Joan Fuster a la cafeteria Oeste de València l’estiu de 1965

Joan Fuster a la cafeteria Oeste de València l’estiu de 1965

Com a Document del Mes d’agost hem escollit 4 de les fotografies, que formen part d’una sèrie de 40, amb diverses imatges de Joan Fuster en la molt coneguda, aleshores, cafeteria Oeste de València l’estiu de 1965.

Fuster gaudeix, en la terrassa de la cafeteria en un ambient molt informal, acompanyat d’amics com Raimon, Ricard Pérez Casado, Antoni Bargues, Eduard Ranch Sales, Francesc Vañó i Josep Rodrigo Huerta.

D’aquesta sèrie d’imatges, totes en blanc i negre, a l’Espai Joan Fuster es conserven tant les còpies en gelatina de plata com els negatius. Algunes d’elles tenen anotacions manuscrites al dors, bàsicament n’hi trobem dues “Estiu 1965” i “Foto Tordera”.

Aquestes fotografies, tot i no estar entre les més conegudes de Fuster, no són inèdites, ja que moltes d’elles ja es varen publicar en Àlbum Fuster. València: Ed. Alfons el Magnànim, 1994 amb selecció d’imatges i text d’Antoni Furió.

Us desitgem que gaudiu també d’un bon estiu i ens retrobem en setembre.

Joan Fuster i els aforismes

Joan Fuster i els aforismes

Com que hem encetat l’estiu amb una onada de calor, res millor que aprofitar el Document del Mes de juliol per recomanar-vos una lectura que esperem pugueu gaudir en algun lloc fresc, a la platja o la muntanya.

Una aposta segura sempre són els aforismes de Fuster. El seu primer recull el va publicar en 1960 en l’editorial Moll, amb el títol Judicis finals i uns anys després, en 1968 i en l’editorial A.C. publica Consells, proverbis i insolències. Dividit en dos blocs recopila, en el primer, tots els aforismes de «Judicis finals» i, en el segon, un nou conjunt amb el títol «Proposicions deshonestes».

Judicis finals, 1960 editorial Moll
Consells, proverbis i insolències, 1968
editorial A.C.

«La petita fantasia verbal de l’aforisme m’ha seduït sempre –per a més exactitud: ara i adés–, enmig del treball adust de cada dia, i no he sabut resistir-m’hi. Al capdavall, no és sinó un vici innocent, innocentíssim.»

Joan Fuster (extracte del pròleg a Consells, proverbis i insolències).

Segons la Viquipèdia un aforisme és: una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica. En el pròleg a Consells, proverbis i insolències Fuster diu: «La petita fantasia verbal de l’aforisme m’ha seduït sempre –per a més exactitud: ara i adés–, enmig del treball adust de cada dia, i no he sabut resistir-m’hi. Al capdavall, no és sinó un vici innocent, innocentíssim.»

Vici que, efectivament, Fuster mai va abandonar. A més dels títols esmentats també en podem trobar en diverses revistes, com La Nostra Revista o Pont Blau, dins de Sagitari, amb el títol «Poques paraules». O en el volum pòstum Bestiari: quaderns de zoologia. Universitat de València: 2005, amb aforismes centrats en animals.

En l’actualitat podeu trobar-los tots recopilats en Obra completa de Joan Fuster. Volum primer: poesia, aforismes, diari, vinyetes i dibuixos. Edicions 62, 2002. O en Aforismes de Joan Fuster; introducció i propostes didàctiques, Isidre Crespo. Bromera: 2000.

A més dels aforismes que podeu trobar a la nostra web,  us en deixem ací alguns més relacionats amb la lectura:

I si voleu aprofundir encara més en els aforismes fusterians us recomanem Anotacions al marge: Els aforismes de Joan Fuster. PUV, 2011. Estudi de la professora Carme Gregori sobre l’univers estilístic i intel·lectual dels aforismes de Joan Fuster.

Us desitgem bon estiu i bones lectures!

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 4-7-2019

Estudis de Joan Fuster al voltant de Sant Vicent Ferrer

Estudis de Joan Fuster al voltant de Sant Vicent Ferrer

En el 600 aniversari de la seua mort, en 1419, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha triat Sant Vicent Ferrer com a escriptor de l’any 2019 i moltes són les publicacions, exposicions i, fins i tot, un congrés que se celebraran al llarg de l’any.

