Fitxes de control dels seus escrits fetes per Joan Fuster entre 1945 i 1964

Fitxes de control dels seus escrits fetes per Joan Fuster entre 1945 i 1964

 

El document del mes de febrer continua en la mateixa línia del que us mostràrem el mes passat, si en gener poguéreu veure com controlava Fuster els llibres que anava adquirint per a la biblioteca, en febrer volem parlar-vos d’un conjunt de fitxes, datades entre 1945 i 1964, on anotava els articles que escrivia, en quina capçalera els publicava i, el que és més important, com els havia signat a l’hora de publicar-los: Joan Fuster, J. Fuster, J.F., F.O., o també si s’havien publicat anònimament o amb algun pseudònim.

Les fitxes estan classificades en:

A. Literatura
1. Temes generals. Actualitat. 107 fitxes
2. Literatura antiga. 60 fitxes
3. Recensions de llibres. 69 (a) + 39 (b)
4. Comentaris circumstàncies. 12 fitxes
5. Recensions (a l’obra de Joan Fuster). 91 fitxes
B. Art
1. Pintura, escultura. 21 fitxes
2. Cinema. 6 fitxes
A-B. “Jornada de las artes y las letras”, 51 fitxes.
D. Miscel·lània. 15 fitxes

Aquesta és la classificació temàtica dels blocs de fitxes, la informació que cadascuna aporta individualment és el títol de l’article, com va aparéixer signat, la data de publicació i la capçalera; a més, algunes poques tenen també un camp d’observacions.
Pel que fa a les capçaleres trobem, entre d’altres, Verbo, Claustro, Levante, Las Províncias, Hoja del Lunes, Pont Blau, Serra d’Or, La Nostra Revista, Quart Creixent, textos per a pròlegs i llibrets de falla, etc.

“per què no utilitzava sempre Fuster el seu nom a l’hora de signar textos? ”

La informació més interessant d’aquestes fitxes és que ens diuen com anava signat l’article, i açò ha permés demostrar que molts articles publicats amb un pseudònim o sense signar són de Fuster. Però, per què no utilitzava sempre Fuster el seu nom a l’hora de signar textos? El principal motiu, tot i que no l’únic, és que en algunes capçaleres feia tantes col·laboracions en un mateix número que haguera resultat excessiu signar tots els articles. Un dels casos més evidents és el de la revista Verbo –de la qual ja us hem parlat en altres ocasions en el Document del Mes– en què, de vegades, la pràctica totalitat del número la feien entre ell i José Albi, per tant utilitzà diversos pseudònims, com per exemple T. Blanch o Jorge F. March i en publicà moltíssims anònimament. Si voleu aprofundir en aquest tema us recomanem la lectura de l’article «Pseudònims i anònims de Joan Fuster en la revista Verbo (1946-1956)» de la investigadora Mireia Ferrando Simon, publicat en el núm. 2 de la Revista Valenciana de Filologia, i disponible a text complet en línia. El qual és fruit de la investigació que va dur a terme l’autora dintre d’un projecte de col·laboració entre l’Espai i la Càtedra Joan Fuster.

 

Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster

Llibres adquirits per Joan Fuster entre 1936 i 1950

Llibres adquirits per Joan Fuster entre 1936 i 1950

El passat 14 de desembre a l’Espai Joan Fuster va tindre lloc una conferència sobre l’estat dels treballs de catalogació de la biblioteca i l’hemeroteca de Fuster. Entre els diversos documents que es mostraren hi hagué un que va cridar especialment l’atenció del públic assistent i per això hem decidit escollir-lo com a primer Document del Mes de 2019.

Fuster portava un estricte control de la seua biblioteca, assignava un número de registre a molts dels seus llibres, tenia diverses llibretes amb índexs per autors, etc. Entre tots aquests documents d’organització, hi trobem un llistat mecanografiat amb la quantitat de llibres que va adquirir entre 1936, quan només tenia 14 anys, i 1950.

“Un llistat mecanografiat amb la quantitat de llibres que va adquirir entre 1936, quan només tenia 14 anys, i 1950”

El document es divideix en diferents columnes, en la primera trobem l’any de compra, en la segona el total de llibres adquirits i a continuació altres columnes per a quants d’aquests són en català «CAT», quants en espanyol, «ESP», en altres llengües «ALT. LL.» i, per últim, quants en són traduccions d’altres llengües al català, a l’espanyol o a una altra llengua distinta. Açò és el que anota des de 1936 fins a 1945 i en 1950, perquè entre 1946 i 1949 amplia el nivell de detall i les dades passen d’anuals a mensuals. A més, al costat fa, de forma manuscrita, la suma del total de l’any.

