Trío Feedback

Trío Feedback

Diumenge, 13 de maig a les 12:30
Hinoki. Still life / 2017/218
Daniela Terranova /1977
Paysages* / 2017/2018
Marisa Acuña /1981
 Espai Joan Fuster
Música callada, soledad sonora / 2004
Alberto Posadas /1967
Trío IV* / 2017
José Manuel López López/1956

Hinoki. Still life (2017-18), escrita per la compositora italiana Daniela Terranova(1977), explora la intrigant naturalesa del so que l’agrupació ofereix a l’escolta. La intenció és crear una estructura pneumàtica, un organisme sonor inquiet, de com s’escolten les respiracions i els sospirs, alhora que una textura canviant entr colors evanescents i volums concrets.

El Càntic espiritual de Sant Joan de la Creu servirà d’inspiració a Alberto Posadas (1967) en la seua composició per a acordió sol. Música callada, soledad sonora (2004) és probablement un dels versos més coneguts del místic religiós. Obra de caràcter intimista, que se submergeix àmpliament en les possibilitats tímbriques de l’acordió, així com en la manipulació més extrema del seu so. D’altra banda, Marisa Acuña (1981) troba la gènesi de la seua obra en una sèrie d’estructures gràfiques abstractes, la transformació de les quals, culmina en notació musical, generant al seu torn una sèrie de paisatges musicals. Paysages (2017-18), composta en tres moviments, combina capes sonores instrumentals que es transformen en el transcurs de l’obra, així com elements comuns als tres instruments. Finalment Trío IV continua en la línia de les últimes obres de José Manuel López (1956), en les quals l’expressió, l’energia, el gest musical i el temps es fusionen i transformen a través dels paradigmes granular i ondulatori a la recerca d’una música en la frontera d’allò instrumental i allò electrònic. L’acordió, el saxofon i el contrabaix, tenint en compte la flexibilitat que els caracteritza i que els permet modificar de manera remarcable l’interior del so, posen en relleu la genètica d’aquest: en l’acordió, gràcies a les immenses possibilitats de combinatòria de registres i colors; en el saxo, per la riquesa de timbres que ofereixen les seues tècniques esteses; i en el contrabaix, per reunir tot això i, a més, aportar un potent registre greu i un extens registre agut.

Trío Feedback / Madrid Feedback és una agrupació atípica, de geometria variable, que sorgeix en el context musical contemporani amb la intenció de desenvolupar diferents objectius. D’un costat, desenvolupar al màxim les seues possibilitats texturals i la seua plasticitat tímbrica mitjançant la interacció i la col·laboració amb compositors ja consolidats, així com l’ajuda als talents joves en les noves creacions seues, establint noves relacions amb els intèrprets durant el seu procés compositiu. De l’altre costat, la creació d’activitats artístiques que interaccionen amb l’electrònica, la dansa, l’escenografia, les noves tecnologies i la creació en general. Creat en 2015, els components de Feedback, conscients de l’originalitat de la formació i implicats en la difusió musical actual, han participat en nombrosos festivals internacionals despertant al seu entorn l’interés de la crítica especialitzada i assumint importants projectes de creació per a les temporades vinents.

El Trío Feedback està format per Esteban Algora (acordió), Ricard Capellino (saxòfons) i Elena García (contrabaix).

Quartet Nel Cuore

Quartet Nel Cuore

Dissabte, 12 de maig a les 18:00h a l’Espai Fuster - L’Espai Mostra

Primera part Quartet de corda núm. 1 / 2007 José Manuel López López/1956

Segona part Quartet núm. 8 Op. 110 / 1960 Dmitri Shostakovich/1906-1975

El Quartet de corda núm. 1 de José Manuel López López és un encàrrec de l’Institut Valencià de la Música i del Quartet Arditti, a qui l’obra està dedicada. Entre les
principals idees desenvolupades figuren les textures granulars, la prospecció i circulació entre estats diversos del temps, i la generació de processos energètics lligats a gestos musicals. Una altra idea clau que apareix al llarg de l’obra consisteix a generar processos, accions i gestos musicals en moments d’inactivitat sonora, que no d’inactivitat musical, on cada un dels músics ha de realitzar de manera independent, una sèrie de càlculs, encreuaments de temps i de gestos amb l’arc, que ho situen en el nou estat musical; en certa manera, una forma de posar en relleu la imatge, el gest i l’energia de l’intèrpret en desproveir-la de so.

