Joan Fuster i la Quasi-oda al Mediterrani

Joan Fuster i la Quasi-oda al Mediterrani

Ja estem en agost, mes de vacances per antonomàsia, i des de l’Espai Fuster volem desitjar-vos un bon estiu amb un Document del Mes molt estiuenc, un poema de Joan Fuster aparegut al volum Terra en la boca i titulat “Quasi-oda al Mediterrani”. Es tracta d’un poema escrit en 1946 i dedicat al seu amic Josep Albi, amb qui per aquella època editava la revista Verbo. Tot i que vos el reproduïm complet, hem escollit el següent fragment com a mostra del que podeu trobar:

oh mar,
i tu els cenyeixes
els teus braços madurs, i els omplis
l’esquena de petxines i epitafis.
I ells sens dubte es desperten
quan pels racons badallen
tos nàufrags increïbles
(aquells que van voler-te
gravar sobre la panxa
un nom amat), o quan les teues
sirenes jubilades s’enrogallen
desmentint a esgarips, a flastomies,
llur –ai!– irrevocable menopausa.Joan Fuster
oh mar,
i tu els cenyeixes
els teus braços madurs, i els omplis
l’esquena de petxines i epitafis.
I ells sens dubte es desperten
quan pels racons badallen
tos nàufrags increïbles
(aquells que van voler-te
gravar sobre la panxa
un nom amat), o quan les teues
sirenes jubilades s’enrogallen
desmentint a esgarips, a flastomies,
llur –ai!– irrevocable menopausa.Joan Fuster

I acaba amb els versos:

Ta salabror em redimeix, em dobla: ta salabror de vers inacabat, perenne!Joan Fuster
Ta salabror em redimeix, em dobla:
ta salabror de vers inacabat, perenne!Joan Fuster

Com a complement a aquest poema que homenatja la Mediterrània hem escollit una imatge del fons
fotogràfic de Fuster, concretament la que té la signatura AFJF-01915, on es pot veure l’escriptor davant el
Partenó en un viatge que va fer a Grècia en desembre de 1974.

“Quasi-oda al Mediterrani”
Poema complet.

Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster

Joan Fuster i Pompeu Fabra

Joan Fuster i Pompeu Fabra

Amb el Document del Mes de juliol des de l’Espai Fuster ens volem sumar a les celebracions de l’any Pompeu Fabra, a qui s’ha dedicat aquest 2018. Joan Fuster va proclamar diverses vegades la seua admiració pel cèlebre filòleg català, per exemple en un article de 12 de juny de 1970 de la revista Tele Estel on diu:

“Jo sempre he estat ben respectuós amb el Fabra: aquest diccionari continua sent una de les poques coses que encara em mereixen respecte”.

Curiosament aquest article – en el qual Fuster reflexiona sobre si la paraula “clero” és un castellanisme o hauria d’estar ja acceptada en la nostra llengua – es titula Converses (relativament) filològiques el que és una clara al·lusió a les Converses filològiques de Fabra, una de les obres més importants d’aquest autor i molt present a la biblioteca de Fuster, ja que, a més d’altres obres seues, té aquesta en tres edicions diferents: una edició en 10 volums publicada per Barcino entre 1954 i 1956, una altra en 2 volums publicada per Edhasa entre 1983 i 1984 i una edició d’homenatge publicada a París per E. Ragasol en 1946 amb selecció de textos del mateix Fabra.

Si teniu curiositat per llegir l’article de Fuster que hem esmentat abans el trobareu a l’apartat “Articles de premsa digitalitzats” de la nostra pàgina web.

Per acabar, si voleu apropar-vos a la vida i obra d’aquest filòleg podeu consultar la pàgina web de la Universitat Pompeu Fabra dedicada a tots els actes que se celebraran enguany i us recomanem especialment el còmic Pompeu Fabra: l’aventura de la llengua d’Oriol Garcia i Gemma Pauné. Bon estiu i bones lectures!

 

Document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió

 

Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster

Targeta de visita de Joan Fuster com a president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

Targeta de visita de Joan Fuster com a president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

La targeta que us portem hui com a Document del Mes de juny no és l’única que conservem al centre documental, hi ha almenys altra igual, però hem triat aquesta perquè va aparèixer dins d’un llibre de la biblioteca de Joan Fuster, concretament a la pàgina 318 del que té la signatura 4779. Es tracta del primer volum dels sis que formen les obres completes de Vicente Blasco Ibáñez editades per Aguilar en 1964. La pàgina 318 correspon a Arroz y tartana. El volum té diverses pàgines subratllades i a més a la part posterior de la targeta hi ha diverses anotacions referents al llibre sota l’epígraf “Blasco”, bàsicament números de pàgines, però també alguna paraula o expressió que Fuster utilitza com a recordatori de què l’interessava de la lectura. Aquesta targeta és un dels molts exemples de fulls amb anotacions que estan apareixent dins dels llibres a mesura que es va catalogant la biblioteca, alguns amb més text, altres només amb alguna paraula o número de pàgina. Tota aquesta informació, si Fuster el va subratllar, si dins hi havia algun tipus de nota, etc. es fa constar a la fitxa catalogràfica del llibre en qüestió per posar-la a disposició dels investigadors.