A la part superior esquerra del document principal, hi ha enganxat un altre full quadriculat més xicotet on Fuster va dibuixar un gràfic a partir de totes les dades recopilades. Com veureu era molt metòdic i organitzat.

Un altre detall a destacar del document és que, fins de ben jove i en escrits per a ús propi, Fuster sempre utilitzà el català. Així, tot i rebre una educació totalment en espanyol a l’escola, aquesta mai va ser la seua llengua en l’àmbit privat, com es veu en el document que us mostrem.

Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster

Vídeo dels actes en honor a Joan Fuster pel seu nomenament com a Fill Predilecte de Sueca

Com molts de vosaltres ja sabreu Joan Fuster va ser nomenat Fill Predilecte de Sueca. Al fons Fuster es conserven algunes imatges d’aquest acte, tot i que hi hagué diverses celebracions que es van allargar des del divendres 14 fins al divendres 21 de desembre de 1984.

Dins de l’extens programa, el públic va poder gaudir, per exemple, de concerts com el de guitarra a càrrec de Francesc Carbonell, altres de l’Ateneu Musical i la Unió Musical de Sueca o de l’Orfeó Universitari de València, així com de Matilde Salvador al piano; d’una conferència de Josep Iborra; d’una taula rodona amb Andreu Alfaro, Raimon i Vicent Ventura; de la presentació de dos discos, Prometença de Paco Muñoz i Música Barroca a Sueca, aquest últim amb concert d’orgue a càrrec de Vicent Ros, etc.

Fins que el dia 21 a les 20.30 hores al Saló de Sessions de l’Ajuntament hi hagué una sessió extraordinària del Ple en la qual es va procedir al nomenament de Joan Fuster com a Fill Predilecte de la Ciutat i se li va lliurar la Medalla d’Or d’aquesta, després hi hagué un sopar a la Sala Eclipse a les 22 hores.

En aquella època no hi havia televisions –ni local ni autonòmica– però com a Document del Mes us mostrem un vídeo amb fragments de tots aquests actes gràcies a dos suecans, Josep Marco i Manuel Lledó que en varen fer una gravació, de la qual l’Espai Fuster no tenia cap còpia, però que ara ens ha arribat per una donació.

Amb aquest Document volem agrair a Josep Marco i Manuel Lledó la tasca que feren el 1984, però també a totes aquelles persones que han fet alguna donació a l’Espai Fuster. Fa només uns dies ens aplegà una litografia d’Antoni Miró, però també hem rebut llibres, fotografies, etc. Moltes gràcies a tots!

 

Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster

Vinyetes i dibuixos de Joan Fuster

Vinyetes i dibuixos de Joan Fuster

En el Document del Mes volem parlar-vos d’una faceta poc coneguda de Fuster, la de dibuixant. Probablement aquesta afició la va heretar de son pare Juan Fuster Seguí qui va ser escultor de nombroses imatges religioses, a més de professor de dibuix i d’escultura. L’obra gràfica de Fuster no és massa extensa i es troba recopilada en el llibre Joan Fuster trenta vinyetes i sis dibuixos 1947-1950 Ed. Bromera: 1995. I també al volum primer de l’obra completa Poesia, aforismes, diari, vinyetes i dibuixos. Edicions 62: 2002.

Per què tots aquests dibuixos en només 4 anys? La resposta està en el fet què, cronològicament, coincideixen amb la publicació de la revista Verbo, que Fuster i el seu amic José Albi varen codirigir entre 1946 i 1956. A més de codirigir-la escrivien molts dels articles que s’hi publicaven, de vegades tants en un mateix número que alguns els signaven amb pseudònim, i ocasionalment Fuster feia alguna il·lustració. La pràctica totalitat d’aquestes vinyetes es varen publicar en algun número de Verbo, o bé en algun poemari independent, però relacionat amb Ediciones Verbo. Com per exemple: Ales o mans del mateix Fuster, Poemas del amor de siempre d’Albi, Vencida por el ángel d’Ángela Figuera Aymerich o En manos del silencio de Rogelio S. de Castro, per citar-ne alguns. Al volum recopilatori s’explica on es va incloure cadascuna de les vinyetes, o dibuixos. Aquestes publicacions s’estenen des de 1947 fins a 1956 (any de l’últim número, el 30é, de la revista).

 

Una vegada Verbo es va deixar de publicar, Fuster se centrà en l’escriptura i, malauradament, va deixar de dibuixar. Tot i això, a més d’aquests dibuixos, també va pintar un quadre. Segons explica Josep Palàcios en la introducció a Joan Fuster trenta vinyetes i sis dibuixos 1947-1950. Fuster el va pintar com a regal de noces per a un amic de joventut i l’obra, que Palàcios afirma no haver vist mai, porta el fascinant títol de Viatge del general Franco a la sífilis. Aquest amic de joventut era Santiago Bru i Vidal i en el volum 10 de la Correspondència de Fuster, Ed. 3i4: 2006, que hi inclou les cartes amb Xavier Casp, Miquel Adlert i Santiago Bru i Vidal podeu veure’l reproduït.

Hem escollit una xicoteta mostra de les vinyetes, la numeració correspon a l’assignada en el volum recopilatori. La vinyeta 1 va ser una de les més utilitzades perquè va aparèixer en Poemas del amor de siempre d’Albi, en 3 poemes de Fuster, a més de poemaris d’altres tres autors i en 7 números de Verbo entre els anys 1947 i 1956. Les vinyetes 12 (superior) i 13 (inferior) es publicaren respectivament en els números d’octubre-novembre de 1947 i febrer de 1948 de Verbo. Les vinyetes 24 i 25 són del poemari En manos del silencio de Rogelio S. de Castro i, per últim, la vinyeta 26 és una de les il·lustracions més conegudes de Fuster, ja que, a més d’aparèixer en la coberta i l’interior del poemari Ales o mans, és també la imatge que hi podeu trobar a la làpida de l’escriptor al cementeri de Sueca. Aprofitant que estem en Tots Sants i molts de vosaltres visitareu cementeris, si passeu pel de Sueca i s’apropeu al nínxol de Fuster, al panteó de fills il·lustres de l’Ajuntament, veureu que a la làpida hi posa:

Joan Fuster i Ortells
·Escriptor·
Sueca, 23·xj·1922 – 21·vj·1992

i baix d’aquest text l’esmentada imatge. Res més. I ho remarquem perquè des de fa un temps hi ha una llegenda urbana que afirma que el conegut aforisme fusterià “Ací jau JF va morir com va viure, sense ganes” es va utilitzar com a epitafi, cosa que no és certa.

Esperem que aquest Document us haja agradat i si voleu veure algun dibuix més de Fuster, a més dels volums esmentats, podeu visitar el Museu.

Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster

“9 d’Octubre a la vista”, article de Joan Fuster

“9 d’Octubre a la vista”, article de Joan Fuster

Com a Document del Mes hem escollit un article de Joan Fuster en el qual parla del 9 d’Octubre de 1983. Es va publicar en el número 290 (3 – 9 d’octubre de 1983) de la revista Qué y Dónde, on Fuster va col·laborar entre 1979 i 1984 amb una secció pròpia anomenada “Notes d’un desficiós”.

Aquests articles estan entre els més coneguts de Fuster i l’any passat la Institució Alfons el Magnànim els va reeditar a cura de Nel·lo Pellisser i Francesc Pérez i Moragón. Per als que no la conegueu, Qué y Dónde, com se la denomina popularment, però que tenia el títol complet de Qué hacer y Dónde ir, era una revista semblant a la Cartelera Turia, amb la qual va competir. Fuster escrivia de qualsevol tema: cinema, cultura, política… i tot i ser articles sobre l’actualitat del moment, escrits fa quasi quaranta anys, la gran majoria són reflexions molt amenes que sorprenen encara per la seua absoluta vigència.

A l’Hemeroteca Joan Fuster es guarda la col·lecció completa i enquadernada dels números en els quals va col·laborar i hem decidit reproduir-vos l’article escollit, però no el de l’edició impresa, sinó el mecanoscrit original que es conserva a l’Arxiu, per tal d’explicar-vos un poc quin era el seu mètode de treball.

“El pròxim 9 d’octubre hi haurà la “festeta” a què ja s’han acostumat els últims anys: insults a les autoritats civils, ovacions als uniformes, la massa coral improvisada cantant el “para ofrendar”,…

Joan Fuster escrivia a màquina els seus articles utilitzant paper de calc per quedar-se’n una còpia i enviar l’altra al corresponent mitjà de comunicació; a la part superior dreta del foli indicava de forma abreujada a quina capçalera anava destinat, en aquest cas QyD; després, a la part esquerra indicava moltes vegades la secció “Notes d’un desficiós”, però no sempre, en aquest article, per exemple, no hi apareix; a continuació el títol, tot en majúscules, i tot seguit desenvolupa l’article, que signava al final. Si el text ocupava més d’un foli els grapava; en l’actualitat, per evitar el rovell de les grapes i facilitar la conservació del document, una de les tasques del Centre de Documentació de l’Espai Fuster és llevar-les (igual que els clips) i, si cal, substituir-les per fil de cotó.

Esperem que gaudiu de la lectura d’aquest article i us animeu a llegir, si no ho heu fet ja, tots els que conformen el volum Notes d’un desficiós.

Bon 9 d’Octubre!

 

 

 

 

Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster