Estudis de Joan Fuster al voltant de Sant Vicent Ferrer

Estudis de Joan Fuster al voltant de Sant Vicent Ferrer

En el 600 aniversari de la seua mort, en 1419, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha triat Sant Vicent Ferrer com a escriptor de l’any 2019 i moltes són les publicacions, exposicions i, fins i tot, un congrés que se celebraran al llarg de l’any.

Sant Vicent Ferrer també va ser objecte d’estudi per part de Joan Fuster. Enric Sòria ens recorda, en Joan Fuster, llibre a llibre (PUV, 2015), l’interés de Fuster pels sermons vicentins que s’havia manifestat en la redacció d’un extens i modèlic estudi, «L’oratòria de Sant Vicent Ferrer», publicat en la Revista Valenciana de Filologia (tom iv, núm. 2-4, abril-desembre de 1954), on passa revista al context històric dels sermons, les circumstàncies de la transcripció, els seus trets estilístics més vistents i la visió del món que traspuen. L’any següent publicava en l’editorial Barcino Pàgines escollides de Sant Vicent Ferrer, una antologia divulgativa dels sermons vicentins, triats a partir de l’edició de Josep Sanchis Sivera, que vol posar a l’abast d’un públic ampli uns textos medievals poc coneguts i, alhora, ressaltar-ne la importància històrica i literària.

Com ens continua explicant Enric Sòria: Fuster va optar per reproduir dos sermons sencers, perquè el lector poguera fer-se una idea de l’estructura i el desplegament de l’homilètica vicentina, mentre que la resta del volum és una tria de passatges significatius, agrupats en quatre seccions: «La predicació», «La reformació moral», «La mort i el judici» i «Exemplari». Els textos s’acompanyen de notes abundants, destinades sobretot a aclariments lèxics.

Una de les principals tasques que estem portant a terme actualment al Centre de Documentació de l’Espai Joan Fuster és la classificació i ordenació dels milers de fitxes de treball de l’escriptor. Entre aquestes hi ha un miler, concretament 1.018, amb referències bibliogràfiques sobre Sant Vicent Ferrer.

“Pàgines escollides de Sant Vicent Ferrer”

Selecció i anotació de Joan Fuster

Una de les principals tasques que estem portant a terme actualment al Centre de Documentació de l’Espai Joan Fuster és la classificació i ordenació dels milers de fitxes de treball de l’escriptor. Entre aquestes hi ha un miler, concretament 1.018, amb referències bibliogràfiques sobre Sant Vicent Ferrer. És més que probable que Fuster les utilitzara a l’hora de documentar-se per als treballs abans esmentats i encara es conserven agrupades tal com ell les tenia:

– 386 fitxes amb referències de, i sobre, Sant Vicent Ferrer ordenades per alfabètic d’autor dins d’un full contenidor amb l’epígraf «St. Vicent»

– 39 fitxes amb referències de diversos autors sobre Sant Vicent Ferrer. Possiblement formen part de les fitxes del grup anterior, però Fuster les tenia a part i es decideix no unir-les amb aquelles

– 97 fitxes amb referències sobre Sant Vicent Ferrer ordenades per l’epígraf «Nota» i el número d’aquesta, a més de per capítols.

– 42 fitxes amb referències sobre Sant Vicent Ferrer ordenades per l’epígraf «Ferrer, V. – Quaresma».

– 259 fitxes amb referències sobre Sant Vicent Ferrer tretes de l’edició en dos volums dels Sermons a cura de Josep Sanchis Sivera de l’editorial Barcino, vol. I, 1932; vol. II, 1934 i repartides així:

– 174 fitxes ordenades per l’epígraf «Ferrer, V. – Sermons I»

– 85 fitxes ordenades per l’epígraf «Ferrer, V. – Sermons II»

– 58 fitxes amb referències sobre Sant Vicent Ferrer, possiblement tretes del Estudio sobre los sermones valencianos de san Vicente Ferrer de 1903 de Roc Chabàs, perquè totes estan sota l’epígraf «Ferrer, V. – Apud Chabàs»

– 133 fitxes amb notes sobre aspectes diversos dels sermons de Sant Vicent Ferrer. Les 4 primeres estan marcades amb números romans i semblen una mena d’esquema, d’altres estan agrupades per blocs seguint una numeració de l’1 al 5 feta per Fuster.

– 4 fitxes sobre Sant Vicent Ferrer sense relació amb cap dels anteriors conjunts.

Al Centre de Documentació, les fitxes encara es conserven agrupades tal com Joan Fuster les tenia

A més dels epígrafs esmentats moltes fitxes porten altres subepígrafs com: «Llàgrimes», «Llenguatge i escena», «Predicador», «Condicions personals», «Avortaments», «Semblances», «Fi del món. Anticrist», «Jerarquia de pecats», «Supèrbia i vanitat», «Càstig i pecat», «Manera de combregar», «Jueus», etc.

Aquestes fitxes mostren una part dels treballs de documentació que Fuster sempre duia a terme per als seus projectes i de les quals us seguirem parlant en un futur.

Article de Joan Fuster sobre l’incendi de l’església de Santa Caterina a València

Article de Joan Fuster sobre l’incendi de l’església de Santa Caterina a València

El passat mes d’abril dos temes han ocupat moltes de les nostres converses, el mal oratge que ha fet en Setmana Santa i Pasqua i l’incendi de la catedral de Notre-Dame de París. Molts mitjans de comunicació es feren ressò d’aquesta segona notícia i la compararen amb incendis ocorreguts a altres esglésies i catedrals. A València també podem trobar alguns exemples, com el que va patir l’església de Santa Caterina el Dijous Sant de 1584.

Com a Document del Mes de maig us portem un article que va publicar Joan Fuster el dimecres 14 d’agost de 1957 en el diari vespertí Jornada, publicat a la ciutat de València entre 1941 i 1975, en el qual fa una crònica d’aquest succés: perquè es va produir l’incendi, com varen ser les feines d’extinció i rescat dels objectes de l’interior, i la gran processó del diumenge de Pasqua quan es varen iniciar les col·lectes per a la reconstrucció i restauració del temple. Us recomanem la lectura de l’article complet, en el qual Fuster narra els fets de manera molt amena i apassionant, com si els hagués presenciat personalment.

Aquest article, titulat La iglesia de Santa Catalina, en llamas és el primer d’una sèrie de cinc relats de caràcter històric que Fuster va publicar a Jornada.

Article Santa Catalina en llamas.

Aquest article, titulat La iglesia de Santa Catalina, en llamas és el primer d’una sèrie de cinc relats de caràcter històric que Fuster va publicar a Jornada. Al final d’aquest hi ha una nota que diu: «Mañana: Segundo artículo de Joan Fuster: Valencia se prepara para un alzamiento general», que es va publicar el 15 d’agost de 1957, i tracta d’uns fets ocorreguts en el regnat d’Alfons el Benigne; el 16 d’agost publica ¿Por qué se exilió Luís Vives de Valencia?; el 17 d’agost El caso del barbero insolente, sobre l’ofensa d’un barber a Pere el Cerimoniós; la sèrie va acabar el 19 d’agost amb Veinte galeras, cuatro bergantines y un rey en el puerto de Valencia, que conta l’arribada al port de València de Francesc I de França després de la derrota a la batalla de Pavia.

Els dos volums del diari Jornada

Fuster va escriure molts articles per a Jornada, de fet en el Document del Mes de febrer de 2019 us vàrem parlar d’alguns dels pseudònims que va utilitzar en aquesta, i altres, publicacions. Encara que els cinc articles als quals ens hem referit sí que els va signar amb el seu nom.

En el cas de les col·laboracions en revistes, Fuster solia guardar una còpia de l’exemplar complet de la publicació –de vegades les enquadernava per anys– i actualment es conserven en l’hemeroteca; però quan col·laborava en premsa diària com ara Jornada, Levante, Las Províncias,… normalment retallava els articles i, o bé els apegava en fulls en blanc per a formar dossiers, o bé els enquadernava junts. És el cas dels dos volums que sota els epígrafs «Jornada 1» i «Jornada 2» recullen els articles de Fuster en aquesta capçalera.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 22-5-2019

Exlibris utilitzats per Joan Fuster en la seua biblioteca

Exlibris utilitzats per Joan Fuster en la seua biblioteca

Aprofitant que el pròxim 23 d’abril se celebra, com tots els anys, el Dia Internacional del Llibre volíem portar-vos un Document del Mes relacionat amb la biblioteca de Joan Fuster i hem escollit mostrar-vos els tres exlibris que l’escriptor va utilitzar al llarg de la seua vida i amb els quals segellava la portada d’alguns llibres.

El més antic és redó i diu: “J. de la C. Fuster. Biblioteca”.

Els exlibris s’han utilitzat al llarg del temps en diferents èpoques, llengües i cultures i són una marca, que se sol posar a la portada o al full de guarda inicial, per tal d’indicar la propietat del llibre.

“Els exlibris s’han utilitzat al llarg del temps en diferents èpoques, llengües i cultures i són una marca, que se sol posar a la portada o al full de guarda inicial, per tal d’indicar la propietat del llibre”

A continuació, podeu veure els tres que hem localitzat a la biblioteca de Fuster:
El més antic és redó i diu: “J. de la C. Fuster. Biblioteca”.
Posteriorment, el va substituir per altre, també redó, i que diu: “Joan Fuster. Biblioteca”.
El més modern, a penes el va utilitzar, l’hem trobat en poquíssims llibres i, a diferència dels altres, és allargat i inclou l’adreça: “Joan Fuster. Sant Josep, 10. Sueca”.

El segón exlibri que va fer servir Fuster diu: “Joan Fuster. Biblioteca”.

No sabem exactament de quin any a quin any en va utilitzar cadascun, hem deduït l’ordre d’ús per l’antiguitat dels llibres on apareixen. Tot i que els utilitzava amb relativa freqüència aquestes marques no apareixen en els 21.000 volums que formen la biblioteca de l’escriptor.

El més modern, a penes el va utilitzar, l’hem trobat en poquíssims llibres.