Aquesta anècdota s’ha convertit en una tradició i, fins a l’actualitat, tots els presidents de l’associació han rebut l’esmentada cullereta en el moment d’accedir al càrrec.

Pel que respecta a la targeta, amb un logotip dissenyat per Joan Miró, us podem dir que Joan Fuster va ser president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana des de 1987 fins a principis de 1991 quan el va succeir l’escriptor Avel·lí Artís-Gener,”Tísner”. El traspàs de la presidència entre Fuster i Tisner es va fer en un dinar a l’Estany de Cullera i Fuster, aprofitant que estaven a Cullera i fent gala de l’humor que el caracteritzava, li va donar a Tísner la cullereta de la seva tassa de café com a símbol del traspàs de poders.

Aquesta anècdota s’ha convertit en una tradició i des d’aquell moment, fins a l’actualitat, tots els presidents de l’associació han rebut l’esmentada cullereta en el moment d’accedir al càrrec.

Les dues imatges on es veu Joan Fuster entregant-li la cullereta a Tísner són de l’Instagram de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

 

Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster

Atemptat amb bomba al domicili de Joan Fuster l’11 de setembre de 1981

Atemptat amb bomba al domicili de Joan Fuster l’11 de setembre de 1981

La matinada de l’11 de setembre de 1981 Joan Fuster va patir un atemptat amb dos artefactes explosius col·locats a les finestres de sa casa del carrer Sant Josep, 10, que a més esclataren amb pocs minuts de diferència per intentar provocar el dany més gran possible. No fou el primer atac d’aquest tipus que va patir, ja que en 1978 li posaren un altre artefacte explosiu de menor intensitat que ell mateix va qualificar en un dels seus articles de “petard”.

Ningú va ser detingut i aquest delicte mai es va resoldre.

Però aquest atemptat de l’any 1981 va ser realment potent i, tot i haver transcorregut més de trenta anys, els efectes encara es poden veure en alguns dels objectes que es guarden en l’Espai Fuster. Aquestes són les peces que hem escollit per mostrar-vos com a Document del Mes de maig.
En les imatges podeu veure l’estat en què va quedar un dels arxivadors on Fuster guardava la seua correspondència i la caixa que conté l’obra Devastació de Tricomart, que inclou diverses làmines soltes amb aiguaforts de Manuel Boix i text de Josep Palàcios.

 

Ningú va ser detingut i aquest delicte mai es va resoldre. El motiu pel qual hem escollit aquests objectes, testimoni de l’atemptat, per mostrar-vos-els aquest mes és perquè el periodista Francesc Bayarri acaba de publicar el llibre Matar Joan Fuster (i altres històries) on, entre altres fets de la història recent del País Valencià, investiga l’atac contra l’escriptor. Abans de l’estiu es presentarà a l’Espai Fuster. Vos mantindrem oportunament informats.

 

Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster

Orla de llicenciatura de Joan Fuster

Orla de llicenciatura de Joan Fuster

En el “Document del Mes” d’abril vos parlem del Joan Fuster advocat. Fuster va començar els estudis de dret a la Universitat de València en 1943 i quatre anys després, en 1947, es va llicenciar. Tot i que va arribar a obrir despatx a sa casa del carrer Sant Josep, 10, i a la porta va penjar la corresponent placa amb el text “Juan de la Cruz Fuster. Abogado”. A més, també va treballar en un despatx de València, però no va exercir massa temps i definitivament deixà de banda l’advocacia en favor de l’escriptura. Aquesta decisió fou molt celebrada per amics com el sociòleg i ornitòleg Joaquim Maluquer, qui en una carta del 19 de juny de 1959 li diu: “Afortunat mortal que penges la toga per agafar la lira! O almenys la ploma literària”. (Correspondència. Volum VII. València: 3i4, 2004. Pàg. 161.)

“Afortunat mortal que penges la toga per agafar la lira! O almenys la ploma literària”. (Joaquim Maluquer)

D’aquest breu període com a advocat a l’Espai Fuster es conserven diversos records. L’esmentada placa podeu veure-la al Museu i al Centre de Documentació guardem l’orla de llicenciatura on un jove Fuster, en 1947 tenia 25 anys, apareix retratat amb la resta de companys de promoció, un total de 80 llicenciats i 17 professors. D’entre tots criden l’atenció les úniques dues dones llicenciades eixe any, que apareixen a la part interior de la primera filera de fotografies. Fuster apareix a la filera inferior dreta al costat d’altres dos suecans, Fermí Cortés Muñoz, qui posteriorment va ser regidor i cronista de la localitat, i Rafael Matoses Palacios, alcalde de Sueca entre 1974 i 1979. Les fotografies, que no estan impreses sobre l’orla com es fa actualment sinó apegades, les va fer J. Derrey i l’orla el litògraf S. Durà de València. Ambdós feren un excel·lent treball, ja que més de 70 anys després aquesta es conserva perfectament, sense cap pèrdua de color ni qualitat.

Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster