Veure el País Valencià

Veure el País Valencià

Aquest mes d’agost us portem com a Document del Mes un dels llibres menys coneguts de Fuster, una guia del País Valencià que Edicions Destino va publicar, dins la col·lecció Panorama, en 1983 en català i castellà amb els títols Veure el País Valencià i Ver el País Valenciano.

El text de Fuster va acompanyat per les fotografies de Raimon Camprubí, fotògraf especialitzat en temes de paisatge.

A la coberta s’explica que «Aquest llibre ha sorgit del propòsit de donar una imatge sintètica del País Valencià, que en reuneixi a l’hora la realitat física, el perfil històric i la vida quotidiana de la gent». Fotografies i textos recullen una àmplia selecció d’aspectes, els uns anecdòtics, els altres significatius, però sempre palpitants i exactes, a través de la qual el lector pugui compenetrar-se amb la complexa varietat social i geogràfica del territori que s’estén de Vinaròs a Torrevella, vora el Mediterrani i terra endins. […] El País Valencià és molt més que uns determinats tòpics literaris o pictòrics sovint exagerats i sistemàticament parcials. Els autors han procurat corregir aquesta visió, i han acudit a detalls i a perspectives que la converteixen en una aproximació més matisada i més justa i –¿per què no?– més suggestiva.”

«Aquest llibre ha sorgit del propòsit de donar una imatge sintètica del País Valencià, que en reuneixi a l’hora la realitat física, el perfil històric i la vida quotidiana de la gent».

Al Centre de Documentació conservem un volum de cadascuna de les edicions, en castellà i català, que podeu veure a la prestatgeria del Museu, així com el mecanoscrit original.

Us deixem algunes imatges, tant dels llibres com del mecanoscrit.

Joan Fuster: Discordances

Joan Fuster: Discordances

Com a Document del Mes de juliol us portem una recomanació de lectura per a l’estiu: Discordances, publicat per l’editorial Bromera en 2010, amb selecció i introducció d’Enric Sòria, que recull els articles que Fuster va publicar entre el 25 de novembre de 1977 i el 25 de desembre de 1980 en la revista Jano. Medicina y humanidades, dins de la secció “Discordancias”. L’any següent, en 2011, es va publicar Més Discordances, també amb selecció d’Enric Sòria i pròleg de Josep Antoni Fluixà, que recull els articles publicats entre el 9 de gener de 1981 i el 4 de maig de 1984. Tot i que es publicaren originalment en castellà, en els dos volums recopilatoris s’han traduït al català.

Al Centre de Documentació conservem tant la carpeta amb aquests articles retallats com els mecanoscrits originals.

Com explica Enric Sòria en la introducció del primer volum: “Jano. Medicina y humanidades era, i és, una revista impulsada per l’empresa Doyma, especialitzada en publicacions mèdiques, amb molt bona implantació dins d’aquest gremi a tot l’Estat. Dins les diverses edicions de Doyma, Jano cobreix el vessant cultural, i com el seu títol indica, aplega articles i reportatges del ram mèdic amb d’altres de temàtica humanística, amb molta atenció a l’opinió i la literatura, dins la bona i vella tradició liberal de la professió mèdica. Els articles de Fuster eren ben rebuts –i pagats– i han deixat molt bon record entre els treballadors veterans de la publicació, que encara els rememoren –en puc donar fe– amb una punta d’orgull corporatiu. En aquells anys, Jano era una revista de molta qualitat en la qual col·laboraven grans firmes del columnisme barceloní, com Nèstor Luján. Fuster era un dels seus actius més apreciats.”

En el cas de Jano Fuster no va conservar les revistes completes, sinó que retallava els seus articles. Al Centre de Documentació conservem tant la carpeta amb aquests articles retallats com els mecanoscrits originals.

Tot i que els temes que tractava Fuster eren molt diversos com a exemple us en deixem un publicat en el número 458 del 13 al 19 de febrer de 1981 i titulat “La condición de enfermo” on Fuster reflexiona sobre el vessant cultural, històric i literari de la malaltia.

Bon estiu i bones lectures!

“La condición de enfermo” de Joan Fuster
Joan Fuster: notes per a la Cançó

Joan Fuster: notes per a la Cançó

En aquest Document del Mes de juny us volem parlar d’alguns dels textos que Fuster va dedicar a la Nova Cançó, i en especial del recopilatori publicat per l’Associació Joan Fuster en 1996 amb el títol Joan Fuster: notes per a la cançó, que recull els textos per a discs i per alguns dels llibres que Fuster va escriure al voltant d’aquest tema. Tot i que, de la selecció, s’exclouen els nombrosos articles sobre música apareguts en diverses capçaleres.

El recopilatori parla de discs de Raimon, Maria del Carme Girau, Marià Albero, Ovidi Montllor, Al Tall o Els Pavesos, per posar alguns exemples. Amb una cronologia que va des de 1963 fins a 1981.

Us mostrem alguns dels discs originals, que actualment podeu veure al Museu Joan Fuster, i també deixem complet, per si el voleu llegir, “Grito y poesía de Raimon”. Un article molt curiós perquè es va publicar en La voz de Galicia el 10 de juliol de 1964, i és l’únic del qual tenim constància que Fuster publicara en aquesta capçalera.

“Grito y poesía de Raimon” de Joan Fuster
“La guerra civil latente” article de Joan Fuster per a Destino

“La guerra civil latente” article de Joan Fuster per a Destino

Des del divendres 30 d’abril i fins al 30 de juny podeu veure al claustre de l’Espai Joan Fuster l’exposició “En temps de guerra, premsa i informació”, comissariada per Edelmir Galdón i produïda en commemoració pel 80 aniversari del Segon Congrés Internacional d’Escriptors per la Defensa de la Cultura (1937), en ella es mostra la premsa periòdica publicada a València, o en el seu entorn, durant la Guerra Civil Espanyola i com els partits polítics, els sindicats i els caps militars la utilitzaven.

Així que, com a Document del Mes, hem triat un article de Fuster titulat La guerra civil latente” que es va publicar en el número 2.176 del 21 al 27 de juny de 1979 en Destino, capçalera en la qual Fuster va col·laborar amb regularitat des de finals dels anys 50 fins a finals dels 70.

Es molt interessant llegir què en pensa Fuster del que passava llavors al Congrés dels Diputats i les relacions entre els diferents partits polítics.

En realitat l’article no se centra en la guerra civil, sinó que Fuster desenvolupa les seues idees a partir d’unes declaracions de l’escriptor Eduardo Haro Tecglen, qui defineix la situació política d’aquell moment com una “guerra civil freda”. Hem escollit aquest article perquè és molt representatiu de l’escriptura de Fuster qui, utilitzant com a excusa algun esdeveniment, fet o declaracions d’altra persona, fa una anàlisi de la situació social o política del moment. Tot i que l’article té més de 40 anys, i alguns dels noms que s’esmenten poden no ser massa coneguts per a alguns lectors del segle XXI, és molt interessant llegir què en pensa Fuster del que passava llavors al Congrés dels Diputats i les relacions entre els diferents partits polítics.

Esperem que en gaudiu de la lectura.

“La guerra civil latente” de Joan Fuster
Exposició “EN TEMPS DE GUERRA” Premsa i informació
Article de Joan Fuster per a Jornada: “Valencia en Pascua”

Article de Joan Fuster per a Jornada: “Valencia en Pascua”

Aquest mes us portem un article de Fuster dedicat a la Pasqua, on fa un recorregut per les principals tradicions valencianes d’aquesta festa. Les cançons populars, el catxirulo, la “mona” i altres aspectes de la gastronomia, etc.

L’article va aparèixer en el diari vespertí Jornada (publicat a València entre 1941 i 1975) el dissabte 28 de març de 1959 i va signat amb el pseudònim F. Ortells. Fuster va escriure en aquesta capçalera entre 1953 i 1962. Tantes eren les seues col·laboracions, va aplegar a publicar fins a 4 o 5 articles en un mateix dia, que moltes no les signava i altres ho feia amb pseudònim. Entre els pseudònims que utilitzava, a més d’F. Ortells, hi trobem: J. Ortells, L. Mariner, O. Llopis, R. Lledó, J. Marzal, E. Lavernia i Farreras. A l’arxiu es conserven unes fitxes on Fuster anotava els articles publicats i el pseudònim utilitzat en cadascun.

Us mostrem una d’aquestes fitxes, a més de l’article complet per si voleu llegir-lo, i una fotografia de Fuster celebrant la Pasqua amb els seus amics de joventut en 1946, concretament és la imatge que té la signatura AFJF-0910, i a la qual li correspon la següent descripció en el catàleg fotogràfic:

AFJF-0910
De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Lola Artal, Leonor Segarra, Salvador Máñez, Joan Fuster, Carmen Beltrán, Ernesto Lavernia, María Beltrán, Maria Escrivà, Amparo Cebolla, Manola García i María Nicolás
Autor desconegut
[1946]
5,9 x 8,9 cm
Gelatina de plata. Monocrom
Les fotografies AFJF-0899, des d’AFJF-0909 fins a AFJF-0915 i AFJF-1421 formen part de la mateixa sèrie

Tot i la situació actual esperem que gaudiu d’unes bones festes.

Fuster celebrant la Pasqua amb els seus amics de joventut en 1946.
Fitxa amb anotacions de Joan Fuster.
Article de Joan Fuster publicat
el dissabte 28 de març de 1959.