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 5-4-2019

Diversos regals de Faller d’Honor de la Falla Bernat Aliño dels anys 1962, 1977 i 1978

Diversos regals de Faller d’Honor de la Falla Bernat Aliño dels anys 1962, 1977 i 1978

Tots aquells que heu visitat ja el Museu Joan Fuster haureu vist que en les vitrines es mostren gran quantitat d’objectes personals, premis, reconeixements, etc. Però, malauradament, al Museu no caben tots els que Fuster conservava, la resta estan al dipòsit del Centre de Documentació. D’entre aquests, i aprofitant que s’apropen les Falles, en el Document del Mes de març us volem mostrar tres regals de Faller d’Honor de la Falla Bernat Aliño.

El més antic és de 1962, una rèplica de 36 cm d’alçada, feta en escaiola, de l’escultura que hi ha al parc de l’Estació dedicada a Josep Bernat i Baldoví i que, a més, porta un llibret amb el títol «Sueca a en Josep Bernat i Baldoví per la comissió fallera de l’avinguda de Bernat Aliño i adjacents. Any 1962» que inclou una biografia de Bernat i Baldoví i fragments d’alguns dels seus escrits.

“Combustible per a falles és un recull de textos de Fuster amb escrits per a llibrets de falla i articles sobre la festa per a diversos mitjans de comunicació”

De 1977 hi trobem un rellotge d’arena de plàstic groc, de 13 x 7 cm, amb una placa on es llig «La Falla Bernardo Aliño al seu faller de honor a Sueca Falles 1977» i de 1978 un quadret per penjar claus, 31 x 19 cm, amb l’escut de la comissió i, baix d’aquest, el text «Falla Avda. Bernardo Aliño a són faller d’honor Sueca març 1978».

Si encara no ho heu fet, aquest mes és un bon moment per (re)llegir Combustible per a falles, publicat en 1967, és un recull de textos de Fuster amb escrits per a llibrets de falla i articles sobre la festa per a diversos mitjans de comunicació, com Levante o Festividades.

Fitxes de control dels seus escrits fetes per Joan Fuster entre 1945 i 1964

Fitxes de control dels seus escrits fetes per Joan Fuster entre 1945 i 1964

 

El document del mes de febrer continua en la mateixa línia del que us mostràrem el mes passat, si en gener poguéreu veure com controlava Fuster els llibres que anava adquirint per a la biblioteca, en febrer volem parlar-vos d’un conjunt de fitxes, datades entre 1945 i 1964, on anotava els articles que escrivia, en quina capçalera els publicava i, el que és més important, com els havia signat a l’hora de publicar-los: Joan Fuster, J. Fuster, J.F., F.O., o també si s’havien publicat anònimament o amb algun pseudònim.

Les fitxes estan classificades en:

A. Literatura
1. Temes generals. Actualitat. 107 fitxes
2. Literatura antiga. 60 fitxes
3. Recensions de llibres. 69 (a) + 39 (b)
4. Comentaris circumstàncies. 12 fitxes
5. Recensions (a l’obra de Joan Fuster). 91 fitxes
B. Art
1. Pintura, escultura. 21 fitxes
2. Cinema. 6 fitxes
A-B. “Jornada de las artes y las letras”, 51 fitxes.
D. Miscel·lània. 15 fitxes

Aquesta és la classificació temàtica dels blocs de fitxes, la informació que cadascuna aporta individualment és el títol de l’article, com va aparéixer signat, la data de publicació i la capçalera; a més, algunes poques tenen també un camp d’observacions.
Pel que fa a les capçaleres trobem, entre d’altres, Verbo, Claustro, Levante, Las Províncias, Hoja del Lunes, Pont Blau, Serra d’Or, La Nostra Revista, Quart Creixent, textos per a pròlegs i llibrets de falla, etc.

“per què no utilitzava sempre Fuster el seu nom a l’hora de signar textos? ”

La informació més interessant d’aquestes fitxes és que ens diuen com anava signat l’article, i açò ha permés demostrar que molts articles publicats amb un pseudònim o sense signar són de Fuster. Però, per què no utilitzava sempre Fuster el seu nom a l’hora de signar textos? El principal motiu, tot i que no l’únic, és que en algunes capçaleres feia tantes col·laboracions en un mateix número que haguera resultat excessiu signar tots els articles. Un dels casos més evidents és el de la revista Verbo –de la qual ja us hem parlat en altres ocasions en el Document del Mes– en què, de vegades, la pràctica totalitat del número la feien entre ell i José Albi, per tant utilitzà diversos pseudònims, com per exemple T. Blanch o Jorge F. March i en publicà moltíssims anònimament. Si voleu aprofundir en aquest tema us recomanem la lectura de l’article «Pseudònims i anònims de Joan Fuster en la revista Verbo (1946-1956)» de la investigadora Mireia Ferrando Simon, publicat en el núm. 2 de la Revista Valenciana de Filologia, i disponible a text complet en línia. El qual és fruit de la investigació que va dur a terme l’autora dintre d’un projecte de col·laboració entre l’Espai i la Càtedra Joan Fuster.

 

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 14-2-2019