La família de Josep Garcia Richart dóna el seu fons bibliogràfic i documental a l’Espai Joan Fuster

La família de Josep Garcia Richart dóna el seu fons bibliogràfic i documental a l’Espai Joan Fuster

Hauria estat una gran alegria per a ell saber que els seus llibres, la seua obra poètica i els seus treballs de traducció es guardaran a casa del seu amic

L’Espai Joan Fuster amplia el seu fons documental amb la incorporació de l’obra i documentació de Josep Garcia Richart (Xàtiva, 1929 – Polinyà, 2015) cedides en donació. Elena Garcia Richart, la seua germana i una de les hereus, ha comparegut recentment a l’Ajuntament de Sueca amb els seus familiars més pròxims per formalitzar la cessió. Richart va mantenir una relació estreta d’amistat amb Fuster al llarg de tota la seua vida i va ser un dels membres de l’anomenada «tertúlia de Joan Fuster».

“El meu germà estava molt preocupat els últims anys de la seua vida sobre el futur de la seua biblioteca i vam pensar que l’Espai Joan Fuster era un bon lloc per conservar-lo per l’amistat que havia mantingut sempre amb ell “

El fons cedit es compon de material divers: la pròpia obra de creació (poesia, traduccions de Michel Montaigne, textos memorialístics sobre la tertúlia de Joan Fuster i el País Valencià, quaderns i/o diaris); els mecanoscrits i manuscrits originals de la correspondència amb Joan Fuster i amb Juan Mollà, de qui es conserva els originals i el suport digital; les fotografies – originals i còpies – en què apareix Joan Fuster i els articles de premsa publicats de Garcia Richart.

«El meu germà estava molt preocupat els últims anys de la seua vida sobre el futur de la seua biblioteca i vam pensar que l’Espai Joan Fuster era un bon lloc per conservar-lo per l’amistat que havia mantingut sempre amb ell. Hauria estat una gran alegria per a ell saber que els seus llibres, la seua obra poètica i els seus treballs de traducció es guardaran a casa del seu amic, on tindran un racó que conservarà la seua memòria» va manifestar Elena Garcia Richart.

El fons cedit es compon de material divers: la pròpia obra de creació (poesia, traduccions de Michel Montaigne, textos memorialístics sobre la tertúlia de Joan Fuster i el País Valencià, quaderns i/o diaris); els mecanoscrits i manuscrits originals de la correspondència amb Joan Fuster i amb Juan Mollà, de qui es conserva els originals i el suport digital; les fotografies – originals i còpies – en què apareix Joan Fuster i els articles de premsa publicats de Garcia Richart.

Pel que fa a la seua relació amb l’intel·lectual de Sueca, Garcia Richart escrivia al seu dietari que Fuster havia estat la persona que més havia influït en la seua vida. «El que m’ha impressionat sempre d’ell és que era una perfecta màquina de pensar, de raonar, d’examinar les coses i els homes» apuntava. «Aviat es va formar una tertúlia, la tertúlia dels dilluns a la cafeteria Noel i a la llibreria Dávila de la qual formaven part Joan Fuster, Vicent Ventura, Josep Iborra i el meu germà, Josep Garcia Richart. Es va reforçar una amistat que els va unir sempre i que segons ell no ha tingut mai la més mínima ombra. No és estrany que com a conseqüència d’això acumulara una biblioteca nombrosa i interessant» va explicar la seua germana. La família va aprofitar l’ocasió per fer manifest el seu agraïment sincer a l’Ajuntament de Sueca, per acceptar la donació i a les persones que l’han facilitada, destacant entre elles a Francesc Pérez Moragón, director honorífic de l’Espai Joan Fuster; Enric Iborra, fill de Josep Iborra, i Salvador Ortells, director de l’Espai Joan Fuster. Tots tres han estat els encarregats de revisar la biblioteca i les obres de Garcia Richart.