Sant Vicent Ferrer també va ser objecte d’estudi per part de Joan Fuster. Enric Sòria ens recorda, en Joan Fuster, llibre a llibre (PUV, 2015), l’interés de Fuster pels sermons vicentins que s’havia manifestat en la redacció d’un extens i modèlic estudi, «L’oratòria de Sant Vicent Ferrer», publicat en la Revista Valenciana de Filologia (tom iv, núm. 2-4, abril-desembre de 1954), on passa revista al context històric dels sermons, les circumstàncies de la transcripció, els seus trets estilístics més vistents i la visió del món que traspuen. L’any següent publicava en l’editorial Barcino Pàgines escollides de Sant Vicent Ferrer, una antologia divulgativa dels sermons vicentins, triats a partir de l’edició de Josep Sanchis Sivera, que vol posar a l’abast d’un públic ampli uns textos medievals poc coneguts i, alhora, ressaltar-ne la importància històrica i literària.

Com ens continua explicant Enric Sòria: Fuster va optar per reproduir dos sermons sencers, perquè el lector poguera fer-se una idea de l’estructura i el desplegament de l’homilètica vicentina, mentre que la resta del volum és una tria de passatges significatius, agrupats en quatre seccions: «La predicació», «La reformació moral», «La mort i el judici» i «Exemplari». Els textos s’acompanyen de notes abundants, destinades sobretot a aclariments lèxics.

Una de les principals tasques que estem portant a terme actualment al Centre de Documentació de l’Espai Joan Fuster és la classificació i ordenació dels milers de fitxes de treball de l’escriptor. Entre aquestes hi ha un miler, concretament 1.018, amb referències bibliogràfiques sobre Sant Vicent Ferrer.

“Pàgines escollides de Sant Vicent Ferrer”

Selecció i anotació de Joan Fuster

Una de les principals tasques que estem portant a terme actualment al Centre de Documentació de l’Espai Joan Fuster és la classificació i ordenació dels milers de fitxes de treball de l’escriptor. Entre aquestes hi ha un miler, concretament 1.018, amb referències bibliogràfiques sobre Sant Vicent Ferrer. És més que probable que Fuster les utilitzara a l’hora de documentar-se per als treballs abans esmentats i encara es conserven agrupades tal com ell les tenia:

– 386 fitxes amb referències de, i sobre, Sant Vicent Ferrer ordenades per alfabètic d’autor dins d’un full contenidor amb l’epígraf «St. Vicent»

– 39 fitxes amb referències de diversos autors sobre Sant Vicent Ferrer. Possiblement formen part de les fitxes del grup anterior, però Fuster les tenia a part i es decideix no unir-les amb aquelles

– 97 fitxes amb referències sobre Sant Vicent Ferrer ordenades per l’epígraf «Nota» i el número d’aquesta, a més de per capítols.

– 42 fitxes amb referències sobre Sant Vicent Ferrer ordenades per l’epígraf «Ferrer, V. – Quaresma».

– 259 fitxes amb referències sobre Sant Vicent Ferrer tretes de l’edició en dos volums dels Sermons a cura de Josep Sanchis Sivera de l’editorial Barcino, vol. I, 1932; vol. II, 1934 i repartides així:

– 174 fitxes ordenades per l’epígraf «Ferrer, V. – Sermons I»

– 85 fitxes ordenades per l’epígraf «Ferrer, V. – Sermons II»

– 58 fitxes amb referències sobre Sant Vicent Ferrer, possiblement tretes del Estudio sobre los sermones valencianos de san Vicente Ferrer de 1903 de Roc Chabàs, perquè totes estan sota l’epígraf «Ferrer, V. – Apud Chabàs»

– 133 fitxes amb notes sobre aspectes diversos dels sermons de Sant Vicent Ferrer. Les 4 primeres estan marcades amb números romans i semblen una mena d’esquema, d’altres estan agrupades per blocs seguint una numeració de l’1 al 5 feta per Fuster.

– 4 fitxes sobre Sant Vicent Ferrer sense relació amb cap dels anteriors conjunts.

Al Centre de Documentació, les fitxes encara es conserven agrupades tal com Joan Fuster les tenia

A més dels epígrafs esmentats moltes fitxes porten altres subepígrafs com: «Llàgrimes», «Llenguatge i escena», «Predicador», «Condicions personals», «Avortaments», «Semblances», «Fi del món. Anticrist», «Jerarquia de pecats», «Supèrbia i vanitat», «Càstig i pecat», «Manera de combregar», «Jueus», etc.

Aquestes fitxes mostren una part dels treballs de documentació que Fuster sempre duia a terme per als seus projectes i de les quals us seguirem parlant en un futur.

Article de Joan Fuster sobre l’incendi de l’església de Santa Caterina a València

Article de Joan Fuster sobre l’incendi de l’església de Santa Caterina a València

El passat mes d’abril dos temes han ocupat moltes de les nostres converses, el mal oratge que ha fet en Setmana Santa i Pasqua i l’incendi de la catedral de Notre-Dame de París. Molts mitjans de comunicació es feren ressò d’aquesta segona notícia i la compararen amb incendis ocorreguts a altres esglésies i catedrals. A València també podem trobar alguns exemples, com el que va patir l’església de Santa Caterina el Dijous Sant de 1584.

