La consellera de Cultura del Govern Balear, Fanny Tur, torna a l’Espai Joan Fuster en la celebració de l’Any Llompart

La consellera de Cultura del Govern Balear, Fanny Tur, torna a l’Espai Joan Fuster en la celebració de l’Any Llompart

Este divendres, 26 d’octubre, a les 19h, l’Espai Joan Fuster acollirà la conferència “Josep Maria Llompart: apunts de sociolingüística”, a càrrec de Maria del Mar Vanrell, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears. L’activitat està emmarcada en la celebració de l’Any Llompart 2018, fruit de la col·laboració de l’Espai Joan Fuster amb la Direcció General de Política Lingüística de les Illes Balears. A l’acte està prevista l’assistència de Fanny Tur, consellera de Cultura, Participació i Esports de les Illes Balears.

Esta serà la segona ocasió que la consellera visitarà l’Espai Joan Fuster. Tur va participar també l’any passat com a convidada, junt amb els seus homòlegs als consells valencià i català, en una tertúlia radiofònica, a l’especial emés amb motiu del 25 aniversari de la mort de Joan Fuster pel Matí de Catalunya Ràdio, el magazín matinal de la ràdio pública catalana.

Any Llompart 2018

Josep Maria Llompart fou un home implicat en l’esdevenidor del seu país, amb una trajectòria cívica i personal que va contribuir a la recuperació de les llibertats i els drets nacionals i culturals del poble de les Illes Balears.

Va ser membre d’una generació literària que es va comprometre intensament en la tasca de recuperar la tradició cultural. Com a editor i com a crític, va ser el mentor de diferents generacions d’escriptors al conjunt de les Illes Balears. Com a historiador de la literatura, va ser un dels primers a estudiar sistemàticament la creació literària insular. També va ensenyar literatura catalana a la universitat i va exercir una tasca de divulgador de la literatura a la ràdio, a la premsa i a diferents publicacions. Igualment, va destacar com a traductor del galaicoportuguès al català i com a articulista i assagista.

Durant la dictadura franquista va col·laborar en l’oposició al règim i va participar en els primers intents de crear organitzacions polítiques nacionalistes.

En definitiva, Llompart va ser un activista cultural de primer ordre, sense deixar el vessant polític de la reivindicació. Durant la dictadura franquista va col·laborar en l’oposició al règim i va participar en els primers intents de crear organitzacions polítiques nacionalistes. El seu compromís cívic va continuar a l’època de la Transició, sempre a favor de la llibertat, de la democràcia i dels drets nacionals, com demostra la seva implicació en el Congrés de Cultura Catalana, el seu suport al Projecte d’estatut d’autonomia de Cura o la seva defensa ferma del nom de la llengua catalana.
Llompart va ser elegit per ocupar tot un seguit de càrrecs, entre els quals es poden destacar la presidència de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Obra Cultural Balear i la Federació Llull d’Entitats Culturals dels Països Catalans. També fou nomenat membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Per commemorar la seua figura, com a reconeixement a la persona i en gratitud a la seua trajectòria, el Govern de les Illes Balears va decidir declarar l’any 2018 com a Any Josep Maria Llompart a tot el territori de les Illes Balears.

 

“9 d’Octubre a la vista”, article de Joan Fuster

“9 d’Octubre a la vista”, article de Joan Fuster

Com a Document del Mes hem escollit un article de Joan Fuster en el qual parla del 9 d’Octubre de 1983. Es va publicar en el número 290 (3 – 9 d’octubre de 1983) de la revista Qué y Dónde, on Fuster va col·laborar entre 1979 i 1984 amb una secció pròpia anomenada “Notes d’un desficiós”.

Aquests articles estan entre els més coneguts de Fuster i l’any passat la Institució Alfons el Magnànim els va reeditar a cura de Nel·lo Pellisser i Francesc Pérez i Moragón. Per als que no la conegueu, Qué y Dónde, com se la denomina popularment, però que tenia el títol complet de Qué hacer y Dónde ir, era una revista semblant a la Cartelera Turia, amb la qual va competir. Fuster escrivia de qualsevol tema: cinema, cultura, política… i tot i ser articles sobre l’actualitat del moment, escrits fa quasi quaranta anys, la gran majoria són reflexions molt amenes que sorprenen encara per la seua absoluta vigència.

A l’Hemeroteca Joan Fuster es guarda la col·lecció completa i enquadernada dels números en els quals va col·laborar i hem decidit reproduir-vos l’article escollit, però no el de l’edició impresa, sinó el mecanoscrit original que es conserva a l’Arxiu, per tal d’explicar-vos un poc quin era el seu mètode de treball.

“El pròxim 9 d’octubre hi haurà la “festeta” a què ja s’han acostumat els últims anys: insults a les autoritats civils, ovacions als uniformes, la massa coral improvisada cantant el “para ofrendar”,…

Joan Fuster escrivia a màquina els seus articles utilitzant paper de calc per quedar-se’n una còpia i enviar l’altra al corresponent mitjà de comunicació; a la part superior dreta del foli indicava de forma abreujada a quina capçalera anava destinat, en aquest cas QyD; després, a la part esquerra indicava moltes vegades la secció “Notes d’un desficiós”, però no sempre, en aquest article, per exemple, no hi apareix; a continuació el títol, tot en majúscules, i tot seguit desenvolupa l’article, que signava al final. Si el text ocupava més d’un foli els grapava; en l’actualitat, per evitar el rovell de les grapes i facilitar la conservació del document, una de les tasques del Centre de Documentació de l’Espai Fuster és llevar-les (igual que els clips) i, si cal, substituir-les per fil de cotó.

Esperem que gaudiu de la lectura d’aquest article i us animeu a llegir, si no ho heu fet ja, tots els que conformen el volum Notes d’un desficiós.

Bon 9 d’Octubre!