L’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, va mostrar també el seu agraïment a la família en nom del poble de Sueca: «Sempre que m’he referit a Fuster l’he descrit com un home generós que va voler compartir amb el seu poble i els seus conciutadans allò més valuós que tenia que era la seua obra, la seua col·lecció d’art i també sa casa. I, en eixe sentit, hui rebem una donació que considere pot completar encara més l’ampli i extens arxiu documental que es conserva en este espai».
«Richart va ser una de les persones que va tenir la sort de ser amic de Fuster des dels anys 50. El va conéixer molt de prop i esta donació que formalitzem hui demostra que els seus amics eren generosos en la mateixa mesura» va concloure Tamarit. El regidor de Cultura, Vicent Baldoví, va acompanyar també a la primera edil i als representants de l’Espai Joan Fuster en l’acte de cessió.

COMPARTEIX-HO

twitter  facebook

Assessora de Comunicació a l’Ajuntament de Sueca.

Fitxes de control dels seus escrits fetes per Joan Fuster entre 1945 i 1964

Fitxes de control dels seus escrits fetes per Joan Fuster entre 1945 i 1964

 

El document del mes de febrer continua en la mateixa línia del que us mostràrem el mes passat, si en gener poguéreu veure com controlava Fuster els llibres que anava adquirint per a la biblioteca, en febrer volem parlar-vos d’un conjunt de fitxes, datades entre 1945 i 1964, on anotava els articles que escrivia, en quina capçalera els publicava i, el que és més important, com els havia signat a l’hora de publicar-los: Joan Fuster, J. Fuster, J.F., F.O., o també si s’havien publicat anònimament o amb algun pseudònim.

Les fitxes estan classificades en:

A. Literatura
1. Temes generals. Actualitat. 107 fitxes
2. Literatura antiga. 60 fitxes
3. Recensions de llibres. 69 (a) + 39 (b)
4. Comentaris circumstàncies. 12 fitxes
5. Recensions (a l’obra de Joan Fuster). 91 fitxes
B. Art
1. Pintura, escultura. 21 fitxes
2. Cinema. 6 fitxes
A-B. “Jornada de las artes y las letras”, 51 fitxes.
D. Miscel·lània. 15 fitxes

Aquesta és la classificació temàtica dels blocs de fitxes, la informació que cadascuna aporta individualment és el títol de l’article, com va aparéixer signat, la data de publicació i la capçalera; a més, algunes poques tenen també un camp d’observacions.
Pel que fa a les capçaleres trobem, entre d’altres, Verbo, Claustro, Levante, Las Províncias, Hoja del Lunes, Pont Blau, Serra d’Or, La Nostra Revista, Quart Creixent, textos per a pròlegs i llibrets de falla, etc.

“per què no utilitzava sempre Fuster el seu nom a l’hora de signar textos? ”

La informació més interessant d’aquestes fitxes és que ens diuen com anava signat l’article, i açò ha permés demostrar que molts articles publicats amb un pseudònim o sense signar són de Fuster. Però, per què no utilitzava sempre Fuster el seu nom a l’hora de signar textos? El principal motiu, tot i que no l’únic, és que en algunes capçaleres feia tantes col·laboracions en un mateix número que haguera resultat excessiu signar tots els articles. Un dels casos més evidents és el de la revista Verbo –de la qual ja us hem parlat en altres ocasions en el Document del Mes– en què, de vegades, la pràctica totalitat del número la feien entre ell i José Albi, per tant utilitzà diversos pseudònims, com per exemple T. Blanch o Jorge F. March i en publicà moltíssims anònimament. Si voleu aprofundir en aquest tema us recomanem la lectura de l’article «Pseudònims i anònims de Joan Fuster en la revista Verbo (1946-1956)» de la investigadora Mireia Ferrando Simon, publicat en el núm. 2 de la Revista Valenciana de Filologia, i disponible a text complet en línia. El qual és fruit de la investigació que va dur a terme l’autora dintre d’un projecte de col·laboració entre l’Espai i la Càtedra Joan Fuster.

 

El document del mes a l’informatiu de Sueca Televisió 14-2-2019

Tècnic del Centre de Documentació Joan Fuster