Com a Document del Mes de maig us portem un article que va publicar Joan Fuster el dimecres 14 d’agost de 1957 en el diari vespertí Jornada, publicat a la ciutat de València entre 1941 i 1975, en el qual fa una crònica d’aquest succés: perquè es va produir l’incendi, com varen ser les feines d’extinció i rescat dels objectes de l’interior, i la gran processó del diumenge de Pasqua quan es varen iniciar les col·lectes per a la reconstrucció i restauració del temple. Us recomanem la lectura de l’article complet, en el qual Fuster narra els fets de manera molt amena i apassionant, com si els hagués presenciat personalment.

Aquest article, titulat La iglesia de Santa Catalina, en llamas és el primer d’una sèrie de cinc relats de caràcter històric que Fuster va publicar a Jornada.

Article Santa Catalina en llamas.

Aquest article, titulat La iglesia de Santa Catalina, en llamas és el primer d’una sèrie de cinc relats de caràcter històric que Fuster va publicar a Jornada. Al final d’aquest hi ha una nota que diu: «Mañana: Segundo artículo de Joan Fuster: Valencia se prepara para un alzamiento general», que es va publicar el 15 d’agost de 1957, i tracta d’uns fets ocorreguts en el regnat d’Alfons el Benigne; el 16 d’agost publica ¿Por qué se exilió Luís Vives de Valencia?; el 17 d’agost El caso del barbero insolente, sobre l’ofensa d’un barber a Pere el Cerimoniós; la sèrie va acabar el 19 d’agost amb Veinte galeras, cuatro bergantines y un rey en el puerto de Valencia, que conta l’arribada al port de València de Francesc I de França després de la derrota a la batalla de Pavia.

Els dos volums del diari Jornada

Fuster va escriure molts articles per a Jornada, de fet en el Document del Mes de febrer de 2019 us vàrem parlar d’alguns dels pseudònims que va utilitzar en aquesta, i altres, publicacions. Encara que els cinc articles als quals ens hem referit sí que els va signar amb el seu nom.

En el cas de les col·laboracions en revistes, Fuster solia guardar una còpia de l’exemplar complet de la publicació –de vegades les enquadernava per anys– i actualment es conserven en l’hemeroteca; però quan col·laborava en premsa diària com ara Jornada, Levante, Las Províncias,… normalment retallava els articles i, o bé els apegava en fulls en blanc per a formar dossiers, o bé els enquadernava junts. És el cas dels dos volums que sota els epígrafs «Jornada 1» i «Jornada 2» recullen els articles de Fuster en aquesta capçalera.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 22-5-2019

Exlibris utilitzats per Joan Fuster en la seua biblioteca

Exlibris utilitzats per Joan Fuster en la seua biblioteca

Aprofitant que el pròxim 23 d’abril se celebra, com tots els anys, el Dia Internacional del Llibre volíem portar-vos un Document del Mes relacionat amb la biblioteca de Joan Fuster i hem escollit mostrar-vos els tres exlibris que l’escriptor va utilitzar al llarg de la seua vida i amb els quals segellava la portada d’alguns llibres.

El més antic és redó i diu: “J. de la C. Fuster. Biblioteca”.

Els exlibris s’han utilitzat al llarg del temps en diferents èpoques, llengües i cultures i són una marca, que se sol posar a la portada o al full de guarda inicial, per tal d’indicar la propietat del llibre.

“Els exlibris s’han utilitzat al llarg del temps en diferents èpoques, llengües i cultures i són una marca, que se sol posar a la portada o al full de guarda inicial, per tal d’indicar la propietat del llibre”

A continuació, podeu veure els tres que hem localitzat a la biblioteca de Fuster:
El més antic és redó i diu: “J. de la C. Fuster. Biblioteca”.
Posteriorment, el va substituir per altre, també redó, i que diu: “Joan Fuster. Biblioteca”.
El més modern, a penes el va utilitzar, l’hem trobat en poquíssims llibres i, a diferència dels altres, és allargat i inclou l’adreça: “Joan Fuster. Sant Josep, 10. Sueca”.

El segón exlibri que va fer servir Fuster diu: “Joan Fuster. Biblioteca”.

No sabem exactament de quin any a quin any en va utilitzar cadascun, hem deduït l’ordre d’ús per l’antiguitat dels llibres on apareixen. Tot i que els utilitzava amb relativa freqüència aquestes marques no apareixen en els 21.000 volums que formen la biblioteca de l’escriptor.

El més modern, a penes el va utilitzar, l’hem trobat en poquíssims llibres.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 5-4-2019