El Quartet núm. 8 de Dmitri Shostakovich, que va tindre molt de renom com a simfonia de cambra, va ser estrenat el 2 d’octubre de 1960 a càrrec del Quartet Beethoven a Leningrad. En 1959 Shostakovich, que sofria de poliomielitis, es va dirigir als voltants de Dresden, oficialment per escriure la música de la pel·lícula Cinc dies i cinc nits, encara que extraoficialment per rebre tractaments. Impressionat per la vista de la ciutat devastada, va dedicar el quartet (escrit en tres dies del 12 al 14 de juliol de 1960) a “les víctimes de la guerra i del feixisme”, dins de les quals s’incloïa, segons la seua filla Galina. «Em vaig dir que després de la meua mort ningú compondria una obra en memòria meua. Així que vaig decidir compondre’n una jo mateix… El tema principal d’aquest quartet són les notes D. Es. C. H., és a dir, les meues inicials, i vaig citar algunes de les meues obres».

El Quartet Nel Cuore es va formar a València l’any 2013. Des dels seus inicis, han estat aclamats pel públic per “la sensibilitat i l’ànima” de les seues interpretacions.
Primer quartet espanyol admés en el Curs d’Alt Perfeccionament en Quartet de corda de l’Acadèmia W. Stauffer de Cremona, al qual van assistir des de 2014 fins a 2017.

Com a docents, han participat en les master class de música de cambra en diferents trobades i escenaris. Van rebre el Primer Premi en el IX Concurs de Música
de Cambra de Mislata i en el VI Concurs de Música de Cambra Ciutat de Borriana; i el Segon Premi en el I Concurs Internacional de Música de Cambra de Cofrents. Han estat semifinalistes del Concurs Internacional Salieri-Zinetti en l’edició 2016.

Seleccionats per a participar en el Cicle de Concerts del Primer Auditori a través de la Fundació Più Mosso, on actuaran a l’Auditori Nacional de Música de Madrid i en el circuit de concerts de música de cambra de FestClásica. Recentment han estat admesos a l’Escola Superior de Música Reina Sofia per estudiar en el Departament de Quartets de Corda de l’Institut Internacional de Música de Cambra de Madrid amb el professor Günter Pichler (Alban Berg Quartet).

 

Manuel Serrano / violí
Júlia Romero / violí
Paula Moya / viola
Samuel C. Ledesma / violoncel
Presentació 14a edició Mostra Sonora Sueca

Presentació 14a edició Mostra Sonora Sueca

Avui, de maig de 2018, a les 11.00 del matí i a l’Espai Joan Fuster de Sueca, s’ha celebrat la roda de premsa de presentació, de la 14a edició de la Mostra Sonora de Sueca, amb la participació de l’alcaldessa de Sueca Raquel Tamarit, el regidor de cultura Vicent Baldoví i el Director del festival Ricard Capellino.

 

Parlament de la Societat Catalana de Comunicació en l’homenatge a Joan Fuster

Parlament de la Societat Catalana de Comunicació en l’homenatge a Joan Fuster

Excel·lentíssima alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit Iranzo; regidor de Cultura, Vicent Baldoví Martines; director de l’Espai Joan Fuster, Salvador Ortells Miralles, membres de la Junta de la Societat Catalana de Comunicació i la resta dels presents.

L’any 1990, la junta directiva de la Societat Catalana de Comunicació, que és una filial de lInstitut d’Estudis Catalans, presidida per Josep Maria Casasús, va acordar nomenar Joan Fuster i Ortells Soci d’Honor d’aquesta Societat. També ho són Albert Manent, Joaquim Molas i un altre valencià, l’historiador de la premsa i la cultura que fou Ricard Blasco.

És correcte de remarcar, que Joan Fuster va ser nomenat soci d’honor per decisió unànime de la junta de la Societat Catalana de Comunicació en reconeixement dels seus treballs quals al capdavall han resultat rellevants en l’estudi, no només dels temes de periodisme, sinó que també dels d’assaigs en la llengua pròpia. Sobretot, per les “Notes per a una introducció a l’estudi de Josep Pla”, que obren l’edició d’El quadern gris, on, per primera vegada, un estudiós afirma que l’autor empordanès era, per damunt de tot, un periodista. Però també per la seva extraordinària síntesi d’història crítica a Literatura catalana contemporània (1971), la qual conté moltes observacions afinades sobre l’exercici del periodisme en la nostra llengua i sobre l’obra dels autors que conrearen aquesta modalitat d’escriptura.

Considerem necessari reforçar els ponts que ens uneixen com a territoris d’una llengua i una cultura comuna, que fou sempre una aspiració bàsica en els objectius intel·lectuals que sempre defensà en Joan Fuster.

D’altra banda, és clar, hi ha el fruit de l’expressió periodística de Fuster, que constitueix un corpus discursiu format per més de 3.700 articles que va publicar, durant més de trenta anys, en diferents diaris i revistes de, València Barcelona i Madrid.
Com tants d’altres autors, Fuster vivia dels recursos que rebia d’escriure a la premsa. Fou això el que li va permetre consagrar-se com a escriptor. Des dels anys 50 fins a mitjan dels vuitanta del segle passat, va publicar articles ininterrompudament. En les dècades de 1960 i 1970, que van ser el seu període més fecund, de vegades publicà una vintena de textos periodístics al mes.

El seu articulisme està lligat a la seva obra de pensament. “L’articulística fusteriana és, sobretot, un periodisme d’idees, un periodisme concebut com una de les dimensiones fonamentals del seu assagisme general”, diu Josep Maria Casasús.

D’altra banda, per la seva obra sobre els diversos camps de la cultura, cal tenir present que Fuster està considerat l’assagista en català més important de la segona meitat del segle XX. I en aquest context, cal inserir la remarca d’Enric Sòria, que les obres de Joan Fuster, en el seu conjunt es podien considerar com a “idees sobre idees”.

No glosarem ara i ací les característiques ni l’empremta que ha deixat aquesta obra. No és ni el lloc ni el moment. D’això ja en tindrem temps més tard, en la taula rodona que hem organitzat per a aquesta vesprada. Però no puc deixar de subratllar que va ser mitjançant aquells articles que Joan Fuster va donar a conèixer una sèrie de temes de debat com ara el “fet valencià” i una nova consciència de Països Catalans, continguda especialment en Nosaltres els valencians, publicat el 1962, una obra que tindria un gran efecte sobre les idees de molts de nosaltres.

A diferència d’altres autors que practiquen un periodisme d’observació i de descripció de fets reals, Fuster feu una elaboració teòrica més personal, de recerca especulativa, hereva, segons Josep Maria Casasús, de la tradició recent de la Notícia de Catalunya de Vicens Vives i d’altres fonts, però també de la gran articulística anglesa del segle XVIII, que és on arrela l’article de costums, model del modern de crítica eticosocial i literària.

Per tot això, la junta directiva de la SCC, en nom del conjunt dels socis, en el seu moment, va acordar d’organitzar aquesta jornada aquí, a Sueca. Vam considerar que era millor manera, al nostre abast, de tornar a retre homenatge i reconeixement al que fou el nostre Soci d’Honor, quan ja han transcorregut més de 25 anys del seu traspàs, però sobretot, quan s’acaba d’acomplir el primer aniversari de la inauguració, el gener de 2017, de ‘’Espai Joan Fuster, un centre de difusió i de recerca al voltant de la figura i de l’obra del que està considerat, a més d’assagista i referent cultural i un dels articulistes més reeixits de la segona meitat del segle XX dins de l’espai comú de la llengua catalana.

Avui, compareix a Sueca, la junta directiva de la Societat Catalana de Comunicació per tal de renovar el nomenament de Joan Fuster com a Membre d’Honor de la nostra Societat. I ho fem ara perquè creiem que és més necessari que mai de continuar reivindicant la seva figura i la seva obra. Justament ara, quan gràcies a l’Espai Joan Fuster, centre de divulgació i de recerca, i així com gràcies a la càtedra de la Universitat de València que duu el seu nom i a l’Ajuntament de Sueca, s’ha produït una forta empenta en la promoció i la difusió de la figura i l’obra del nostre homenatjat.

També ara més que mai, tal com volia el nostre homenatjat, considerem necessari reforçar els ponts que ens uneixen com a territoris d’una llengua i una cultura comuna, que fou sempre una aspiració bàsica en els objectius intel·lectuals que sempre defensà en Joan Fuster.
I volem fer-ho a Sueca, el poble del nostre gran assagista, on va desplegar una activitat intel·lectual de primer ordre com queda acreditada en els llibres i en els articles als periòdics els quals, en el seu conjunt, reclamen encara admiració i lectura. Aquest és, sens dubte, el millor homenatge que es pot retre a un gran escriptor.

Societat Catalana de Comunicació
Sueca, 20 d’abril de 2018

 

Tots el tuits del programa “Al ras”, d’À Punt Ràdio, emès des de l’Espai Joan Fuster

Tots el tuits del programa “Al ras”, d’À Punt Ràdio, emès des de l’Espai Joan Fuster