vanguardia el 10 d’octubre de 1982
Croquis de la biblioteca de Joan Fuster

Croquis de la biblioteca de Joan Fuster

En algun Document del Mes anterior us hem parlat de la biblioteca de Fuster, en gener de 2019 sobre com controlava els llibres que anava adquirint, en abril del mateix any els ex-libris que utilitzava i en maig de 2018 els desperfectes que l’atemptat amb bomba de 1981 li va provocar. Al llarg de la seua vida Fuster va acumular uns 21.000 volums i unes 12.000 revistes, aquestes quantitats fan necessari portar un bon control de tota la informació i tindre-la ben emmagatzemada. Com a Document del Mes us mostrem un parell de croquis que el mateix Fuster va fer per adquirir noves prestatgeries per a la seua biblioteca i aprofitar millor l’espai, malauradament no estan datats.

En el croquis que té el dibuix més gran Fuster divideix les prestatgeries en: 13 cossos A (en roig), amb prestatges de 20 cm; 8 cossos B (en blau), subdividits en B1 per als paral·lels a la paret i en B2 per als perpendiculars, amb prestatges de 30 cm; i 3 cossos C (en negre) amb prestatges de 40 cm.

El següent croquis, el del dibuix més menut, és molt similar però ja no denomina les prestatgeries A, B1, B2 i C, sinó A, B, C, D i afegeix al dibuix de l’estança la localització d’una taula amb dues cadires.

Per acabar, i aprofitant que estem parlant de biblioteques, us volem recomanar dos articles que Fuster va publicar sobre la biblioteca d’Alfons el Magnànim; el primer, sobre la formació, «Alfonso el Magnánimo, bibliófilo» en el número 105 del Suplemento Valencia del diari Levante del 13 d’abril de 1956, mentre que al número 106 de la mateixa capçalera, de 20 d’abril de 1956, ens conta la seua desaparició en “La dispersión de la biblioteca alfonsina. De Nápoles a Valencia”. Esperem que en gaudiu de la lectura.